Cooking Challenger: Sopa Solyanka

Estimadíssims i íssimes!!!! sembla que vaig reeixint i ja torno a tenir ganes de publicar receptes, com ara aquesta sopa Solyanka que us porto avui, de la mà de les Cooking Challenger que m'han tornat a incorporar amb alegria, encara que jo les pobre meves les poso en uns bons bretes 😉

No vull passar per alt que el bloc que ara veieu ha estat gràcies a l'Aisha amb el seu disseny (Elai the Blogger) que fa que estigui ben a gust a casa meva ja que ha fet un treball impecable i per aquells que no ho sabeu també té un bloc de cuina excepcional que si no coneixeu ja esteu tardant en fer-ho, La cocina de Aisha...

Les Cooking Challenge us desitgen Bones Festes

Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...

Així que he pensat en dues receptes... però totes dues són fàcils i refàcils i es poden fer per gaudir a casa amb els nostres estimats o ho podem portar a mode de regal o de detall...

I abans de passar a les receptes... us volem desitjar unes MOLT...

Cooking Challenge: la meva carmanyola de cigrons amb panses

La fiambrera de tota la vida!!!! quins records!!! les carmanyoles de les excursions escolars, les del pare a la feina que els hi portàvem al migdia per a què mengès calent..., les dels diumenges a la platja o a buscar bolets (en aquella època els bolets ni tenien pootes ni ales com ara... que ara els "cacen"... :D), a les de les veremes... i ara a la feina... que gràcies a nous electrodomèstics podem escalfar el menjar per la qual cosa dinar a la feina no es fa tan feixuc ni pesat ja que s'obren infinites possibilitats de plats també calentons...

Aquest repte el va triar la nostra estimada Nuria, així que segur que amb la resta de propostes de les nostres admirades Cooking trobareu que aquesta "fiambrera" diària no és tan avorrida... ;)

Nosaltres us presentem una recepta de la mare, super senzilla i saludable ja que porta llegums i nosaltres em som fans d'elles durant tot l'any, i si vosaltres només en mengeu quan fa fred aquesta us serà ideal per provar aquesta mateixa setmana...

CIGRONS AMB PANSES

Cooking Challenge: Corder a la mel amb arròs al safrà (cuina sefardí)

Fa temps i temps era temps... que no es publicava res en aquest bloc, i avui és una primera passa de la que volem que hi hagi més i més sovint. Han passat hores molt dolentes i fosques, i tristes i grises quasi negres. Però aquí estem! sense fotos del plat, i ben mirat, per què n'hi ha d'haver de foto? doncs per a què sigui tot més atractiu i entri per la vista, però acabada de sortir i encara no del tot (però tocant la meta final...) que obrir la nevera era com obrir un camp de fems i de males olors (malgrat que no hi hagués menjar caducat ni fet malbé) i que qualsevol menjar tenia regust metàl·lic com si en lloc de menjar tallarines mengessis forquilles... doncs que no hi hagi foto em sembla que és una llicència que em penso permetre sempre que ho trobi adient, i amb la meva paraula que aquesta recepta és absolutament deliciosa ha de ser més que suficient...

Aquesta entrada la vull dedicar a totes les persones que directa o indirectament m'estimen, estimo, estan al meu costat (malgrat quilòmetres lluny...) que han sofert amb mi i s'han alegrat amb mi, amb els petits avenços de la lluita diària, i que també m'han deixat aquell espai tan necessari per recomposar-me o per desfogar la ràbia i tirar endavant... Entre tanta gent... no podien faltar les meves estimades Cooking Challenge, amb les nostres històries i personalitats diferents però que han estat allà, en primera fila o si calia en la darrera, però sempre les he sentides allà, al meu costat empenyent...

Aquest mes el repte el triava la Lourdes i anava de cuina jueva... cuina sefardí... què és què...? Hi ha un llibre magnífic que és cabdal per començar a desentranyar aquestes qüestions que sobrepassen la cuina, la cultura, la religió, modus de viure, explicat de manera entenedora i molt clarificador... és El libro de la cocina judía de la Claudia Roden:

Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaïques, a la vegada que ni la nostra cuina física tampoc és kosher...

Cooking Challenge: Cremós de torró de xixona

Molt Bon Any!!!!

Esperem que hàgiu començat l'any amb bon peu i que l'acabeu encara millor!!!!

Estem com cada mes amb el repte culinari, aquest cop el va triar l'amiga Nuria: receptes d'aprofitament de menjars de Nadal. Particularment em va donar una gran alegria perquè ja fa temps que tenia en cartera aquesta recepta i que als Nadals no em canso de fer, no conec a ningú que no li agradi, es fa en menys de 10 minuts, sense despentinar-se, sense empalagar de dolç, sense encendre gairebé el foc i dónes sortida a aquella barra de torró de xixona que ha sobrat (encara que a casa ens agrada tant que preferim aquest postre abans que menjar els torrons a palo seco!!!!), i si tens un familiar rebel amb els iogurts li en fas menjar sense que digui ni mú ni arrufi el nas...

Trufes de xocolata al vi negre #festadelvi #Gandesa

In memoriam de l’Anna G.

Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...

A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:

• 200 gr d’avellanes picades sense torrar
• 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
• 100 gr de mantega fosa
• 1 rovell d’ou
• ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)

Preparació:

1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)

També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

• De pinyó
• De coco
• De la Mireia Carbó

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)

Un patatal de receptes amb les Cooking Challenge

"Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata."

Dita popular

Us proposem un parell de jocs...

Cigrons amb salsa d'anxoves de L'Escala

"Per un cigró no deixa de coure's l'olla"

Diccionari Calatalà-Valencià-Balear

Aquesta recepta la vaig trobar casualment al llibre Aperitivos, tostadas y tostas i com a la mare les anxoves li encanten però té el seu consum restringit i vigilat per la neggggna ja que se li dispara la tensió i vull gaudir d'ella durant molts anys... la fam fer un únic dia d'aquest estiu que vam gaudir de la seva companyia, i també com a petita compensació perquè ha hagut de menjar vedella, que no li agrada gens! i se la menjada com a bona minyona!!!! hahahahahahaha

És una recepta molt senzilla, molt gustosa i aconsellem que es prepari amb unes bones anxoves de L'Escala de les que s'han de netejar, així es controla molt millor la salabror que deixarà en la preparació.

Ingredients per a 4 persones:

• 4 grans d'alls
• 500-600 gr de cigrons cuits
• 6 anxoves de L'Escala senceres
• Oli d'oliva verge extra DOP Terra Alta

Preparació:

1. En aquests cas nosaltres vam utilitzar cigrons cuits de llegumaire, però els podeu coure a casa (ja sabeu: remull d'un dia per l'altre i bullir-los com ho soleu fer)
2. Netejar les anxoves, treient-li les vísceres, l'espina i filetejar-les sota un bon raig d'aigua i reservar
3. Mentre s'acaben de coure els cigrons o d'escalfar-los, posar en una paella els grans d'alls amb pell i fregir-los una mica, quan estiguin rossets retirar-los
4. En aquest oli dels alls posar a coure els filets d'anxova reservats, a foc lent i comprovareu que es van esmicolant.
5. Per acabar el plat: els cigrons calentons amb la salseta de l'anxova pel damunt i si voleu es pot amanir amb un bon raig d'OOVE en cru.

Ja us ho havíem dit que era fàcil!!!! per què mai ens feu cas...? :D

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Vitello tonnato

Els dies de calor no ve molt de gust cuinar a tota pastilla ni tampoc encendre gaire el forn, així com també ve de gust menjar coses fredes i que refresquin.

Aquesta recepta d'origen italià (vitello és vedella i tonnato fa referència a la salsa de tonyina) treu moltes preocupacions, és fàcil, resultona i treu moltes complicacions, ideal per quan et venen amics o família a menjar a casa, ja que es pot preparar abans i poder estar el dia de las reunió amb els convidats i ser una bona amfitriona.

Aquesta recepta la vam treure del manífic llibre i vademècum de la cuina Italiana La Cuchara de Plata, més que recomanable, vam fer alguna que altra modificació però l'essència és la mateixa... Un dia parlant amb la gran amiga i gran persona Manu, de Las Recetas de Manu, ens va parlar d'una recepta antíquíssima de Vitello tonnato que té publicada al seu bloc -Vitello uso tonno-, i que em va semblar molt original i curiosa la manera de fer diferent el Vitello tonnato que ja li vaig avançar que el proper que faria seria com el d'ella, però si no us voleu esperar i li voleu donar una ullada abans no us ho perdeu!

"En el mercado verde,
bala
del profundo
océano,
proyectil
natatorio,
te vi,
muerto."
Oda a un gran atún en el mercado. Pablo Neruda

Ingredients per al vitello:

• 1 rodó de vedella
• 1 ceba gran
• 2 fulles de llorer
• 1 cabeça d’alls
• Herbes aromàtiques: romaní, orenga...
• Pebre negre en gra
• Sal
• Oli d’oliva
• Aigua

Ingredients de la salsa de tonnato:

• 2 rovells d’ou cuit
• 1 cs de tàperes i unes addicionals per a la decoració
• 1 llom de tonyina en oli d’oliva
• 3 filets grans d’anxova
• 5 cs del braó de cocció del vitello
• Suc colat d’una llimona
• Oli de la tonyina
• 2 cs de vi blanc (aportació pròpia)
• 5-6 cogombrets (aportació pròpia)
• Oli de les anxoves (aportació pròpia)
• Una mica de ceba de la cocció del vitello (nosaltres no la vam posar)

Preparació del vitello:

1. Posar a bullir a l’aigua la ceba, llorer, cabeça d’alls, herbes aromàtiques i el pebre, quan arrenca el bull ja ho tenim per afegir la carn.
2. Untar el rodó de vedella amb l’oli d’oliva i salar a pleret i afegir-la a l’aigua.
3. Quan torna a arrencar el bull abaixar el foc i deixar-ho com a mínim una hora al foc.
4. Passada el mínim de temps s’apaga el foc i es deixa refredar el rodó de vedella dins de l’agua de la cocció (súmmament important!!!!! ja que així la carn s’aromatitza molt més).
5. Un cop freda la carn retirar-la del brou, nosaltres la filmem i reservar a la nevera que ja es podrà filetejar quan es vulgui.
6. Del brou cal que en reserveu una mica per poder preparar posteriorment la salsa del tonnato.

Preparació de la salsa de tonnato:

1. Fer els ous durs un temps abans i quan s’hagi refredat treure els rovells cuits.
2. Posar en un bol per picar els ingredients sòlids: rovells d’ou cuits, les tàperes, la tonyina, els filets d’anxova i els cogombrets i picar-ho molt fi, al principi sembla que no es faci fi, però de cop i volta hi queda.
3. Afegir les parts líquides: els olis de la tonyina i anxoves, els suc de la llimona (que prèviament haurem expremut i colat, però no fer-ho molt abans d’emprar), el braó de la cocció del vitello i el vi blanc.
4. Amb aquestes proporcions queda la salsa del tonnato no gaire espessa, no ens acaba d’agradar que quedi amb una textura i aparença de ciment..., si la voleu encara més líquida li podeu afegir alguna cullerada més del suc de cocció del vitello.
5. Repartir-la pel damunt dels filets del vitello per a què vagi agafant els sabors i deixar-ne per a que cadascú se’n serveixi més i decorar-ho amb algunes tàperes pel damunt.

Com a casa sabia que hi hauria persones que potser farien escarafalls vam servir el vitello filetejat per una banda i la salsa per una altra, després va agradar molt tot plegat, però ens vam curar en salut... ;)

Que vagi de gust!

Llom de porc marinat en vi negre, salsa Perrins i herbes aromàtiques

Hola de nou!

Una nova recepta ideal per aquests dies de calor i que si teniu un àpat amb amics és resultona.

Cal que us digui d'aquesta recepta que la vaig veure i llegir en algun lloc, i de debó que no obro amb mala fe no posant la font, mira que tinc cura de saber i fer constar la procedència de les receptes, però d'aquesta no ho vaig anotar :( i he estat cercant per St. Google i no hi ha manera de trobar-la, així que procuraré que no passi més i que serveixi com a homenatge a tots/es els/les anònims/es que cuinen i estimen la cuina, comparteixin receptes o no, perquè sí que comparteixen la seva estima, el seu temps i art quan posen els plats a taula...

Ingredients:

• 1 peça de llom (de la mida que considereu, amb aquesta cocció no mengua molt)
• Vi negre (jo el compro a granel en un celler), compta que ha de cobrir la peça de llom
• Toc de Salsa Perrins (6 o 7 cops de canyell)
• Herbes aromàtiques, les que tingueu: orenga, romaní, farigola, fonoll, sàlvia,...
• Boles de pebre (1 cullerada de postres)

Preparació:

1. Posar a marinar la peça de llom amb la resta d'ingredient de 24 a 48 hores, jo utilitzo un motllo de fer allargat i alt, així m'estalvio quantitat de vi..., tapats i deixar-lo a la nevera.
2. Important saber quan pesa el tros... per kg de carn és 1 hora de cocció al forn per a què no quedi crua per dins...
3. Al forn, escalfor a dalt i a baix, entre 170º i 180ºC a la posició de baix de tot del forn, posar al terra del forn una safata amb aigua, així crea vapor d'aigua i no resecarà la carn..., si noteu que la part de dalt es veu com més "recremada" sempre podeu posar una mica de paper d'alumini que tapi pel damunt de la carn, així el grill no li "tocarà" tant...
4. Deixar refredar del tot i a la nevera...
5. Llescar tant prim com us sigui possible i si ho talleu amb una talla fiambres seria fantàstic...

Es serveix fresquet i tallat prim, veureu que queda per fora molt fosc pel tint del vi, quan comenceu a tallar veureu que per dins no és així.

Acompanyaments:

• Ceba confitada
• Chutneys
• Encurtits diversos
• Maionesa
• Salsa tàrtara
• Papas arrugás,
• Amanida de tomàquet i formatge fresc (amanit amb sal, oli verge i alguna herba aromàtica al gust...)

Ja em direu si us han tirat ous pel cap o ha agradat i us han apladit... ;)

Que aprofiti!

Cooking Challenge: Tartes

Arriben els dies de màxima calor i entrem poc a la cuina, menjar lleuger i ens agrada tenir solucions pràctiques per gaudir de la companyia dels nostres amics i de la família, gaudir dels dies de platja i muntanya o fer un bon aperitiu o combinat en una terrasseta, i que me’n dieu de les becaines...!!!!???

Aquest mes li tocava a l’Elvira triar el repte i amb molt de seny va proposar fer tartes, salades i/o dolces i malgrat que anem tard de la data de publicació volíem posar el nostre granet de sorra.

Ens hem decantat per fer mossets petits i variats: quiches minis, de:

• Xampinyons
• Espinacs
• Pernil dolç, i
• Ceba caramel·litzada

Aquí trobareu dues opcions més (cansalada amb brie i de salmó fumat) i la recepta base.

També teníem pensat de fer unes mini tartaletes, de les que es compren preparades per farcir amb diferents combinacions, però finalment no les vàrem fer, malgrat això us donem els suggeriments:

Salades

• Sobrassada i mel
• Crema d’espàrrecs verd i parmesà
• Olivada picant
• Formatge de cabra i ceba caramel·litzada
• Ruca, pernil i kikos picats

Dolces

• Amb lemon curl i cumquat confitat
• Amb crema de xocolata amb avellanes i fruits vermells

Esperem que us hagin agradat els nostres suggeriments i no deixeu de visitar les suculentes propostes de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Galetes de mantega o de København

MiNinus madalenes de sobrassada, olivada i formatge tupí

Amb aquesta recepta participem al repte de Memòries d'una cuinera d'aquest mes..., és una reedició però a casa són un èxit i volen a cor que vols quan les fem... Estem segurs que si les proveu de fer -que són realment molt senzilles-, triomfareu!

Us deixem aquesta fotografia per anar ambientant aquests dies que s'acosten i que són tan entranyables...

L'experiència olfactiva i gustativa, proustiana totalment, quan vam tastar per primer cop aquestes mini madalenes... L’escena: un dia de cada dia, com qualsevol altre de feiner, de bon matí, els ulls mig tancats, amb l’automàtic posat des de la porta de casa fins a la feina, parant a fer el tallat matutí al Ninus de camí al despaitx... Darrera la barra, l’Anna, somrient com sempre, surt disparada cap a la cuina mentre xiuxeja mig enriolada i picarona: “espera, ahir vaig preparar una cosa que has de tastar” i surt de la cuina amb tres mini madalenes que m’especifica que són de sobrassada, olivada i formatge tupí. A primera vista són coquetes elles i els ulls s’obren més de l’habitual per l’interès... Me les embolica amb cura. Acabo el tallat i adéu. A l’hora de l’angelus, allò que el cuquet de la fam rondina... recordo les mini madalenes disposada a menjar-me-les a mossets ben petits i de totes tres per saber quina m’agradaria més, i, ufffff!!!!! quina oloreta a madalena de la meva infantesa, a les madalenes del poble..., i tastades amb aquell puntet de cada ingredient distintiu... brutals!!!!!

Ja les hem fet diverses vegades a casa, i no ens cansa gens fer-les, són relativament fàcils de fer i quan les treus com a aperitiu veus que el personal primer s’espanta..., després tasta amb cautela... per acabar-les cruspint sense deixar ni una molla...

Anem per feina!

Amb les quantitats que s’indiquen surt una safata de forn domèstic força completa.

Ingredients:

• 100 g de farina tamissada
• 6 g de llevat químic
• 100 g de mantega pomada o líquida
• 2 ous
• 60 g de sucre

Per a les diferents personalitats:
• 50 g de sobrassada, millor si la tritureu bé o si la podeu batre
• 30 g d’olivada, i si són olives de kalamata ;)
• 50 g de formatge tupí

Preparació:

1. Emulsionar els ous amb el sucre, mentrestant tindrem la mantega que l’haurem fos prèviament i que s’estarà refredant. Barrejar el llevat químic amb la farina tamissada i incorporar els ous emulsionats amb el sucre i finalment la mantega fosa i barrejar-ho tot molt bé.
2. Deixar reposar la massa mínim 1h però seria òptim deixar-la reposar durant 24h, ben tapada amb paper film que estigui en contacte per tota la superfície de la massa, a la nevera.
3. Repartir la massa en tres parts i a cadascuna d’ella afegir la personalitat... omplir els motlles fins a una ¾ part.
4. Enfornar-ho amb escalfor a dalt i a baix, prèviament encès i escalfat el forn, sobre una temperatura de 190º, l’Anna les cou en 5’, en canvi amb el nostre forn de casa tardem uns 15’, per aquelles peculiaritats del forn de cadascú...

A tenir en compte:

* Els ingredients han d’estar a temperatura ambient.
* Són molt més bones i gustoses si es fan en la versió mini que d’una mida estàndard.
* Hi ha molta diferència si la massa fa el repòs de si no el fa... ho hem constat!!!
* La massa a la nevera es pot guardar durant unes 48h, també es pot congelar...
* Un cop fetes millor menjades el mateix dia o a l’endemà, si és que arriben.
* Tenen una textura humida molt agradable i no són gens empalagoses amb la quantitat de sucre que s’indica en la recepta.

ESPEREM QUE DISFRUTEU D’AQUESTES MINI MADALENES!

G R À C I E S * A N N A ^_^ per tantes bones estones!!!

Sopes torrades amb múrgoles

Semblava que els dies de fred no arribaven... però ja són aquí! i ara ens ve tan de gust menjar unes bones sopes que fan reviscolar el cos..., així que estem recuperant una sèrie de sopes de pa, escaldades, amb pa torrat, que d'orígens ben humils i ben del camp o del pastoreig esdevenen quasi bé un luxe, com ara són aquestes, perquè el preu de les múrgoles estan pels núvols de més enllà de la lluna... :(

Les múrgoles tot i ser bolets de primavera en trobem tot l'any de seques, que si es compren en llocs de confiança un cop hidratades són la mar de gustoses.

No ens enrotllem més!

Ingredients:

• 1 bon grapat de múrgoles seques
• 2 cebes
• 2 ous
• Pa torrat, nosaltres vam fer servir el tunnbrød torrat
• 1 l de brou de carn
• Oli d'oliva
• Sal

Preparació:

1. Una bona estona abans vam posar a hidratar les múrgoles al brou de carn.
2. Vam tallar la ceba en juliana i la vam sofregir a foc molt lent fins que estigués ben rossa.
3. Vam afegir la ceba sofregida al braó i ho vam posar a bullir fins que les múrgoles estiguessin ben cuites.
4. Vam afegir el pa torrat i els ous i ho vam batre enèrgicament fins que va espesseir.

Servir ben calent i ja poden venir fred polars que aquí sempre tindrem una sopa ben escalfa-cos... ;)

Amb aquesta recepta participem al



Cóc en mel

Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...

Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.

És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.

En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...

Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.

Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?

Visita a la Damm i una sopeta Estrella ;)

Aquest divendres tota una bona colla (*) convocats per: 

ens vam enfilar a un autocar, que poc ens va faltar allò de cantar a l'anada: Señor conductor acelere, acelere, aceleeeeeeeeeeeere. I a la tornada amb algun que altre efluvi etíl·lic: Que buenas son las hermanas Ursulinas, que buenas son que nos llevan de excursión. I no hi ha per menys que cantar d'alegria perquè si vam pujar a aquest autocar és perquè ens portava a visitar la Fàbrica Damm, a El Prat de Llobregat, després de la visita per les instal·lacions i d'una curada i ben explicada visita guiada ens esperava un tastet amb maridatge amb les diferents cerveses de la casa, després ens van tornar a Barcelona amb l'autocar, sí senyor! un puntazo! Damm vetlla per oferir productes al gust de tots els paladars i fomenta el consum responsable de begudes alcòholiques: no conduir si es beu alcohol, tolerància 0!



(*) Decuina; Olleta de verdures; Cuinetes; El món de la cuina; Tapa't... de tapes; Les delícies del rebost; Entaulats; Les receptes del Miquel; Fem un mos; Gastromimix; Atable.es; La cocinera de Bétulo; Tasta Rutes; Bon profit; Un cocinillas on line; She WoreBlue Velvet; Sabores de colores; Gastro José Padilla; Pa de nous; En ocasiones veo bares; La recetas de MJ; El cocinero fiel  i nosaltres.        

Després de la visita, amb una prèvia introducció i presentació, amb passar a fer un tastet amb maridatge que va consistir en:


Baixa graduació i lleugera(**):

• Saaz: Broqueta de salmó amb cogombre i coulis de la passió

Delicada i saborosa: 

• A.K.Damm: Tartaleta de brandada amb olives Kalamata

Matisos afruitats i d'espècies:

• Weiss Damm: Patata farcida de botifarra del perol amb fruits secs

Espècies fresques:

• Estrella Damm: Coca d’escalivada amb anxova

Espessa, amb cos i força:

• Bock Damm: Broqueta de mortadel·la amb coulis de mango

Voluminosa i cremosa:

• Voll Damm: Torradeta de magret amb ceba caramel·litzada

Alta densitat i complexitat aromàtica:

• Estrella DammInedit: Orada amb ratatouille de verduretes i salsa marinera

• *** per finalitzar: Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee

(**) Notes de cata de l'opuscle: Del sikaru a la cervesa, editat per Damm.

Dades de l'empresa que ens van cridar poderosament l'atenció:

• Fan la cervesa Estrella Damm Daura, apta per a celíacs, que ha estat guardonada i té reconeixement a nivell mundial.
• Els tancs de la factoria tenen una capacitat de 750 mil litres de cervesa, poquets, oi?
• La rotació del  producte és molt ràpida i especialment a l'estiu quan prenem una cervesa de la marca és possible que no hagi passat 48 hores des de la seva producció.
• Eficiència en la producció i eficiència en els recursos humans.
• L'automatització dels processos és molt alta i se li dóna molta importància a la I+D.
• Espanya és el  tercer país del món en la producció de cervesa.
• Afortunadament és un sector que no pateix les efectes de la crisi (al·leluia!), en èpoques de vaques grosses no dóna beneficis espectaculars però en èpoques de vaques flaques es manté la quota de consum encara que canviïn els hàbits (pot ser que no es pren tanta cervesa als bars, però sí que es pren a casa...).

No volem passar per alt donar els agraïments oportuns als organitzadors i als participants per una vetllada tan fantàstica! que la vam acabar així:

La manera en què volem agrair les atencions dispensades per la Damm se'ns ha acudit oferir-vos una recepta amb cervesa (recordeu que ja vam publicar un segon plat amb aquest ingredient: el pollastre amb cervesa i olives) i ara hem trobat aquesta sopa de cervesa, que segons il·lustra en Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu, és "una sopa tradicional d'origen txec (pivni polevka)".



Cal dir que teníem curiositat per saber quin gust tindria la sopa en qüestió i si ens agradaria (si no ens hagués agradat no l'hauríem posat...) i concloem que és una sopa poderosa, de sabor intens i el regust de cervesa és gran, ens resulta una mica estranya al nostre paladar però no és gens desdenyable tenir l'experiència... ;)

Ingredients:

• Aigua o braó (1)
• Pa sec de pa morè, nosaltres vam triar un d'integral
• 1 llauna de cervesa Estrella Damm (2)
• Sal
• 1 cc de comí (3)
• 2 rovell d'ou (opcional, que no vam posar)
• Nata o nata agra (opcional, que tampoc vam posar)

Preparació:

1. Esmicolar el pa i posar-lo en remull en la cervesa.
2. Posar a bullir l'aigua o el braó.
3. Afegir la cervesa amb el pa i deixar-ho bullir una estona, uns 5 minuts, mentre es es va batent.
4. Treure del foc i afegir el comí i la sal.
5. Si es vol amb ou: tirar-lo a dins i anar batent fins que es faci cremosa.
6. Si us decidiu posar-hi nata o nata agra no s'ha de batre ni remenar.
7. Servir molt calenta.

Notes:
(1) Si la voleu de sabor més suau emprar l'aigua si la voleu més pujada de to... amb brou.
(2) La propera vegada la provarem de fer amb una cervesa txeca.
(3) cc: culleradeta de cafè.

Paella d'arròs amb galeres i espinacs

Un airet bla bufava de la banda del mar, bressava sobre llurs caps les amples fulles de la figuera amb una tènue remor i s’esllevissava sobre l’arrossar, imprimint-hi fugitives i ràpides ondulacions.

(Terres de l’Ebre,  de Sebastià Juan Arbó)

La primera vegada que la nostra amiga Eva Llambrich ens va parlar d'aquesta recepta de l'Ametlla de Mar, La Cala, se'n va fer la boca aigua i va quedar enredada i endormiscada entremig de la matèria gris, però el cervell que no descansa mai la va reactivar, quan? ara!

L'Eva va tenir la paciència d'escriure'ns la recepta i facilitar-nos-la, millor dit! ens va apuntar dues però ens va recomanar una en particular i van seguir el seu consell... que l'Eva és de morro fi com no en hi han, i gràcies a ella hem descobert una recepta magnífica, genial i excelsa, d'altra banda és una recepta gens complicada i els resultats ens han captivat. També ens explica que és un arròs que es prepara al tros on es disposa de les verdures fresques i, salerosa com és ella, especifica que es cou en una paella, que les cassoles de fang són per a les pataques... Eva, ets una tia collonuda!


Amb aquesta recepta ens ha il·lusionat molt recuperar les galeres a la nostra cuina que feia anys i panys que no hi entraven. De xiquets s'hi havia posat moltes galeres a l'arròs per a donar-hi gust, però és que no només donen gust, són boníssimes.


Mira que quan es va fer el repartiment de bellesa les galeres estaven les últimes de la fila, però batúa l'olla! quin secret exquisit guarden dins! així que les que som fees encara tenim esperances: només cal que se'ns descobreixi ;)

Ingredients*(1):

• 250 gr d'arròs, eps! de la DOP Arròs del Delta de l'Ebre
• 250 gr d'espinacs*(2)
• 125 gr de fesols (mongeta)*(3), encara que nosaltres vam posar pèsols comprats cuits als llegums del mercat
• 250-300 gr de galeres (són unes 6-7 unitats)*(4)
• 3 grans d'all
• 1 ceba (nosaltres no en vam posar)
• 1 tomaca 
• 2 cp*(5) de pebre roig
• Oli d'oliva extra verge i aquí sí que tirem cap a casa ;) 
• 500 gr/ml d'aigua (en vam necessitar una mica més)
• Julivert
• Sal

Preparació: 

1. En una paella posem 2 cullerades d'oli i afegim els espinacs, prèviament nets i trossejats, no us amoïneu del volum perquè minva moltíssim! Saleu-los.
2. Es va sofregint a poc a poc i quan estigui ben sofregit hi afegim les galeres i les daurem (en aquest punt les vam enretirar per incorporar-les més tard).
3. En un morter, fem una picada amb els alls, el julivert, la tomaca i el pebre roig i l'afegim a la paella.
4. Quan tot  estigui ben sofregit, incorporem l' aigua i quan arrenqui el bull tirarem l'arròs i els fesols. (La recepta ens ha arribat així i té la seva lògica perquè és un plat que es feia al defora i no hi havia més focs ni fogons que els que hi havia, encara que a casa el que vam fer nosaltres va ser arrossejar l'arròs abans, però importantíssim tenir en un altre foc l'aigua bullint, de tal manera que quan l'arròs està arrossejat s'hi aboqui l'aigua i s'inicii la cocció des del moment 0).
5. Deixar-ho coure uns 10-12 minuts, nosaltres ho vam fer a foc viu, vam tastar i vam rectificar de sal (si es deixa per a l'últim moment l'arròs no es sala bé) i uns minuts abans vam afegir els pèsols i les galeres retirades abans.
6. Vigilar que no quedi curt d'aigua i ni se us acudeixi de posar la cullera a dins ni remenar, com a molt sacsejar la paella.
7. Un cop cuit deixar reposar 5 minuts més, millor tapat amb un drap net de cuina.

I a gaudir d'una joia gastronòmica!


Notes:
*(1) Cal especificar que preteníem fer un arròs per a 2 persones però va sortir tanta quantitat que són 3 plats complerts o 4 una mica esquifits i per a persones de poca vida, però vigileu amb el recompte de les galeres a veure si feu curt i les haureu de rifar entre els comensals... :(
*(2) Hi ha també una recepta que en lloc de ser amb espinacs és amb bròcul, la mateixa quantitat, però no amb totes dues verdures alhora! i aquesta recepta, de moment, la deixem a pendents...
*(3) Si poseu la mongeta tal i com és a la recepta originat un donarà un toc farinós fantàstic.
*(4) Si compreu les galeres vives i les heu d'emprar a l'endemà, l'Eva ens proporciona un truc infalible per a mantenir-les vives: embolicar-les amb paper humit (abans era amb paper de diari) i deixar-les a la serena de nit, i si és de dia, al frigorífic a una zona que no sigui la més freda... ;)
*(5) cp: cullera de postres.

• Informació turística de La Cala
• La seva Gastronomia

I per primer cop participem en La Recepta del 15:

Bunyols de cigrons dolços de la Mireia Carbó

Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics...,  però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta...,  i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)

Ingredients:


Per a la massa

• 200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
• 200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
• 60 g de mantega
• 50 g de farina (la vam tamisar abans)
• 2 ous
• 1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
• 1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)

Cocció i acabat

• Sucre
• Canyella en pols (no en vam posar...)
• Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
• Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer

Preparació:

1. Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
2. En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
3. Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
4. Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
5. Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
6. Posar la massa en la màniga pastissera.
7. Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
8. Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
9. Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.

Notes:

(*) cp: cullera de postres

- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!

I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera: