Cooking Challenger: Sopa Solyanka

Estimadíssims i íssimes!!!! sembla que vaig reeixint i ja torno a tenir ganes de publicar receptes, com ara aquesta sopa Solyanka que us porto avui, de la mà de les Cooking Challenger que m'han tornat a incorporar amb alegria, encara que jo les pobre meves les poso en uns bons bretes 😉

No vull passar per alt que el bloc que ara veieu ha estat gràcies a l'Aisha amb el seu disseny (Elai the Blogger) que fa que estigui ben a gust a casa meva ja que ha fet un treball impecable i per aquells que no ho sabeu també té un bloc de cuina excepcional que si no coneixeu ja esteu tardant en fer-ho, La cocina de Aisha...

Cooking Challenge: Corder a la mel amb arròs al safrà (cuina sefardí)

Fa temps i temps era temps... que no es publicava res en aquest bloc, i avui és una primera passa de la que volem que hi hagi més i més sovint. Han passat hores molt dolentes i fosques, i tristes i grises quasi negres. Però aquí estem! sense fotos del plat, i ben mirat, per què n'hi ha d'haver de foto? doncs per a què sigui tot més atractiu i entri per la vista, però acabada de sortir i encara no del tot (però tocant la meta final...) que obrir la nevera era com obrir un camp de fems i de males olors (malgrat que no hi hagués menjar caducat ni fet malbé) i que qualsevol menjar tenia regust metàl·lic com si en lloc de menjar tallarines mengessis forquilles... doncs que no hi hagi foto em sembla que és una llicència que em penso permetre sempre que ho trobi adient, i amb la meva paraula que aquesta recepta és absolutament deliciosa ha de ser més que suficient...

Aquesta entrada la vull dedicar a totes les persones que directa o indirectament m'estimen, estimo, estan al meu costat (malgrat quilòmetres lluny...) que han sofert amb mi i s'han alegrat amb mi, amb els petits avenços de la lluita diària, i que també m'han deixat aquell espai tan necessari per recomposar-me o per desfogar la ràbia i tirar endavant... Entre tanta gent... no podien faltar les meves estimades Cooking Challenge, amb les nostres històries i personalitats diferents però que han estat allà, en primera fila o si calia en la darrera, però sempre les he sentides allà, al meu costat empenyent...

Aquest mes el repte el triava la Lourdes i anava de cuina jueva... cuina sefardí... què és què...? Hi ha un llibre magnífic que és cabdal per començar a desentranyar aquestes qüestions que sobrepassen la cuina, la cultura, la religió, modus de viure, explicat de manera entenedora i molt clarificador... és El libro de la cocina judía de la Claudia Roden:

Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaïques, a la vegada que ni la nostra cuina física tampoc és kosher...

Napoleó tenia 100 soldats... Un pastís commemoratiu amb les Cooking Challenge

És un fet indiscutible que les croquetes de la mare de cadascú són les millors..., excepte quan les croquetes són de la mare catalana, perquè aquí ja no són ni bones ni dolentes, directament es poden insultar de la manera més impune, però això s’ha acabat!!! 
Ho prometo pel Timbaler del Bruc!

Aquest mes va triar el repte l’estimada Mercè i ja us ben bé dic que va ser un gran repte: Pastís per a grans celebracions amb un ingredient d’aquesta tardor. El pastís commemoratiu el vaig tenir clar des del primer moment, el

Pastís Napoleó

Un pastís originari de Rússia que es va oferir al tsar per celebrar la desfeta, derrota i retirada de la Grande Armée de Napoleó, els romanents de la tropa francesa van ser delmats i foragitats definitivament el 14 de desembre de 1812, si voleu saber més podeu clicar aquí on també s’explica com a la vora de  2.000 mercenaris espanyols arrenglerats amb les tropes franceses es van passar a les files russes per obtenir la gràcia del tsar Alexandre I. La forma originària del pastís és triangular emulant el barret del Napoleó.

Ara quedava resoldre l’ingredient de tardor que requeria el repte de la Mercè ja que el pastís no en porta cap que sigui pròpiament de la temporada i avui essent dia 10 de novembre, l’endemà del 9N, l’ingredient que hi afegim és una nota històrica de com els catalans (1808) vàrem vèncer la invasió francesa quatre anys abans que els russos (1812), la llàstima és que per a nosaltres no corrien temps favorables per a celebrar res...

“La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó.

El Diari de Manresa de 26 de setembre de 1808 explica els fets d'una manera (només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...) que seria l'embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.”

               De l’article on line Timbaler del Bruc

La llegenda del Timbaler del Bruc neix d’aquests fets històrics i perquè el so del tambor que percudia un soldat català es va accentuar tot reverberant en les muntanyes de Montserrat i això va confondre l’exèrcit de Napoleó fent-lo creure que el número de soldats catalans era molt superior al que realment era. El 14 de juny de 1808 vàrem vèncer els francesos. El 9 de novembre de 2014, amb casserolades preliminars, i amb la participació ciutadana pacífica hem tocat el tambor i aquest ha reverberat a les muntanyes de tot el món.

Avui, els catalans som portada de diaris reputats i seriosos a tot el món, en portada!

Aprofito des d'aquí per felicitar a tots els voluntaris que ahir es van bolcar amb cos i ànima, per a què puguessim decidir lliurement participar o no en aquest procès, que tot anès com oli en un llum i felicitar-nos que siguéssim capaços tots plegats d'una lliçó de maduresa cívica que internacionalment ha estat molt ben valorada!

Anem cap a la llepolia, que es menja millor i més dolçament amb aquestes bones notícies... A casa no som gaire llaminers però aquest pastís ens va agradar molt per l'equilibrat de sabor i perquè resulta molt agradós a l'hora de menjar-lo. El que més ens va sorprendre va ser que portés com a ingredient vinagre a la massa... sí sí! heu llegit bé! vam seguir la recepta del bloc Lemon & Limon, i que està molt ben explicat amb el pas a pas.

No deixeu de visitar les suculentes propostes del què celebren i com ho celebren de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Panna cotta de menta fresca

"A baixa sala, no cal escala"
(les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)
Dita trobada a www.elrefranyer.com

Què us podem dir que no sapigueu de la panna cotta (traduït literalment: "nata cuita")? és un postre molt tradicional de la zona del Piemont a Itàlia, i és tan senzill de fer que paga la pena de provar de fer-lo ni que sigui un cop a la vida, i diuen... que la seva textura, que és el més difícil de trobar aquell punt de fimbreig necessari..., és la dels pits de les noies de 20 anys... Com comprendreu no vam sortir deseperadament al carrer en cerca i captura de noies de 20 anys que es deixessin palpar les mamelles, però si us refieu de nosaltres i seguiu les indicacions de la recepta al peu de la lletra us farà l'efecte :D

Aquesta versió de panna cotta de menta fresca la vam tastar per primera vegada un Cap d'Any que vam celebrar al restaurant de les nostres amigues de l'Snb Restaurant i ens va enamorar absolutament, tant pel sabor -per no ser empalagosa de sucre i ser molt refrescant i original) com per la seva textura delicada i fimbrant... Com la recepta originària ja no la disposaven ens van facilitar la recepta base que fa servir la mare de la Manuela (moltíssimes gràcies a les dues!) i a partir d'aquesta vam fer proves fins trobar la que tenia aquell punt que ens va agradar tant..., eps! amb el vist i plau de la Manuela, off course! i és que quan anem a l'Snb Restaurant a menjar (que ho fem sovint) ens sentim com a casa perquè entre el seu caliu, el servei acurat i l'oferta gastronòmica que trenca l'esquema amanit de "restaurant italià = a pasta pizza) trobem plats nous i diferents de tall tradicional de diferents zones d'Itàlia, a sobre molt ben cuinats! amb els preus més que raonables, doncs sembla que poca cosa més podem demanar, no! sí! demanem que NO CANVIÏN!!! ;)

Snb Restaurant
Carrer Galileu, 261
08028 Barcelona
Tel. 934912813

I si tot això no us acaba de convèncer... van fer un sopar amb amics -i no és per posar-nos galons...- els va encantar! així que paraula de blogger revalidada! Entre això i que dies més tard la Manuela em va dir que estava impactada com una catalana havia sabut tirar endavant aquesta recepta ja no us dic on tinc el pavo... hahahahahahaha que encara tinc un somriure i una cara de bobalicona que fa feredat que crec que ni amb acetona me la puc treure! :D

ANEM PER FEINA! 

Per a 3 racions d’uns 80 gr (3 tarrets o gots d’alumini o flaneres)

Ingredients:

• 250 ml de nata per muntar (mínim 35% MG)
• 40 gr de sucre
• Mitja beina de vainilla
• Mig paquet de menta fresca, uns 10 gr (els paquets solen ser de 20 gr)*
• 1 full de gelatina (cua de peix) de 2 gr
• Gotes de girasol (opcional si ho voleu presentar desemmotllat)

* Cal que diguem que va disposar d'una menta fresca acabada de tallar que estava en plena floració esplèndida i tot gràcies a una botiga magnífica que no podeu deixar d'anar-hi si visiteu Sant Antoni de Vilamajor i que es diu El Castanyer, us atendran amb una amabilitat i bona disposició fora de sèrie! Plovia a bots i barrals quan ens van portar la menta a casa, això ja diu alguna cosa, no? Moltíssimes gràcies des d'aquí!

Preparació:

1. Posar a hidratar el full de gelatina en aigua freda, entre 5-10 minuts.
2. Obrir la beina de la vainilla i raspar-ne el contingut.
3. En un casó posar la nata, el sucre, la menta i la vainilla raspada i la beina també. A foc lent i donant alguna remenadeta portar-ho a punt d’ebullició, un cop arrenca el bull apagar el foc i deixar-ho infusionar durant 5 minuts.
4. Colar-ho bé i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant l’escalfor de la preparació remeneu fins disoldre la gelatina. Si voleu podeu posar el recipient en agua freda i glaçons per a refredar-ho una mica.
5. Tenir els tarrets o vasets preparats i anar abocant la preparació.
6. Si ho voleu posar que us quedi de una peça sencera o en flaneres per després desemmotllar podeu pintar els seus interiors amb unes gotes d’oli de girasol.
7. Deixar refredar abans de posar-ho al frigorífic, destapat, no triga gaire.
8. Un cop refredades la gelatina encara no haurà quallat. Tapar-ho, amb paper film, alumini, o les tapes twister si feu servir els tarrets i cap a la nevera un mínim de 4 hores.

Suggeriment:

A nosaltres ens agrada especialment presentar-ho en tarrets que, ha part de quedar com coquetó, ens resulta molt útil a l’hora de posar-ho a la nevera perquè ho podem apilar i aprofitem millor l’espai que amb altres opcions de presentació. Vam trobar la idea al programa La vida en dolç.

No us perdeu aquestes altres receptes de bones amigues bloggers que han acceptat el repte:

• Elvira de Los Cerezos en Flor
• Ester de La Cuinera
• Manu de Las Recetas de Manu
• Mª Glòria de Gourmenderies
• Mª José de Dit i Fet
• Mercè de Cuina per a LLaminers
• Raquel de Raquel's Kitchen

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Vitello tonnato

Els dies de calor no ve molt de gust cuinar a tota pastilla ni tampoc encendre gaire el forn, així com també ve de gust menjar coses fredes i que refresquin.

Aquesta recepta d'origen italià (vitello és vedella i tonnato fa referència a la salsa de tonyina) treu moltes preocupacions, és fàcil, resultona i treu moltes complicacions, ideal per quan et venen amics o família a menjar a casa, ja que es pot preparar abans i poder estar el dia de las reunió amb els convidats i ser una bona amfitriona.

Aquesta recepta la vam treure del manífic llibre i vademècum de la cuina Italiana La Cuchara de Plata, més que recomanable, vam fer alguna que altra modificació però l'essència és la mateixa... Un dia parlant amb la gran amiga i gran persona Manu, de Las Recetas de Manu, ens va parlar d'una recepta antíquíssima de Vitello tonnato que té publicada al seu bloc -Vitello uso tonno-, i que em va semblar molt original i curiosa la manera de fer diferent el Vitello tonnato que ja li vaig avançar que el proper que faria seria com el d'ella, però si no us voleu esperar i li voleu donar una ullada abans no us ho perdeu!

"En el mercado verde,
bala
del profundo
océano,
proyectil
natatorio,
te vi,
muerto."
Oda a un gran atún en el mercado. Pablo Neruda

Ingredients per al vitello:

• 1 rodó de vedella
• 1 ceba gran
• 2 fulles de llorer
• 1 cabeça d’alls
• Herbes aromàtiques: romaní, orenga...
• Pebre negre en gra
• Sal
• Oli d’oliva
• Aigua

Ingredients de la salsa de tonnato:

• 2 rovells d’ou cuit
• 1 cs de tàperes i unes addicionals per a la decoració
• 1 llom de tonyina en oli d’oliva
• 3 filets grans d’anxova
• 5 cs del braó de cocció del vitello
• Suc colat d’una llimona
• Oli de la tonyina
• 2 cs de vi blanc (aportació pròpia)
• 5-6 cogombrets (aportació pròpia)
• Oli de les anxoves (aportació pròpia)
• Una mica de ceba de la cocció del vitello (nosaltres no la vam posar)

Preparació del vitello:

1. Posar a bullir a l’aigua la ceba, llorer, cabeça d’alls, herbes aromàtiques i el pebre, quan arrenca el bull ja ho tenim per afegir la carn.
2. Untar el rodó de vedella amb l’oli d’oliva i salar a pleret i afegir-la a l’aigua.
3. Quan torna a arrencar el bull abaixar el foc i deixar-ho com a mínim una hora al foc.
4. Passada el mínim de temps s’apaga el foc i es deixa refredar el rodó de vedella dins de l’agua de la cocció (súmmament important!!!!! ja que així la carn s’aromatitza molt més).
5. Un cop freda la carn retirar-la del brou, nosaltres la filmem i reservar a la nevera que ja es podrà filetejar quan es vulgui.
6. Del brou cal que en reserveu una mica per poder preparar posteriorment la salsa del tonnato.

Preparació de la salsa de tonnato:

1. Fer els ous durs un temps abans i quan s’hagi refredat treure els rovells cuits.
2. Posar en un bol per picar els ingredients sòlids: rovells d’ou cuits, les tàperes, la tonyina, els filets d’anxova i els cogombrets i picar-ho molt fi, al principi sembla que no es faci fi, però de cop i volta hi queda.
3. Afegir les parts líquides: els olis de la tonyina i anxoves, els suc de la llimona (que prèviament haurem expremut i colat, però no fer-ho molt abans d’emprar), el braó de la cocció del vitello i el vi blanc.
4. Amb aquestes proporcions queda la salsa del tonnato no gaire espessa, no ens acaba d’agradar que quedi amb una textura i aparença de ciment..., si la voleu encara més líquida li podeu afegir alguna cullerada més del suc de cocció del vitello.
5. Repartir-la pel damunt dels filets del vitello per a què vagi agafant els sabors i deixar-ne per a que cadascú se’n serveixi més i decorar-ho amb algunes tàperes pel damunt.

Com a casa sabia que hi hauria persones que potser farien escarafalls vam servir el vitello filetejat per una banda i la salsa per una altra, després va agradar molt tot plegat, però ens vam curar en salut... ;)

Que vagi de gust!

Amanida de medusa o qui li posa el picarol al gat...?

Sí, sí, no ens hem torrat ni se'ns ha anat l'olla! Avui us presentem una amanida de medusa (sí d'aquelles de la platja que fan tan fàstic i piquen i molesten i que són com plagues...), i si no podem amb l'enemic... per què no ens el cruspim...?

Intentarem desmitificar alguna coseta alhora que esperem causar tanta sorpresa com la que vam tenir nosaltres en trobar-la en una carta d'un restaurant que tenim a prop de casa, La Cuina de l'Uribou.

La medusa és l'ingredient que té aparença de "confitat"

Ens ha ajudat molt trobar aquesta entrada per infornar-nos millor d'aquest ingredient i per trobar la recepta...

Se'n troben al Mediterrani en la seva versió més pacífica i només es menja la part del cap, amb un textura cartilaginosa i amb un intens sabor a mar. No és un ingredient nou al món, a la Xina, Corea, Tailandia i Japó ja les empraven a la cuina i, ara, a restaurants japonesos més cool o de millor factura ofereixen aquesta menja.

També la indústria farmacèutica ha posat ull a aquest animaló per les posibles aplicacions del seu verí per a tractament coronoris o per la lumiscència que es podría beneficiar en aplicacions de cirurgia.

Si voleu tenir una experiencia gastronómica no tingeu maníes ni angúnies, el màxim que pot passar és que no us agradi però ni us quedaran els llavis de "negrito zumbón" ni us picarà cap part del cos, potser els ulls una mica com a plats pot ser que sí, però més per la sorpresa que pel que us pugui fer l'animalet...

Anem a la recepta!

Ingredients:

* 1 medusa
* Enciam tallat
* Brots de soja

Per a l'amaniment aquesta salsa:

* Salsa de soja japonesa
* Vinagre d'arròs
* Mirín
* Condiment de tonyina seca
* Polsim de sucre
* Aigua
* Llavors de sèsam blanc i negre

Preparació:

1. Posar la medusa en aigua durant més de mitja hora. I l'escaldem durant 30 segons, traient-la ràpidament i posant-la en aigua freda i gel per tallar la cocció.
3. Un cop refredada l'eixuguem bé, i es talla en juliana.
5. Es prepara la salsa amb els ingredients indicats i es posen les tires de medusa a macerar a la salsa, fins que agafin una mica de color. Com la salsa és forteta de sabor les quantitats no les indiquem i preferim que proveu al vostre gust el punt que us pot agradar més d'aquesta salsa.
7. Es disposa l'enciam i els brots de soja i les tires de medusa en un bol, s'amaneix amb la salsa amb què s'ha macerat la medusa i aquí nosaltres li posaríem un toc d'oli d'oliva ;)

Ara les pobres meduses ja no morirán a la sorra de les nostres platges. Nosaltres ja hem comprat una galledeta i un rasclet d'aquells de joguina, i si vosaltres teniu criatures els hi podeu manllevar o demanar de prestat ;)

I ara, qui li posa el picarol al gat?

Un Bloody Mary a la Boldú amb les Cooking Challenge

Reis i Reines!

Tornem a obrir les portes d'aquest bloc, després d'un primer trimestre carregat de feina, d'inesperats (uns de bons, altres nefastos...), d'improvitzar sobre la marxa i una mandra infinita per tornar a agafar carrerilla.

No hem complert amb alguns compromisos adquirits i ja d'avançada anunciem que els complirem tots i només ens resta que demanar-vos disculpes pel nostre silenci durant aquest temps.

Pugem al carro del bloc una mica xispats, no és d'estranyar perquè el repte d'aquest mes és com una mena de vici, de provar i provar còctels ;).

El còctel que hem triat té la seva història, la primera vegada que vaig provar un Bloody Mary va ser en un avió, tornant de la lluna de mel, per allò d'exòtic que tenia el nom..., va ser tastar-lo i: puaj! ecs! ecs! i requeteecs!!!!! No va ser fins aquest estiu passat que ens vam trobar amb una colla d'amics i el Ramon Boldú ens va preparar aquesta versió que no hem parat de fer a casa, i està tan escandalosament bo que entre els dos gats que som a casa no parem fins que s'acaba la darrera gota de la coctelera, eps! els festius que estem per casa i fem aperitiu! a veure si ara us penseu que anem tajás les 24 hores del dia, 365 dies... Però allò d'un diumenge tontet..., aperitiu..., dinaret... i sofaret... uf! I si el maridet es fa una birra jo canvio, per mandra, a fer un Spritz que també em faria mal...

Em consta que hi ha altres maneres de fer-lo, no es fa amb coctelera, es remou i no s'agita, però què voleu que us digui, aquest a la Boldú o als 7 tocs és el que m'agrada!!!!  Especialment ara que arriba la caloreta és ideal.

Rescateu la coctelera que comencem!

Ingredients:

• Suc de tomàquet ben fred, el que més us agradi...
• 7 tocs de vodka
• 7 tocs de salsa Tabasco
• 7 tocs de salsa Perrins
• 3 glaçons de gel

Preparació:

1. En una coctelera domèstica posar els 7 tocs dels ingredients, els 3 glaçons de gel i omplir fins dalt del suc de tomàquet.
2. Ballar una samba amb la coctelera (tancada), a dalt-a baix, un-dos, esquerra-dreta (no! no estem a Barrio Sésamo!), els glaçons fan la seva comesa (¿recordeu que abans els pinta-ungles de perla portaven una boleta que ajudava a barrejar el menjunje? doncs lo mismo mismísimamente...)

Bé, ja veieu! no només ens refrescarà i delectarà sinó que ens farà estar en forma i poder lluir tipín a la platja. Es recomana practicar un o dos cops per setmana :D

No us oblideu de visitar les sorprenents propostes etíl·lico-cocteleres de les Cch ;)

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Dia Mundial del Pa: Tunnbrød o Pa Polar amb les Cooking Challenge #WBD

Un mes nou i una mandra antiga!

Sé que us tinc abandonats però les Cooking Challenge no podíem fallar en aquest dia, el Dia Mundial del Pa. Em tocava triar la recepta i feia molt de temps que aquest pa em tenia encisada..., quan dino al Restaurant Ninus trobo al menú Provolone amb Tunnbrød torrat, també podria acompanyar un hummus...

Aquest pa escandinau de nom tan incomestible per als mediterranis, Tunnbrød, es coneix com a pa polar, no es difícil de fer ni de bon tros i habitualment l'empren per a fer preparacions enrotllades com ara aquesta amb salmó fumat. La curiositat d'aquesta recepta és que el Tunnbrød es pot coure en una paella o al forn. Hem seguit les indicacions dels ingredients i de la preparació d'aquesta recepta.

Ingredients:

• 300 gr de farina de blat
• 150 gr de farina de sègol integral
• 1 sobre de llevat sec de forner
• 200 mg d'aigua tèbia
• 4 cs(1)de crème frâiche (en el seu defecte un iogurt grec)
• 2 cp(2) de mel
• 1 cc(3) de llavors de fonoll o comí (nosaltres no en vam posar)
• 1 cc de sal

Preparació:

1. Barregen la farina de blat i la de sègol, les llavors i la sal i vam barrejar bé.
2. Hi afegim el llevat i la mel i bona part de l'aigua.
3. Quan la massa s'uneix s'hi posa la crème frâiche i l'aigua de mica en mica fins que comenci a posar-se enganxosa.
4. Amassar durant 10 minuts i deixar-la reposar tapada amb un drap humitejat, i en un lloc càlid, durant 1 hora.
5. Partir la massa en 8 porcions i les aplanem amb l'ajuda d'un corró que quedin en un diàmetre de 18 a 20 cm i les punxem per la superfície (amb una forquilla, amb un escuradents,...).

Si es cou al forn:

• A molta temperatura molts pocs minuts, dependrà de cada forn, però estem parlant de 2 a 5 minuts.

Si es cou en una paella:

• No engreixar la paella i a foc moderat es cou primer per la cara punxada i s'aprofita per punxar l'altra banda i només coure un minut i mig per cada cara.

Nosaltres fem porcions i les torrem al forn fins que queden cruixents i daurades, i el Tunnbrød també l'aprofitem per fer determinades sopes torrades, però aquesta serà una altra entrada... ;)

Notes:
(1) cs: cullerada sopera
(2) cp: cullerada de postres
(3) cc: cullereta de cafè

No us oblideu de visitar les delicioses propostes de Tunnbrød de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Un taller de xocolata per llepar-se el dits!

Fa un dies tota una colla de blocaires vam acudir a la invitació del Daniel Chozas del Taller de Cocina Sabores que va organitzar un taller de xocolata amb el prestigiós i premiat xocolater Marc Rodellas i la prometedora  i joveníssima pastissera Laura Martín. A tots ells, les gràcies més efusives per tot el que vam  aprendre i la bona estona que vam passar entre amics.

En Marc i la Laura en acció! mentre expliquen i atemperen al marbre la xocolata amb llet

Després d'una breu introducció sobre el cacau i la xocolata, que hi ha una anècdota boníssima de quan va arribar l'Hernán Cortés a terres azteques i el van confondre amb un semidéu, al qual li van oferir el beuratge diví a base de fava de cacau (la fava del cacau, segons la mitologia maia, la van atorgar els déus als homes per a què puguessin subsistir i que també era la moneda de canvi a l'ús) fava picada, espècies picants i xili i li ho van oferir en una copa d'or, doncs el molt tarug del Cortés se li van posar ulls com a plats i va llençar el beuratge diví i es va quedar la copa d'or...

 Vam posar-se mans a la feina, i nosaltres també hi vam donar un cop de mà:

Mà als pralinés i a la coca i al pa d'oli que ens va portar en Marc, fets de la seva mare!
ara no direu que no és un amor d'home!

Ens van ensenyar a fer:

• xocolata negra amb pell confitada de taronja
• xocolata amb llet amb crispis de capuccino
• xocolata blanca amb iogurt i crispis de frambueses
• roques suïsses
• pralinés de kikos i també de cacahuet d'una marca a la que no farem publicitat
• bombons banyats amb el farciment d'aquests pralinés
• i uns catxirul·los decoratius

Les roques, els bombons banyats i els catxirul·los decoratius ;)

I així, amb aquesta foto-ensaïmada (tipus de xocolata inicial i productes finals) vam marxar carregats d'il·lusió amb una safata plena de xocolates boníssimes i una caixa de neules artesanes, les millors que mai hàgiu pogut menjar, de can Rodellas.

Tres tipus de xocolata inicials i amb els acabats final amb el detall sorpresa de darrera hora :)

Recepta de les roques suïsses

Per caramel·litzar els palets d'ametlla:

• 400 g d'ametlla filetejada
• 100 g de sucre llustre
•  20 g de mantega

Elaboració de l'ametlla caramel·litzada:

1. Posar l'ametlla i el sucre en un cassó i sense deixar de remenar ho courem fins que estigui completament caramel·litzat.
2. Afegirem la mantega a la que li donarem un parell de remenades per a què es fongui.
3. Repartir l'ametlla al damunt de paper antiadherent, ben escampada per a que no es facin munyocs enganxats i deixar refredar.

Per fer la roca suïssa:

• 375 g d'ametlla filetejada caramel·litzada
• Segons la xocolata:
• 200 g si és cobertura negra
• 215 g si és de cobertura de xocolata amb llet
• 225 g si es de cobertura blanca

Preparació:

1. Atemperar la xocolata que segons la trieu s'ha de tenir en compte les temperatures.
2. Afegir l'ametlla caramel·litzada i remenar molt bé, de tal manera que quedi tot ben banyat.
3. En un paper antiadherent anar fent els muntets de les roques i deixar que es refredin i solidifiquin.

Els resultats són espectaculars

i us emportareu afalacs i aplaudiments a dojo!

Visita a la Damm i una sopeta Estrella ;)

Aquest divendres tota una bona colla (*) convocats per: 

ens vam enfilar a un autocar, que poc ens va faltar allò de cantar a l'anada: Señor conductor acelere, acelere, aceleeeeeeeeeeeere. I a la tornada amb algun que altre efluvi etíl·lic: Que buenas son las hermanas Ursulinas, que buenas son que nos llevan de excursión. I no hi ha per menys que cantar d'alegria perquè si vam pujar a aquest autocar és perquè ens portava a visitar la Fàbrica Damm, a El Prat de Llobregat, després de la visita per les instal·lacions i d'una curada i ben explicada visita guiada ens esperava un tastet amb maridatge amb les diferents cerveses de la casa, després ens van tornar a Barcelona amb l'autocar, sí senyor! un puntazo! Damm vetlla per oferir productes al gust de tots els paladars i fomenta el consum responsable de begudes alcòholiques: no conduir si es beu alcohol, tolerància 0!



(*) Decuina; Olleta de verdures; Cuinetes; El món de la cuina; Tapa't... de tapes; Les delícies del rebost; Entaulats; Les receptes del Miquel; Fem un mos; Gastromimix; Atable.es; La cocinera de Bétulo; Tasta Rutes; Bon profit; Un cocinillas on line; She WoreBlue Velvet; Sabores de colores; Gastro José Padilla; Pa de nous; En ocasiones veo bares; La recetas de MJ; El cocinero fiel  i nosaltres.        

Després de la visita, amb una prèvia introducció i presentació, amb passar a fer un tastet amb maridatge que va consistir en:


Baixa graduació i lleugera(**):

• Saaz: Broqueta de salmó amb cogombre i coulis de la passió

Delicada i saborosa: 

• A.K.Damm: Tartaleta de brandada amb olives Kalamata

Matisos afruitats i d'espècies:

• Weiss Damm: Patata farcida de botifarra del perol amb fruits secs

Espècies fresques:

• Estrella Damm: Coca d’escalivada amb anxova

Espessa, amb cos i força:

• Bock Damm: Broqueta de mortadel·la amb coulis de mango

Voluminosa i cremosa:

• Voll Damm: Torradeta de magret amb ceba caramel·litzada

Alta densitat i complexitat aromàtica:

• Estrella DammInedit: Orada amb ratatouille de verduretes i salsa marinera

• *** per finalitzar: Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee

(**) Notes de cata de l'opuscle: Del sikaru a la cervesa, editat per Damm.

Dades de l'empresa que ens van cridar poderosament l'atenció:

• Fan la cervesa Estrella Damm Daura, apta per a celíacs, que ha estat guardonada i té reconeixement a nivell mundial.
• Els tancs de la factoria tenen una capacitat de 750 mil litres de cervesa, poquets, oi?
• La rotació del  producte és molt ràpida i especialment a l'estiu quan prenem una cervesa de la marca és possible que no hagi passat 48 hores des de la seva producció.
• Eficiència en la producció i eficiència en els recursos humans.
• L'automatització dels processos és molt alta i se li dóna molta importància a la I+D.
• Espanya és el  tercer país del món en la producció de cervesa.
• Afortunadament és un sector que no pateix les efectes de la crisi (al·leluia!), en èpoques de vaques grosses no dóna beneficis espectaculars però en èpoques de vaques flaques es manté la quota de consum encara que canviïn els hàbits (pot ser que no es pren tanta cervesa als bars, però sí que es pren a casa...).

No volem passar per alt donar els agraïments oportuns als organitzadors i als participants per una vetllada tan fantàstica! que la vam acabar així:

La manera en què volem agrair les atencions dispensades per la Damm se'ns ha acudit oferir-vos una recepta amb cervesa (recordeu que ja vam publicar un segon plat amb aquest ingredient: el pollastre amb cervesa i olives) i ara hem trobat aquesta sopa de cervesa, que segons il·lustra en Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu, és "una sopa tradicional d'origen txec (pivni polevka)".



Cal dir que teníem curiositat per saber quin gust tindria la sopa en qüestió i si ens agradaria (si no ens hagués agradat no l'hauríem posat...) i concloem que és una sopa poderosa, de sabor intens i el regust de cervesa és gran, ens resulta una mica estranya al nostre paladar però no és gens desdenyable tenir l'experiència... ;)

Ingredients:

• Aigua o braó (1)
• Pa sec de pa morè, nosaltres vam triar un d'integral
• 1 llauna de cervesa Estrella Damm (2)
• Sal
• 1 cc de comí (3)
• 2 rovell d'ou (opcional, que no vam posar)
• Nata o nata agra (opcional, que tampoc vam posar)

Preparació:

1. Esmicolar el pa i posar-lo en remull en la cervesa.
2. Posar a bullir l'aigua o el braó.
3. Afegir la cervesa amb el pa i deixar-ho bullir una estona, uns 5 minuts, mentre es es va batent.
4. Treure del foc i afegir el comí i la sal.
5. Si es vol amb ou: tirar-lo a dins i anar batent fins que es faci cremosa.
6. Si us decidiu posar-hi nata o nata agra no s'ha de batre ni remenar.
7. Servir molt calenta.

Notes:
(1) Si la voleu de sabor més suau emprar l'aigua si la voleu més pujada de to... amb brou.
(2) La propera vegada la provarem de fer amb una cervesa txeca.
(3) cc: culleradeta de cafè.

Cooking Challenge i l'Anti-Strudel

Hola de nou!

Aquí tornem amb un nou repte, aquest cop el va triar la Lourdes. És un repte que ens va deixar una mica perplexos perquè tant es podia fer amb massa filo com amb massa de full i tot i que d'eminentment és una recepta dolça ens abellia de provar-la salada, així que ens vam decidir per un farcit de tonyina, que a casa sempre triomfa i que ens aniria de perles per a un bon aperitiu.

També ens vam decantar per una massa abrioxada (veure la recepta aquí), així que la nostra proposta ve a ser un Anti-Strudel.

Però si voleu investigar més sobre els strudels us proporcionem un parell de receptes dolces, una amb massa filo i l'altra de full, totes dues receptes estan extretes del llibre: El gran libro de la repostería de l'editorial Everest:

No us oblideu de visitar les propostes d'strudels de:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Aventures i desventures d'un formatge fresc italià

Sorpresa sorpresa...

Què hi haurà...?

Eins...?

A casa som formatgers de mena, igual o pitjor que ratolins i com sempre anem entaforant les narius a les vitrines dels formatges de tot arreu i batua l'olla que vam trobar aquest formatge, que el seu nom se les porta: BURRATA, que dit així és com per dir: burrata-tu! jajajajaja. Així que burrata-jo per no haver-lo tastat abans perquè senzillament és: ... ES-PEC-TA-CU-LAR i més.

Un cop amb el tresor a casa, què en fem, de la burrata...? Perquè sabem que on el vam comprar el serveixen en degustació amb amanida, però com? amb què...? Així que els ratolins ens enxufem a internet, et voilà!: aquesta entrada molt il·lustrativa que explica molt bé en què consisteix la burrata i proposa maneres de menjar-la. I no vam tenir dubtes de cap mena:

Ingredients per a 2 persones:

• Fulles d'amanida al gust (encara que a la recepta es recomana fulles de canonge)
• Xampinyons naturals
• 1 burrata
• Sal
• Oli extra verge d'oliva

Preparació:

1. Netejar i escórrer bé les fulles triades de l'amanida i disposar-les als plats.
2. Netejar i laminar els xampinyons en cru.
3. Partir per la mitat la burrata, amb cura que no s'escapi el farcit cremós,  i posar-ne una mitat a cada plat.
4. Amanir amb sal i oli extra verge d'oliva al gust.

De debó que és un formatge exquisit, molt recomanat per a què el tasteu i, sobretot, que no os duelan prendas en emprar un bon oli d'oliva, que ja sabeu que nosaltres som devots del Sant oli de la Terra Alta...

i preparats a tenir una experiència gastronòmica...

entre mística i pecaminosa ;)

Cooking Challenge: Casatiello ràpid



 Aquí tornem, com cada mes i convocatòria de les fantàstiques Cooking Challenge. Aquest mes li tocava triar a la gran Quo de Quocinando: Un Casatiello napolità, i com no! ben documentat, però veureu, nosaltres com les cabres, que sempre tiren al monte... hem fet una adaptació entre Charro-germano-napolità i de pim-pam-pum fuego... El forn no ens va gens catòlic i esmerçar tantes hores en la preparació perquè el forn nostre, que té vida pròpia, fes el que li sortís del tete doncs ens feia especialment ràbia, però és que tampoc volíem deixar de provar fortuna... vaja! vessant optimisme pels quatre costats! ;)

La veritat és que ens va sorprendre molt gratament i va desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls, tot i que el vam fer petitó, però és d'aquelles receptes que repetirem, de segur, i també us hem de dir que per primer cop hem fet una massa pastada completament a mà, si més no a casa... Diem que és Charro-germano-napolità per les variacions que hem introduït amb els ingredients que l'enriqueixen, el Napolità porta salami del mateix origen, formatge provolone i ou dur, -si no porta ou dur és casatiello, però no napolità-. Nosaltres vam improvitzar una mica: vam posar un magnífic xoriç farinato (Rosa, és en honor a tu!),   salsitxa de frankfurt (eps! de la bona!!!!), formatge provolone i ou dur..., i em comptes d'aigua vam fer la massa amb cervesa... BRU-TAAAAAAAAL!

Ens col·loquem el davantal i anem per feina!

Ingredients:

• 50 g de cervesa
• 20 g de llevat fresc
• 100 g de farina de força
• 12 g d'oli d'oliva
• Pessigada de sal

Enriquiment:

• Daus de xoriç farinato
• Daus de salsitxa de frankfurt
• Daus de formatge provolone
• 1 ou cru

Salmorra de l'acabat final:

• Oli
• Grapat de sal gruixuda
• Aigua

Preparació:

En un bol posar la cervesa, l'oli i el llevat fresc desgrunat i remenar un moment, afegir la farina i el pessic de sal. Amassar-ho dins del bol com fent pessigades, quan la massa comença a tenir una mica de consistència afegir els daus de farinato, frankfurt i provolone, i acabar d'amassar fins que noteu que la consistència de la massa és elàstica.

Posar la massa en el mateix bol al forn, a una temperatura de 50º, durant mitja hora. Passat aquest temps emmollar-ho al gust o la forma desitjada i tornar-lo a posar al forn mitja hora més, a la mateixa temperatura, nosaltres vam usar per emmotllar-ho aquesta mena de safata de fusta que és apta per anar al forn i s'anomena panibois.

Passada l'estona pujar la temperatura del forn per a la cocció, i aquí us diem que nosaltres ho vam haver de posar a 250º, temperatura a dalt i baix (però a la part de dalt tapat amb una safata).

Netejar molt bé l'ou cru i incrust-ho a la massa i acte seguit pintar-ho tot bé amb la salmorra que haureu preparat barrejant els seus ingredients i sacsejant-los força.

Amb el nostre forn vam tardar al voltant dels 45 minuts en coure...

Si es menja calent és diví, es troba el formatge fos!!! però un cop fred també està per llepar-se els bigotis!!! Vinga animeu-vos a tasta'l que us encantarà...

No us oblideu de visitar les propostes de casatiello magnífiques i espaterrants que han preparat les altres CCh:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres