Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...

Així que he pensat en dues receptes... però totes dues són fàcils i refàcils i es poden fer per gaudir a casa amb els nostres estimats o ho podem portar a mode de regal o de detall...

I abans de passar a les receptes... us volem desitjar unes MOLT...






La fiambrera de tota la vida!!!! quins records!!! les carmanyoles de les excursions escolars, les del pare a la feina que els hi portàvem al migdia per a què mengès calent..., les dels diumenges a la platja o a buscar bolets (en aquella època els bolets ni tenien pootes ni ales com ara... que ara els "cacen"... :D), a les de les veremes... i ara a la feina... que gràcies a nous electrodomèstics podem escalfar el menjar per la qual cosa dinar a la feina no es fa tan feixuc ni pesat ja que s'obren infinites possibilitats de plats també calentons...

Aquest repte el va triar la nostra estimada Nuria, així que segur que amb la resta de propostes de les nostres admirades Cooking trobareu que aquesta "fiambrera" diària no és tan avorrida... ;)

Nosaltres us presentem una recepta de la mare, super senzilla i saludable ja que porta llegums i nosaltres em som fans d'elles durant tot l'any, i si vosaltres només en mengeu quan fa fred aquesta us serà ideal per provar aquesta mateixa setmana...

CIGRONS AMB PANSES





Fa temps i temps era temps... que no es publicava res en aquest bloc, i avui és una primera passa de la que volem que hi hagi més i més sovint. Han passat hores molt dolentes i fosques, i tristes i grises quasi negres. Però aquí estem! sense fotos del plat, i ben mirat, per què n'hi ha d'haver de foto? doncs per a què sigui tot més atractiu i entri per la vista, però acabada de sortir i encara no del tot (però tocant la meta final...) que obrir la nevera era com obrir un camp de fems i de males olors (malgrat que no hi hagués menjar caducat ni fet malbé) i que qualsevol menjar tenia regust metàl·lic com si en lloc de menjar tallarines mengessis forquilles... doncs que no hi hagi foto em sembla que és una llicència que em penso permetre sempre que ho trobi adient, i amb la meva paraula que aquesta recepta és absolutament deliciosa ha de ser més que suficient...

Aquesta entrada la vull dedicar a totes les persones que directa o indirectament m'estimen, estimo, estan al meu costat (malgrat quilòmetres lluny...) que han sofert amb mi i s'han alegrat amb mi, amb els petits avenços de la lluita diària, i que també m'han deixat aquell espai tan necessari per recomposar-me o per desfogar la ràbia i tirar endavant... Entre tanta gent... no podien faltar les meves estimades Cooking Challenge, amb les nostres històries i personalitats diferents però que han estat allà, en primera fila o si calia en la darrera, però sempre les he sentides allà, al meu costat empenyent...

Aquest mes el repte el triava la Lourdes i anava de cuina jueva... cuina sefardí... què és què...? Hi ha un llibre magnífic que és cabdal per començar a desentranyar aquestes qüestions que sobrepassen la cuina, la cultura, la religió, modus de viure, explicat de manera entenedora i molt clarificador... és El libro de la cocina judía de la Claudia Roden:



Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaïques, a la vegada que ni la nostra cuina física tampoc és kosher...






Aquest mes em tocava triar repte i em venia de gust que experimentessim unes llepolies per als nens (i no tant nens!!!!) que fetes a casa de ben segur que serien molt més saludables que les industrials...

Feia temps que m'havia fixat en dues receptes de núvols: aquesta de Entrado en la Cocina con Claire, i aquesta altra de La Receta de la Felicidad, i he de dir que em vaig com esparverar en veure la quantitat de sucre que portava ambdues, així que el sucre el vaig reduir a 1/4 part - 1/8 part de les receptes que em servien de guia... Estic bastant convençuda que les quantitats de sucre que s'indiquen en les receptes de referència són necessàries per a que es munti bé la gelatina i no acabi com les meves: mig núvol - mig gomet comestible (m'informen que la paraula gom....a està enregistrada i com no em paguen per fer-los publicitat no em surt dels cataplins posar-la), però després de provar-les i treure'm el xasco en tallar-les i veure que "l'escuma del núvol" s'havia separat de la part gomosa que va quedar a sota... van agradar molt a casa: primer perquè no eren excessivament dolces (one point!) i segon perquè la textura gomosa era més que agradable (two points!)






Molt Bon Any!!!!

Esperem que hàgiu començat l'any amb bon peu i que l'acabeu encara millor!!!!

Estem com cada mes amb el repte culinari, aquest cop el va triar l'amiga Nuria: receptes d'aprofitament de menjars de Nadal. Particularment em va donar una gran alegria perquè ja fa temps que tenia en cartera aquesta recepta i que als Nadals no em canso de fer, no conec a ningú que no li agradi, es fa en menys de 10 minuts, sense despentinar-se, sense empalagar de dolç, sense encendre gairebé el foc i dónes sortida a aquella barra de torró de xixona que ha sobrat (encara que a casa ens agrada tant que preferim aquest postre abans que menjar els torrons a palo seco!!!!), i si tens un familiar rebel amb els iogurts li en fas menjar sense que digui ni mú ni arrufi el nas...

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai the Blogger