Traduex-m'ho al:

Mirela i Marc ;)

I qui s'emporta el gat a l'aigua del sorteig és...




Després de tancar el sorteig del meravellós llibre de la Sandra Mangas, Polos y Helados, -que us vam anunciar aquí per celebrar els 50 reptes de les Cooking Challenge- hem procedit a fer el sorteig de rigor amb el programa Sortea2, la llista completa i enumerada de les persones que van deixar comentari és la següent:

  1. Manu
  2. Fem un mos
  3. Quo
  4. Ly
  5. Ismene
  6. AlexandraIbanez
  7. Lourdes Santos
  8. Mª José-Dit-i-Fet
  9. Lídia
  10. Elvira
  11. Núria
  12. Raquel
  13. angels
REDOBLE DE CAMPANES!!!!

Tatxan!



  • 3. Quo

Enhorabona QUO!

Ens posem en contacte amb tu en privat fer-te arribar el llibre
Esperem que el gaudeixis molt!!!


compartiu la recepta:
|

Un patatal de receptes amb les Cooking Challenge



"Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata."
Dita popular


Us proposem un parell de jocs...

PRIMER JOC
  • Poseu-vos ben guapots i mireu fixament la pantalla de l’ordinanor o del mòbil.
  • Digueu en veu ben alta: PA TA TA!!!!
Si us penseu que se us ha fet una foto esteu molt malament, de debó!

SEGON JOC
  • Ara fent el corro de la patata jugarem a l’1,2,3...
  • Por cada acierto con platos de patata, 1 beso.
  • 1, 2, 3... responda otra vez...
Puré de patates, braç de gitano salat, bombes, patates amb verdures, patates amb betxamel, papas arrugás, patates al caliu, gnocchi, ensaladilla russa, amanida alemanya, trinxat, patates fregides, truita de patates, röti, patates amb bacallà, patates Garraf, tartiflette...

  • Campana y se acabó!
Veiem que esteu molt posats en la matèria hahahahahahaha...

I mentre us presentem la nostra proposta us deixem aquest vídeo de La Trinca per a què us inspiri molt i molt a la vegada que passem una bona estona junts ;)



Nosaltres us volíem preparar dues receptes per aquest repte que ens va proposar l'estimada Ly: la TARTIFLETTE i les PATATES GARRAF, però aquestes darreres s’hauran d’esperar una mica més ja que no ens ha donat temps de fer-les i presentar-vos-les tal i com ens hagués agradat.

Que les patates van ser introduïdes des del descobriment de terres d’ultramar no us serà cap novetat, tampoc ho és que la seva incorporació en les dietes europees no s’arraiga fins entrat el S. XVIII, especialment de la mà del nutricionista Monsieur Parmentier, però la seva gran acceptació va ser a causa de les condicions immisericordes i de fam que patia la població que ja començava a conglomerar-se en nuclis urbans pre-industrials i, com sempre he sentit dir a la meva família, com es poden sembrar dos cops a l’any i la producció és agraïda alhora que són de bon emmagatzemar doncs va socórrer molts estómacs buits...

Us vaig cinc cèntims de la TARTIFLETTE abans de passar a la recepta, adaptada de la Nigella Lawson, és una recepta procedent del massís dels Aravis a la Saboia i el seu nom procedeix del mot tartifla (patata) en la parla autòctona de la zona –l’arpità-, i neix en aquesta zona on s’elabora el formatge Reblochon ingredient fonamental i imprescindible en aquesta recepta. No és una recepta especialment antiga, atès que va ser inventada per l’actiu Sindicat Interprofessional del Reblochon cap allà els anys vint per augmentar el consum d’aquest formatge, tot i que l’elaboració de la tartiflettet està molt inspirada en un plat de la cuina tradicional de la contrada que s’anomena péla (paella de mànec llarg per a fer saltejats).

Prou rotllots i anem per feina!!!!



Ingredients:

  • Patates petites-mitjanes (3 o 4 per persona)
  • 2 cebes petites
  • 2 grans d’all (nosaltres no em vam posar)
  • Un bon grapat de daus de cansalada virada fumada de bona qualitat
  • 1 formatge reblochon (solen ser d’uns 450 gr)
  • Raig de vi blanc
  • Oli
  • Sal i pebre negre

Preparació:

  1. Netejar bé les patates amb pell i posar-les a bullir amb aigua i molta sal.
  2. Mentre bullen les patates tallem a rodanxes la ceba i la posem a sofregir a foc lent.
  3. Quan veieu la ceba transparent es poden afegir els daus de la cansalada fumada.
  4. Quan aquesta cansalada noteu que ja està cuita se li pot afegir un xorret de vi blanc (encara que això és opcional...). Nosaltres li vam posar un Rueda, que després és el que vam beure mentre dinàvem. Ho vam deixar reduir una mica.
  5. Per saber si les patates estan cuites les podem punxar i notar si ja estan toves per dins, ho fem amb una agulla fina. Un cop cuites les posem a escórrer.
  6. Tallar les patates en rodanxes, la tartiflette originària les patates van a daus, nosaltres les vam tallar i deixar amb la pell per a donar un toc més rústic.
  7. Posar a preescalfar el forn, calor a dalt i a baix.
  8. Disposar l’estri on coureu al forn la tartiflette i anar col·locant les rodanxes de patates en la base, repartir la ceba i cansalada, moldre-hi al damunt pebre negre al gust, així successivament.
  9. En darrer lloc col·locarem el reblochon (hi ha que li treu la costra, nosaltres no li vam treure però li vam rascar una mica i tallat en dues rodanxes) fent-ho que la costra d’ambdós costats quedi cap amunt (d’aquesta manera quan es fon el formatge va caient al damunt de les patates i cansalada)
  10. Posar la tartiflette al forn i quan detecteu que el roblochon comença a fer bombolles ja la teniu a punt per treure i servir.
  11. És un plat que acabat de fer està superb, a mesura que es va refredant dolent no és però la gràcia que té del formatge acabat de fondre es perd... ;)

    Esperem que us hagi agradat!!!

    Recordeu que en breu anunciarem qui ha guanyat el sorteig del llibre Polos y Helados de la Sandra Mangas.

    No deixeu de visitar les suculentes propostes patateres de les:




    compartiu la recepta:
    |

    Avui, aquesta casa també vesteix de groc! #sisi












    compartiu la recepta:
    |


    Panna cotta de menta fresca





    "A baixa sala, no cal escala"
    (les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)
    Dita trobada a www.elrefranyer.com

    Què us podem dir que no sapigueu de la panna cotta (traduït literalment: "nata cuita")? és un postre molt tradicional de la zona del Piemont a Itàlia, i és tan senzill de fer que paga la pena de provar de fer-lo ni que sigui un cop a la vida, i diuen... que la seva textura, que és el més difícil de trobar aquell punt de fimbreig necessari..., és la dels pits de les noies de 20 anys... Com comprendreu no vam sortir deseperadament al carrer en cerca i captura de noies de 20 anys que es deixessin palpar les mamelles, però si us refieu de nosaltres i seguiu les indicacions de la recepta al peu de la lletra us farà l'efecte :D

    Aquesta versió de panna cotta de menta fresca la vam tastar per primera vegada un Cap d'Any que vam celebrar al restaurant de les nostres amigues de l'Snb Restaurant i ens va enamorar absolutament, tant pel sabor -per no ser empalagosa de sucre i ser molt refrescant i original) com per la seva textura delicada i fimbrant... Com la recepta originària ja no la disposaven ens van facilitar la recepta base que fa servir la mare de la Manuela (moltíssimes gràcies a les dues!) i a partir d'aquesta vam fer proves fins trobar la que tenia aquell punt que ens va agradar tant..., eps! amb el vist i plau de la Manuela, off course! i és que quan anem a l'Snb Restaurant a menjar (que ho fem sovint) ens sentim com a casa perquè entre el seu caliu, el servei acurat i l'oferta gastronòmica que trenca l'esquema amanit de "restaurant italià = a pasta pizza) trobem plats nous i diferents de tall tradicional de diferents zones d'Itàlia, a sobre molt ben cuinats! amb els preus més que raonables, doncs sembla que poca cosa més podem demanar, no! sí! demanem que NO CANVIÏN!!! ;)

    Snb Restaurant
    Carrer Galileu, 261
    08028 Barcelona
    Tel. 934912813

    I si tot això no us acaba de convèncer... van fer un sopar amb amics -i no és per posar-nos galons...- els va encantar! així que paraula de blogger revalidada! Entre això i que dies més tard la Manuela em va dir que estava impactada com una catalana havia sabut tirar endavant aquesta recepta ja no us dic on tinc el pavo... hahahahahahaha que encara tinc un somriure i una cara de bobalicona que fa feredat que crec que ni amb acetona me la puc treure! :D




    ANEM PER FEINA! 

    Per a 3 racions d’uns 80 gr (3 tarrets o gots d’alumini o flaneres)

    Ingredients:

    • 250 ml de nata per muntar (mínim 35% MG)
    • 40 gr de sucre
    • Mitja beina de vainilla
    • Mig paquet de menta fresca, uns 10 gr (els paquets solen ser de 20 gr)*
    • 1 full de gelatina (cua de peix) de 2 gr
    • Gotes de girasol (opcional si ho voleu presentar desemmotllat)
    * Cal que diguem que va disposar d'una menta fresca acabada de tallar que estava en plena floració esplèndida i tot gràcies a una botiga magnífica que no podeu deixar d'anar-hi si visiteu Sant Antoni de Vilamajor i que es diu El Castanyer, us atendran amb una amabilitat i bona disposició fora de sèrie! Plovia a bots i barrals quan ens van portar la menta a casa, això ja diu alguna cosa, no? Moltíssimes gràcies des d'aquí!
    Preparació:

    1. Posar a hidratar el full de gelatina en aigua freda, entre 5-10 minuts.
    2. Obrir la beina de la vainilla i raspar-ne el contingut.
    3. En un casó posar la nata, el sucre, la menta i la vainilla raspada i la beina també. A foc lent i donant alguna remenadeta portar-ho a punt d’ebullició, un cop arrenca el bull apagar el foc i deixar-ho infusionar durant 5 minuts.
    4. Colar-ho bé i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant l’escalfor de la preparació remeneu fins disoldre la gelatina. Si voleu podeu posar el recipient en agua freda i glaçons per a refredar-ho una mica.
    5. Tenir els tarrets o vasets preparats i anar abocant la preparació.
    6. Si ho voleu posar que us quedi de una peça sencera o en flaneres per després desemmotllar podeu pintar els seus interiors amb unes gotes d’oli de girasol.
    7. Deixar refredar abans de posar-ho al frigorífic, destapat, no triga gaire.
    8. Un cop refredades la gelatina encara no haurà quallat. Tapar-ho, amb paper film, alumini, o les tapes twister si feu servir els tarrets i cap a la nevera un mínim de 4 hores.
    Suggeriment:

    A nosaltres ens agrada especialment presentar-ho en tarrets que, ha part de quedar com coquetó, ens resulta molt útil a l’hora de posar-ho a la nevera perquè ho podem apilar i aprofitem millor l’espai que amb altres opcions de presentació. Vam trobar la idea al programa La vida en dolç.




    No us perdeu aquestes altres receptes de bones amigues bloggers que han acceptat el repte:
    Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados


    compartiu la recepta:
    |

    Cigrons amb salsa d'anxoves de L'Escala





    "Per un cigró no deixa de coure's l'olla"
    Diccionari Calatalà-Valencià-Balear

    Aquesta recepta la vaig trobar casualment al llibre Aperitivos, tostadas y tostas i com a la mare les anxoves li encanten però té el seu consum restringit i vigilat per la neggggna ja que se li dispara la tensió i vull gaudir d'ella durant molts anys... la fam fer un únic dia d'aquest estiu que vam gaudir de la seva companyia, i també com a petita compensació perquè ha hagut de menjar vedella, que no li agrada gens! i se la menjada com a bona minyona!!!! hahahahahahaha

    És una recepta molt senzilla, molt gustosa i aconsellem que es prepari amb unes bones anxoves de L'Escala de les que s'han de netejar, així es controla molt millor la salabror que deixarà en la preparació.

    Ingredients per a 4 persones:
    Preparació:
    1. En aquests cas nosaltres vam utilitzar cigrons cuits de llegumaire, però els podeu coure a casa (ja sabeu: remull d'un dia per l'altre i bullir-los com ho soleu fer)
    2. Netejar les anxoves, treient-li les vísceres, l'espina i filetejar-les sota un bon raig d'aigua i reservar
    3. Mentre s'acaben de coure els cigrons o d'escalfar-los, posar en una paella els grans d'alls amb pell i fregir-los una mica, quan estiguin rossets retirar-los
    4. En aquest oli dels alls posar a coure els filets d'anxova reservats, a foc lent i comprovareu que es van esmicolant.
    5. Per acabar el plat: els cigrons calentons amb la salseta de l'anxova pel damunt i si voleu es pot amanir amb un bon raig d'OOVE en cru.
    Ja us ho havíem dit que era fàcil!!!! per què mai ens feu cas...? :D

    Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados



    compartiu la recepta:
    |
    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

    Estadístiques