Traduex-m'ho al:

Mirela i Marc ;)

Cooking Challenge: Chuches






Aquest mes em tocava triar repte i em venia de gust que experimentessim unes llepolies per als nens (i no tant nens!!!!) que fetes a casa de ben segur que serien molt més saludables que les industrials...

Feia temps que m'havia fixat en dues receptes de núvols: aquesta de Entrado en la Cocina con Claire, i aquesta altra de La Receta de la Felicidad, i he de dir que em vaig com esparverar en veure la quantitat de sucre que portava ambdues, així que el sucre el vaig reduir a 1/4 part - 1/8 part de les receptes que em servien de guia... Estic bastant convençuda que les quantitats de sucre que s'indiquen en les receptes de referència són necessàries per a que es munti bé la gelatina i no acabi com les meves: mig núvol - mig gomet comestible (m'informen que la paraula gom....a està enregistrada i com no em paguen per fer-los publicitat no em surt dels cataplins posar-la), però després de provar-les i treure'm el xasco en tallar-les i veure que "l'escuma del núvol" s'havia separat de la part gomosa que va quedar a sota... van agradar molt a casa: primer perquè no eren excessivament dolces (one point!) i segon perquè la textura gomosa era més que agradable (two points!)

Anem per feina!

Ingredients:

  • 1 sobre de gelatina neutra (80 gr)*
  • 1 sobre de gelatina del sabor (85 gr) que us vingui de gust, nosaltres vam triar maduixa però  ja tenim prepart un de pinya que pinta hummmmm...
  • 200 gr d'aigua
  • 50 gr de sucre
  • Mitat i mitat de sucre en pols i de farina de blat de moro per espolvorejar

*Si ho voleu fer amb sucs de fruita natural podeu liquar la fruita que us vingui de gust, respectant la quantitat de líquid, suprimint la gelatina de sabor però augmentar la neutra per a què us agafi consistència...

Preparació:

  1. En un casó posar a bullir l'aigua, el sucre i la gelatina neutra, anar remenant de tant en tant per ajudar a disoldre el sucre i la gelatina.
  2. Quan comença a bullir afegir el sobre de la gelatina de sabor i deixar fins que torni a bullir.
  3. Deixar refredar durant 15 minuts.
  4. Mentres tant podem anar preparant el motlle... Vam empar una carmanyola allargada, la vam forrar de paper sulfuritzat i ho vam espolvorejar amb la barreja de sucre mòlt i farina de blat de moro.
  5. Posar la barreja de les gelatines en el got alt del braç elèctric i batre durant 10 minuts (cal anar descansant de tant en tant que no es reescalfi el motor del braç).
  6. Abocar-ho al motlle, espolvorejar pel damunt el sucre i la farina i deixar reposar unes 12h.
  7. Per tallar podeu emprar un tallador de pizza, talla galetes, un ganivet ben esmolat, etc... però és interessant que que aneu passant el tallant per la barreja de sucre i farina cada vegada per ajudar-vos a tallar.
  8. Espolvorejar els núvol-gomets amb la barreja de sucre i farina.
  9. Tot i que poden aguantar fins a 15 dies més o menys us aconsello que les consumiu abans d'una setmana, ja que passada aquesta setmana comencen a estar "rares", dolente no, però ni el color ni el gust em semblen òptims.

No deixeu de visitar les chuches-propostes de les:










compartiu la recepta:
|

Cooking Challenge: Cremós de torró de xixona






Molt Bon Any!!!!

Esperem que hàgiu començat l'any amb bon peu i que l'acabeu encara millor!!!!

Estem com cada mes amb el repte culinari, aquest cop el va triar l'amiga Nuria: receptes d'aprofitament de menjars de Nadal. Particularment em va donar una gran alegria perquè ja fa temps que tenia en cartera aquesta recepta i que als Nadals no em canso de fer, no conec a ningú que no li agradi, es fa en menys de 10 minuts, sense despentinar-se, sense empalagar de dolç, sense encendre gairebé el foc i dónes sortida a aquella barra de torró de xixona que ha sobrat (encara que a casa ens agrada tant que preferim aquest postre abans que menjar els torrons a palo seco!!!!), i si tens un familiar rebel amb els iogurts li en fas menjar sense que digui ni mú ni arrufi el nas...

No sabria si anomenar-ho mousse de torró o cremós de torró, però us asseguro que està de vici.

Aquesta recepta la vaig aprendre de la gran Ada Parellada i us garanteixo que no us defraudarà...

Comprovareu que també hem aprofitat en la presentació els potets de la nostra panna cotta de menta, unes branquetes de l'arbre de Nadal i unes cintetes vermelles procedents d'un regal, les culleretes no... però ja estan netes i desades per a una altra ocasió ;)





Anem per feina!!!

POSTRE CREMÓS DE TORRÓ DE XIXONA

Per a 7 potets o 8 piràmides de motlles de silicona

Ingredients:

  • 1 barra de torró de xixona (300 gr)
  • 2 iogurts grecs naturals sense sucre
  • 2 fulls de gelatina (4 gr)
  • 1 xorret de nata líquida

Preparació:

  1. Posar a hidratar els dos fulls de gelatina en una mica d'aigua.
  2. Fer bullir la mica de nata, amb una mica és suficient perquè només serveix per desfer la gelatina.
  3. Desfer la gelatina en la nata bullida.
  4. En un robot o batedora posar el torró de xixona esmicolat i els dos iogurts grecs, i batre fins que sigui una barreja homogènia.
  5. Agafar una mica de la barreja de torró amb iogurt i barrejar-ho amb la nata i la gelatina, així atemperareu la nata.
  6. Incorporar-ho a la resta i acabar de batre.
  7. Abocar en els potets, gotets o motlles, deixar refredar del tot i guardar a la nevera mínim 2 hores.


Amb els potets guardats a la nevera se us guardaran bé, tapats,  fins ben bé la data de caducitat (jo els he tingut 15 dies a la nevera). Si ho heu emmotllat en silicona ho podeu congelar.

Espero que us hagi agradat!!!!



No deixeu de visitar les suculentes propostes de les:







compartiu la recepta:
|

La masterclass de Arán Goyoaga, Cannelle et Vanille



Que levante la mano quien en este mundillo gastroblogger no conoce el trabajo de Arán Gogoaya, Cannelle et Vanille, uys....!!!! que no veo ninguna mano levantada!!!!

Este año la organización del festival Film & Cook tuvieron la genial idea de hacer venir a Arán Goyoaga para que impartiera una sesión de Fotografía gastronómica (de hecho fueron dos, una el sábado 8 de noviembre y otra el domingo 9) en la Cineteca Matadero en Madrid.

Veréis, tengo complejo de ser una patita fea en materia fotográfica, sobretodo cuando fotografío para mi blog (cuando me halagan por alguna de ella me ruborizo, hasta mis canas se ponen rojo carmesí), he seguido cursos presenciales y on line, con gente genial: Mercè Dalmau (Taller de fotografia), Martí de 365mm, Luisa Morón (The School - Luisa Morón Fotografía), Raquel Carmona (junto a Luisa Morón imparten los talleres creativos de Balance de Blancos); pero soy muy zoquete y estoy peleada con el modo manual de mi reflex, mi objetivo no deja de bucear dentro del plato de sopa, el escenario y props huyen despavoridos, no domino la técnica... vamos! que en mi informe académico aparece en mayúsculas “No Progresa Adecuadamente” y las orejas de burro y calabazas las colecciono. Me siento más cómoda cuando fotografío con mi android porque entonces tengo la excusa perfecta...! la foto está hecha con el móbil... Lo sé, lo sé! me traiciona la impaciencia y la pereza y acabo disparando mucho lerele sin ton ni son y luego tengo que elegir a “aluquihaya!”. Uno de los grandes secretos de Arán Goyoaga, y la primera en la frente! Trabajar, trabajar, trabajar y continuar trabajando!

La oportunidad de poder asistir al curso de Arán Goyoaga me ilusionaba tremendamente porque me parecía que podía significar un espaldarazo y una fuente de inspiración, oir y ver trabajar a una de las grandes en fotografía gastronómica -y que a tantísima gente ha inspirado- era un caramelo demasiado goloso en la boca de un niño.

Y ya os avanzo que el caramelo fue exquisito de principio a fin. Y si por eso fuera poco, tenía un gran aliciente más! conocer en persona a mi queridísima Rosa, de Quocinando, una mujer todo corazón, con un sentido del humor que paqué! y de la que admiro su enorme tenacidad y capacidad de trabajo... Así que Rosa desde Salamanca, y yo desde Barcelona, y por un día, íbamos a Madrid! al curso de Arán Goyoaga..., hiperventilación! hiperventilación! No dolieron prendas levantarse a la 4 de la mañana para coger el primer AVE a Madrid... hahahahahahahahaha.

Del contenido del curso únicamente puedo explicar maravillas, aunque la organización nos hizo ir un poco mucho a toque de pito. Arán tiene una gran capacidad de crear sinergias positivas. Sus explicaciones eran claras y lúcidas, sin aspamientos ni florituras de elocuencia, la técnica la tocó de soslayo y en los aspectos sobre su manera de trabajar. A mí me embelesó por completo su filosofía de trabajo, su sensibilidad, en cómo se inspira, en cómo estudia la luz, en cómo con cuatro cosillas hace una fotografía exquisita, elegante y emocionante, a la vez que ha ganado un merecido reconocimiento por su trabajo.




Con el móvil, y borrosa, pero me gusta por el movimiento ;)



Verla después en acción fue estupendo... Creedme cuando os digo que dispuso de una crema de boletus tan poco agraciada! y poco fotogénica y de un color que haría huir hasta las ratas y que con unos pocos gestos, 4 ingredientes y una luz estudiada sacó una fotazo que hace exclamar: me la quiero comer! Y si digo que esto es magia que nadie se atreva a contradecirme! Sé que hay mucho trabajo y recorrido profesional detrás, sé que hay el ojo entrenado e instruido, pero yo vi magia en sus movimientos, en sus gestos, en los planteamientos y una capacidad admirable de unos pocos elegidos: hacer las cosas realmente fáciles con tanta naturalidad, aunque no lo sean!




La jornada fue memorable en todos los sentidos, porque al final no sólo coincidí con Rosa, sino que me reencontré con mis profesoras Luisa Morón y Raquel Carmona, y pude conocer a Patricia de Dime que es viernes, Virginia de Sweet & sour, Patry de Sabores y momentos, Laura de Because gastroblog y otras asistentes que no tienen blog pero que comparten las mismas pasiones que nosotras.

Me llevo grandes recuerdos. Como tangibles:un diploma de asistencia (mira que si hubiese sido de competencia me volvía con un carretón de calabazas) y libros autografiados; como intangibles (e insuperables): conocer al fin a Rosa que es doblemente mejor de lo que me la imaginaba, esos reencuentros y poner rostro a bloggers que sigo, ese compartir un día cargado de energía positiva, de complicidad, de preguntas y respuestas, de sensibilidad, en definitiva, un día oficiado por una maestra de ceremonia de lujo: Arán Goyoaga.



compartiu la recepta:
|

Napoleó tenia 100 soldats... Un pastís commemoratiu amb les Cooking Challenge


És un fet indiscutible que les croquetes de la mare de cadascú són les millors..., excepte quan les croquetes són de la mare catalana, perquè aquí ja no són ni bones ni dolentes, directament es poden insultar de la manera més impune, però això s’ha acabat!!! 
Ho prometo pel Timbaler del Bruc!




Aquest mes va triar el repte l’estimada Mercè i ja us ben bé dic que va ser un gran repte: Pastís per a grans celebracions amb un ingredient d’aquesta tardor. El pastís commemoratiu el vaig tenir clar des del primer moment, el
Pastís Napoleó

Un pastís originari de Rússia que es va oferir al tsar per celebrar la desfeta, derrota i retirada de la Grande Armée de Napoleó, els romanents de la tropa francesa van ser delmats i foragitats definitivament el 14 de desembre de 1812, si voleu saber més podeu clicar aquí on també s’explica com a la vora de  2.000 mercenaris espanyols arrenglerats amb les tropes franceses es van passar a les files russes per obtenir la gràcia del tsar Alexandre I. La forma originària del pastís és triangular emulant el barret del Napoleó.


Ara quedava resoldre l’ingredient de tardor que requeria el repte de la Mercè ja que el pastís no en porta cap que sigui pròpiament de la temporada i avui essent dia 10 de novembre, l’endemà del 9N, l’ingredient que hi afegim és una nota històrica de com els catalans (1808) vàrem vèncer la invasió francesa quatre anys abans que els russos (1812), la llàstima és que per a nosaltres no corrien temps favorables per a celebrar res...

“La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó.

El Diari de Manresa de 26 de setembre de 1808 explica els fets d'una manera (només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...) que seria l'embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.”
               De l’article on line Timbaler del Bruc

La llegenda del Timbaler del Bruc neix d’aquests fets històrics i perquè el so del tambor que percudia un soldat català es va accentuar tot reverberant en les muntanyes de Montserrat i això va confondre l’exèrcit de Napoleó fent-lo creure que el número de soldats catalans era molt superior al que realment era. El 14 de juny de 1808 vàrem vèncer els francesos. El 9 de novembre de 2014, amb casserolades preliminars, i amb la participació ciutadana pacífica hem tocat el tambor i aquest ha reverberat a les muntanyes de tot el món.

Avui, els catalans som portada de diaris reputats i seriosos a tot el món, en portada!

Aprofito des d'aquí per felicitar a tots els voluntaris que ahir es van bolcar amb cos i ànima, per a què puguessim decidir lliurement participar o no en aquest procès, que tot anès com oli en un llum i felicitar-nos que siguéssim capaços tots plegats d'una lliçó de maduresa cívica que internacionalment ha estat molt ben valorada!

Anem cap a la llepolia, que es menja millor i més dolçament amb aquestes bones notícies... A casa no som gaire llaminers però aquest pastís ens va agradar molt per l'equilibrat de sabor i perquè resulta molt agradós a l'hora de menjar-lo. El que més ens va sorprendre va ser que portés com a ingredient vinagre a la massa... sí sí! heu llegit bé! vam seguir la recepta del bloc Lemon & Limon, i que està molt ben explicat amb el pas a pas.

No deixeu de visitar les suculentes propostes del què celebren i com ho celebren de les:






compartiu la recepta:
|

Trufes de xocolata al vi negre #festadelvi #Gandesa


In memoriam de l’Anna G.


Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...


A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:
  • 200 gr d’avellanes picades sense torrar
  • 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
  • 100 gr de mantega fosa
  • 1 rovell d’ou
  • ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)
Preparació:
  1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
  2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
  3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
  4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
  5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)


També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)




compartiu la recepta:
|
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Estadístiques