Traduex-m'ho al:

Mirela i Marc ;)

Trufes de xocolata al vi negre #festadelvi #Gandesa


In memoriam de l’Anna G.


Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...


A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:
  • 200 gr d’avellanes picades sense torrar
  • 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
  • 100 gr de mantega fosa
  • 1 rovell d’ou
  • ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)
Preparació:
  1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
  2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
  3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
  4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
  5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)


També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)




compartiu la recepta:
|

Paradís per a gastroblogers: anem de compres de props, reflexions i alguna sorpreseta final...




No fa gaires dies amb unes bones amigues ens vàrem penjar la bossa al coll i ens vàrem aventurar a la recerca de tresors –ei! gastroblogers! estem parlant de props!-, per primera vegada ho fèiem fora de la ciutat de Barcelona. Així que de bon matí vàrem agafar un tren fins a Massanet (déu! quina remaleïda estació destartalada i perduda a les conximbambes i quina carretera de ziga-zaga per arribar-hi!) on ens venia a cercar en cotxe una de les amigues, i des d’allà -entre riallades, bromes i conversa- vam arribar a les afores de La Bisbal d'Empordà, concretament davant d’un edifici tipus nau industrial, molt modern, que anunciava serveis d’hosteleria, es tractava de Pordamsa.


Teníem una breu referència que es dedicaven al sector del parament de taula i cuina per a l’alta gastronomia però que venien al detall a particulars i que també disposaven d’una petita zona outlet on es poden trobar a bon preu peces per als estilismes fotogràfics, o no...

Quan van saber que érem gastroblogers ens van tractar a cos de rei i ens van atendre en totes les preguntes i requeriments que els fèiem, i entre el que ja vislumbràvem des de la recepció i l’emoció de tal descobriment de debò que semblàvem metralletes i que ho volíem saber i veure tot de cop, i no només van tenir santa paciència sinó que no ens va mancar en cap moment el tracte amabilíssim, amb una disposició encomiable i un somriure franc, i ja només per això dóna gust anar-hi.

Un cop vam passar a la primera sala -la del parament de la taula- per poc que no em vaig sentir com Alícia al país de les meravelles... Si us dic que ens vam tornar loques, anant amunt i avall, mirant peces, preus, comentant-nos les unes a les altres: mira això, mira allò altre, ¿et sembla que em quedi això o allò altre que he vist abans? no us exagero gens i crec que em quedo curta.


Potser m’he d’aturar aquí un moment per agafar aire i que us expliqui alguna cosa del per què de tanta emoció.

Fa molt de temps que m’adono que no sóc una gran ni bona fotògrafa, que no tinc un estilisme depurat a l’hora de presentar plats si no que més aviat tendeixo a ser patoseta i descurada, sé -i em consta- que cuino bé i això no sé transmetre-ho prou bé a l’hora de publicar les meves receptes, m’hi esforço però no acabo de reeixir... Per una altra banda (i a molts de vosaltres us haurà passat com a mi) que m’he gastat una fortuna en plats, platets, drapets i galindaines diverses que estan més à la page en aquest món que -no ens enganyem- també es sotmet a les modes de tal casa, o marca o..., i així anem acumulant peces soltes, quasi bé com a drapaires de props (i qui no ha saquejat el bagul de l’àvia en recerca d’aquelles forquilles rònegues o d’aquelles copes de cristall tallat que aixequi el dit!).

Trobar peces singulars, belles per si mateixes i de bon gust, allunyades d’aquelles que encara  que també puguin ser belles estan i són tan repetides bloc rere bloc com a clons: plats de tal marca, coberts de qual, drapets de pasqual... és extasiant de debò! Amb el plus que si aconsegueixo millorar la meva tècnica fotogràfica i afinar els meus estilismes puc oferir un plus distintiu que també m’abelleix i em motiva a continuar amb el bloc, i sense haver-me d’arruïnar tant!




Però! darrera de tot això també hi ha aquella cosa de formigueig quan tens convidats i esperes que el que els ofereixes els agradi i plagui i fins i tot aplaudeixen de tan bo com ho troben, però si a sobre ho presentes d’una manera més curosa i amb gràcia tot flueix més... i no ens enganyem! per on primer entra el menjar és pels ulls! (no fa gaire una bona amiga em feia una observació summament intel·ligent que m'ha fet reflexionar per força –era d’una coca de cireres que havia fet, aquesta però amb cireres naturals-, i venia a ser una cosa així: la coca era tan poc fotogènica pobreta que si es veia en el bloc passaria sense pena ni glòria quan en realitat era una exquisidesa) i aquí està el quid de la qüestió! No em malinterpreteu! no sóc ni ambiciosa ni tinc afany de protagonisme però sí que m’agradaria apropar les experiències –de moment allunyades- que el que passa a la taula del meu bloc sigui més acorde amb el que passa a la taula de casa meva, i que qui vingui s’hi trobi a gust i vulgui tornar a visitar el bloc, i que no sigui per cortesia només o per tornar-me visites de compromís.

Ara que ja us he fet voltar pels Cerros de Úbeda tornem a La Bisbal d’Empordà, a l’empresa Pordamsa, ells són fabricants i les seves col·leccions són d’ensomni, encara que també tenen articles d’altres fabricants relacionats amb la restauració. Vesteixen les taules de més d’un i dos i tres cuiners amb estrella. Són especialistes en porcellana d’alta gamma resistent a la temperatura (però compte! que no es pot posar al foc viu, ens van insistir...). Els dissenys són acurats i estilosos, amb molt de gust, i també arrelats a la terra, al bosc, al mar, als estanys, a la vinya, al sotabosc, en definitiva, els seus productes són tan planians que semblen llenços on pintar el menjar.


Deixo la poesia per als poetes i seré totalment prosaica perquè a hores d’ara estareu pensant: ja! i de pasta què? Barat no hi ha res... però us faré els números ràpidament! veureu com paga la pena fer una escapada... Si per fer-li una foto a un capqueic (o 5) coronat d'escuma d’afaitar en:
  • un platet de postres tal (de 15€ a 25€)
  • amb un drapet qual (entre 7€ i 15€)
  • amb la cullereta de metacril·lat pasqual –i ja només en poso una- (de 7€ a 12€)...
Ja portem gastats entre 29€ a 52€ (i ja no compto la tasseta desenfocada del fons ni amb els bols apilats tampoc)... doncs val molt la pena...

Vaig comprar: 
  • 2 plats, un d’ells de porcellana mate, absolutament deliciosa!
  • 1 graelleta de presentació
  • Una escorredora mini de fregidora, també de presentació
En total no va arribar als 50€ i perquè em volia contenir però és que ho gaudirem a casa, a la taula, amb les persones que estimo, i no quedaran apilats per a sessions fotogràfiques únicament, no sé si m’enteneu... perquè reconeguem-ho! ¿de què ens serveix gastar un dineral en props i després menjar en una vaixella duralex?


Les dades de l’empresa són:

C-66 Km 5,5
St. Climent de Peralta - La Bisbal d’Empordà
Telèfon: 972 634 175
Correu electrònic: pordamsa@pordamsa.com

Ens van comentar que dissabtes tenen obert tot el dia i els diumenges pel matí també.

*****************

Però encara no he acabat...

El dia va començar fantàstic... sobretot la trobada amb les amigues, l’aventura, la visita a Pordamsa i mancava que dinéssim en un lloc on poder parlar tranquil·lament. Teníem taula reservada al Restaurant Bo.Tic, del xef Albert Sastregener, que compta amb una estrella Michelin, i aquell àpat va acabar de tancar el cercle de la felicitat...


He menjat bé a molts llocs, molt rebé en altres, he provat la cuina tecno-emocional, he tingut experiències gastronòmiques interessants i boníssimes i que he gaudit molt... però l’àpat al Bo.Tic va arribar a un altre nivell, hi va haver una conjunció sensorial inesperada alhora que evocadora i amb clicades d’ullet divertides. Vaig trobar sensualitat, divertiment, però també: coherència i continuïtat ¿no trobeu que sovint fem un bon àpat i que cau a les postres? doncs això no va passar...



Em vaig trobar sentada a les tardes d’estiu de la meva infantesa, a Sant Pol de Mar, quan anàvem a esperar les barques dels pescadors que arribàvem i, amb les xarxes encara embullades, els compràvem les paneres de peix i marisc; o quan les meves amigues i jo ens entreteniem pastant amb fang uns medallons que, un cop assecats al sol, els acoloríem amb aquarel·les per vendre’ls en un calaixó al carrer; o les passejades fins a Sant Cebrià de Vallalta, tot recollint mores i olorant les aromes boscanes de l’estiu, mentre les persistents cigarres no emmudien en tot el camí.



Els plats del Bo.Tic tenen aquesta bonior i coloració de l’estiu i de l’infantesa, i –com no!?- d’aquella innocència crèdula i amable que confia que la infusió de marialluïsa en flor que prepara l’àvia -i que endolça amb un toc de mel- farà passar el mal de panxa..., ni ho dubteu! el fa passar!


Ara em podria plànyer que tardaré temps a veure a aquestes amigues però em quedo amb tot això que us he explicat, amb aquestes gustoses vivències compartides...

Ctra. C-66 Girona - Palamós, Km 11,5 
Corçà
Telèfon: 972 63 08 69
Mòbil: 663 90 12 08


compartiu la recepta:
|

I qui s'emporta el gat a l'aigua del sorteig és...




Després de tancar el sorteig del meravellós llibre de la Sandra Mangas, Polos y Helados, -que us vam anunciar aquí per celebrar els 50 reptes de les Cooking Challenge- hem procedit a fer el sorteig de rigor amb el programa Sortea2, la llista completa i enumerada de les persones que van deixar comentari és la següent:

  1. Manu
  2. Fem un mos
  3. Quo
  4. Ly
  5. Ismene
  6. AlexandraIbanez
  7. Lourdes Santos
  8. Mª José-Dit-i-Fet
  9. Lídia
  10. Elvira
  11. Núria
  12. Raquel
  13. angels
REDOBLE DE CAMPANES!!!!

Tatxan!



  • 3. Quo

Enhorabona QUO!

Ens posem en contacte amb tu en privat fer-te arribar el llibre
Esperem que el gaudeixis molt!!!


compartiu la recepta:
|

Un patatal de receptes amb les Cooking Challenge



"Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata."
Dita popular


Us proposem un parell de jocs...

PRIMER JOC
  • Poseu-vos ben guapots i mireu fixament la pantalla de l’ordinanor o del mòbil.
  • Digueu en veu ben alta: PA TA TA!!!!
Si us penseu que se us ha fet una foto esteu molt malament, de debó!

SEGON JOC
  • Ara fent el corro de la patata jugarem a l’1,2,3...
  • Por cada acierto con platos de patata, 1 beso.
  • 1, 2, 3... responda otra vez...
Puré de patates, braç de gitano salat, bombes, patates amb verdures, patates amb betxamel, papas arrugás, patates al caliu, gnocchi, ensaladilla russa, amanida alemanya, trinxat, patates fregides, truita de patates, röti, patates amb bacallà, patates Garraf, tartiflette...

  • Campana y se acabó!
Veiem que esteu molt posats en la matèria hahahahahahaha...

I mentre us presentem la nostra proposta us deixem aquest vídeo de La Trinca per a què us inspiri molt i molt a la vegada que passem una bona estona junts ;)



Nosaltres us volíem preparar dues receptes per aquest repte que ens va proposar l'estimada Ly: la TARTIFLETTE i les PATATES GARRAF, però aquestes darreres s’hauran d’esperar una mica més ja que no ens ha donat temps de fer-les i presentar-vos-les tal i com ens hagués agradat.

Que les patates van ser introduïdes des del descobriment de terres d’ultramar no us serà cap novetat, tampoc ho és que la seva incorporació en les dietes europees no s’arraiga fins entrat el S. XVIII, especialment de la mà del nutricionista Monsieur Parmentier, però la seva gran acceptació va ser a causa de les condicions immisericordes i de fam que patia la població que ja començava a conglomerar-se en nuclis urbans pre-industrials i, com sempre he sentit dir a la meva família, com es poden sembrar dos cops a l’any i la producció és agraïda alhora que són de bon emmagatzemar doncs va socórrer molts estómacs buits...

Us vaig cinc cèntims de la TARTIFLETTE abans de passar a la recepta, adaptada de la Nigella Lawson, és una recepta procedent del massís dels Aravis a la Saboia i el seu nom procedeix del mot tartifla (patata) en la parla autòctona de la zona –l’arpità-, i neix en aquesta zona on s’elabora el formatge Reblochon ingredient fonamental i imprescindible en aquesta recepta. No és una recepta especialment antiga, atès que va ser inventada per l’actiu Sindicat Interprofessional del Reblochon cap allà els anys vint per augmentar el consum d’aquest formatge, tot i que l’elaboració de la tartiflettet està molt inspirada en un plat de la cuina tradicional de la contrada que s’anomena péla (paella de mànec llarg per a fer saltejats).

Prou rotllots i anem per feina!!!!



Ingredients:

  • Patates petites-mitjanes (3 o 4 per persona)
  • 2 cebes petites
  • 2 grans d’all (nosaltres no em vam posar)
  • Un bon grapat de daus de cansalada virada fumada de bona qualitat
  • 1 formatge reblochon (solen ser d’uns 450 gr)
  • Raig de vi blanc
  • Oli
  • Sal i pebre negre

Preparació:

  1. Netejar bé les patates amb pell i posar-les a bullir amb aigua i molta sal.
  2. Mentre bullen les patates tallem a rodanxes la ceba i la posem a sofregir a foc lent.
  3. Quan veieu la ceba transparent es poden afegir els daus de la cansalada fumada.
  4. Quan aquesta cansalada noteu que ja està cuita se li pot afegir un xorret de vi blanc (encara que això és opcional...). Nosaltres li vam posar un Rueda, que després és el que vam beure mentre dinàvem. Ho vam deixar reduir una mica.
  5. Per saber si les patates estan cuites les podem punxar i notar si ja estan toves per dins, ho fem amb una agulla fina. Un cop cuites les posem a escórrer.
  6. Tallar les patates en rodanxes, la tartiflette originària les patates van a daus, nosaltres les vam tallar i deixar amb la pell per a donar un toc més rústic.
  7. Posar a preescalfar el forn, calor a dalt i a baix.
  8. Disposar l’estri on coureu al forn la tartiflette i anar col·locant les rodanxes de patates en la base, repartir la ceba i cansalada, moldre-hi al damunt pebre negre al gust, així successivament.
  9. En darrer lloc col·locarem el reblochon (hi ha que li treu la costra, nosaltres no li vam treure però li vam rascar una mica i tallat en dues rodanxes) fent-ho que la costra d’ambdós costats quedi cap amunt (d’aquesta manera quan es fon el formatge va caient al damunt de les patates i cansalada)
  10. Posar la tartiflette al forn i quan detecteu que el roblochon comença a fer bombolles ja la teniu a punt per treure i servir.
  11. És un plat que acabat de fer està superb, a mesura que es va refredant dolent no és però la gràcia que té del formatge acabat de fondre es perd... ;)

    Esperem que us hagi agradat!!!

    Recordeu que en breu anunciarem qui ha guanyat el sorteig del llibre Polos y Helados de la Sandra Mangas.

    No deixeu de visitar les suculentes propostes patateres de les:




    compartiu la recepta:
    |

    Avui, aquesta casa també vesteix de groc! #sisi












    compartiu la recepta:
    |
    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

    Estadístiques