Este mes el reto propuesto era un cocido y me acordé de este maravilloso poema de Maria Beneyto i Cuñat. Y porque hoy es el Día de la Mujer, siempre trabajadora, siempre luchadora, tú, sí tú y las lentejas!.

Veréis, este mes me he tomado una licencia literaria, y es que en lugar de alimentar el estómago o la vista con fotografías gastronómicas de infarto como mis compañeras me he decidido alimentar el alma, esa cosa que no se sabe si existe o no existe (y me libro muy mucho de abrir este debate) pero el gozo de la lectura y de una lectura poética siempre enaltece.

Espero que disfrutéis de este poema, en silencio, o con perplejidad, o en voz alta, o declamándolo o cocinando unas lentejas para tus hijos.

Tú y las lentejas
Las guisabas con mimo, las amabas,
porque tenían que ponemos fuerza
en la sangre. Su hierro la querías
para así apuntalamos y que entonces
pudiéramos erguir algo de vida.




Estimadíssims i íssimes!!!! sembla que vaig reeixint i ja torno a tenir ganes de publicar receptes, com ara aquesta sopa Solyanka que us porto avui, de la mà de les Cooking Challenger que m'han tornat a incorporar amb alegria, encara que jo les pobre meves les poso en uns bons bretes 😉

No vull passar per alt que el bloc que ara veieu ha estat gràcies a l'Aisha amb el seu disseny (Elai the Blogger) que fa que estigui ben a gust a casa meva ja que ha fet un treball impecable i per aquells que no ho sabeu també té un bloc de cuina excepcional que si no coneixeu ja esteu tardant en fer-ho, La cocina de Aisha...





Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...

Així que he pensat en dues receptes... però totes dues són fàcils i refàcils i es poden fer per gaudir a casa amb els nostres estimats o ho podem portar a mode de regal o de detall...

I abans de passar a les receptes... us volem desitjar unes MOLT...






La fiambrera de tota la vida!!!! quins records!!! les carmanyoles de les excursions escolars, les del pare a la feina que els hi portàvem al migdia per a què mengès calent..., les dels diumenges a la platja o a buscar bolets (en aquella època els bolets ni tenien pootes ni ales com ara... que ara els "cacen"... :D), a les de les veremes... i ara a la feina... que gràcies a nous electrodomèstics podem escalfar el menjar per la qual cosa dinar a la feina no es fa tan feixuc ni pesat ja que s'obren infinites possibilitats de plats també calentons...

Aquest repte el va triar la nostra estimada Nuria, així que segur que amb la resta de propostes de les nostres admirades Cooking trobareu que aquesta "fiambrera" diària no és tan avorrida... ;)

Nosaltres us presentem una recepta de la mare, super senzilla i saludable ja que porta llegums i nosaltres em som fans d'elles durant tot l'any, i si vosaltres només en mengeu quan fa fred aquesta us serà ideal per provar aquesta mateixa setmana...

CIGRONS AMB PANSES





Fa temps i temps era temps... que no es publicava res en aquest bloc, i avui és una primera passa de la que volem que hi hagi més i més sovint. Han passat hores molt dolentes i fosques, i tristes i grises quasi negres. Però aquí estem! sense fotos del plat, i ben mirat, per què n'hi ha d'haver de foto? doncs per a què sigui tot més atractiu i entri per la vista, però acabada de sortir i encara no del tot (però tocant la meta final...) que obrir la nevera era com obrir un camp de fems i de males olors (malgrat que no hi hagués menjar caducat ni fet malbé) i que qualsevol menjar tenia regust metàl·lic com si en lloc de menjar tallarines mengessis forquilles... doncs que no hi hagi foto em sembla que és una llicència que em penso permetre sempre que ho trobi adient, i amb la meva paraula que aquesta recepta és absolutament deliciosa ha de ser més que suficient...

Aquesta entrada la vull dedicar a totes les persones que directa o indirectament m'estimen, estimo, estan al meu costat (malgrat quilòmetres lluny...) que han sofert amb mi i s'han alegrat amb mi, amb els petits avenços de la lluita diària, i que també m'han deixat aquell espai tan necessari per recomposar-me o per desfogar la ràbia i tirar endavant... Entre tanta gent... no podien faltar les meves estimades Cooking Challenge, amb les nostres històries i personalitats diferents però que han estat allà, en primera fila o si calia en la darrera, però sempre les he sentides allà, al meu costat empenyent...

Aquest mes el repte el triava la Lourdes i anava de cuina jueva... cuina sefardí... què és què...? Hi ha un llibre magnífic que és cabdal per començar a desentranyar aquestes qüestions que sobrepassen la cuina, la cultura, la religió, modus de viure, explicat de manera entenedora i molt clarificador... és El libro de la cocina judía de la Claudia Roden:



Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaïques, a la vegada que ni la nostra cuina física tampoc és kosher...

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai the Blogger