Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Cuina Seductora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Cuina Seductora. Mostrar tots els missatges



Estimadíssims i íssimes!!!! sembla que vaig reeixint i ja torno a tenir ganes de publicar receptes, com ara aquesta sopa Solyanka que us porto avui, de la mà de les Cooking Challenger que m'han tornat a incorporar amb alegria, encara que jo les pobre meves les poso en uns bons bretes 😉

No vull passar per alt que el bloc que ara veieu ha estat gràcies a l'Aisha amb el seu disseny (Elai the Blogger) que fa que estigui ben a gust a casa meva ja que ha fet un treball impecable i per aquells que no ho sabeu també té un bloc de cuina excepcional que si no coneixeu ja esteu tardant en fer-ho, La cocina de Aisha...







Molt Bon Any!!!!

Esperem que hàgiu començat l'any amb bon peu i que l'acabeu encara millor!!!!

Estem com cada mes amb el repte culinari, aquest cop el va triar l'amiga Nuria: receptes d'aprofitament de menjars de Nadal. Particularment em va donar una gran alegria perquè ja fa temps que tenia en cartera aquesta recepta i que als Nadals no em canso de fer, no conec a ningú que no li agradi, es fa en menys de 10 minuts, sense despentinar-se, sense empalagar de dolç, sense encendre gairebé el foc i dónes sortida a aquella barra de torró de xixona que ha sobrat (encara que a casa ens agrada tant que preferim aquest postre abans que menjar els torrons a palo seco!!!!), i si tens un familiar rebel amb els iogurts li en fas menjar sense que digui ni mú ni arrufi el nas...


In memoriam de l’Anna G.


Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...


A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:
  • 200 gr d’avellanes picades sense torrar
  • 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
  • 100 gr de mantega fosa
  • 1 rovell d’ou
  • ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)
Preparació:
  1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
  2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
  3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
  4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
  5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)


També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)







No fa gaires dies amb unes bones amigues ens vàrem penjar la bossa al coll i ens vàrem aventurar a la recerca de tresors –ei! gastroblogers! estem parlant de props!-, per primera vegada ho fèiem fora de la ciutat de Barcelona. Així que de bon matí vàrem agafar un tren fins a Massanet (déu! quina remaleïda estació destartalada i perduda a les conximbambes i quina carretera de ziga-zaga per arribar-hi!) on ens venia a cercar en cotxe una de les amigues, i des d’allà -entre riallades, bromes i conversa- vam arribar a les afores de La Bisbal d'Empordà, concretament davant d’un edifici tipus nau industrial, molt modern, que anunciava serveis d’hosteleria, es tractava de Pordamsa.


Teníem una breu referència que es dedicaven al sector del parament de taula i cuina per a l’alta gastronomia però que venien al detall a particulars i que també disposaven d’una petita zona outlet on es poden trobar a bon preu peces per als estilismes fotogràfics, o no...

Quan van saber que érem gastroblogers ens van tractar a cos de rei i ens van atendre en totes les preguntes i requeriments que els fèiem, i entre el que ja vislumbràvem des de la recepció i l’emoció de tal descobriment de debò que semblàvem metralletes i que ho volíem saber i veure tot de cop, i no només van tenir santa paciència sinó que no ens va mancar en cap moment el tracte amabilíssim, amb una disposició encomiable i un somriure franc, i ja només per això dóna gust anar-hi.

Un cop vam passar a la primera sala -la del parament de la taula- per poc que no em vaig sentir com Alícia al país de les meravelles... Si us dic que ens vam tornar loques, anant amunt i avall, mirant peces, preus, comentant-nos les unes a les altres: mira això, mira allò altre, ¿et sembla que em quedi això o allò altre que he vist abans? no us exagero gens i crec que em quedo curta.


Potser m’he d’aturar aquí un moment per agafar aire i que us expliqui alguna cosa del per què de tanta emoció.

Fa molt de temps que m’adono que no sóc una gran ni bona fotògrafa, que no tinc un estilisme depurat a l’hora de presentar plats si no que més aviat tendeixo a ser patoseta i descurada, sé -i em consta- que cuino bé i això no sé transmetre-ho prou bé a l’hora de publicar les meves receptes, m’hi esforço però no acabo de reeixir... Per una altra banda (i a molts de vosaltres us haurà passat com a mi) que m’he gastat una fortuna en plats, platets, drapets i galindaines diverses que estan més à la page en aquest món que -no ens enganyem- també es sotmet a les modes de tal casa, o marca o..., i així anem acumulant peces soltes, quasi bé com a drapaires de props (i qui no ha saquejat el bagul de l’àvia en recerca d’aquelles forquilles rònegues o d’aquelles copes de cristall tallat que aixequi el dit!).

Trobar peces singulars, belles per si mateixes i de bon gust, allunyades d’aquelles que encara  que també puguin ser belles estan i són tan repetides bloc rere bloc com a clons: plats de tal marca, coberts de qual, drapets de pasqual... és extasiant de debò! Amb el plus que si aconsegueixo millorar la meva tècnica fotogràfica i afinar els meus estilismes puc oferir un plus distintiu que també m’abelleix i em motiva a continuar amb el bloc, i sense haver-me d’arruïnar tant!




Però! darrera de tot això també hi ha aquella cosa de formigueig quan tens convidats i esperes que el que els ofereixes els agradi i plagui i fins i tot aplaudeixen de tan bo com ho troben, però si a sobre ho presentes d’una manera més curosa i amb gràcia tot flueix més... i no ens enganyem! per on primer entra el menjar és pels ulls! (no fa gaire una bona amiga em feia una observació summament intel·ligent que m'ha fet reflexionar per força –era d’una coca de cireres que havia fet, aquesta però amb cireres naturals-, i venia a ser una cosa així: la coca era tan poc fotogènica pobreta que si es veia en el bloc passaria sense pena ni glòria quan en realitat era una exquisidesa) i aquí està el quid de la qüestió! No em malinterpreteu! no sóc ni ambiciosa ni tinc afany de protagonisme però sí que m’agradaria apropar les experiències –de moment allunyades- que el que passa a la taula del meu bloc sigui més acorde amb el que passa a la taula de casa meva, i que qui vingui s’hi trobi a gust i vulgui tornar a visitar el bloc, i que no sigui per cortesia només o per tornar-me visites de compromís.

Ara que ja us he fet voltar pels Cerros de Úbeda tornem a La Bisbal d’Empordà, a l’empresa Pordamsa, ells són fabricants i les seves col·leccions són d’ensomni, encara que també tenen articles d’altres fabricants relacionats amb la restauració. Vesteixen les taules de més d’un i dos i tres cuiners amb estrella. Són especialistes en porcellana d’alta gamma resistent a la temperatura (però compte! que no es pot posar al foc viu, ens van insistir...). Els dissenys són acurats i estilosos, amb molt de gust, i també arrelats a la terra, al bosc, al mar, als estanys, a la vinya, al sotabosc, en definitiva, els seus productes són tan planians que semblen llenços on pintar el menjar.


Deixo la poesia per als poetes i seré totalment prosaica perquè a hores d’ara estareu pensant: ja! i de pasta què? Barat no hi ha res... però us faré els números ràpidament! veureu com paga la pena fer una escapada... Si per fer-li una foto a un capqueic (o 5) coronat d'escuma d’afaitar en:
  • un platet de postres tal (de 15€ a 25€)
  • amb un drapet qual (entre 7€ i 15€)
  • amb la cullereta de metacril·lat pasqual –i ja només en poso una- (de 7€ a 12€)...
Ja portem gastats entre 29€ a 52€ (i ja no compto la tasseta desenfocada del fons ni amb els bols apilats tampoc)... doncs val molt la pena...

Vaig comprar: 
  • 2 plats, un d’ells de porcellana mate, absolutament deliciosa!
  • 1 graelleta de presentació
  • Una escorredora mini de fregidora, també de presentació
En total no va arribar als 50€ i perquè em volia contenir però és que ho gaudirem a casa, a la taula, amb les persones que estimo, i no quedaran apilats per a sessions fotogràfiques únicament, no sé si m’enteneu... perquè reconeguem-ho! ¿de què ens serveix gastar un dineral en props i després menjar en una vaixella duralex?


Les dades de l’empresa són:

C-66 Km 5,5
St. Climent de Peralta - La Bisbal d’Empordà
Telèfon: 972 634 175
Correu electrònic: pordamsa@pordamsa.com

Ens van comentar que dissabtes tenen obert tot el dia i els diumenges pel matí també.

*****************

Però encara no he acabat...

El dia va començar fantàstic... sobretot la trobada amb les amigues, l’aventura, la visita a Pordamsa i mancava que dinéssim en un lloc on poder parlar tranquil·lament. Teníem taula reservada al Restaurant Bo.Tic, del xef Albert Sastregener, que compta amb una estrella Michelin, i aquell àpat va acabar de tancar el cercle de la felicitat...


He menjat bé a molts llocs, molt rebé en altres, he provat la cuina tecno-emocional, he tingut experiències gastronòmiques interessants i boníssimes i que he gaudit molt... però l’àpat al Bo.Tic va arribar a un altre nivell, hi va haver una conjunció sensorial inesperada alhora que evocadora i amb clicades d’ullet divertides. Vaig trobar sensualitat, divertiment, però també: coherència i continuïtat ¿no trobeu que sovint fem un bon àpat i que cau a les postres? doncs això no va passar...



Em vaig trobar sentada a les tardes d’estiu de la meva infantesa, a Sant Pol de Mar, quan anàvem a esperar les barques dels pescadors que arribàvem i, amb les xarxes encara embullades, els compràvem les paneres de peix i marisc; o quan les meves amigues i jo ens entreteniem pastant amb fang uns medallons que, un cop assecats al sol, els acoloríem amb aquarel·les per vendre’ls en un calaixó al carrer; o les passejades fins a Sant Cebrià de Vallalta, tot recollint mores i olorant les aromes boscanes de l’estiu, mentre les persistents cigarres no emmudien en tot el camí.



Els plats del Bo.Tic tenen aquesta bonior i coloració de l’estiu i de l’infantesa, i –com no!?- d’aquella innocència crèdula i amable que confia que la infusió de marialluïsa en flor que prepara l’àvia -i que endolça amb un toc de mel- farà passar el mal de panxa..., ni ho dubteu! el fa passar!


Ara em podria plànyer que tardaré temps a veure a aquestes amigues però em quedo amb tot això que us he explicat, amb aquestes gustoses vivències compartides...

Ctra. C-66 Girona - Palamós, Km 11,5 
Corçà
Telèfon: 972 63 08 69
Mòbil: 663 90 12 08






"A baixa sala, no cal escala"
(les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)
Dita trobada a www.elrefranyer.com

Què us podem dir que no sapigueu de la panna cotta (traduït literalment: "nata cuita")? és un postre molt tradicional de la zona del Piemont a Itàlia, i és tan senzill de fer que paga la pena de provar de fer-lo ni que sigui un cop a la vida, i diuen... que la seva textura, que és el més difícil de trobar aquell punt de fimbreig necessari..., és la dels pits de les noies de 20 anys... Com comprendreu no vam sortir deseperadament al carrer en cerca i captura de noies de 20 anys que es deixessin palpar les mamelles, però si us refieu de nosaltres i seguiu les indicacions de la recepta al peu de la lletra us farà l'efecte :D

Aquesta versió de panna cotta de menta fresca la vam tastar per primera vegada un Cap d'Any que vam celebrar al restaurant de les nostres amigues de l'Snb Restaurant i ens va enamorar absolutament, tant pel sabor -per no ser empalagosa de sucre i ser molt refrescant i original) com per la seva textura delicada i fimbrant... Com la recepta originària ja no la disposaven ens van facilitar la recepta base que fa servir la mare de la Manuela (moltíssimes gràcies a les dues!) i a partir d'aquesta vam fer proves fins trobar la que tenia aquell punt que ens va agradar tant..., eps! amb el vist i plau de la Manuela, off course! i és que quan anem a l'Snb Restaurant a menjar (que ho fem sovint) ens sentim com a casa perquè entre el seu caliu, el servei acurat i l'oferta gastronòmica que trenca l'esquema amanit de "restaurant italià = a pasta pizza) trobem plats nous i diferents de tall tradicional de diferents zones d'Itàlia, a sobre molt ben cuinats! amb els preus més que raonables, doncs sembla que poca cosa més podem demanar, no! sí! demanem que NO CANVIÏN!!! ;)

Snb Restaurant
Carrer Galileu, 261
08028 Barcelona
Tel. 934912813

I si tot això no us acaba de convèncer... van fer un sopar amb amics -i no és per posar-nos galons...- els va encantar! així que paraula de blogger revalidada! Entre això i que dies més tard la Manuela em va dir que estava impactada com una catalana havia sabut tirar endavant aquesta recepta ja no us dic on tinc el pavo... hahahahahahaha que encara tinc un somriure i una cara de bobalicona que fa feredat que crec que ni amb acetona me la puc treure! :D




ANEM PER FEINA! 

Per a 3 racions d’uns 80 gr (3 tarrets o gots d’alumini o flaneres)

Ingredients:

  • 250 ml de nata per muntar (mínim 35% MG)
  • 40 gr de sucre
  • Mitja beina de vainilla
  • Mig paquet de menta fresca, uns 10 gr (els paquets solen ser de 20 gr)*
  • 1 full de gelatina (cua de peix) de 2 gr
  • Gotes de girasol (opcional si ho voleu presentar desemmotllat)
* Cal que diguem que va disposar d'una menta fresca acabada de tallar que estava en plena floració esplèndida i tot gràcies a una botiga magnífica que no podeu deixar d'anar-hi si visiteu Sant Antoni de Vilamajor i que es diu El Castanyer, us atendran amb una amabilitat i bona disposició fora de sèrie! Plovia a bots i barrals quan ens van portar la menta a casa, això ja diu alguna cosa, no? Moltíssimes gràcies des d'aquí!
Preparació:

  1. Posar a hidratar el full de gelatina en aigua freda, entre 5-10 minuts.
  2. Obrir la beina de la vainilla i raspar-ne el contingut.
  3. En un casó posar la nata, el sucre, la menta i la vainilla raspada i la beina també. A foc lent i donant alguna remenadeta portar-ho a punt d’ebullició, un cop arrenca el bull apagar el foc i deixar-ho infusionar durant 5 minuts.
  4. Colar-ho bé i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant l’escalfor de la preparació remeneu fins disoldre la gelatina. Si voleu podeu posar el recipient en agua freda i glaçons per a refredar-ho una mica.
  5. Tenir els tarrets o vasets preparats i anar abocant la preparació.
  6. Si ho voleu posar que us quedi de una peça sencera o en flaneres per després desemmotllar podeu pintar els seus interiors amb unes gotes d’oli de girasol.
  7. Deixar refredar abans de posar-ho al frigorífic, destapat, no triga gaire.
  8. Un cop refredades la gelatina encara no haurà quallat. Tapar-ho, amb paper film, alumini, o les tapes twister si feu servir els tarrets i cap a la nevera un mínim de 4 hores.
Suggeriment:

A nosaltres ens agrada especialment presentar-ho en tarrets que, ha part de quedar com coquetó, ens resulta molt útil a l’hora de posar-ho a la nevera perquè ho podem apilar i aprofitem millor l’espai que amb altres opcions de presentació. Vam trobar la idea al programa La vida en dolç.




No us perdeu aquestes altres receptes de bones amigues bloggers que han acceptat el repte:
Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados



Els dies de calor no ve molt de gust cuinar a tota pastilla ni tampoc encendre gaire el forn, així com també ve de gust menjar coses fredes i que refresquin.

Aquesta recepta d'origen italià (vitello és vedella i tonnato fa referència a la salsa de tonyina) treu moltes preocupacions, és fàcil, resultona i treu moltes complicacions, ideal per quan et venen amics o família a menjar a casa, ja que es pot preparar abans i poder estar el dia de las reunió amb els convidats i ser una bona amfitriona.

Aquesta recepta la vam treure del manífic llibre i vademècum de la cuina Italiana La Cuchara de Plata, més que recomanable, vam fer alguna que altra modificació però l'essència és la mateixa... Un dia parlant amb la gran amiga i gran persona Manu, de Las Recetas de Manu, ens va parlar d'una recepta antíquíssima de Vitello tonnato que té publicada al seu bloc -Vitello uso tonno-, i que em va semblar molt original i curiosa la manera de fer diferent el Vitello tonnato que ja li vaig avançar que el proper que faria seria com el d'ella, però si no us voleu esperar i li voleu donar una ullada abans no us ho perdeu!



"En el mercado verde,
bala
del profundo
océano,
proyectil
natatorio,
te vi,
muerto."
Oda a un gran atún en el mercado. Pablo Neruda


Ingredients per al vitello:
  • 1 rodó de vedella
  • 1 ceba gran
  • 2 fulles de llorer
  • 1 cabeça d’alls
  • Herbes aromàtiques: romaní, orenga...
  • Pebre negre en gra
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Aigua
Ingredients de la salsa de tonnato:
  • 2 rovells d’ou cuit
  • 1 cs de tàperes i unes addicionals per a la decoració
  • 1 llom de tonyina en oli d’oliva
  • 3 filets grans d’anxova
  • 5 cs del braó de cocció del vitello
  • Suc colat d’una llimona
  • Oli de la tonyina
  • 2 cs de vi blanc (aportació pròpia)
  • 5-6 cogombrets (aportació pròpia)
  • Oli de les anxoves (aportació pròpia)
  • Una mica de ceba de la cocció del vitello (nosaltres no la vam posar)
Preparació del vitello:
  1. Posar a bullir a l’aigua la ceba, llorer, cabeça d’alls, herbes aromàtiques i el pebre, quan arrenca el bull ja ho tenim per afegir la carn.
  2. Untar el rodó de vedella amb l’oli d’oliva i salar a pleret i afegir-la a l’aigua.
  3. Quan torna a arrencar el bull abaixar el foc i deixar-ho com a mínim una hora al foc.
  4. Passada el mínim de temps s’apaga el foc i es deixa refredar el rodó de vedella dins de l’agua de la cocció (súmmament important!!!!! ja que així la carn s’aromatitza molt més).
  5. Un cop freda la carn retirar-la del brou, nosaltres la filmem i reservar a la nevera que ja es podrà filetejar quan es vulgui.
  6. Del brou cal que en reserveu una mica per poder preparar posteriorment la salsa del tonnato.
Preparació de la salsa de tonnato:
  1. Fer els ous durs un temps abans i quan s’hagi refredat treure els rovells cuits.
  2. Posar en un bol per picar els ingredients sòlids: rovells d’ou cuits, les tàperes, la tonyina, els filets d’anxova i els cogombrets i picar-ho molt fi, al principi sembla que no es faci fi, però de cop i volta hi queda.
  3. Afegir les parts líquides: els olis de la tonyina i anxoves, els suc de la llimona (que prèviament haurem expremut i colat, però no fer-ho molt abans d’emprar), el braó de la cocció del vitello i el vi blanc.
  4. Amb aquestes proporcions queda la salsa del tonnato no gaire espessa, no ens acaba d’agradar que quedi amb una textura i aparença de ciment..., si la voleu encara més líquida li podeu afegir alguna cullerada més del suc de cocció del vitello.
  5. Repartir-la pel damunt dels filets del vitello per a què vagi agafant els sabors i deixar-ne per a que cadascú se’n serveixi més i decorar-ho amb algunes tàperes pel damunt.
Com a casa sabia que hi hauria persones que potser farien escarafalls vam servir el vitello filetejat per una banda i la salsa per una altra, després va agradar molt tot plegat, però ens vam curar en salut... ;)

Que vagi de gust!









"Petiteta la casaren,
no es sap calçar ni vestir,
i a dur aigua l'enviaren
un bon dijous de matí."

N'Escrivaneta, Cançó d'Eivissa

Continuem amb la tònica estiuenca i com ara estem en un punt àlgid del producte protagonista volem aprofitar l’avinentesa per apropar-vos a aquesta deliciosa i refrescant recepta.

Quan ens van parlar d’ella ja ens va enamorar i ens vam dir, Eps! S’ha de provar! Inicialmente ens en va parlar una mare encantadora d’una estimadíssima amiga, la Mª José, una amanida tradicional de les Pitiüses, la Mª José la té publicada al seu bloc com a amanida de crostes i que investigant una mica hem trobat que també se la coneix com a sopes bòfegues.

I ja que aquest estiu hem enyorat tant Formentera portem un bocí de cuina pitiüsa a la nostra taula…





Ingredients per a 4 persones:
(*) La recepta de la que ens van parlar era amb arengades, però com no en teníem ho vam substituir per unes bones anxoves, i si disposeu de peix sec us fem una reverència!

Preparació:
1.- Un parell d’hores abans de menjar l’amanida, com a mínim, us aconsellem preparar el cejen, així els tomàquets ploraran i despendran el cobejat suquet:



    * Netejar bé els tomàquets i trossear-los.
    * Esqueixar els filets d’anxova.
    * Tallar a daus ben remenuts els dos alls.
    * Barrejar-ho tot i amanir de sal i oli, tampoc molt…
    * Posar-ho a la nevera.
2.- Quan s’acosta l’hora de dinar retirar de la nevera una estona abans ja que el fred mata molt el sabor dels tomàquets.

3.- Afegir els crostons de pa torrat i acabar d’amanir al gust…

I a gaudir d’aquesta deliciosa i extraordinària amanida que enamora per la seva senzillesa i gustositat… ;)






Hola de nou!

Una nova recepta ideal per aquests dies de calor i que si teniu un àpat amb amics és resultona.

Cal que us digui d'aquesta recepta que la vaig veure i llegir en algun lloc, i de debó que no obro amb mala fe no posant la font, mira que tinc cura de saber i fer constar la procedència de les receptes, però d'aquesta no ho vaig anotar :( i he estat cercant per St. Google i no hi ha manera de trobar-la, així que procuraré que no passi més i que serveixi com a homenatge a tots/es els/les anònims/es que cuinen i estimen la cuina, comparteixin receptes o no, perquè sí que comparteixen la seva estima, el seu temps i art quan posen els plats a taula...



Ingredients:
  • 1 peça de llom (de la mida que considereu, amb aquesta cocció no mengua molt)
  • Vi negre (jo el compro a granel en un celler), compta que ha de cobrir la peça de llom
  • Toc de Salsa Perrins (6 o 7 cops de canyell)
  • Herbes aromàtiques, les que tingueu: orenga, romaní, farigola, fonoll, sàlvia,...
  • Boles de pebre (1 cullerada de postres)
Preparació:
  1. Posar a marinar la peça de llom amb la resta d'ingredient de 24 a 48 hores, jo utilitzo un motllo de fer allargat i alt, així m'estalvio quantitat de vi..., tapats i deixar-lo a la nevera.
  2. Important saber quan pesa el tros... per kg de carn és 1 hora de cocció al forn per a què no quedi crua per dins...
  3. Al forn, escalfor a dalt i a baix, entre 170º i 180ºC a la posició de baix de tot del forn, posar al terra del forn una safata amb aigua, així crea vapor d'aigua i no resecarà la carn..., si noteu que la part de dalt es veu com més "recremada" sempre podeu posar una mica de paper d'alumini que tapi pel damunt de la carn, així el grill no li "tocarà" tant...
  4. Deixar refredar del tot i a la nevera...
  5. Llescar tant prim com us sigui possible i si ho talleu amb una talla fiambres seria fantàstic...
Es serveix fresquet i tallat prim, veureu que queda per fora molt fosc pel tint del vi, quan comenceu a tallar veureu que per dins no és així.

Acompanyaments:
  • Ceba confitada
  • Chutneys
  • Encurtits diversos
  • Maionesa
  • Salsa tàrtara
  • Papas arrugás,
  • Amanida de tomàquet i formatge fresc (amanit amb sal, oli verge i alguna herba aromàtica al gust...)
Ja em direu si us han tirat ous pel cap o ha agradat i us han apladit... ;)

Que aprofiti!


Sembla que l’estiu, temperaturament (si la paraula existeix...) parlant, ja ha arribat i ja venen de gust coses fresquetes... Observareu com la blogosfera s’omple de gelateres desempolsades, gaspatxos, postres amb fruites voluptuoses i amanides... i és que quan el llorenç apreta a veure qui és el guapo o guapa que es posa a fer i cruspir-se un ternasco al forn, sense anar més lluny nosaltres!!! Acabem d’estrenar el forn nou i com sóc molt consentidora li he fet ternasco al maridet, però ja li he dit -després de l'escaldufada que vaig passar- que: fins a l’hivern nasti de plasti li torno a fer-ne un... hahahahahahaha.

Aquest més li ha tocava triar repte a l’estimada Mª José, i va proposar que féssim Cebiche i terrible dilema! el meu rei de casa com que arrufava i arrufava el nas cada cop que li insinuava cebi... però per tossuda i mula no em guanya ningú i amb l’excusa del ternasco que li aniria bé quelcom refrescant doncs vaig haver de preparar una cosa a mig camí entre una Esqueixada i un Cebiche, vaig haver de vendre una moto si no volia signar els papers de divorci..., i com a això darrer no era el cas em vaig empescar la cebiXada o l’esqueChé, o com li vulgueu dir..., en definitiva: una marranadota que ens va sorprendre el resultat per bé, que no les teníem totes... hahahahahahahaha.

Ingredients per a dues persones:

  • 1 llom de bacallà dessalat
  • 1 llima
  • 1 ceba petita
  • 1 coralet
  • Unes fulles verdes: en aquest cas de ruca i canonges
  • Raig d’oli d’oli extra verge
Preparació:

  1. Treure la pell al bacallà dessalat al gust. Tallar-lo a daus d’1,5 a 2 cm (ho vaig llegir en alguna recepta que vaig estar cercant de cebiche). Reservar-ho en un bol.
  2. La llima la vam tallar per la meitat, li vam llescar un parell de rodanxes ben fins per a la presentació i de la resta la vam exprimir. El suc el vam afegir als daus de bacallà.
  3. El coralet el vam tallar per la meitat i li vam treure les llavors i apa! cap al bol.
  4. La ceba petita la vam tallar a rodanxes una mica més gruixudes que la llima, en vam reservar les més cuques i les altres cap a la piscina!
  5. Vam fer un parell remenadetes amb cura per no desfer gaire el bacallà i cap a la nevera que falta gent! Ho vam deixar com mitja hora.
Emplatat:


  • Vam triar uns bols de vidre, li vam posar un llit de ruca i canonges, li vam afegir la barreja de bacallà amanit amb el suc de la barreja, vam decorar i ho vam amanir amb un raig d’oli d’oliva extra verge.

El pànic estava servit! la nostra cara era, a l’hora de tastar-ho, a veure si serà incomestible o patxín patxan... i no! va resultar més agradable i refrescant inimaginat!!! Us arrisqueu a provar...?


No us oblideu de visitar les cebichades de les:


Sí, sí, no ens hem torrat ni se'ns ha anat l'olla! Avui us presentem una amanida de medusa (sí d'aquelles de la platja que fan tan fàstic i piquen i molesten i que són com plagues...), i si no podem amb l'enemic... per què no ens el cruspim...?

Intentarem desmitificar alguna coseta alhora que esperem causar tanta sorpresa com la que vam tenir nosaltres en trobar-la en una carta d'un restaurant que tenim a prop de casa, La Cuina de l'Uribou.


La medusa és l'ingredient que té aparença de "confitat"

Ens ha ajudat molt trobar aquesta entrada per infornar-nos millor d'aquest ingredient i per trobar la recepta...

Se'n troben al Mediterrani en la seva versió més pacífica i només es menja la part del cap, amb un textura cartilaginosa i amb un intens sabor a mar. No és un ingredient nou al món, a la Xina, Corea, Tailandia i Japó ja les empraven a la cuina i, ara, a restaurants japonesos més cool o de millor factura ofereixen aquesta menja.

També la indústria farmacèutica ha posat ull a aquest animaló per les posibles aplicacions del seu verí per a tractament coronoris o per la lumiscència que es podría beneficiar en aplicacions de cirurgia.

Si voleu tenir una experiencia gastronómica no tingeu maníes ni angúnies, el màxim que pot passar és que no us agradi però ni us quedaran els llavis de "negrito zumbón" ni us picarà cap part del cos, potser els ulls una mica com a plats pot ser que sí, però més per la sorpresa que pel que us pugui fer l'animalet...

Anem a la recepta!

Ingredients:

* 1 medusa
* Enciam tallat
* Brots de soja

Per a l'amaniment aquesta salsa:

* Salsa de soja japonesa
* Vinagre d'arròs
* Mirín
* Condiment de tonyina seca
* Polsim de sucre
* Aigua
* Llavors de sèsam blanc i negre

Preparació:
  1. Posar la medusa en aigua durant més de mitja hora. I l'escaldem durant 30 segons, traient-la ràpidament i posant-la en aigua freda i gel per tallar la cocció.
  2. Un cop refredada l'eixuguem bé, i es talla en juliana.
  3. Es prepara la salsa amb els ingredients indicats i es posen les tires de medusa a macerar a la salsa, fins que agafin una mica de color. Com la salsa és forteta de sabor les quantitats no les indiquem i preferim que proveu al vostre gust el punt que us pot agradar més d'aquesta salsa.
  4. Es disposa l'enciam i els brots de soja i les tires de medusa en un bol, s'amaneix amb la salsa amb què s'ha macerat la medusa i aquí nosaltres li posaríem un toc d'oli d'oliva ;)

Ara les pobres meduses ja no morirán a la sorra de les nostres platges. Nosaltres ja hem comprat una galledeta i un rasclet d'aquells de joguina, i si vosaltres teniu criatures els hi podeu manllevar o demanar de prestat ;)

I ara, qui li posa el picarol al gat?




Avui us proposo màgia!

aquest paisatge és l'escenari:


Estrets de Dalt, La Foncalda

"Passejant per l'hort noto la garbinada
com em porta la flaire de les tomates madures,
dels préssecs a punt de madurar... la mirada em marxa
cap a les humils flors del carbassó.
Continuo admirant com van canviant de colors els
"primentons" (pebrots), i ja m'enlluerno amb les flors...
les roses, els clavells... quina màgia!!!"

Aquest mes va ser la Mercè que va proposar el repte mensual i va proposar-nos de fer alguna recepta amb flors, per allò que el mes de maig és el mes de les flors per antonomàsia. D'entrada, vaig evocar els temps de col·legi amb les religioses de la Sagrada Família de Sant Andreu i de les ofrenes florals que portàvem les alumnes a Santa Maria, a la capella del col·legi, és un dels records que conservo més entranyable, aquest i els recitals que fèiem als avis de la Casa Asil que administrava la mateixa ordre religiosa i que col·legi i Casa Asil compartíem espais i hores de sol.


Santuari, La Foncalda

Va, buenu! la iaia batalletes ja ha acabat! Uns dies abans de decidicir-me i cercar receptes amb flors s'havia posat en contacte amb mi la Diana, de l'Hort Arsis, per parlar-me de quelcom que em va semblar no només original sinó que atrevit i golós alhora: les confitures, gelees i gominoles que fa de manera artesanal principalment amb flors, encara que no únicament... No vaig dubtar ni un segon a dir-li que m'encantaria que m'expliquès el seu projecte i com no tardaria a anar a Gandesa per la Romeria de la Fontcalda... ens podríem veure i parlar-ne.

Logo i fotografies dels pètals de flors i de l'hort, facilitades per Hort Arsis

El dissabte abans de la Romeria ens vam trobar per la tarda, la Diana és una dona amb un somriure que il·lumina, oberta i franca, parla de la seva feina amb una passió encomanadissa que em va subjugar. Em va explicar el per què del seu projecte: havia heretat unes finques que havia conreat com a hort el seu pare i que eren molt abundoses, en un moment donat es va haver de plantejar què en faria de tanta abundor de verdures i hortalisses,  i també de flors que hi havia... Com la cuina sempre li ha agradat molt va començar a fer pastissos, però tampoc era suficient... així que es va plantejar de conservar-ho...



Tot el que avui veureu no és fruit de patam-txis-pum! i ja tinc confitures i gelees sortides d'un barret. La Diana és tenaç i fa una feina d'investigació prèvia i de provatures fins que troba el punt que diu: és això! volia exactament això! o, això és millor del que desitjava! També treballa en la recuperació de receptes antigues com els pètals de tomàquet amb all i romaní o la gelea de flor de pi.

Els productes són naturals i sense tractar, volen arribar a les taules amb les aromes de la Terra Alta, per això les tècniques de conservació són respectuoses i també naturals, empra la pectina de poma o l'alga agar-agar en els processos i les flors, per a què no perdin propietats ni olis essencials, es recullen, es treuen els pètals i s'elaboren les conserves d'immediat.

"Sento un gran respecte per la mare terra, un gran agraïment per tot el que ens regala tan amablement. M'apropo a ella amb molta cura de no fer-li mal, agafo el que necessito per elaborar amb molt d'amor totes aquestes delicadeses que ens transporten a l'essència mateixa... la natura... conservant l'aroma, la frescor, el gust que tanmateix ella ha creat.
La "serra", un gran jardí que el meu pare em va descobrir, on trobo totes les flors i fruites que utilitzo. L'hort d'Arsis, el nostre racó de pau, on generació rere generació ha conreat tot tipus d'hortalisses respectant el medi ambient per poder extreure el millor de cada fruit.",  diu la Diana.

La creativitat de la Diana no està renyida amb la feina rigorosa, ans al contrari, l'èxit del seu projecte és la perfecta conjunció d'ambdues coses, i si us penseu que Arquímedes va sortir nuet cridant pels carrers de Siracusa: Eureka! eureka! per posar els peus en remull en una banyera, sense parar de donar-li voltes al magí, prèviament, com fer per calcular el pes dels metalls, aneu molt errats... Així ens trobem que la Diana ha volgut recrear amb les seves conserves: els postres de pijama (préssec, pinya i vainilla) o la beguda de quan joves, la pinya amb Cointreau, els calçots cuits a la llenya, les tomates amb coralet (bitxo), les borraines, els sabors dels ametllons, llimona amb te de roca... la seva imaginació no té aturador i els prestatges se li omplen de flors de: romaní, roses, violetes, timó (farigola), clavells, calèndules, badocs, gessamins, dents de lleó, caputxines, espígol...



No em direu que no és emocionant tenir un jardí al rebost!!!???



La Diana prefereix anar investigant i fent conserves noves i fer les quantitats que no l'obliguin a pervertir el  producte que ofereix, per això quan se li han acabat les gerretes de pètals de tomàquet, se li han acabat fins que el seu hort li dispensi aquesta matèria prima en òptimes condicions i en pugui tornar a fer... Parlant de gerretes! els envasos de vidre estan triats de manera molt especial... són com les gerretes que antany es conservaven els aliments en oli, la mel, etc. encara que eren gerretes de terrissa ella ha volgut donar visualment aquest record amb una clicada d'ull divertida: les etiquetes principals són una representació d'una cara somrient... com se us queda l'everibodi? eh?


Tampoc està renyida amb la modernitat... L'Hort Arsis està al facebook i s'hi està treballant en la seva pàgina web: www.hortarsis.cat

I de l'operació biquini, què!? no cal que pas patíssiu, si les proporcions de sucre per quilo de fruita o hortalisses empra de 400/300 grams, respectivament, (i que ja no és gaire...), amb un quilo de pètals de flors només ho fa amb 150 grams, així que no cal renunciar a un toc esplèndid i delicat en els nostres àpats. Sabeu? la Diana parla d'acompanyar formatges i carns amb les seves conserves, però estic segura que amb una llesqueta de pa sola o acompanyant algun peix també poden donar molt joc, a ca nostra ho pensem provar!!!! Au! us deixo el  catàleg per a què saliveu una bona estona ;)

I espereu les novetats en les que està pensant la Diana, no us les vull avançar però donarà campanades a la Festa del Vi de Gandesa. No ens estranya gens que dongui unes conferències de cuina emocional...

Catàleg de l' Hort Arsis

Sabeu? aquesta entrada em satisfà per partida doble:
  • En l'actual situació que apareguin aquestes iniciatives com petites flors boscanes m'omple d'esperança envers el futur, potser és una pinzellada, però som un poble treballador, amb iniciativa i empenta, imaginatius i amb tenacitat. Si sembrem, recollirem...
  • La segona és per la Terra Alta, una zona amb un potencial humà, una gastronomia, una història, un paisatge i uns recursos naturals brutals, amb unes matèries primeres de categoria. Aquestes iniciatives juntament amb les que ja estem notant en el món del vi marquen un camí, un bon camí, però molt de camí per recórrer encara..., amb els olis, amb els productes de l'hort i la fruita, amb un turisme no trinxeraire. Cal deixar la modèstia malentesa a un racó i confiar més que la Terra Alta té a l'abast l'excel·lència. Fa anys que ho penso i ho dic i no em cansaré de fer-ho! collons!


Recepta transcrita que ens ha proporcionat generosament Hort Arsis:

pastís amb pètals de calèndula

Ara es el temps de les calèndules

250 g de mantega sense sal, fosa
250 g de sucre
4 ous batuts
250 g de farina
1 culleradeta de llevat
La pela ratllada d'una taronja i d' una llimona
3 cullerades de pètals de calèndules fresques

Engreixeu un recipient d' alumini. Bateu la mantega amb sucre i afegiu-la a la barreja cremosa (ous, farina i llevat). Agregueu-hi les peles ratllades i els pètals de calèndula. Poseu-ho en un recipient i després al forn, escalfat prèviament a 180 graus, durant aproximadament un hora, ruixant-ho amb sucre.
Refredeu-ho durant 5 min, després remeneu el recipient.

No us oblideu de visitar les sorprenents propostes florals de les Cch ;)

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design