Som el Carles i la Maragda, vivim a Barcelona i el bloc es va obrir el juny del 2008. Stop! això sembla un telegrama! :)
El Carles treballa a l’empresa privada i en l’àmbit domèstic és el director del departament STSC (Sofert Tastador del que Surt de la Cuina) de l’empresa SMO (Suport Moral Obligatori).La seva tasca no és fàcil, és més aviat estressant, s’ha de carregar de mooooooolta paciència: s’ha de menjar els plats mig freds mentre veu com faig acrobàcies amb la càmara; els llibres de cuina, plats i estris van inundant la casa i van arraconant les seves pertinences sota del llit... Però els seus consells són sempre tinguts en compte i molt sol·licitats.
Jo, Maragda, treballo a l’empresa pública i en l’àmbit domèstic és un no parar de cuinar, fotografiar i redactar per al bloc (no sempre!), de treure i posar, aquí, allà... Em penjo la bossa molt ràpidament quan hi ha saraus gastroblocaires. Sóc un cul inquiet i potser això em va abocar a estudiar coses tan dispars com Graduat Social i Literatura Comparada.
Vaig aprendre a cuinar enganxada a les faldilles de la meva àvia gandesana, que era cuinera i que la tenia avorrida de tantes preguntes com li feia... Ha sigut en el transcurs d’aquests anys de tenir el bloc obert en els quals he conegut una gran família i amistats que perduraran. També he conegut ingredients nous, elaboracions diferents i maneres de percebre la gastronomia distintes.
Sigueu molt ben vinguts a casa nostra i com sempre hi ha la pregunta recurrent del per què el nom de La Quinta de Luculus us en fem cinc cèntims ;)
LUCIUS LICINIUS LUCULUS
Va viure aproximadament entre els anys 110-56 adC
Era militar de carrera però se’l coneix com a refinat gastrònom, potser el primer –si més no documentat- de la tradició occidental. Luculus –Lucul•le- va introduir a l’Antiga Roma fruites tan sensuals com les cireres, els préssecs i els albercocs, procedents de les campanyes militars asiàtiques.
Ens ha arribat notícies d'algunes anècdotes d'ell perquè se'l tenia per un personatge estrafolari, casa seva tenia quinze menjadors i cadascun d'ells tenia el seu protocol de servei de cuina i taula. En una ocasió va deixar amb un pam de nas al Cèsar que el va reptar que no li podia oferir un àpat digne del Cèsar en poques hores i sense poder donar instruccions al servei, no li calia, va ser suficient ordenar que aquell vespre soparien al menjador Apol·lo. Era murri el tipus, oi?
Passava temporades d'estiueig en una quinta, cosa que es considerava una extravagància, a la qual responia que si les aus migraven cap a climes més benignes per què no ho podia fer ell.
D'ell, diu el Julio Camba:
Lucul·le era un gran general
que feia rendir-se per fam els seus enemics
i de satisfacció els seus amics
Si us cal posar-vos en contacte amb nosaltres:
Correu electrònic: info@lql.cat
Formulari de contacte: aquí
També a les xarxes:
