Cóc en mel

6.4.12


Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...

Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.

És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.

En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...




Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.


Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?



3 comentaris

  1. Embafadorot, jo també li trobo, però el meu home que és molt llépol i es menja la mel a cullerades n'és un fan incondicional d'aquest tipus de coc.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Doncs encara que pugui embafar una mica, creec que el provarem!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Mai l'he tastat...s'haurà de probar!!! (la recepta autèntica és clar!!!)
    Ptnts guapa

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design