Estimadíssims i íssimes!!!! sembla que vaig reeixint i ja torno a tenir ganes de publicar receptes, com ara aquesta sopa Solyanka que us porto avui, de la mà de les Cooking Challenger que m'han tornat a incorporar amb alegria, encara que jo les pobre meves les poso en uns bons bretes 😉
No vull passar per alt que el bloc que ara veieu ha estat gràcies a l'Aisha amb el seu disseny (Elai the Blogger) que fa que estigui ben a gust a casa meva ja que ha fet un treball impecable i per aquells que no ho sabeu també té un bloc de cuina excepcional que si no coneixeu ja esteu tardant en fer-ho, La cocina de Aisha...
Ingredients:
- 1 bon grapat de múrgoles seques
- 2 cebes
- 2 ous
- Pa torrat, nosaltres vam fer servir el tunnbrød torrat
- 1 l de brou de carn
- Oli d'oliva
- Sal
Preparació:
- Una bona estona abans vam posar a hidratar les múrgoles al brou de carn.
- Vam tallar la ceba en juliana i la vam sofregir a foc molt lent fins que estigués ben rossa.
- Vam afegir la ceba sofregida al braó i ho vam posar a bullir fins que les múrgoles estiguessin ben cuites.
- Vam afegir el pa torrat i els ous i ho vam batre enèrgicament fins que va espesseir.
Servir ben calent i ja poden venir fred polars que aquí sempre tindrem una sopa ben escalfa-cos... ;)
Amb aquesta recepta participem al
Aquest divendres tota una bona colla (*) convocats per:
ens vam enfilar a un autocar, que poc ens va faltar allò de cantar a l'anada: Señor conductor acelere, acelere, aceleeeeeeeeeeeere. I a la tornada amb algun que altre efluvi etíl·lic: Que buenas son las hermanas Ursulinas, que buenas son que nos llevan de excursión. I no hi ha per menys que cantar d'alegria perquè si vam pujar a aquest autocar és perquè ens portava a visitar la Fàbrica Damm, a El Prat de Llobregat, després de la visita per les instal·lacions i d'una curada i ben explicada visita guiada ens esperava un tastet amb maridatge amb les diferents cerveses de la casa, després ens van tornar a Barcelona amb l'autocar, sí senyor! un puntazo! Damm vetlla per oferir productes al gust de tots els paladars i fomenta el consum responsable de begudes alcòholiques: no conduir si es beu alcohol, tolerància 0!
(*) Decuina; Olleta de verdures; Cuinetes; El món de la cuina; Tapa't... de tapes; Les delícies del rebost; Entaulats; Les receptes del Miquel; Fem un mos; Gastromimix; Atable.es; La cocinera de Bétulo; Tasta Rutes; Bon profit; Un cocinillas on line; She WoreBlue Velvet; Sabores de colores; Gastro José Padilla; Pa de nous; En ocasiones veo bares; La recetas de MJ; El cocinero fiel i nosaltres.
Després de la visita, amb una prèvia introducció i presentació, amb passar a fer un tastet amb maridatge que va consistir en:
Baixa graduació i lleugera(**):
- Saaz: Broqueta de salmó amb cogombre i coulis de la passió
- A.K.Damm: Tartaleta de brandada amb olives Kalamata
- Weiss Damm: Patata farcida de botifarra del perol amb fruits secs
- Estrella Damm: Coca d’escalivada amb anxova
- Bock Damm: Broqueta de mortadel·la amb coulis de mango
- Voll Damm: Torradeta de magret amb ceba caramel·litzada
- Estrella DammInedit: Orada amb ratatouille de verduretes i salsa marinera
- *** per finalitzar: Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee
(**) Notes de cata de l'opuscle: Del sikaru a la cervesa, editat per Damm.
Dades de l'empresa que ens van cridar poderosament l'atenció:
- Fan la cervesa Estrella Damm Daura, apta per a celíacs, que ha estat guardonada i té reconeixement a nivell mundial.
- Els tancs de la factoria tenen una capacitat de 750 mil litres de cervesa, poquets, oi?
- La rotació del producte és molt ràpida i especialment a l'estiu quan prenem una cervesa de la marca és possible que no hagi passat 48 hores des de la seva producció.
- Eficiència en la producció i eficiència en els recursos humans.
- L'automatització dels processos és molt alta i se li dóna molta importància a la I+D.
- Espanya és el tercer país del món en la producció de cervesa.
- Afortunadament és un sector que no pateix les efectes de la crisi (al·leluia!), en èpoques de vaques grosses no dóna beneficis espectaculars però en èpoques de vaques flaques es manté la quota de consum encara que canviïn els hàbits (pot ser que no es pren tanta cervesa als bars, però sí que es pren a casa...).
La manera en què volem agrair les atencions dispensades per la Damm se'ns ha acudit oferir-vos una recepta amb cervesa (recordeu que ja vam publicar un segon plat amb aquest ingredient: el pollastre amb cervesa i olives) i ara hem trobat aquesta sopa de cervesa, que segons il·lustra en Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu, és "una sopa tradicional d'origen txec (pivni polevka)".
Cal dir que teníem curiositat per saber quin gust tindria la sopa en qüestió i si ens agradaria (si no ens hagués agradat no l'hauríem posat...) i concloem que és una sopa poderosa, de sabor intens i el regust de cervesa és gran, ens resulta una mica estranya al nostre paladar però no és gens desdenyable tenir l'experiència... ;)
Ingredients:
- Aigua o braó (1)
- Pa sec de pa morè, nosaltres vam triar un d'integral
- 1 llauna de cervesa Estrella Damm (2)
- Sal
- 1 cc de comí (3)
- 2 rovell d'ou (opcional, que no vam posar)
- Nata o nata agra (opcional, que tampoc vam posar)
- Esmicolar el pa i posar-lo en remull en la cervesa.
- Posar a bullir l'aigua o el braó.
- Afegir la cervesa amb el pa i deixar-ho bullir una estona, uns 5 minuts, mentre es es va batent.
- Treure del foc i afegir el comí i la sal.
- Si es vol amb ou: tirar-lo a dins i anar batent fins que es faci cremosa.
- Si us decidiu posar-hi nata o nata agra no s'ha de batre ni remenar.
- Servir molt calenta.
(1) Si la voleu de sabor més suau emprar l'aigua si la voleu més pujada de to... amb brou.
(2) La propera vegada la provarem de fer amb una cervesa txeca.
(3) cc: culleradeta de cafè.
Per a celebrar-ho ha engegat una campanya molt divertida: Girls' Night In , i a la qual us convidem a participar..., tan fàcil com fer un click...

El passat dimecres ens van convocar a una sèrie de blogguers a un sopar de demostració, i entre demostració, còctels, sopar i diversió, la convocatòria de l'event, a càrrec de Bloguzz va ser tot un èxit. Era l'ocasió perfecta per saludar a vells coneguts i també posar rostres a blogguers que coneixíem només de la xarxa...: Malalua, El Cocinero Fiel, Cocina para emancipados, A mí me gusta comer, Cocina de Sara, Sabores de Colores, De cuina, El món de la cuina, Elena en su salsa, In the Mood for Food, Bon Profit, Sucre i Vainilla i Pà amb tomàquet.


I no podia faltar la foto de família:


Quan preparàven aquestes dues cremes que us presentem a continuació, ens haguès anat de perles disposar d'una Braun Minipimer 7 Sin Cables... ;)
Amb elles participem a l'HEMC d'aquest mes que l'amfitriona és Nikë de Cocina con ängel, que amb els freds que circulen ha estat una idea genial la tria del tema... La primera d'elles: Crema de carbassó amb brandada de bacallà i olivada, inspirada en una recepta del restaurant Matamala, i la segona, Crema d'espàrrecs blancs amb blonda d'Stilton. Esperem que us agradin les dues, i són tan fàcils de fer!
CREMA DE CARBASSÓ AMB BRANDADA DE BACALLÀ I OLIVADA

Ingredients per a dos persones:
* 2 carbassons
* Nata líquida
* Nou de mantega
* Sal
* Aigua, molt poqueta
* Brandada de bacallà
* Olivada
* Oli d'oliva
Preparació:
Posar a bullir amb una mica de sal l'aigua. Netejar amb cura els carbassons i tallar-los a rodanxes d'un gruix de 2 a 3 cm. En aquesta ocasió no pelarem els carbassons, com en aquesta altra crema... Quan l'aigua bull abocar-hi el carbassó i afegir la mantega.
Quan el carbassó estigui cuit, punxant amb una forquilla ho notareu, afegir la nata líquida i triturar-ho tot molt bé. Deixar que torni a arrencar el bull i rectificar de sal si és menester.
Per servir:
Escudellarem la crema al plat o bol, tornejarem una mica de brandada de bacallà i acabarem de decorar amb un fil d'oli d'oliva
i amb una punta d'olivada.
CREMA D'ESPÀRRECS BLANCS AMB BLONDA D'STILTON

Ingredients per a 2 persones:
* 6 espàrrecs blancs ben ferms (que siguin naturals i no de conserva)
* Nata líquida
* 1 nou de mantega
* Sal
* Pebre blanc acabat de moldre
* Aigua, també molt poca també
* Formatge Stilton, o qualsevol altre que us agradi, ratllat.
Preparació:
Blondes de formatge
Per fer les blondes de formatge, posar a escalfar el forn. Poseu muntets del formatge ratllat de la vostra elecció damunt d'una safata amb paper sulfuritzat. Al forn molt baix, que cadascú miri com va el seu..., enfornar els muntets. En el darrer moment donar un toc de grill per acabar de daurar el formatge, i deixar-ho refredar bé, que es deseganxaran sense "baixes". Reservar-ho.
Crema d'espàrrecs
Posar a bullir l'aigua. Els espàrrecs netejar-los molt bé traient-lis la primera capa, amb un estri pela-patates us pot anar força bé, tallar i rebutjar el peu de l'espàrrec que sol estar molt ressec. Tallar a rodanxes els espàrrecs, però com més fines puguin ser les làmines, millor, els espàrrecs són molt filosos i aquesta operació ens permetrà que no facin fils. Possar-los a bullir, amb un xic de sal, pebre mòlt i la nou de mantega.
Als espàrrecs cuits i tous li afegirem la nata líquida i ho batrem, ho deixarem a foc molt lent que torni a arrencar el bull i rectificarem de sal, si cal.
Per servir:
En bols, hi posem la crema d'espàrrecs, tornem a moldre una mica de pebre al damunt, i ho decorem amb la blonda de formatge.
Que vagi de gust!

Aquest plat és un dels habituals que trobem en els menús de diari que trobem al Restaurant Ninus d'Esplugues, que ja us en vam parlar aquí.
Ingredients per a 2 persones:
* Gaspatxo cassolà o preparat
* 1 terrina petita de gelat de nata
* Uns pessiguets de sal volcànica de Hawai
Preparació:
Prepareu el gaspatxo com tingueu per costum, o el podeu comprar preparat sempre que us assegureu que és de bona qualitat, en ambdós casos no cal que sigui de gust suau perquè amb el gelat de nata trobareu un sabor molt matisat del vinagre, quasi de setí, que els més escarafallosos amb el vinagre ni s'adonaran...
Servir el gaspatxo, afegir les porcions de gelat de nata i decorar amb un pessic de sal volcànica, que queda un puntet graciós de cruixent. Però si ho preferiu... també ho podeu decorar amb un fil d'oli aromatitzat d'alfàbrega o de romaní, etc... Imaginació al poder!

Estem a les acaballes de l'època de les carxofes, així que cal aprofitar-ho al màxim, avui us proposem aquesta crema, molt senzilla de fer, que queda molt cremosa i suau al paladar, es molt similar a la crema que preparem de carbassó.
Ingredients per a dues persones:
* 5 carfoxes amb l'ull ben endins
* 1 ceba tendra
* 1 porro
* 3 formatgets en porcions
* 1 dau de mantega
* Crema de llet
* Sal
* Oli d'oliva
* 2 llenques de pernil
* Pebre blanc mòlt (opcional)
Preparació:
1.- Tallar en juliana fina el porro i la ceba tendra i sofregir-ho amb un rajolí d'oli a foc molt lent, amb un puntet més alt quan estigui tot ben toves per a què agafi un color daurat.
2.- Pelar les carxofes fins trobar la part més tendra i blanquinosa, tallar-les a daus i posar-les a l'aigua que prèviament haurem posat a bullir amb un polsim de sal.
3.- Afegir a l'olla de les carxofes la ceba i porro sofregits.
4.- Un cop estiguin cuites les carxofes apagar el foc, afegir el dau de mantega els formatgets i un xorret de crema de llet. Triturar amb el braç elèctric, tastar i rectificar el punt de sal. Si voleu que quedi una crema més afinada de textura caldrà que la passeu pel colador xinès.
5.- Per fer les flors de pernil, hem moldejat les llenques i les hem col·locat damunt de paper sulfuritzat, i amb el forn escalfat prèviament a temperatura molt baixa, ho hem deixat que s'anessin assecant, durant molt estona a la mateixa temperatura, la gràcia és que quedi amb aquell punt de secat però no ressec.
Esperem que acabeu de gaudir d'aquest darrer plat d'hivern, que en breu saludarem a la senyora primavera!
MOLTES FELICITATS ALS PEPS I PEPES!

Avui us proposem una sopa molt fàcil de fer, amb ingredients que tenim per casa i no hem d'anar a la antípodes a la busca y captura d'ingredients exòtics. Es fa en un santiamén, així que poca cosa més podem esperar, mentida, sí, perquè és imprescindible per fer aquesta sopa:
* Que agradi
* Que faci fred
* Tenir el dia mandrós per embolicar-se gaire a la cuina
Ingredients:
Tomàquet triturat natural
Aigua
1 ampolleta de nata líquida
Verdures de ensaladilla russa, millor naturals, i en el seu defecte emprar-ne de conserva
Dau generós de mantega
Sal
Un sustet de sucre, opcional
Pebre, opcional
Preparació:
Posar a escalfar el tomàquet i afegiu una mica d'aigua (la quantitat d'aigua estarà en com preferiu la sopa, si més clara o més espessa), es salpebre, i si voleu posar un punt de sucre per treure l'àcid del tomàquet també ho podeu fer, nosaltres no en posem perquè aquell punt acidet ens agrada força. Posar la mantega i que arrenqui el bull.
Les verdures de l'ensaladilla russa tenir-les preparades, si són en conserva nosaltres les esbandim bé sota l'aixeta una bona estona per eliminar el suc de la conserva. Afegir-les a la sopa que bull.
Veureu que el tomàquet comença a canviar el color quan ja està cuit. Quan gairebé estiguin cuites les verdures, afegirem la nata líquida, deixar que arrenqui de nou el bull i un parell de xups-xups i ja estarà per servir.
Suggeriment:
Si us agrada afegir-hi pa... el bocinet de la foto és amb ceba...

Cuinetes al mercat flotant de Damnoam Saduak (Tailàndia)

Ingredients per a 4 persones:
3 pots de llet de coco, per cuinar
filets de pollastre
enciam
1 pastanaga
1 carbassó
1 tomàquet madur (opcional)
2 tiges de lemonn grass
2 coralets
Sal
¼ l d’aigua
Preparació:
Infusionar en el quart de litre d’aigua les tiges del lemonn grass i els dos coralets. Colar-ho i reservar l’aigua.
Tallar en juliana el carbassó, el tomàquet, l’enciam i la pastanaga i barrejar-ho. Reservar-ho.
En una olla posar a bullir la llet de coco, els filets de pollastre tallats en juliana, la sal i l’aigua resultant de la infusió. Un cop ha bullit, no cal gaire estona, afegir les crudités. Remenar un xic i retirar, perquè les crudités han de tenir aquell punt de cru.
Suggeriments:
Esperar fins el darrer moment per afegir les crudités perquè es panseixen ràpid.
Notes:
També serveix una bossa d’amanida preparada.
El lemonn grass en hi ha de fresc, de congelat i en conserva. Us recomanem el congelat, el fresc sempre es troba assecat i sense olor i el de conserva tampoc aromatitza suficientment. El congelat preserva les propietats organolèptiques més adients a la recepta.
El lemonn grass i la llet de coco ho trobareu en botigues orientals. Compte amb la llet de coco perquè en hi ha per fer postres, interessa que sigui la de cuinar.
La gràcia de la recepta rau en el picantó de boca -no només, però-, en podeu prescindir però li traureu aquell toc.



Pintura de Maria Gustems:
Olla i pomes, 1986
Ingredients:
o Farigola
o Pa torrat
o Grapat d’ametlles torrades
o Ou (opcional)
o Oli d’oliva
o Sal
o Aigua o braó vegetal
Per a les pilotilles:
o Carn picada: vedella i porc
o Ou
o Sal
o All
o Julivert
o Picada de pinyons (opcional)
o Pa ratllat
o Farina o tel de fetge
Preparació:
Es posa a bullir, en una olla l’aigua o el braó de verdures suau amb oli i sal i la farigola, deixar bullir uns deu minuts i retirar la farigola. Es piquen bé les ametlles torrades i s’hi afegeix.
S’esmicola el pa torrat i s’hi va afegint a l’olla mirant que la sopa no quedi ni gaire clara ni gaire espessa, batre-ho enèrgicament (si es vol posar l’ou ara seria el moment d’afegir)
Per fer les pelotilles:
barrejar la carn picada de vedella i de porc amb ou, sal, all i julivert i una mica de pa ratllat (opcional els pinyons picats). Quan està tot barrejar es fan les pelotilles ben remenudes, s’enfarinen o s’emboliquen amb el tel del fetge (llavors s’anomenen pelotilles amb tel), i es fregeixen.
S’aboca les pelotilles a la sopa torrada i es deixa que faci xup-xup no gaire estona.
Suggeriments:
o Fer la sopa en un topí (una nansa) o en una olleta (de dues nanses) de fang, en trobareu diferència...
Notes:
o Aquesta recepta és una barreja de dues sopes ben catalanes i esteses per tot el territori: les sopes de farigola i la sopa torrada amb pilotilles, però considerem que si no agrada les sopes de pa (prometem escriure sobre elles) pot gaudir de sopes de farigola amb el pa torrat esmicolat.


Ingredients:
o Carbassons
o Formatgets en porcions
o Oli d’oliva
o Mantega
o Sal
o Aigua
o Ceba (optativa)
Preparació:
Netejar els carbassons i pelar-los, posar-los a bullir amb poca aigua i una mica de sal. Un cop cuits afegir-hi un dau generós de mantega, els formatgets en porcions i batre amb el braç elèctric. Rectificar de sal.
Suggeriments:
o Si voleu li podeu afegir abans de batre la ceba, però és molt més gustós si prèviament la sofregiu.
o Amanir en el moment de servir amb l’oli d’oliva.
o Es pot menjar, fred, tebi o calent.
o Per decorar podeu posar uns daus remenuts de tomàquet d'amanir (pelat i sense les pepes) o uns daus de poma àcida o unes virutes de cruixent de pernil.
Notes:
o Ara és molt bona època de carbassons.
o Nosaltres calculem els formatgets en porcions pel nombre de carbassons que posen i de la mida, les proporcions: un formatget per un carbassó petit/mitjà.
o Pelar o no els carbassons: farà que la crema sigui més blanquinosa de color o tingui una tirada de verd, a nosaltres ens agrada que tingui una mica d’aquest darrer color.


| |


Ingredients:
o Pèsols
o Sal
o Sucre, una cullera de cafè
o Alfàbrega fresca o congelada
o Oli, mitja tassa de cafè
o Aigua
Preparació:
El dia abans posar a macerar l’alfàbrega picada amb l’oli i deixar-ho a la nevera.
En poca quantitat d’aigua fer bullir els pèsols amb la sal (si són congelats la cullera de sucre a més a més). Cal que estiguin al dente, i que no perdin el verd tan viu que tenen.
Un cop cuits refredar-los amb aigua freda i glaçons, així tallareu la seva cocció, i reservar l’aigua de bullir.
Triturar amb el braç elèctric els pèsols i un xic d’aigua de bullir (podria quedar aigualit si es posa tota). La crema resultant passar-la pel passa-purés per eliminar les pells dels pèsols.
Amanir-ho amb l’oli aromatitzat per l’alfàbrega.
Suggeriments:
o Es pot servir fresc, tebi o calent.
o Per decorar els plats es poden fer unes brotxetes que alternin daus generosos de formatge emmental i tomàquets cirerols (xerri).
Notes:
o L’alfàbrega congelada en una coneguda cadena de congelats la tenen envasada en porcions, és còmode.
o Els pèsols us recomanem els del Maresme (també coneguts com la perla verda del Maresme) encara que la butxaca se’n ressentirà, o de collita pròpia o, en darrer lloc, congelats. L’èxit de la recepta rau en la qualitat dels pèsols que no estiguin revellits i farinosos.


Ingredients:
o Tomàquet natural triturat
o Cigrons cuits
o Julivert
o 1 ceba
o Api
o Pollastre
o 1 ou
o Farina
o Fideus de cabell d’àngel
o Oli
o Cúrcuma i/o safrà
o Sal i pebre
o Aigua
Preparació:
Posar el tomàquet, els cigrons i el pollastre en l’aigua, al foc alegre, afegir l’api, la ceba i el julivert prèviament triturats (el triturat ha de ser vast).
Salpebrar i afegir el safrà/cúrcuma i l’oli. Deixar-ho bullir durant una hora aproximadament.
En un bol posar la farina i aigua i fer una pasteta que ens servirà per espesseir la harira, anar afegint a poc a poc per a què no faci grumolls.
Foradar la clofa de l’ou i sacsejant-lo a dins de la harira.
Finalment afegir els fideus i deixar-ho bullir uns deu minuts més.
Suggeriments:
o Menjar molt calent.
o Al Marroc s’ho mengen en bols.
Notes:
o La cúrcuma és una espècie característica de les menges marroquís. Es pot trobar als mercats municipals o en grans establiments d’alimentació i/o botigues especialitzades.
o Segons la quantitat de pebre i cúrcuma la harira serà més picant -de boca-. Al Marroc la solen fer molt picant.
o Els picants de boca s’usen molt en països de climatologia càlida o tropical, el picant és un poderós refrigerant del cos: fa suar extraordinàriament durant els primers deu minuts de la seva ingesta però després es suporta millor les altes temperatures i les humitats xafogoses.