La clotxa - XXII Festa del Vi de Gandesa

11.11.09




El pare es feia portar el vi de Gandesa amb un recader durant anys i anys, així que als àpats no mancava mai el porró a taula (us heu fixat que ara el porró no surt de l’àmbit domèstic molt restringit o quan s’exhibeix és per motius turístics per typical, en canvi fem cua per adquirir un decantador de vi, però ben mirat, ¿el porró no ho és ja, un decantador...?).

Dèiem del pare. En dissabte o en diumenge, ens preparava l’esmorzar: escalivava tomàquets madurs, albergínia, pebrot vermell, coïa arengades a la brasa, esmicolava el tomàquet i l’arengada, i amb el pebrot i l’albergínia en feia tires, ho barrejava tot, després un bon raig d’oli i ens ho oferia amb llesques de pa de pagès. A la taula d’aquell esmorzar no mancava ni les olives mortes, ni el porró, ni el raïm moscatell, quan n’era el temps, o qualsevol peça de fruita la resta d’any.

Aquest era el nostre esmorzar els caps de setmana, amb el temps i per motius de salut del pare es va suprimir l’arengada. No va ser fins uns anys més tard que vam saber que el pare havia adaptat un dels plats per antonomàsia terraltenc: la CLOTXA.

Ell havia suprimit els alls i la ceba escalivada perquè no ens agradaven però n’havia afegit dos: els pebrots i les albergínies, i també havia modificat la ració de pa, primer perquè no ens calia tant de pa a l’esmorzar d’un dia festiu i segon perquè la clotxa s’ha de poder menjar sense plat.

La clotxa és l’esmorzar característic de l’època de la verema, quan en les mateixes finques s’amaneix un foc i es prepara en el moment la clotxa. No són poques les meravelles gastronòmiques que tenim a la cuina catalana fruit de llargues jornades de treball, vam veure el cas del Cim i Tomba dels pescadors de Tossa de Mar, i aquestes formes de vida perdudes que ens han llegat plats magistrals a la nostra cuina.

Avui en dia s’organitzen actes populars al voltant de la clotxa a poblacions de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, actes que compten amb patrocinis públics i privats i que exigeix molt voluntarisme per part de l’organització de l’event. A tots ells gràcies per l’esforç, la dedicació i la il•lusió.

Si es té la sort de tenir família o amics a la comarca podrem disfrutar de la clotxa extemporàniament als actes populars, per això demanem als restauradors de la comarca que incorporin la clotxa a la seva carta, i òbviament tants d’altres plats, -que de la gastronomia terraltenca ens en ocuparem en un altre escrit-, perquè començarà a ser signe de normalitat identitària i singular, que no deixa de ser un atractiu per determinat tipus de turisme selecte i gurmand. Amb això no pretenem dir que es descartin els plats d’autor o més innovadors, poden conviure perfectament tradició i innovació.

Mentre la nostra petició no sigui atesa us donem la recepta i fem una relació de les poblacions que organitzen menjades populars de clotxa:
Recepta

Ingredients: (per a 4 persones)
 2 pans de pagès
 Tomàquets de penjar
 4 arengades* (mireu les notes)
 1 ceba gran
 1 cabeça d’alls
Oli d'oliva
 Sal
 Olives (optatives)

Preparació:
S’escaliva el tomàquet, la ceba i la cabeça d’alls, es couen les arengades a la brasa. Mentrestant es talla el pa de pagès per la meitat i es buida la molla. S’esmicola el tomàquet i l’arengada després de netejar-la i es fica a la crosta del pa de pagès, se li afegeix els alls i la ceba al gust. S’amaneix amb un bon raig d’oli d'oliva i es tapa tot amb la molla de pa que havíem retirat.

Suggeriments:
 Es poden colgar unes olives a la cendra de la brasa i menjar-les acompanyant la clotxa.
 Els traguets de vi són imprescindibles i fer xerricar el porró és el súmmum.

Notes:
 * Hi ha que no posa arengada i utilitza baldanes (botifarrons de ceba o arròs) o cansalada virada.
 Si el foc i les seves brases són de sarments de vinya ja podreu dir que més genuïna no mengeu la clotxa.
 Més endavant us parlarem d’un plat similar de Xerta: la fogasseta, que varia en els ingredients i en l’època de l’any que habitualment es menja.

Poblacions que organitzen clotxa popular
Gandesa: Festa del Vi (primer diumenge de novembre)
La Fatarella: Festa de l’Oli (principis de desembre)
Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova (gener)

Si descuidem alguna i ens feu arribar les dades molt gustosament ho inclourem.


Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 38:

19 comentaris

  1. El meu marit ha menjat un muntde clotxes quan era petit, i quan li he ensenyat li han vingut un munt de records. Es una gran aportació, les receptes de tota la vida, senzilles, complertes, que treien la gana, amb les vitamines, proteïnes necessaries per una jornada forta de treball. Está molt bé la nova cuina moderna, minimalista i mandangas fritas,jaja, però com els plats d'abans res de res. Petons guapa

    ResponElimina
  2. no coneixia res de la clotxa. gràcies! és bonic conèixer les tradicions de la terra.
    Ara hauriem de defensar el porró que m'ha agradat molt la vostra introducció porró vs decantador.
    pt!

    ResponElimina
  3. Me pareció super interesante lo que contás de los platos típicos y la necesidad que no se pierda la tradición de cada pueblo.
    Gracias por tu aporte!
    Cariños

    ResponElimina
  4. Elvira: eins????? d'on és lo teu hómen, bé ja em comtaràs en privat ;) Cauràs de cul quan t'expliqui que se m'ha passat pel cap...

    Eva: hahahaha, no et pensis, que jo tinc un decantador a casa i no tinc porró..., vaig tardar una mica en adonar-me que els nostres avis sabien el que es feien. Visca el porró!

    Erika: Siempre es un placer poder participar en el HEMC.

    Petons / Besos / Bicos / Baci

    ResponElimina
  5. Hola Maragda. Me apunto a este almuerzo porque todo lo que lleva me gusta mucho, incluida la sardina arenque, y si va acompañada de un buen vino de Gandesa tanto mejor.
    Saludos

    ResponElimina
  6. jo també he fet una mena de regressió a la infància .... la meva mare és de la Ribera i recordo, de petit, a casa els avis, haver menjat el que veig que era una variant de clotxa... però en cru, .. amb tomàquets, ceba, oli, bacallà esqueixat... però és un record llunyà i fins avui totalment oblidat ... quins temps!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Juan: eso está hecho! y para que no falte de ná llevamos un termo para preparar el carajillito ;)
    Besos enormes

    StHilari: quina casualitat, la meva àvia, quan anava a Gandesa també em feia els seus bocadillos especials ;) i un cop a la setmana m'enviava al forn a comprar una trena de pa salada i xocolata... Petons

    ResponElimina
  8. Me gusta mucho tu propuesta para el hemc. me sentaba en la mesa de la foto ya mismo!
    ¡Besetes!

    ResponElimina
  9. Me gusta mucho tu propuesta para el hemc. Me sentaba ahora mismo a esa mesa a terminar el plato.
    ¡Besos!

    ResponElimina
  10. Tens molta raó abans era casi impensable una taula sense porró, però las modes canvien,
    La clotxa no la e provat però ne sentit moltes referències, a la gen del tros de Tarragona.
    Un peto

    ResponElimina
  11. Maragda, doncs gracies per apropar-nos la clotxa! Jo la desconeixia completament! :(
    I tota la rao amb el porro!
    Petons!

    ResponElimina
  12. Marilú: Estás más que invitada para la próxima!

    Fem un mos: Tens tota la raó, les modes canvien, però per reis em demano un porró, el decantador no et permet de beure a galet i fer competicions de qui el fa xerricar més ;)

    Mercè: Me n'alegro! veniu quan vulgueu a fer-ne una!

    ResponElimina
  13. Qué aportación mas buena. Estos platos me encantan y son los típicos que busco cuando hago turismo y son tan difíciles de encontrar. Me sumo a tu petición.

    ResponElimina
  14. ESta sí que me gusta. Es una manera fantástica de conocer otras comarcas. Una receta contundente, de las que animan el cuerpo y alma a la hora de trabajar en el campo. Un abrazo enorme

    ResponElimina
  15. Pikerita: a nosotros también nos gusta comer lo tradicional y típico, y sí que es un fastidio cuando no encuentras esa oferta, o cuando la encuentras deja que desear :(

    Quo: De veras que sí que alegran y animan, recuerdo que en mis épocas de estudiante que iba a la vendimia del pueblo para sacar algún dinerillo... entre pecho y espalda me cabía como medio kilo de garbanzos que me preparaba mi abuela para almorzar... y eso que desayunábamos contundente.

    Besitos mil! y gracias por vuestra visitica.

    ResponElimina
  16. Vaig tenir la gran sort de provar-la un any i em va encantar! Jo de menudeta bebia porronet :)

    ResponElimina
  17. Bajoqueta: doncs apali! ja faràs allò de sant tornem-hi... hahahaha m'has fet recordar que jo de petita també en tenia un de xiquirrinet amb una parella de sardanistes dibuixats, i crec que ma mare encara el guarda, li expropiaré quan el vegi hahahaha.
    Petons nina!

    ResponElimina
  18. Hola, hola!
    Ostres, la clotxa de la Terra Alta. Quina gran recepta i quin gran post! Molt interessants. Sobretot, l'adaptació que en va fer el teu pare. M'encanta com la cuina popular es recrea a ella mateixa!

    Per cert, al restaurant Les Moles, a Ulldecona, fan una versió "alta cuina" de la clotxa que és per plorar de plaer!!!!

    Molts bessets, assalta angorfes!!! jajajaja

    ResponElimina
  19. Aquí l'asalta asgorfes. STOP. missatge rebut. STOP. propera excursió golafranda Les Moles d'Ulldecona. STOP.

    estem preparant una clotxa-fussion o fashion. STOP. si surt bé, escandalitzarem. STOP

    Moltes petons. SENSE STOP!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design