Vitello tonnato

Els dies de calor no ve molt de gust cuinar a tota pastilla ni tampoc encendre gaire el forn, així com també ve de gust menjar coses fredes i que refresquin.

Aquesta recepta d'origen italià (vitello és vedella i tonnato fa referència a la salsa de tonyina) treu moltes preocupacions, és fàcil, resultona i treu moltes complicacions, ideal per quan et venen amics o família a menjar a casa, ja que es pot preparar abans i poder estar el dia de las reunió amb els convidats i ser una bona amfitriona.

Aquesta recepta la vam treure del manífic llibre i vademècum de la cuina Italiana La Cuchara de Plata, més que recomanable, vam fer alguna que altra modificació però l'essència és la mateixa... Un dia parlant amb la gran amiga i gran persona Manu, de Las Recetas de Manu, ens va parlar d'una recepta antíquíssima de Vitello tonnato que té publicada al seu bloc -Vitello uso tonno-, i que em va semblar molt original i curiosa la manera de fer diferent el Vitello tonnato que ja li vaig avançar que el proper que faria seria com el d'ella, però si no us voleu esperar i li voleu donar una ullada abans no us ho perdeu!

"En el mercado verde,
bala
del profundo
océano,
proyectil
natatorio,
te vi,
muerto."
Oda a un gran atún en el mercado. Pablo Neruda

Ingredients per al vitello:

• 1 rodó de vedella
• 1 ceba gran
• 2 fulles de llorer
• 1 cabeça d’alls
• Herbes aromàtiques: romaní, orenga...
• Pebre negre en gra
• Sal
• Oli d’oliva
• Aigua

Ingredients de la salsa de tonnato:

• 2 rovells d’ou cuit
• 1 cs de tàperes i unes addicionals per a la decoració
• 1 llom de tonyina en oli d’oliva
• 3 filets grans d’anxova
• 5 cs del braó de cocció del vitello
• Suc colat d’una llimona
• Oli de la tonyina
• 2 cs de vi blanc (aportació pròpia)
• 5-6 cogombrets (aportació pròpia)
• Oli de les anxoves (aportació pròpia)
• Una mica de ceba de la cocció del vitello (nosaltres no la vam posar)

Preparació del vitello:

1. Posar a bullir a l’aigua la ceba, llorer, cabeça d’alls, herbes aromàtiques i el pebre, quan arrenca el bull ja ho tenim per afegir la carn.
2. Untar el rodó de vedella amb l’oli d’oliva i salar a pleret i afegir-la a l’aigua.
3. Quan torna a arrencar el bull abaixar el foc i deixar-ho com a mínim una hora al foc.
4. Passada el mínim de temps s’apaga el foc i es deixa refredar el rodó de vedella dins de l’agua de la cocció (súmmament important!!!!! ja que així la carn s’aromatitza molt més).
5. Un cop freda la carn retirar-la del brou, nosaltres la filmem i reservar a la nevera que ja es podrà filetejar quan es vulgui.
6. Del brou cal que en reserveu una mica per poder preparar posteriorment la salsa del tonnato.

Preparació de la salsa de tonnato:

1. Fer els ous durs un temps abans i quan s’hagi refredat treure els rovells cuits.
2. Posar en un bol per picar els ingredients sòlids: rovells d’ou cuits, les tàperes, la tonyina, els filets d’anxova i els cogombrets i picar-ho molt fi, al principi sembla que no es faci fi, però de cop i volta hi queda.
3. Afegir les parts líquides: els olis de la tonyina i anxoves, els suc de la llimona (que prèviament haurem expremut i colat, però no fer-ho molt abans d’emprar), el braó de la cocció del vitello i el vi blanc.
4. Amb aquestes proporcions queda la salsa del tonnato no gaire espessa, no ens acaba d’agradar que quedi amb una textura i aparença de ciment..., si la voleu encara més líquida li podeu afegir alguna cullerada més del suc de cocció del vitello.
5. Repartir-la pel damunt dels filets del vitello per a què vagi agafant els sabors i deixar-ne per a que cadascú se’n serveixi més i decorar-ho amb algunes tàperes pel damunt.

Com a casa sabia que hi hauria persones que potser farien escarafalls vam servir el vitello filetejat per una banda i la salsa per una altra, després va agradar molt tot plegat, però ens vam curar en salut... ;)

Que vagi de gust!

Llom de porc marinat en vi negre, salsa Perrins i herbes aromàtiques

Hola de nou!

Una nova recepta ideal per aquests dies de calor i que si teniu un àpat amb amics és resultona.

Cal que us digui d'aquesta recepta que la vaig veure i llegir en algun lloc, i de debó que no obro amb mala fe no posant la font, mira que tinc cura de saber i fer constar la procedència de les receptes, però d'aquesta no ho vaig anotar :( i he estat cercant per St. Google i no hi ha manera de trobar-la, així que procuraré que no passi més i que serveixi com a homenatge a tots/es els/les anònims/es que cuinen i estimen la cuina, comparteixin receptes o no, perquè sí que comparteixen la seva estima, el seu temps i art quan posen els plats a taula...

Ingredients:

• 1 peça de llom (de la mida que considereu, amb aquesta cocció no mengua molt)
• Vi negre (jo el compro a granel en un celler), compta que ha de cobrir la peça de llom
• Toc de Salsa Perrins (6 o 7 cops de canyell)
• Herbes aromàtiques, les que tingueu: orenga, romaní, farigola, fonoll, sàlvia,...
• Boles de pebre (1 cullerada de postres)

Preparació:

1. Posar a marinar la peça de llom amb la resta d'ingredient de 24 a 48 hores, jo utilitzo un motllo de fer allargat i alt, així m'estalvio quantitat de vi..., tapats i deixar-lo a la nevera.
2. Important saber quan pesa el tros... per kg de carn és 1 hora de cocció al forn per a què no quedi crua per dins...
3. Al forn, escalfor a dalt i a baix, entre 170º i 180ºC a la posició de baix de tot del forn, posar al terra del forn una safata amb aigua, així crea vapor d'aigua i no resecarà la carn..., si noteu que la part de dalt es veu com més "recremada" sempre podeu posar una mica de paper d'alumini que tapi pel damunt de la carn, així el grill no li "tocarà" tant...
4. Deixar refredar del tot i a la nevera...
5. Llescar tant prim com us sigui possible i si ho talleu amb una talla fiambres seria fantàstic...

Es serveix fresquet i tallat prim, veureu que queda per fora molt fosc pel tint del vi, quan comenceu a tallar veureu que per dins no és així.

Acompanyaments:

• Ceba confitada
• Chutneys
• Encurtits diversos
• Maionesa
• Salsa tàrtara
• Papas arrugás,
• Amanida de tomàquet i formatge fresc (amanit amb sal, oli verge i alguna herba aromàtica al gust...)

Ja em direu si us han tirat ous pel cap o ha agradat i us han apladit... ;)

Que aprofiti!

Llibrets de llomillo diferents: Anxoves i brie o Idiazabal i codonyat

Bon dia!

Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:

• amb anxoves i formatge brie o
• amb formatge idiazabal i codonyat

A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)

Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

Ingredients:

• 2 llibrets de llomillo per cap*
• Farina blanca
• Un ou batut
• Farina de galeta
• Sal

* A la vostra xarcuteria de confiança us poden preparar el llomillo obert per a muntar els llibrets a casa, i aquí sí que a nosaltres ens agrada que el llomillo sigui de primera...

• amb anxoves i formatge brie

Filets d'anxova

Llenques de formatge brie

• amb formatge idiazabal i codonyat

Tallades de formatge idiazabal

Làmines molt fines de codonyat

Preparació:

1. Batre l'ou amb un xic de sal i reservar.
2. Obrir els llibrets i posar un pèl de sal només als llibret que destineu a preparar-los amb l'idiazabal i el codonyat.
3. Farciu els llibrets amb els ingredients de la vostra elecció procurant que el farcit no sobresurti dels llibrets.
4. Passeu-los primer per la farina blanca, després per l'ou i finalment per la farina de galeta. Reservar.
5. En una paella ampla posar oli a escalfar i quan ja està calent podeu fregir els llibrets, que no costa gaire estona fer-ho.
6. Quan retireu els llibrets posar-los en paper absorbent per a treure l'excès l'oli.

I ja estan a punt de menjar! són molt bons calentons o freds (milloren molt d'un dia per l'altre).

De musclos i regalèssies, records de la infantesa

¿No us ha passat mai que hi ha aromes i sabors que us traslladen i evoquen a moments de la infantesa de manera automàtica...?

Doncs amb les dues receptes que avui us presentem ens ha passat exactament això.

De la primera recepta, musclos a la brasa...: a finals d’agost vam estar celebrant el nostre aniversari de casament al Restaurant Terrassa Voramar de Sant Pol de Mar, atès que durant la meva infantesa estiuejàvem aquí i també a Aiguafreda  (Sant Martí de Centelles). La meva infantesa està inundada d’aigua: platges i rius.

La casa que llogaven els meus pares a Sant Pol de Mar ja no existeix, però passejar pels seus carrers, veure les seves platges encara és quelcom que m’emociona, hi ha molts i molts records, i molt bons tots ells... Hi ha va haver un plat de l’àpat que em va encisar i em va retornar aquelles imatges del vespre, que baixàvem a la platja quan arribaven les barques de pescadors i que anàvem a comprar les paneres de peix a peu de barca... i quan el meu pare anava amb un rasqueta i una malla al roquissar i portava un bon grapat de musclos de roca...

La segona recepta, flam de mató amb aroma de regalèssia...: el flam de mató sempre ens ha agradat molt a casa però aquest toc de regalèssia són les tardes de cine de reestrena i sessió doble amb el meu pare a la sortida del col·legi, un cop per setmana, i el que més m’agradava d’aquesta activitat era anar agafada de la mà del pare, sentint-me segura, i de les regalèssies (pegadolces Zara) que compràvem abans de la sessió. Quan arribaven a casa, la meva mare, d’una de les regalèssies, em feia una mena de refresc...

I ara anem per feina i deixem les memòries d’àvia rapatània ;)

MUSCLOS A LA BRASA

Ingredients:

• Musclos, millor si són de roca
• Oli d’oliva extra verge
• Alls picats
• Sal gruixuda
• Carbó de pi preferible o d’alzina

Preparació:

1. Posar a macerar en oli d’oliva els alls picats que vagi agafant l’aroma.
2. Preparar les brases perquè a l’hora de coure els musclos hi hagi un bon caliu.
3. Netejar bé els musclos.
4. Quan està preparat el caliu posar els musclos en una graella i deixar-los coure fins que s’obrin, no els cal gaire estona.
5. Un cop cuits treure la clova sobrant i amanir amb una mica de sal gruixuda i un bon raig d’oli aromatitzat amb l’all.
6. S’ha de menjar tot seguit bo i calents.

FLAM DE MATÓ

De les diferents receptes que hem trobar a la xarxa aquesta és la que ens va abellir més..., la del bloc de l’estimada Marta, Pa de nous.

Ingredients per al flam:

• 500 gr de mató
• 500 ml de nata líquida
• 250 gr de llet condensada
• 10 ous
• Sucre per cremar

Ingredients per a salseta de regalèssia:

• Aigua tèbia, un o dos dits d’aigua en una tassa de cafè
• 1 regalèssia (en aquest cas Zara)

Preparació del flam de mató:

1. Barrejar tots els ingredients.
2. Cremar una mica de sucre i abocar-ho a les flameres.
3. Amb el forn prèviament escalfat posar a coure els flams al bany maria, millor si els cobriu.
4. Com cada forn és un món vigilar que no es cremin i que quallin bé del mig. Podeu punxar-los per comprovar la cocció del mig.
5. Un cop fets deixar refredar i reserva-los per emplatar.

Preparació de la salseta de regalèssia:

• El dia abans que necessiteu la salsa posar un dit d’aigua tèbia i afegir la regalèssia feta a bocins, remeneu una mica de tant en tant, deixar-la tota la nit i en principi a l’endemà ja us trobareu tota la regalèssia desfeta, si no es així donar-li un cop de calor i deixar-la refredar.

Preparació del plat:

• Posar un flam i amb l’ajuda d’un comptagotes col·locar unes llàgrimes de regalèssia, no moltes, ja que el seu sabor intens us apagaria el sabor del flam.

SI SOU AGOSSARATS... ;) i penseu que us pot apetir... podeu incorporar les gotes de la salsa de regalèssia en la mateixa preparació i cocció dels flams de mató, però compte! unes 4-5 gotes com a màxim per ració ja que és molt concentrada. 

De la resta de salseta de regalèssia que us sobri podeu fer-ne un refresc, amb mig o un litre d’aigua, segons us agradi més intens o no, és un digestiu sensacional i sense alcohol!

Esperem que us agradin les nostres propostes!!!!!

Pollastre arrebossat a l'estil de la mestressa Garriga i la 25ena. Festa de Vi de Gandesa #festadelvi

Aprofitem l'avinentesa que aquest cap de setmana proper es celebra la 25ena. edició de la Festa del Vi de Gandesa, a la que no podeu faltar-hi! i que seria una ocasió molt bona per tastar els vins de la Terra Alta, provar una clotxa, o si aquesta no us fa patxoca portar una carmanyola amb aquest pollastret de la simpàtica i excel·lent cuinera mestressa Garriga ;)

En l'entrada que vaig fer de Picnic, us vaig parlar d'aquesta opció per portar en una cistella al defora, no té cap misteri, ni secret i que a casa ens agrada molt, malgrat que el pollastre no és una carn que ens abelleixi massa... La preparació tant podeu fer l'arrebossat a la milanesa com a la romana, nosaltres preferim la romana, però clar, això ja és cosa de gustos, oi?

Anem per feina!

Ingredients:

• Filets de pollastre (no gaire prims)
• Suc d'una llimona
• 1 cc de gingebre en pols (opcional)
• Sal
• Pebre blanc mòlt
• Farina blanca
• Farina de galeta (si ho voleu fer a la milanesa...)
• 1 ou batut
• Oli d'oliva

Preparació:

1. Una estona abans de fer, nosaltres ho fem de 3 a 4 hores abans... maridem els filets de pollastre, un cop salpebrats, en un bol on hi tindrem el suc de la llimona i una culleradeta de gingebre en pols.
2. A l'hora de coure'ls i un cop tenim l'oli en una paella i calent, els anem enfarinant i passant per l'ou batut, i ràpidament a la paella fins que enrosseixen.

Més fàcil no pot ser!

Ens agrada acabats de fer i en fred, perquè queden melosos melosos!

Notes:

• cc: culleradeta de cafè
• Si els voleu arrebossar a la milanesa, nosaltres primer els passem per farina blanca, després per l'ou batut i finalment per la farina de galeta.
• Si per aquelles coses no teniu llimona ho podeu substituir per vinagre blanc, però ni la mateixa quantitat ni la mateixa estona, només donar-hi una pinzellada abans d'arrebossar.

Apalí! 

a Gandesa, aquest cap de setmana, falta gent!

Visca la Terra Alta!

I de camí farem una paradeta a Reus,

a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.

Bones vacances amb dues receptes ben estiuenques

Semblava que no arribaven els dies d'agost i de vacances, platja, muntanya, terrasseta xiringuitera..., uis! quina enveja que em feu! lladres! i abans que no marxeu us volem desitjar des d'aquí:

MOLT BONES VACANCES!!!!

GAUDIU i DESCANSEU

però sisplau

TORNEU TOTS i TOTES!!!!!!

Així que per acabar la temporada i el curs escolar us oferim dues receptes refrescants, pràctiques i senzilles de fer, com de normal ens agraden, però que per gaudir d'un matí de platja sense estar lligada a la pota de la cuina són ideals...

La primera proposta és un pastís de tonyina i salmó fumat, que des del que el vaig veure al bloc de la Mercè, de Cuina per a llaminers, no parava de babejar. L'he fet a casa diverses vegades i sempre ha tingut molt bona acollida, es pot preparar amb antelació i es serveix fresquet de la nevera. La Mercè el presenta com una terrina, i nosaltres ho hem fet com a tal i també en aquests individuals... com aperitiu i com un primer acompanyat d'amanida, és resultón de veres!

Ingredients per a 6 persones:

• 255 g de tonyina en conserva (unes 3 llaunes aproximadament) 
• 150 g de salmó fumat (la Mercè n'indica 100 g)
• 6 ous 
• 100 ml de nata de muntar 
• Pebre
• Sal
• Aigua calenta per al bany maria

Preparació:

1. Preescalfar el forn, la Mercè indica que a 180º (amb la carraca de casa impossible!).
2. Mentre es preescalfa el forn es barreja tots els els ingredients i triturar amb el  braç elèctric.
3. Untar els motlles individuals o la terrina amb una mica de mantega fosa per a facilitar el desemmotllat.
4. Abocar amb cura la barreja, prèviament tastar si cal rectificar de sal i pebre, que un cop cuit no ho podreu fer, alhora que s'ha d'anar amb compte en posar-ne perquè la tonyina i el salmó ja són salabrosots.
5. Col·locar-ho en una safata de forn i amb cura abocar-hi entre mig de la safata i el  motlle l'aigua calenta per fer el bany maria i enfornar a mitja alçada.
6. Si es fa en terrina en una mitja hora ja es pot comprovar la cocció (una agulla o un escuradents ha de sortir net després de punxar...) si ho feu en motllos individuals amb menys temps heu de fer la provatura...
7. Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de portar-ho a taula.

Nota:

• La Mercè l'acompanya amb una salsa de formatge roquefort,  però a nosaltres mai ens ha donat temps :D

***********

La següent recepta és encara més fàcil, si és possible, recordeu la nostra entrada de les sardinetes suaument escabetxades? doncs això! una bona amanida amb elles! Recordareu aquesta amanida perquè la vam portar a la Romeria de la Fontcalda. Doncs aquesta amanida només que li afegiu un rajolí d'oli o li poseu aquesta salsa reduïda de maduixa semblarà que teniu una amanida de pim-pam-pum o d'una amanida que vesteix molt... Interessa, oi?

A punt d'escurar el plat de tan bona i ràpida de fer i paladejar!

Cooking Challenge: Picnic, A laaaaa Fontcaldaaaaa!

Avui, de la mà de l'Elvira de Los cerezos en flor les Cooking Challenge, que ens va proposar de fer un picnic, anem d'excursió al defora. Què! us apunteu!? anirem al Santuari de la Fontcalda. Agafem tots els pertretxos...

Anirem provistos d'una bona cistella i molta fatada, una nevera amb refrescos, cerveses i vi; termos amb cafè i alguna botella per a les gotetes... No s'ha d'oblidar una borrasa per fer la siesta, que s'agraeix després de la manducància.

Primer esmorzarem bé que després ens espera una bona pedalada fins el Santuari.

• Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
• Un bon got de suc de taronja sanguina (o normals, si de sanguines ja no en hi ha)
• Cafè amb llet, cafè o infusions que tingueu habitud de prendre per desdejunar, que aquí sí que hi ha barra lliure...

Crussanets de mantega amb roquefort i mel

Taronges sanguines

Suc de taronges sanguines

Ara ja ens calcem les sabatilles, una gorreta i ens enfilem a la bici.

Plànol, Puig Cavallé i detalls de l'ermita de la Fontcalda

Ja hem passat La Fonteta, hem vist el Frare, deixem enrera el camí de la Vall de Navarro i enfilem el Coll d'en Canar, que un cop es passa a la zona solejada i en un dia molt clar es pot vislumbrar: el riu Ebre, Tortosa, el Delta, el Mont Caro i la Serra de Cardó. Ja ens apropem al Cap de la Costa. Farem una parada i prenem alguna galeta i una beguda isotònica o els que sou d'entrepà, olives i traguet de vi... al gust... que a partir d'ara baixarem les Costes de la Fontcalda i les vistes són espectaculars: la Fontcalda al fons, al davant la Tassa i a la dreta les Agulles de Bot...

Camí de la Fontcalda

Quan arribem a la plaça del Santuari fem un trago de la font d'aigües salutíferes, que diuen que si les beus tornes a la Fontcalda (a nosaltres ens ha sortit efecte la dita...) I ja podem anar a remullar-nos els peus als Xorros o si fa caloreta podem xipollejar en les piscines naturals dels Estrets.

Els Estrets, la Plaça, el cimbori de l'ermita i la Mare de Déu de la Foncalda

Com ha passat el matí! i com el solet apreta anem a l'ombra del merendero i anem a preparar el vermutàs.

Eps! Txeics! que s'ha de deixar al riu el meló i la síndria que es refresquin mentre dinem.

Alsa manela! ens hem oblidat de les olives i els berberechos, un voluntari o voluntaria per anar al bar..., que també s'ha de fer una mica de gasto... o unes postals, uns recordatoris o unes cintes de la Mare de Déu de la Fontcalda.

Quin vermutàs que ja tenim les olives i els berberechos i de casa portem:

• Una secallona
• Formatge d'ovella curat i
• Unes torrades amb brie i chutney i

 Batut refrescant siri: Eirin

I per dinar tatxin-tatxin!:

Amanida amb sardinetes en escabeitx

Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga 

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

• Meló i síndria 
• Postres dolcetes: roques suïsses i crussant gegant ;) 

Roques suïsses, la recepta aquí

Crussant gegant

• Cafès, carajillos i copetes 
• I indispensable: una bona becaina a l'ombra! jajajajajaja

I si no us fa patxoca el nostre menú o no voleu anar carregats amb tots els bartolos sempre es pot fer un menú al Restaurant de La Fontcalda que en tenen de diversos i a mòdics preus, alguna satisfactòria sorpresa ;)

Esbanits i un xic cansats tornem a casa,

però no es pot negar que hem passat

un dia fabulós amb vosaltres!

Cap a casa de buit...

Les RECEPTES següents les anirem posant en successives entrades:

• Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
• Unes torrades amb brie i chutney 
• Amanida amb sardinetes en escabeitx 
• Batut refrescant siri: Eirin
• Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga
• Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabsal i codonyat 

No us oblideu de visitar les suculentes propostes de picnic:

* A Barcelona amb Cocinarte

* A La Selva gironina amb Cuina per a llaminers

* A Eivissa amb Dit i Fet

* A les Canàries amb El olor del café

* A Suïssa amb Los cerezos en flor

* A Salamanca amb Quocinando

* A Madrid amb Pikerita

* nosaltres, a laaaaaaa Fontcaaaaalda! ;)

Informació turística:

• La Fontcalda
• Romeria de la Fontcalda
• Restaurant i allotjament al Balneari

Vedella caramelitzada a la mostassa amb salsa sorprenent

Avui, diada de Sant Jordi, dia dels enamorats catalans, dia de la rosa i els llibres que omplen de colors i aromes embaumadors places i carrers de les nostres ciutats i pobles, us presentem una recepta que ens va cridar molt l'atenció del llibre La cuina sexi de la Carmen Suárez, de Columna, ja podeu comptar que aquest llibre va caure per Sant Jordi de l'any passat ;)

No podem dir una altra cosa de la recepta que és extraordinàriament sorprenent, que sembla que unes coses no lligaran amb les altres, però el resultat és engrescador, què! us atreviu...? És suggerent, carnosa i especiada singularment...

Ingredients per a dos persones:
Per a la vedella

• 2 medallons gruixuts de vedella
• 2 cs de mostassa a l'antiga (*)
• 1 cs de sucre morè
• Sal

Per a la salsa
(vam doblar les quantitats especificades)

• 1 sobre de sopa de ceba (sí sí! que no se'n ha anat la pinça!)
• 1 llauna de refresc de cola
• 1 cullerada d'oli

Preparació:
De la vedella

1. Marcar la carn a la planxa, encara que a la recepta originària diu de pintar-la d'oli i passar-la per la paella, nosaltres vam preferir marcar-la a la planxa.
2. Nosaltres quan fem la carn a la planxa mai salem la carn, sinó que posem la sal a la carmela i quan aquesta està torrada hi posem la carn, així queda aquella crosteta de planxa que ens agrada tant... i ens agrada volta i volta!
3. Retirar la carn del forc i posar-la en un safata de forn, untar-la bé amb la mostassa a l'antiga pel damunt i espolvorejar-hi al damunt el sucre morè.
4. Posar-ho al forn, a gratinar fins que el sucre estigui ben enrossit.

De la salsa

1. Posar a escalfar l'oli i ofegar-hi el contingut del sobre de la sopa de ceba.
2. Afegir el refresc de cola.
3. Remenar bé i deixar que espessi, s'ha d'anar remenant perquè té tendència a enganxar-se al cul del cassó.
4. Un cop fet abocar-ho en el recipient que tingueu decidit servir-ho.

Més fàcil impossible! oi? Servir-ho tot al moment, fred no val gaire... la salsa freda es converteix amb gelatina que es pot tallar amb ganivet! però la combinació de la vedella caramelitzada amb la salsa: humm!

Nota:
(*) cs: cullerada sopera

♥ FELIÇ DIA DE SANT JORDI!!!!!!! ♥

Bacallà amb formatge emmental i mel

Sí, sí! ho esteu llegint bé! i nosaltres no estem empistregats, ho hem escrit bé:

BACALLÀ amb formatge EMMENTAL i MEL

Aquesta recepta la volem dedicar molt especialment a dues persones que estimem molt i que són forofes del bacallà... Boniques! va per a vosaltres!

Rosa i Elvira 

Aquest estiu passat vam aturar-nos a visitar el conjunt monumental de Montblanc dins de la Ruta del Cister. A mi em porta grats records ja que vaig treballar durant molts anys per a un insigne fill de Montblanc, no només era un home bo, ni un bon home, era un home de bé i en els temps que corren malauradament és una espècie a extingir, que juntament amb els pares i els avis és un referent molt important a la meva vida...

Però tornem al fil del que ens interessa! Se'ns va fer l'hora de dinar i entre pitus i flautes vam anar a parar a una terrassa d'un restaurant, El Call de Montblanc, d'entrada anàvem a fer un menú del dia senzillot, però quin menú! vam trobar-hi aquesta proposta: bacallà amb mel, enunciat tal qual i res ens feia pensar que darrera de la breu descripció ens trobaríem amb tan agosarada proposta, que ens va enamorar a l'acte.

Vam preguntar per la recepta i ens van dir que se l'havien empescat i que no tenien inconvenient que em parléssim al nostre bloc. Entre això, el servei atent i la ubicació, no és gens desdenyable apropar-si de nou ;)

És molt fàcil de preparar i com demà és divendres, i encara Quaresma...: toca bacallà! animeu-vos, que us sorprendrà...

Ingredients per a 2 persones:

• 4 lloms macots de bacallà dessalat (1)
• 1 bona tallada de formatge emmental
• Mel
• Farina
• Oli

Per al llit de pèsols

• 1 grapat de pèsols
• Aigua
• Sal
• 1 cc de sucre (2)

Preparació:

1. Si opteu per lloms macots de bacallà, com els que vam emprar nosaltres us recomanem: eixugar-los bé, enfarinar-los i al cap de l'estona tornar a enfarinar (3). 
2. Fregir-los molt lleument, posant primer a fregir els trossos més alts i després els més prims, ja que un cop al forn no podrem controlar que uns quedin més cuits o no... i ens agrada que quedin cuits al punt, que es pugui menjar desfullant i conservi la gràcia gelatinosa que té el bacallà.
3. Retirar-los del foc i deixar-los dins d'una safata de forn.
4. Llescar i/o ratllar la quantitat de formatge emmental que us vingui de gust (4) i col·locar-ho al damunt dels lloms de bacallà.
5. Amanir els lloms amb uns rajolins de mel (5).
6. Posar-ho a gratinar i quan estigui ros ja estarà llest per emplatar.

Per fer el llit de pèsols

1. Dóna més feina anar a comprar-los que fer-los: Posar a bullir el pèsols amb l'aigua, la sal i el sucre.
2. Un cop cuits, colar-los però reservant l'aigua de la cocció i agafant-ne per anar triturant, en funció si ho voleu més líquid o més claret...
3. Després de triturar-los passar-ho pel colador xinès per afinar la crema de pèsols, i ja està! (6).

Notes:

(1) El bacallà hauria d'estar al punt de sal, del contrari la recepta perd molt.

(2) Ens agrada posar aquesta culleradeta de cafè de sucre per potenciar la dolçor dels pèsols, que amb aquesta recepta de bacallà s'hi adiu molt.

(3) Si el bacallà és del prim nosaltres saltaríem aquesta primera elaboració de passar-ho per la paella abans.

(4) Primer el vam fer a làmines molt fines i cobrint-lo i al damunt hi vam posar-ne de ratllat. Com el volíem emplatar de fer maco ens vam contenir de posar formatge a dojo, però mireu la fotografia de més abaix... el plat està inundat d'emmental i el bacallà ni es veu!

(5) Com a casa acostumem a tenir la mel de romaní del tipus crua vam haver de fer un invent i clarificar-la amb una mica d'aigua. Per ruixar el bacallà ens vam ajudar d'un biberó.

(6) Quan fem crema de pèsols solem emprar nata per donar-li una mica d'untuositat, però en aquesta recepta el que volem és que el protagonista absolut sigui el bacallà ens vam estar de posar nata...

Sardinetes suaument escabetxades

No sabeu la gràcia que fa  perdre tota una entrada sencera!!!!! brrrr!!!!

Doncs això ha passat amb aquesta, i mira que havia posat una llarga parrafada, que potser ben mirat a ben poques persones els hi podia interessar...

Quina gràcia que té posar una recepta de Sardinetes escabetxades? doncs que en aquesta apuntació ni s'enfarinen, ni es fregeixen prèviament, ni fan cap mena de pudorota que tot el veïnat se n'assebenta que aquell dia menges sardines,... Sardinetes que, com s'assenyala al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, s'anomena a les sardines fresques en contraposició a les sardines de casc, independentment de la mida...

En el llibre hi ha dues receptes i ens hem decantat per aquesta que per un costat és de pim-pam-pum,  tot en cru, i per un altre costat és que les proporcions d'oli i vinagre de l'escabetx fa que siguin gustoses, suaus i gens avinagrades, i a casa hi tenim algú que arruga el nas i fa ganyotes quan dius escabetxat ;)

Anem, doncs, per feina! que els bocadills seran una cosa ben diferent i és tan ràpid i fàcil que ara mateix declarem la guerra a les sardinetes enllaunades...!!!

Ingredients:

• 1/2 kg de sardines fresques
• 3 gots* d'oli d'oliva extra verge
• 1 got de vinagre blanc
• 1 cabeça d'alls
• 2 fulles de llorer
• 1 cp** curulla de pebre vermell dolç
• Sal

Preparació:

1. Netejar bé les sardinetes traient el cap i les tripes (o demaneu a la peixateria que us ho facin...), rentar-les bé, descatant-les, deixar-les colar i salar-les al gust.
2. En una cassola de fang aneu col·locant les sardines, que no quedin amuntegades.
3. Abocar al damunt l'oli, el vinagre, el llorer la cabeça d'alls i espolvorejar el pebre vermell.
4. Posar-ho a coure a foc viu, quan arrenqui a bullir abaixar el foc al màxim i deixar que es coguin, entre uns 10 o 15 minuts segons la seva grandària...

Notes:

(*) La mida de got es refereix a un got de vi.
(**) cp: cullera de postres.

- Tot el procès de cocció no s'han de tapar de cap de les maneres.

- Calentones són bones, però d'un dia per l'altre milloren molt, amb l'avantatge que es conserven uns bons dies.
- El gran secret d'aquests recepta rau en la qualitat dels ingredients, no sigueu ràcanus, que el vostre paladar us ho agrairà...

Conill en escabetx suau i olives

A casa hi ha qui no és gens amant de la carn de conill i molt menys de qualsevol escabetxat, quan es pronuncia la paraula escabext sembre va seguida d'una ganyota de fàstics, però paciència, toca quan toca, que ja és ben poc... Aquesta recepta malgrat els escarafalls per partida doble amb els que em van obsequiar després de sortir de la cuina i anunciar el plat (a lo hecho, pecho... y hoy toca porque toca) va convèncer del tot, és més: VA AGRADAR!!!!

És un plat idoni pels dies d'estiu, es pot prendre fred o tebi, particularment m'agrada més aquesta última opció. L'escabetx és suau-suau i quan vegeu les proporcions entendreu el per què, i us adelanto que les proporcions les vaig trobar en una recepta del Santi Santamaria... Només s'ha de tenir en compte no passar-se de cocció, se us desfaria tota la carn...

I res més, amb una recepta com aquesta bones vacances pels que marxeu i a triomfar a la taula els que restem per aquí donant tombs ;)

Ingredients:
• 1/5 d'oli d'oliva (com sempre recomanem el de la DOP Terra Alta, i si no en teniu qualsevol altre però no escatimeu en un bon oli extra verge...)
• 1/5 de vi blanc (nosaltres el vam posar sec)
• 1/5 de vinagre de xerès (nosaltres vam posar un viagre blanc de la Terra Alta)
• 2/5 d'aigua
• 3 dents d'all
• 1 ceba tendra o porro, al gust
• 1 fulla de llorer
• 1 grapat de pastanagues baby o de les corrents tallades a rodanxes
• sal
• 1 cp de pebre de Sichuan en gra
• 1 grapat d'olives negres, si són mortes: millor
• Espatlles de conill o altres tallades que siguin del vostre gust

Preparació:
És una recepta de preparació com una bufetada... La manera fàcil és posar-ho tot en cru en una cassola de fang, a foc lent i destapat, tenint la precaució que la quantitat de líquid gairebé cobreixi totes les viandes de la cassola, encara que a nosaltres ens agrada enrossir prèviament la ceba...

Notes:
* cp: cullera de postre
* compte amb la sal, com es posen olives negres ja li proporciona una salabror...
* el vi amb el que maridem aquest plat és el mateix amb el que l'hem cuit ;)

Cooking Challenge: Terrines

Darrerament tinc molt abandonat el bloc i a tots i totes vosaltres, i potser caldrà que faci un alto en el camino, no per molt temps perquè no arribo a tot... i és com si les piles estiguessin fallant, o sigui que a veure si recarrego la bateria i em poso de nou en dansa..., espero que em sabreu disculpar.

Un altre mes que cau! i ara toca Terrines, en volia fer tres, només n'he fet una (quin desastre que estic feta!) però malgrat això us poso les receptes de les que volia fer..., encara que la de macarrons volia variar els ingredients...

Comprovareu que de Terrines en hi ha parar un carro, per a tots els gustos, salades, dolces, com un primer plat, un segon o un postre. No són molt entretingudes de fer, excessivament, però no són receptes per a impacients perquè s'han de preparar amb temps abans de poder-les-hi clavar queixalada...

La primera recepta és de la Glòria Baliu, del seu llibre La cuina d'avui, i les altres dues del llibre Terrinas, editat per Les indispensables de Mastrad.

Anem per feina!

I l'agraciada és: Pastís de fetge, acompanyada de Melmelada de ceba, panses i vi garnatxa, de El Rebost de l'Empordanet.





Aquesta és ideal de primer plat i queda molt vistosa, la farem amb uns altres ingredients ;)



Per acabar una de postre un xic exòtica...



No us oblideu de visitar les Terrines magnífiques i espaterrants que han preparat les altres:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Hamburguesa Petricó o la dura cuesta de Enero

Que a les festes nadalenques ens atipem com si ens anès la vida no és cap secret i que sovint estirem més el braç que la màniga també... Entre Nadals i rebaixes sovint, a les butxaques, només resten teranyines...

Així que la moderació dietètica de gener, per raons d'equilibri alimentici o econòmic, impera i us proposem aquesta recepta, senzilla, econòmica però molt suculenta. Aquesta recepta és d'un gran amic, l'Albert, que va regentar un restaurant ja desaparegut, El Petricó, d'aquí el nom. I, per cert! si teniu algun llepafils a la família, respecte a la vedella, menjarà aquestes hamburgueses a crema dent... garantit!

Anem per feina!

Ingredients:
* Carn picada de vedella, o barreja de vedella i porc, uns 100 gr per persona
* Farina de galeta
* 1 ou
* cs de salsa de mostassa
* All picat
* Julivert picat
* Pebre mòlt
* Sal
* Oli d'oliva

Preparació:
Posar en un bol la carn picada i la resta d'ingredients. Amalgamar-ho tot molt bé, separar les piles de la barreja segons el nombre que hàgiu calculat de fer. fer-ne boles i aplanar-les bé.

Posar a escalfar l'oli en una paella, fregir-les i ja està! i si les acompanyeu amb una mica d'amanida ja teniu un plat ben complet.

Notes:
cs: cullerada sopera

Amb aquesta recepta desitgem que l'any 2011 vingui carregat de nous projectes gastronòmics i culinaris, i participem al bloc de Zorra:

També participem en el concurs:

Vedella amb salsa de foie i múrgoles

Silenci! i a dormir ben aviat! que avui ens visiten els Reis Mags... els MÀGICS I VOSALTRES...

Aquest any que acabem d'encetar ens il·lusiona molt, moltíssim, serà un any de canvis i de nous projectes... D'alguna manera podem dir que els Reis ja van passar per casa fa uns dies..., però no ens vam oblidar de ningú en la nostra missiva.

I com també s'ha de ser agraït en aquesta vida hem pensat un plat digne de Reis, després de tanta feina, els cal un bon estímul.

Aquesta recepta, la primera vegada la vam tastar en un restaurant, vam gaudir del plat una segona vegada en un altre restaurant, a la Provença francesa. En cap dels dos ens van facilitar la recepta, però cercant per aquí i investigant per allà, i després d'algunes provatures us la podem presentar, més senzilla no pot ser... L'inconvenient: el preu dels ingredients, astronòmics! però un cop a l'any i amb tan bones perspectives pel davant bé s'ho val...

Ingredients per a 4 persones:

Per a la salsa
* 50-60 gr de foie, o mi-cuit
* 24-32 múrgoles seques de mida petita o mitjana
* 400 ml de crema de llet
* Pebre blanc acabat de moldre
* Sal
* Xorret de brandy

Carn
* 4 talls de vedella, bou o carn magra, vam provar amb el xai però no ens va acabar de satisfer els resultats...

Preparació:

de la salsa
Mínim 8 hores abans, nosaltres ho deixem sobre unes 16h, netejar bé les múrgoles amb aigua abundant i secar-les una mica. Posar-les en un bol i afegir la crema de llet, el brandy, la sal i el pebre mòlt. D'aquesta manera no només les hidratem sinó que també es van impregant del que serà la base de la salsa, alhora que també aniran aromatitzant-la en fred.

Una estona abans de menjar: posar la preparació anterior a foc molt lent i afegir el foie o el mi-cuit maniobrant per a què es vagi desfent, molt lentament i el foc ben al mínim, el foie es crema molt ràpid. Deixar que bulli un pim-pam. Tastar i acabar de rectificar de sal si és menester.

de la carn
No té cap secret... és una senzilla carn a la planxa, l'única cosa és que en lloc de salar la carn directament, el que fem és que aspergim la sal al damunt de la planxa i quan aquesta està ben roent i la sal comença a estar torrada es quan hi posem la carn, així queda aquella crosteta salada que tan ens agrada del cuinat a la planxa.

Per servir:
Per un costat la carn i la salsa a part.

Senzill, oi? Que vagi de gust i molt Bona Nit de Reis!

Pollastre farcit de gambes amb confit de pinya i ceba. Bones Festes!

Aquest any que les vaques van flaques, així que en lloc de capó o pularda us proposem un segon plat més econòmic però no menys festiu i de compartir amb els vostres els àpats d'aquestes festes que truquen a la porta... Alhora que el nostre desig és que l'any que ve sigui un bon any per a tothom i molt millor del que deixarem enrere.

Ingredients (per unes 6-8 persones):
o 12 rodons de pollastre farcits de gambes (o del que preferiu), demaneu que us ho preparin al vostre lloc de confiança
o 1 mantellina de porc (opcional)
o Oli d’oliva
o Sal
o Pebre

Per a la salsa:
o 200 g de ceba
o 1 canó de canyella
o Brou de pollastre
o 2 alls
o 200 g de pastanaga
o 1 raig de vi ranci
o Mantega

Per a l’acompanyament:*
o 1 pinya natural
o Cebetes petites, al gust
o 5 cs de sucre moré
o 1 copa de vinagre balsàmic
o Branqueta de farigola, a ser possible fresca

Preparació:
Preparem un braó de pollastre i herbes i el reservem.

Es salpebren els rodons de pollastre, s’emboliquen amb la mantellina i es lliguen amb fil de bridar amb molta cura (si no voleu no retirar la malla amb la que us els preparen, a nosaltres particularment ens agrada fer-ho amb la mantellina que li aporta un toc especial, i caram! que és Nadal!). Es col•loca en una cassola amb un raig d'oli d’oliva i es deixa enrossir per totes les bandes. S’afegeix la ceba i la pastanaga, ambdues tallades a daus, ho deixem enrossir i aboquem el raig de vi ranci i el canó de canyella, deixar-ho coure durant 2-3 minuts i s’hi afegeix finalment el brou de pollastre aproximadament fins la meitat dels rodons, ho tapem i deixem que vagi fent xup-xup aproximadament una hora.

Quan els rotllets de pollastre estan cuits es retiren de la cassola i bo i calents se’ls hi treu el fil de bridar i se’ls embolica amb paper film ben tensos i arrodonits i es deixa refredar, o congelar per quan ens calgui, amb la qual cosa és molt pràctic per poder avançar feina sense esperar el darrer moment, i és d’aquell tipus de guisats que reposats milloren molt el seu sabor.

Quan ens calguin els rodons de pollastre farcit només cal disposar-los en una safata de forn on l’escalfarem tapats amb paper film punxat per a què no es ressequin.

La salsa
La salsa de la cocció colar-la amb el xinès i deixar-la refredar, llevar-li tota la capa de greix que hi ha a la superfície de la salsa i reduir-la al foc. Per espesseir-la podeu afegir un dau generós de mantega, que a més li donarà un toc vellutat.

L’acompanyament*
Aquests acompanyament és una adaptació d'una recepta excel·lent de l'Elvira, si és que aquesta dona val un potosí!!!

Pre-escalfar el forn a 160º-170º C. Pelar i treure el cor de la pinya, fer-ne daus generosos, anar col•locant en una safata de forn, netejar també les cebes i incorporar. Afegir la farigola, els sucre i banyar-ho tot amb la copa de balsàmic. Enfornar i cada 10 minuts anar regant amb el suquet tota la superfície de la safata. Deixar-ho mínim mitja hora, una mica al gust de cadascú si ho vol o no més confitat.

Suggeriments:
o Servim els rodons amb l’acompanyament sense que suquegi gaire i disposar en salseres la salsa de la cocció dels rodons i la del confitat, i que cadascú tasti del que vulgui, o de totes dues, tothom va dient la seva i dóna molt de joc.

o Si no us voleu arriscar també ho podeu servir amb la salseta pròpia i una mica de puré guarnit amb un branquilló de romaní fresc, o amb unes pastanagues caramelitzades.

Notes:
cs: cullerada sopera

MOLT BONES FESTES!!!!!!!!!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC # 49 que organitza Nuria, de Petita Cuina