Trufes de xocolata al vi negre #festadelvi #Gandesa

In memoriam de l’Anna G.

Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...

A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:

• 200 gr d’avellanes picades sense torrar
• 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
• 100 gr de mantega fosa
• 1 rovell d’ou
• ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)

Preparació:

1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)

També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

• De pinyó
• De coco
• De la Mireia Carbó

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)

Panna cotta de menta fresca

"A baixa sala, no cal escala"
(les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)
Dita trobada a www.elrefranyer.com

Què us podem dir que no sapigueu de la panna cotta (traduït literalment: "nata cuita")? és un postre molt tradicional de la zona del Piemont a Itàlia, i és tan senzill de fer que paga la pena de provar de fer-lo ni que sigui un cop a la vida, i diuen... que la seva textura, que és el més difícil de trobar aquell punt de fimbreig necessari..., és la dels pits de les noies de 20 anys... Com comprendreu no vam sortir deseperadament al carrer en cerca i captura de noies de 20 anys que es deixessin palpar les mamelles, però si us refieu de nosaltres i seguiu les indicacions de la recepta al peu de la lletra us farà l'efecte :D

Aquesta versió de panna cotta de menta fresca la vam tastar per primera vegada un Cap d'Any que vam celebrar al restaurant de les nostres amigues de l'Snb Restaurant i ens va enamorar absolutament, tant pel sabor -per no ser empalagosa de sucre i ser molt refrescant i original) com per la seva textura delicada i fimbrant... Com la recepta originària ja no la disposaven ens van facilitar la recepta base que fa servir la mare de la Manuela (moltíssimes gràcies a les dues!) i a partir d'aquesta vam fer proves fins trobar la que tenia aquell punt que ens va agradar tant..., eps! amb el vist i plau de la Manuela, off course! i és que quan anem a l'Snb Restaurant a menjar (que ho fem sovint) ens sentim com a casa perquè entre el seu caliu, el servei acurat i l'oferta gastronòmica que trenca l'esquema amanit de "restaurant italià = a pasta pizza) trobem plats nous i diferents de tall tradicional de diferents zones d'Itàlia, a sobre molt ben cuinats! amb els preus més que raonables, doncs sembla que poca cosa més podem demanar, no! sí! demanem que NO CANVIÏN!!! ;)

Snb Restaurant
Carrer Galileu, 261
08028 Barcelona
Tel. 934912813

I si tot això no us acaba de convèncer... van fer un sopar amb amics -i no és per posar-nos galons...- els va encantar! així que paraula de blogger revalidada! Entre això i que dies més tard la Manuela em va dir que estava impactada com una catalana havia sabut tirar endavant aquesta recepta ja no us dic on tinc el pavo... hahahahahahaha que encara tinc un somriure i una cara de bobalicona que fa feredat que crec que ni amb acetona me la puc treure! :D

ANEM PER FEINA! 

Per a 3 racions d’uns 80 gr (3 tarrets o gots d’alumini o flaneres)

Ingredients:

• 250 ml de nata per muntar (mínim 35% MG)
• 40 gr de sucre
• Mitja beina de vainilla
• Mig paquet de menta fresca, uns 10 gr (els paquets solen ser de 20 gr)*
• 1 full de gelatina (cua de peix) de 2 gr
• Gotes de girasol (opcional si ho voleu presentar desemmotllat)

* Cal que diguem que va disposar d'una menta fresca acabada de tallar que estava en plena floració esplèndida i tot gràcies a una botiga magnífica que no podeu deixar d'anar-hi si visiteu Sant Antoni de Vilamajor i que es diu El Castanyer, us atendran amb una amabilitat i bona disposició fora de sèrie! Plovia a bots i barrals quan ens van portar la menta a casa, això ja diu alguna cosa, no? Moltíssimes gràcies des d'aquí!

Preparació:

1. Posar a hidratar el full de gelatina en aigua freda, entre 5-10 minuts.
2. Obrir la beina de la vainilla i raspar-ne el contingut.
3. En un casó posar la nata, el sucre, la menta i la vainilla raspada i la beina també. A foc lent i donant alguna remenadeta portar-ho a punt d’ebullició, un cop arrenca el bull apagar el foc i deixar-ho infusionar durant 5 minuts.
4. Colar-ho bé i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant l’escalfor de la preparació remeneu fins disoldre la gelatina. Si voleu podeu posar el recipient en agua freda i glaçons per a refredar-ho una mica.
5. Tenir els tarrets o vasets preparats i anar abocant la preparació.
6. Si ho voleu posar que us quedi de una peça sencera o en flaneres per després desemmotllar podeu pintar els seus interiors amb unes gotes d’oli de girasol.
7. Deixar refredar abans de posar-ho al frigorífic, destapat, no triga gaire.
8. Un cop refredades la gelatina encara no haurà quallat. Tapar-ho, amb paper film, alumini, o les tapes twister si feu servir els tarrets i cap a la nevera un mínim de 4 hores.

Suggeriment:

A nosaltres ens agrada especialment presentar-ho en tarrets que, ha part de quedar com coquetó, ens resulta molt útil a l’hora de posar-ho a la nevera perquè ho podem apilar i aprofitem millor l’espai que amb altres opcions de presentació. Vam trobar la idea al programa La vida en dolç.

No us perdeu aquestes altres receptes de bones amigues bloggers que han acceptat el repte:

• Elvira de Los Cerezos en Flor
• Ester de La Cuinera
• Manu de Las Recetas de Manu
• Mª Glòria de Gourmenderies
• Mª José de Dit i Fet
• Mercè de Cuina per a LLaminers
• Raquel de Raquel's Kitchen

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Cigrons amb salsa d'anxoves de L'Escala

"Per un cigró no deixa de coure's l'olla"

Diccionari Calatalà-Valencià-Balear

Aquesta recepta la vaig trobar casualment al llibre Aperitivos, tostadas y tostas i com a la mare les anxoves li encanten però té el seu consum restringit i vigilat per la neggggna ja que se li dispara la tensió i vull gaudir d'ella durant molts anys... la fam fer un únic dia d'aquest estiu que vam gaudir de la seva companyia, i també com a petita compensació perquè ha hagut de menjar vedella, que no li agrada gens! i se la menjada com a bona minyona!!!! hahahahahahaha

És una recepta molt senzilla, molt gustosa i aconsellem que es prepari amb unes bones anxoves de L'Escala de les que s'han de netejar, així es controla molt millor la salabror que deixarà en la preparació.

Ingredients per a 4 persones:

• 4 grans d'alls
• 500-600 gr de cigrons cuits
• 6 anxoves de L'Escala senceres
• Oli d'oliva verge extra DOP Terra Alta

Preparació:

1. En aquests cas nosaltres vam utilitzar cigrons cuits de llegumaire, però els podeu coure a casa (ja sabeu: remull d'un dia per l'altre i bullir-los com ho soleu fer)
2. Netejar les anxoves, treient-li les vísceres, l'espina i filetejar-les sota un bon raig d'aigua i reservar
3. Mentre s'acaben de coure els cigrons o d'escalfar-los, posar en una paella els grans d'alls amb pell i fregir-los una mica, quan estiguin rossets retirar-los
4. En aquest oli dels alls posar a coure els filets d'anxova reservats, a foc lent i comprovareu que es van esmicolant.
5. Per acabar el plat: els cigrons calentons amb la salseta de l'anxova pel damunt i si voleu es pot amanir amb un bon raig d'OOVE en cru.

Ja us ho havíem dit que era fàcil!!!! per què mai ens feu cas...? :D

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Vitello tonnato

Els dies de calor no ve molt de gust cuinar a tota pastilla ni tampoc encendre gaire el forn, així com també ve de gust menjar coses fredes i que refresquin.

Aquesta recepta d'origen italià (vitello és vedella i tonnato fa referència a la salsa de tonyina) treu moltes preocupacions, és fàcil, resultona i treu moltes complicacions, ideal per quan et venen amics o família a menjar a casa, ja que es pot preparar abans i poder estar el dia de las reunió amb els convidats i ser una bona amfitriona.

Aquesta recepta la vam treure del manífic llibre i vademècum de la cuina Italiana La Cuchara de Plata, més que recomanable, vam fer alguna que altra modificació però l'essència és la mateixa... Un dia parlant amb la gran amiga i gran persona Manu, de Las Recetas de Manu, ens va parlar d'una recepta antíquíssima de Vitello tonnato que té publicada al seu bloc -Vitello uso tonno-, i que em va semblar molt original i curiosa la manera de fer diferent el Vitello tonnato que ja li vaig avançar que el proper que faria seria com el d'ella, però si no us voleu esperar i li voleu donar una ullada abans no us ho perdeu!

"En el mercado verde,
bala
del profundo
océano,
proyectil
natatorio,
te vi,
muerto."
Oda a un gran atún en el mercado. Pablo Neruda

Ingredients per al vitello:

• 1 rodó de vedella
• 1 ceba gran
• 2 fulles de llorer
• 1 cabeça d’alls
• Herbes aromàtiques: romaní, orenga...
• Pebre negre en gra
• Sal
• Oli d’oliva
• Aigua

Ingredients de la salsa de tonnato:

• 2 rovells d’ou cuit
• 1 cs de tàperes i unes addicionals per a la decoració
• 1 llom de tonyina en oli d’oliva
• 3 filets grans d’anxova
• 5 cs del braó de cocció del vitello
• Suc colat d’una llimona
• Oli de la tonyina
• 2 cs de vi blanc (aportació pròpia)
• 5-6 cogombrets (aportació pròpia)
• Oli de les anxoves (aportació pròpia)
• Una mica de ceba de la cocció del vitello (nosaltres no la vam posar)

Preparació del vitello:

1. Posar a bullir a l’aigua la ceba, llorer, cabeça d’alls, herbes aromàtiques i el pebre, quan arrenca el bull ja ho tenim per afegir la carn.
2. Untar el rodó de vedella amb l’oli d’oliva i salar a pleret i afegir-la a l’aigua.
3. Quan torna a arrencar el bull abaixar el foc i deixar-ho com a mínim una hora al foc.
4. Passada el mínim de temps s’apaga el foc i es deixa refredar el rodó de vedella dins de l’agua de la cocció (súmmament important!!!!! ja que així la carn s’aromatitza molt més).
5. Un cop freda la carn retirar-la del brou, nosaltres la filmem i reservar a la nevera que ja es podrà filetejar quan es vulgui.
6. Del brou cal que en reserveu una mica per poder preparar posteriorment la salsa del tonnato.

Preparació de la salsa de tonnato:

1. Fer els ous durs un temps abans i quan s’hagi refredat treure els rovells cuits.
2. Posar en un bol per picar els ingredients sòlids: rovells d’ou cuits, les tàperes, la tonyina, els filets d’anxova i els cogombrets i picar-ho molt fi, al principi sembla que no es faci fi, però de cop i volta hi queda.
3. Afegir les parts líquides: els olis de la tonyina i anxoves, els suc de la llimona (que prèviament haurem expremut i colat, però no fer-ho molt abans d’emprar), el braó de la cocció del vitello i el vi blanc.
4. Amb aquestes proporcions queda la salsa del tonnato no gaire espessa, no ens acaba d’agradar que quedi amb una textura i aparença de ciment..., si la voleu encara més líquida li podeu afegir alguna cullerada més del suc de cocció del vitello.
5. Repartir-la pel damunt dels filets del vitello per a què vagi agafant els sabors i deixar-ne per a que cadascú se’n serveixi més i decorar-ho amb algunes tàperes pel damunt.

Com a casa sabia que hi hauria persones que potser farien escarafalls vam servir el vitello filetejat per una banda i la salsa per una altra, després va agradar molt tot plegat, però ens vam curar en salut... ;)

Que vagi de gust!

Flaó Eivissenc a la nostra manera

Fa molt de temps que vam publicar la recepta del Flaó eivissenc, recepta que ens va proporcionar una companya de feina, que provenia d'Eivissa, aquest cop ens va venir de gust investigar una mica més i vam estar donant una ullada de la recepta de l'estimada Mª José de Dit i Fet que ens va fer unes indicacions que com a bona ambaixadora de les meravelloses Pitiüses no podíem passar per alt com ara deixar reposar el flaó un parell de dies un cop fet per a que agafi un millor sabor i el formatge s'assenti i espolvorejar-lo amb sucre abans de consumir...

Entre les dues receptes vam trobar algunes diferències que el resultat d'elles afecta el resultat final lleugerament. Peròòòòòò... vam interpretar malament una de les passes: ou batut prèviament o batut amb els altres ingredients! i vàtua l'olla! com una tonteria com aquesta va donar-li un final ben diferent... Que veiem que un cop al forn allò comença a crèixer i crèixer com magdalenes i càspita! no anem bé! Cal que diem que el resultat va agradar molt i una cosa que van destacar que havia agradat més és que els flaonets havien quedat la mar d'esponjosos, misteris de la life i dels paladars! Així que aquell bunyol que havíem fet havia agradat per ser justament abunyolat! hahahahahaha!

(Per a 24 unitats)

INGREDIENTS

Tartaletes

• 24 tartaletes comprades fetes (d’uns 4-5 cm de diàmetre)
• Barreja al 50% d’anís sec i mistela per pintar les tartaletes

Farcit

• 250 gr de mató (M. José)
• 2 ous batuts
• 100 gr de sucre (nostre)
• 2 cs de menta fresca picada (la M. José li posa herbassana que és herbabona)
• Sucre addicional per espolvorejar

PREPARACIÓ

Tartaletes

1. Preescalfar el forn a 180º
2. Ruixar les tartaletes amb la barreja de l’anís sec i la mistela, per dins i fora de les tartaletes
3. Enfornar les tartaletes una estona per que la massa es faci un pèl cruixent.
4. Quan es retiren del forn tornar a ruixat amb la barreja d’anís sec i mistela però només per dins.

Farcit

1. Batre els ous com si anéssim a fer truita (aquí és on rau la diferencia amb el flaó tradicional que no es baten a priori tot sols i el seu farcit queda més molsut i pla).
2. Barrejar-hi els ous i el mató i acabar-ho de batre fins aconseguir un preparació fina.
3. Picar la menta fresca (millor fer-ho a l’últim moment per a què no s’ennegreixi) i afegir-ho a l’anterior preparació, i barrejar-ho ajudant-nos d’una espàtula sense batre per a què no agafi d’un color verdós tota la preparació.
4. Farcir les tartaletes, nosaltres ens ajudem amb una cullera sopera normal i anar-les disposant en una safata per al forn.
5. El forn prèviament escalfat a 180º, calor a dalt i a baix, i a la guia d’abaix de tot, posem la safata amb les tartaletes i deixem passar una bona estona, dependrà dels forns però nosaltres ho vam tenir a la vora uns 40 minuts, fins que estigui ben daurat.
6. Veureu que puja com si fossin magdalenes però quan ho tragueu del forn tornarà a baixar, això significa que el farcit us quedarà summament esponjós (que no és el característic del flaó eivissenc, i que en aquest cas ha agradat moltíssim aquesta flonjor).
7. Retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.
8. Un cop fred és aconsellable que el mató “reposi”, això vol dir que passades 24-48 hores estarà molt més bo. I guardar-ho tapat en un lloc sec (a Barcelona ho vam posar a dins de microones...)
9. Espolvorejar amb el sucre en el moment abans de servir, així aquest no es queda remullat.

Panellets de la Mireia Carbó, ràpids i boníssims

Aquesta entrada és una mica a corre cuita, com també la foto..., però si encara no heu fet panellets, ni n'heu comprat... aquesta recepta us encantarà, perquè en un tres i no tres tindreu panellets per sorprendre als vostres, i celebrar Tots Sants com tradicionalment es fa a casa nostra.

Ja sabeu que les receptes de la Mireia Carbó sempre funcionen de perles i a sobre sempre ho fa senzill i pràctic, per quedar com una reina i deixar els teus amb els ulls ben oberts, i fins i tot incrèduls...

Ahir vaig a anar a una sessió de panellets al Club Social Caprabo, i tot i que ja estic acostumada a fer panellets per aquestes dates, us ben asseguro que vaig quedar amb la boca oberta: en mitja hora van sortir del forn un quart de quilo de panellets, i tot gràcies al bon fer de la Mireia: panellets de pinyó, de coco, cafè i xocolata.

Mireia, ja em diràs on vols que et faci un monument! perquè entre els panellets i les casquetes (els teus pastissets farcits amb un mejunje que vaig provar de fer amb carbassa i mató, però per aquesta recepta us haureu d'esperar uns dies més...) els de casa estan bojos per tu!!!

Però aquest cop millor que ho escolteu i veureu com és de simpàtica la Mireia ;)

Si cliqueu al damunt del nom de la Mireia accedireu a la versió escrita de la recepta...

Si voleu mirar altres receptes de panellets:

• De pinyons, recepta antiquíssima
• De coco, sense massapà

Apalí! 

a Gandesa, aquest cap de setmana, falta gent!

Visca la Terra Alta!

I de camí, us suggerim fer una paradeta a Reus,

a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.

Suggeriments de receptes amb figues

Els dies d'estiu ja s'han escolat i ens queda aquell regust bo i lleuger, alhora que ja ens preparem per als dies de fred.

Aquesta entrada la vull dedicar a tres amigues meves que, tot i trobar-nos en situacions vitals molt diferents, crec ens agermanen més coses que les que ens poden separar, aquí les distàncies no es poden quantificar en metres, kilòmetres,... perquè prevalen els sentiments i l'estima, i tot el que ens lliga i ens fa fer pinya unes amb les altres

L'enyor no és un sentiment que trobi positiu a excepció si es pren com un promesa del que pot esdevenir en el futur, el contrari seria ancorar-nos en el passat i perdre oportunitats per gaudir del present i del futur, del que un és i del que l'envolta... Del passat m'agrada mirar el que és bo, i del que va ser dolent aprendre la lliçó i saber quines coses no vull a la meva vida..., i per res més!

Aquest estiu va estar plagat d'emocions, d'anades i vingudes, d'estar amb amistats i amb la família, de menjar bé i de tombar-nos al sol, així que digueu on signo per a què els estius venidors o molts altres instants siguin així d'intensos i emocionants.

I ara us preguntareu a què ve tot aquest rotllu patateru? Tot és per culpa de les figues, o gràcies a elles! que tenim el propòsit de parlar en positiu..., i que encara en podem trobar en els mercats.

La primera recepta ens la va facilitar la Susi, que viu a L'Escala, sembla que és una recepta de pagès, però que ens va augurar un bon estiu ;) i no té cap secret! exceptuant que està de muerte súbita...

FIGUES AMB ANXOVES

Ingredients:

• Filets d'anxoves
• Figues (les preferim sempre les de coll de dama per la seva finura.

Preparació:

1. Netejar bé les figues amb cura que la seva pell no es faci malbé, i talleu-les com millor us abelleixi...
2. Les anxoves si les heu comprat senceres amb sal caldrà que les netegeu bé i les filetegeu.
3. Col·locar els filets al damunt de les anxoves.
4. Amanir amb un toc de l'oli de les anxoves.

La segona recepta ens la vam trobar al llibre Mes cocottes de la Julie Andrieu amb la que estrenava la meva cocotte Le Creuset, i de la que estic encantada de la vida... Aquesta recepta comenta l'autora que les figues poden servir soles per un esmorzar o per acompanyar foie o formatges. Encara que nosaltres també li vam treure més suc... ;)

Estan delicioses i sucoses que sembla que petin a la boca com un bombó de licor...

FIGUES CONFITADES AMB FARIGOLA I SÈSAM

Ingredients:

• 600 gr de figues
• Suc de mitja llimona
• 1 l d'aigua
• 4 claus
• 200 gr de sucre
• 2 cs de sèsam
• 1 cc de farigola seca
• Opcional: nou moscada mòlta

Preparació:

1. Posar a bullir per fer un almívar, l'aigua, el suc de la mitja llimona, els claus i el sucre, durant uns 30 minuts.
2. Netejar bé les figues i al cap d'aquests 30 minuts afegir-les a l'almívar, afluixant el foc i anant remenant de tant en tant.
3. Retirar les figues de la cocotte i deixar reduir el suc durant 15 o 20 minuts més.
4. Passada la reducció tornar a posar les figues i afegir-hi el sèsam i la farigola i deixar 10 minuts més.
5. Es deixa refredar bé i cap a la nevera.

Notes:

• cs: cullerada sopera
• cc: culleradeta de cafè
• Aguanten bé el pas dels dies refrigerades...

D'aquestes figues confitades vam aprofitar el seu suquet, li vam afegir una mica de vi i braó de pollastre, una ceba petita tallada en juliana i finalment li vam posar un pits de pollastre filetejats i salpebrats. Ho vam coure a foc molt baix i ens va quedar un segon plat sensacional!

Altres receptes que tenim publicades al bloc amb figues:

• Amanida de figues, formatge de cabra i pernil
• Figues confitades per acompanyar carns, que tot i que la recepta és en pinya, l'originària és amb figues.

Tornem a l'estiu!

Vam passar uns dies a Formentera, la Pitiüsa Petita, i si el paradís existeix està aquí!!! i al nostre pas per Eivissa, la Pitiüsa Gran, vam tenir una trobada amb l'estimada Maria José, de Dit i fet, que ens va colmar d'atencions i que vaig tenir l'oportunitat d'abraçar-la i de parlar amb ella directament que no és, malauradament, freqüent, encara que he de dir que que vaig poder tornar a fer-ho a Reus, que la María José havia quedat finalista als Premis Blocs de Catalunya 2012..., la qual cosa m'enorgulleix tant com si hagués estat aquest mateix bloc...

No cal dir que vam gaudir a pleret de Formentera, de les seves platges, de la seva gastronomia paral·lela a la d'Eivissa, accentuada per la pròpia insularitat i pels productes que ofereix el mar i la terra, i que han sabut desenvolupar una cuina tradicional extraordinària amb l'austeritat dels productes dels que disposaven...

No us perdeu l'excepcional recull de receptes eivissenques

de la Maria José...

I unes imatges per somniar desperts...

Un taller de xocolata per llepar-se el dits!

Fa un dies tota una colla de blocaires vam acudir a la invitació del Daniel Chozas del Taller de Cocina Sabores que va organitzar un taller de xocolata amb el prestigiós i premiat xocolater Marc Rodellas i la prometedora  i joveníssima pastissera Laura Martín. A tots ells, les gràcies més efusives per tot el que vam  aprendre i la bona estona que vam passar entre amics.

En Marc i la Laura en acció! mentre expliquen i atemperen al marbre la xocolata amb llet

Després d'una breu introducció sobre el cacau i la xocolata, que hi ha una anècdota boníssima de quan va arribar l'Hernán Cortés a terres azteques i el van confondre amb un semidéu, al qual li van oferir el beuratge diví a base de fava de cacau (la fava del cacau, segons la mitologia maia, la van atorgar els déus als homes per a què puguessin subsistir i que també era la moneda de canvi a l'ús) fava picada, espècies picants i xili i li ho van oferir en una copa d'or, doncs el molt tarug del Cortés se li van posar ulls com a plats i va llençar el beuratge diví i es va quedar la copa d'or...

 Vam posar-se mans a la feina, i nosaltres també hi vam donar un cop de mà:

Mà als pralinés i a la coca i al pa d'oli que ens va portar en Marc, fets de la seva mare!
ara no direu que no és un amor d'home!

Ens van ensenyar a fer:

• xocolata negra amb pell confitada de taronja
• xocolata amb llet amb crispis de capuccino
• xocolata blanca amb iogurt i crispis de frambueses
• roques suïsses
• pralinés de kikos i també de cacahuet d'una marca a la que no farem publicitat
• bombons banyats amb el farciment d'aquests pralinés
• i uns catxirul·los decoratius

Les roques, els bombons banyats i els catxirul·los decoratius ;)

I així, amb aquesta foto-ensaïmada (tipus de xocolata inicial i productes finals) vam marxar carregats d'il·lusió amb una safata plena de xocolates boníssimes i una caixa de neules artesanes, les millors que mai hàgiu pogut menjar, de can Rodellas.

Tres tipus de xocolata inicials i amb els acabats final amb el detall sorpresa de darrera hora :)

Recepta de les roques suïsses

Per caramel·litzar els palets d'ametlla:

• 400 g d'ametlla filetejada
• 100 g de sucre llustre
•  20 g de mantega

Elaboració de l'ametlla caramel·litzada:

1. Posar l'ametlla i el sucre en un cassó i sense deixar de remenar ho courem fins que estigui completament caramel·litzat.
2. Afegirem la mantega a la que li donarem un parell de remenades per a què es fongui.
3. Repartir l'ametlla al damunt de paper antiadherent, ben escampada per a que no es facin munyocs enganxats i deixar refredar.

Per fer la roca suïssa:

• 375 g d'ametlla filetejada caramel·litzada
• Segons la xocolata:
• 200 g si és cobertura negra
• 215 g si és de cobertura de xocolata amb llet
• 225 g si es de cobertura blanca

Preparació:

1. Atemperar la xocolata que segons la trieu s'ha de tenir en compte les temperatures.
2. Afegir l'ametlla caramel·litzada i remenar molt bé, de tal manera que quedi tot ben banyat.
3. En un paper antiadherent anar fent els muntets de les roques i deixar que es refredin i solidifiquin.

Els resultats són espectaculars

i us emportareu afalacs i aplaudiments a dojo!

Les mini ulleres de la Señorita Pepis ;)

* Avui 5 d'agost i no sabem quan finalitza..., al local LA PRESÓ de Calaceit a les 20h, inauguració de l'exposició d'aquarel·les de l'artista gandesana Àngels Cid. Teniu un exemple del seu treball al vostre marge dret... o en aquest encapçalament.

* El dia 13 d'agost, a les 19h al PALAU DEL CASTELLÀ de Gandesa, es donarà la conferència: Orígens de Gandesa. La conferència anirà a càrrec del senyor Joan Serra Saún. Podeu veure el cartell al final d'aquesta entrada.

* Els dies 2 i 3 de setembre a Corbera d'Ebre es celebraran les IIes. Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil. Informació facilitada per La Trinxera i podeu consultar el programa també més a baix.

Si voleu conèixer més a fonts la comarca no us oblideu que la Casa dels Abeuradors us ofereixen unes ofertes d'allotjament irresistibles, mireu aquí! ;)

****************

Com portem la xafogor? nosaltres anem fent i amb moltes ganes de posar-nos en remull com cigrons..., però tot arribarà... ;)

Tenir sempre a casa massa de full i massa de pizza sempre ens pot treure d'un improvist i fer-nos quedar estupendament bé, o no cal d'un improvist per amanir un àpat informal o donar-nos un caprixet en un tancar d'ulls: pastetes salades, pastetes dolces, coca de vidre i altres, etc.

Avui us presentem unes mini ulleretes, en versió dolça i salada, que són molt senzilles i versàtils per combinar sabors. Esperem que us agradin i que gaudiu dels suggeriments ;).

Més endavant us convidarem a "Bosses" i "Sobres", jajajajajaja, y hasta aquí puedo leerrrr...

Ingredients:
# Placa de massa de full
# Ganes de cuinar ;)

Per a la versió dolça:
# Força sucre (la que veieu a la imatge)
# També melmelades de sabors que us agradin, xocolata, etc, fruites naturals, seques o confitades picades...

Per a la versió salada:
# Oli d'alfàbrega ( en aquest cas...)
# Olis aromatizats d'herbes aromàtiques o espècies al gust, tomàquets secs, ceba deshidratada, anxoves, sobrassada, etc. Tot ben picat.

Preparació:
Posar a preescalfar el forn a 180º, o seguiu les indicacions del proveïdor de la massa de full.

Tallar la massa de full a tires llargues, escampar amb cura els ingredients triats, i donar una passada de corró, primer de llarg a llar i desprès en horitzontal, per respectar el plegat de la massa de full.

De llarg en llarg portar els 2 costats al mig, pincellar amb els ingredients triats de nou i fent un petita pressió amb els dits. Tornar a doblegar cap el centre.

En aquest punt ens agrada refrigerar una mica la massa, ja que per tallar anirà molt millor. Feu tallades de ½ a 1 cm, i aneu-les col·locant a la safata del forn, prou separades entre elles... i pinteu-les lleugerament. Enfornar-les fins que estiguin cuites i daurades.

I ja està! fàcil fàcil!

Notes i suggeriments:
* Useu plaques de massa de full de qualitat, això si és que les compreu i no les feu vosaltres.
* Malgrat us sembli que quan poseu ulleretes a la safata sembla que es desmontin, acabar de recol·locar-les, però sense amoïnar-vos, que amb la cocció elles soles s'inflen i queden molt guapetes.
* Les combinacions són múltiples, i és una invitació a que sigueu creatius/ves, fins i tot són un deliri, en les ulleres dolces, fer-lis un bany de xocolata... ;)

****************

Conill en escabetx suau i olives

A casa hi ha qui no és gens amant de la carn de conill i molt menys de qualsevol escabetxat, quan es pronuncia la paraula escabext sembre va seguida d'una ganyota de fàstics, però paciència, toca quan toca, que ja és ben poc... Aquesta recepta malgrat els escarafalls per partida doble amb els que em van obsequiar després de sortir de la cuina i anunciar el plat (a lo hecho, pecho... y hoy toca porque toca) va convèncer del tot, és més: VA AGRADAR!!!!

És un plat idoni pels dies d'estiu, es pot prendre fred o tebi, particularment m'agrada més aquesta última opció. L'escabetx és suau-suau i quan vegeu les proporcions entendreu el per què, i us adelanto que les proporcions les vaig trobar en una recepta del Santi Santamaria... Només s'ha de tenir en compte no passar-se de cocció, se us desfaria tota la carn...

I res més, amb una recepta com aquesta bones vacances pels que marxeu i a triomfar a la taula els que restem per aquí donant tombs ;)

Ingredients:
• 1/5 d'oli d'oliva (com sempre recomanem el de la DOP Terra Alta, i si no en teniu qualsevol altre però no escatimeu en un bon oli extra verge...)
• 1/5 de vi blanc (nosaltres el vam posar sec)
• 1/5 de vinagre de xerès (nosaltres vam posar un viagre blanc de la Terra Alta)
• 2/5 d'aigua
• 3 dents d'all
• 1 ceba tendra o porro, al gust
• 1 fulla de llorer
• 1 grapat de pastanagues baby o de les corrents tallades a rodanxes
• sal
• 1 cp de pebre de Sichuan en gra
• 1 grapat d'olives negres, si són mortes: millor
• Espatlles de conill o altres tallades que siguin del vostre gust

Preparació:
És una recepta de preparació com una bufetada... La manera fàcil és posar-ho tot en cru en una cassola de fang, a foc lent i destapat, tenint la precaució que la quantitat de líquid gairebé cobreixi totes les viandes de la cassola, encara que a nosaltres ens agrada enrossir prèviament la ceba...

Notes:
* cp: cullera de postre
* compte amb la sal, com es posen olives negres ja li proporciona una salabror...
* el vi amb el que maridem aquest plat és el mateix amb el que l'hem cuit ;)

Pastís de formatge al microones, más fácil imposible

Que no us agrada molt el dolç? No teniu molt de temps? Teniu algun motlle coquetó per estrenar, en aquell racó d'armari, a dalt de tot? Voleu sorprendre a la vostra parella un diumenge plujós i tristot? Teniu mandra? Si contesteu que sí a només UNA d'aquestes preguntes i us agrada el formatge aquesta és la vostra recepta!

Vam fer diverses proves fins que vam trobar el punt que ens agrada, no molt dolç ni empalagós, i per contra del que pugui semblar té el paladar d'un bon pastís de formatge.

En aquesta primera fotografia trobareu que la base de galeta és excessiva, nosaltres també!



En aquesta, vam fer la segona provatura amb un motlle de silicona..., ideal per a dues persones en un diumenge per la tarda, amb temps de perrus, acurrucadets al sofà amb la manta, dues culleres i compartint plat...



I aquesta, la prova definitiva per a unes 6 racions ben bones...



Anem per la recepta i les conclusions a les que hem arribat...

Ingredients per a un motlle màxim de 21 cm, i apte per a microones:

* 2 ous
* 250 g de formatge tipus Philedelphia
* 2 iogurts naturals, vam posar 200 g (*)
* 100 g de sucre (8 cullerades aprox.)
* 7-8 g de Maicena (2 cullerades aprox.)
* 1 dau de mantega (només per a motlles de silicona...)

També aquests ingredients si voleu fer la base amb galeta:

* 20 galetes maries (excessiu! amb 10 en hi ha suficient)
* 60 g de mantega (la vam posar salada, som uns romàntics dels sabor de les galetes maries amb mantega salada de quan érem petits...)


Opcional:

* Alguna melmelada de fruits vermells, en aquesta ocasió vam triar la de maduixots de la Vallalta al pebre rosa.
* Panses sultanes remullades i inflades amb rom.

Preparació:

Si voleu posar les característiques panses sultanes, el dia abans, es netegen bé, es deixen secar un xic i es deixen en remull dins de rom, que sigui generós, que aniran absorbint el líquid..., i deixar-ho ben bé tota la nit per a què quedin ben impregnades i meloses.

Amb la base de galeta

Folrar el motlle que tingueu previst emprar amb paper film, no us requi de fer aquesta operació que després es desemmotlla a la perfecció, penseu en un motlle que ha de ser apte per anar al microones...

Picar les galetes maries i reservar. Escalfar la mantega, sense que arrenqui a bullir i barrejar amb les galetes. Col·locar la base al motlle i a la nevera! si no ho feu us trobareu trossos de galeta que flotaran quan tireu el preparat de formatge (quien avisa no és traïdor!)

Amb un motlle de silicona

Desfer el dau de mantega i pintar bé el motlle, per tots els racons. Posar-ho a la nevera.

Comú per a totes dues maneres

Pesarem o medirem la resta d'ingredients i els batrem, us podeu ajudar amb un robot i fins i tot un braç elèctric, fins que quedi una crema de textura suau.

Abocar-ho al motlle preparat, afegir les panses i cap al micro! amb el nostre que té una potència màxima de 800, només van ser 14 minuts! Observareu que va pujant de l'exterior, concèntricament cap a l'interior, quan el centre també estigui a dalt de tot ja el teniu, però no us feu il·lusions que després baixa una mica...

Important: quan el micro s'ha aturat no tocar-lo de dins fins passats 5 minuts. Després ja es pot treure i deixar refredar...

Si és d'un dia per un altre, millor guardat a la nevera i tapat per evitar que es vagi ressecant dels extrems...

Les mesures dels ingredients per al motlle petit que heu vist: la mitat del ingredients i la mitat del temps al micro (7')

Les mesures per al més gran: el 150% de les quantitats de la recepta que us posem, pel que fa els minuts, ho vam deixar 22 minuts, però es va dorar massa de sobre...

(*) Pel que respecta al iogurt, l'estimada Mercè de la Cuina per a llaminers, ens va fer descobrir una petita (gran!) joia selvatana, un iogurt suau com el vellut i de textura líquida-cremosa, que ens hem enviciat a menjar-lo a crema dent, cullerada sopera va, cullerada sopera ve! Gràcies Mercè! Gràcies La Selvatana!

Cooking Challenge: Red Velvet o Tu madre se ha comido a mi perro

¿Recordeu la pel·lícula gore: Tu madre se ha comido a mi perro, aquella de zombies que van segan caps a tort i a dret amb un cortacésped...? doncs tenim l'honor de comunicar-vos que es va rodar en la nostra cuina... mentre preparàvem aquesta recepta del Red Velvet.

Era un repte nou, però ni l'execució ni el resultat ens ha satisfet, així que no us animem a preparar-lo, té una mena de regust metàl·lic que no ens ha agradat gaire, i com ja no som llèpols de mena, doncs... com si xupéssim la barana oxidada del balcó de la casa de Navidades sangrientas...

Hem de reconèixer que és vistosa, però gore-gore total. Ja esteu avisats!

Vam seguir la recepta dels red velvet cupcakes de la Bea, i també us suggerim que visiteu aquesta altra de l'Erika, que fa unes presentacions nadalenques ben vistoses...

Ingredients:

de la massa

 250 gr de farina
 300 gr de sucre
 1 cc de cacau en pols
 1 cc de sal
 1 cc de bicarbonat sòdic
 2 ous grans
 250 ml d'oli
 240 ml de xerigot de llet (*) o com fer mató a casa...
 30 ml colorant alimentari vermell
 5 ml de vinagre blanc
 5 ml d’extracte de vainilla

del cheese frosting

 250 gr formatge d'untar
 185 gr de mantega, a temperatura ambient
 2 cc d'extracte de vainilla
 500 gr sucre glass

Preparació:

de la massa

Preescalfarem el forn a uns 175º C. Barrejarem per separat els ingredients secs del humits, i anirem integrant a poc a poc els ingredients secs sobre els humits, amb moviments embolcallants. Omplir un motlle rodó d’uns 22 cm fins una ¾ parts.

La cocció dependrà del vostre forn, però al cap de 15 minuts ho podeu anar punxant fins que us surti l’agulla ben neta. Un cop cuit posar a refredar en una reixeta i després al frigorífic.

del cheese frosting

Batre el formatge, la mantega i l’extracte de vainilla. Afegir en darrer lloc el sucre glass i barrejar-ho bé tot.

Presentació:

Tallar en tres planxes el red velvet i farcir amb el cheese frosting. La decoració us la deixem al vostre gust...

Notes:

 cc: cullerada de cafè
 L’ús del colorant alimentari dependrà molt del tipus que empreu, així que us recomanem que l’aneu afegint fins trobar la tonalitat vermella-granate que caracteritza aquest pastís.
 (*) El xerigot de llet o sèrum és el líquid que s’obté si feu mató a casa o també es pot comprar en les zones refrigerades d’un gran supermercat. La Bea també ens explica una versió ràpida de fer el xerigot, molt més econòmica que no pas comprat.

Recepta del mató:

 1 l de llet fresc
 Suc d’una llimona

Fer bullir la llet, un cop bulli, afegir el suc de la llimona, apagar el foc i tapar en paper film durant una hora. Us donarà la impressió que la llet s’ha tallat, doncs, anem bé...

Passada 1 hora aproximadament podeu colar el grums del líquid (el xerigot), el sòlid el podeu posar en un motlle, nosaltres fem servir sovint els coladors de malla ben tupida, així queden ben rodonets... i ho deixeu a la nevera.

No ho hem guardat més de tres dies seguits, més ben dit! Ens l’hem ben menjat el mateix dia!

Recepta de la Bea per fer un xerigot ràpid

Afegir una cullerada (15 ml) de vinagre blanc o de suc de llimona a una tassa (240 ml) de llet. Deixar-ho 10 minuts i ja es pot usar.

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Vedella amb salsa de foie i múrgoles

Silenci! i a dormir ben aviat! que avui ens visiten els Reis Mags... els MÀGICS I VOSALTRES...

Aquest any que acabem d'encetar ens il·lusiona molt, moltíssim, serà un any de canvis i de nous projectes... D'alguna manera podem dir que els Reis ja van passar per casa fa uns dies..., però no ens vam oblidar de ningú en la nostra missiva.

I com també s'ha de ser agraït en aquesta vida hem pensat un plat digne de Reis, després de tanta feina, els cal un bon estímul.

Aquesta recepta, la primera vegada la vam tastar en un restaurant, vam gaudir del plat una segona vegada en un altre restaurant, a la Provença francesa. En cap dels dos ens van facilitar la recepta, però cercant per aquí i investigant per allà, i després d'algunes provatures us la podem presentar, més senzilla no pot ser... L'inconvenient: el preu dels ingredients, astronòmics! però un cop a l'any i amb tan bones perspectives pel davant bé s'ho val...

Ingredients per a 4 persones:

Per a la salsa
* 50-60 gr de foie, o mi-cuit
* 24-32 múrgoles seques de mida petita o mitjana
* 400 ml de crema de llet
* Pebre blanc acabat de moldre
* Sal
* Xorret de brandy

Carn
* 4 talls de vedella, bou o carn magra, vam provar amb el xai però no ens va acabar de satisfer els resultats...

Preparació:

de la salsa
Mínim 8 hores abans, nosaltres ho deixem sobre unes 16h, netejar bé les múrgoles amb aigua abundant i secar-les una mica. Posar-les en un bol i afegir la crema de llet, el brandy, la sal i el pebre mòlt. D'aquesta manera no només les hidratem sinó que també es van impregant del que serà la base de la salsa, alhora que també aniran aromatitzant-la en fred.

Una estona abans de menjar: posar la preparació anterior a foc molt lent i afegir el foie o el mi-cuit maniobrant per a què es vagi desfent, molt lentament i el foc ben al mínim, el foie es crema molt ràpid. Deixar que bulli un pim-pam. Tastar i acabar de rectificar de sal si és menester.

de la carn
No té cap secret... és una senzilla carn a la planxa, l'única cosa és que en lloc de salar la carn directament, el que fem és que aspergim la sal al damunt de la planxa i quan aquesta està ben roent i la sal comença a estar torrada es quan hi posem la carn, així queda aquella crosteta salada que tan ens agrada del cuinat a la planxa.

Per servir:
Per un costat la carn i la salsa a part.

Senzill, oi? Que vagi de gust i molt Bona Nit de Reis!