Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Receptes de tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Receptes de tardor. Mostrar tots els missatges


La fiambrera de tota la vida!!!! quins records!!! les carmanyoles de les excursions escolars, les del pare a la feina que els hi portàvem al migdia per a què mengès calent..., les dels diumenges a la platja o a buscar bolets (en aquella època els bolets ni tenien pootes ni ales com ara... que ara els "cacen"... :D), a les de les veremes... i ara a la feina... que gràcies a nous electrodomèstics podem escalfar el menjar per la qual cosa dinar a la feina no es fa tan feixuc ni pesat ja que s'obren infinites possibilitats de plats també calentons...

Aquest repte el va triar la nostra estimada Nuria, així que segur que amb la resta de propostes de les nostres admirades Cooking trobareu que aquesta "fiambrera" diària no és tan avorrida... ;)

Nosaltres us presentem una recepta de la mare, super senzilla i saludable ja que porta llegums i nosaltres em som fans d'elles durant tot l'any, i si vosaltres només en mengeu quan fa fred aquesta us serà ideal per provar aquesta mateixa setmana...

CIGRONS AMB PANSES





Fa temps i temps era temps... que no es publicava res en aquest bloc, i avui és una primera passa de la que volem que hi hagi més i més sovint. Han passat hores molt dolentes i fosques, i tristes i grises quasi negres. Però aquí estem! sense fotos del plat, i ben mirat, per què n'hi ha d'haver de foto? doncs per a què sigui tot més atractiu i entri per la vista, però acabada de sortir i encara no del tot (però tocant la meta final...) que obrir la nevera era com obrir un camp de fems i de males olors (malgrat que no hi hagués menjar caducat ni fet malbé) i que qualsevol menjar tenia regust metàl·lic com si en lloc de menjar tallarines mengessis forquilles... doncs que no hi hagi foto em sembla que és una llicència que em penso permetre sempre que ho trobi adient, i amb la meva paraula que aquesta recepta és absolutament deliciosa ha de ser més que suficient...

Aquesta entrada la vull dedicar a totes les persones que directa o indirectament m'estimen, estimo, estan al meu costat (malgrat quilòmetres lluny...) que han sofert amb mi i s'han alegrat amb mi, amb els petits avenços de la lluita diària, i que també m'han deixat aquell espai tan necessari per recomposar-me o per desfogar la ràbia i tirar endavant... Entre tanta gent... no podien faltar les meves estimades Cooking Challenge, amb les nostres històries i personalitats diferents però que han estat allà, en primera fila o si calia en la darrera, però sempre les he sentides allà, al meu costat empenyent...

Aquest mes el repte el triava la Lourdes i anava de cuina jueva... cuina sefardí... què és què...? Hi ha un llibre magnífic que és cabdal per començar a desentranyar aquestes qüestions que sobrepassen la cuina, la cultura, la religió, modus de viure, explicat de manera entenedora i molt clarificador... és El libro de la cocina judía de la Claudia Roden:



Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaïques, a la vegada que ni la nostra cuina física tampoc és kosher...


Bon dia!

Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:

  • amb anxoves i formatge brie o
  • amb formatge idiazabal i codonyat

A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)

Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

Ingredients:
  • 2 llibrets de llomillo per cap*
  • Farina blanca
  • Un ou batut
  • Farina de galeta
  • Sal
* A la vostra xarcuteria de confiança us poden preparar el llomillo obert per a muntar els llibrets a casa, i aquí sí que a nosaltres ens agrada que el llomillo sigui de primera...

  • amb anxoves i formatge brie
Filets d'anxova
Llenques de formatge brie
  • amb formatge idiazabal i codonyat
Tallades de formatge idiazabal
Làmines molt fines de codonyat

Preparació:
  1. Batre l'ou amb un xic de sal i reservar.
  2. Obrir els llibrets i posar un pèl de sal només als llibret que destineu a preparar-los amb l'idiazabal i el codonyat.
  3. Farciu els llibrets amb els ingredients de la vostra elecció procurant que el farcit no sobresurti dels llibrets.
  4. Passeu-los primer per la farina blanca, després per l'ou i finalment per la farina de galeta. Reservar.
  5. En una paella ampla posar oli a escalfar i quan ja està calent podeu fregir els llibrets, que no costa gaire estona fer-ho.
  6. Quan retireu els llibrets posar-los en paper absorbent per a treure l'excès l'oli.
I ja estan a punt de menjar! són molt bons calentons o freds (milloren molt d'un dia per l'altre).














A aquesta recepta em resulta molt entranyable i em mena al cor de la infantesa i de l'adolescència...

Cada diumenge no podia mancar fer el vermut a casa, ben prolix per cert!, com tampoc no podia mancar el braç de gitano, el tortell de nata o les lioneses per a les postres.

Eren uns temps modestos a casa però els diumenges prenien un caràcter festiu i de relació familiar que trencava la monotonia del quefer diari i no mancats precisament de ritual, tot i que a casa no érem gaire d'anar a missa.

Des dels esmorzars, que alguna vegada ja n'he parlat, fins els sopars era un culte l'entaular-se tots junts i menjar viandes reservades als diumenges i festius. Generalment l'àpat principal consistia en un bon aperitiu, canelons de primer, rostits de carn o sarsuela, fruita i les llepolies embolicades amb paper de seda procedents de la pastisseria... i contrastava vívament amb la dieta més frugal però variada i saludable del dia a dia.



Però al món no tothom té aquesta sort de compartir taula amb la seva família o amics i s'alliten amb fam 900 milions de persones, segons denuncia la campanya Mesa para 7 millones, endegada per Intermón Oxfam, així que #compartemesa ;)





Als de casa sempre ens ha agradat molt anar a la muntanya, i ho agraeixo profundament perquè em va bastir de molts coneixements del que ara s'anomena medi, i aprofitàvem per fer tasca recol·lectora: cireretes de pastor, maduixes silvestres, cargols si havia acabat de ploure, móres, herbes remeieres, espàrrecs, vaja! els tresors del bosc, i per tant no podia faltar l'anar a buscar bolets (en aquella època no els caçàvem! s'era molt més respectuós a l'hora d'agafar-los i no llauràvem els boscos com ara, que és una pena veure'ls...).

De recollir bolets els pares en sabien un fotimer. Solien inaugurar la temporada els pebrassos cuits a la brasa i la tancaven els fredolics en els estofats, i entremig era un festival de bolets a quin més exquisit: llenegues, rovellons, pinetells, carlets, rossinyols, ceps, ous de reig, peus de rata,...

Quan la recol·lecta era generosa a casa es feia conserves de bolets per als estofats i fricandós, i es reservaven els rovellonets menuts per conservar-los en vinagre i alegrar el vermuts dels diumenges, en particular els àpats dels dies nadalencs, si és que la collita havia estat més escassa...

Amb aquesta recepta de la MARE, i pensant-ho bé és la primera que poso d'ella..., que resulta tan fàcil de fer i poder menjar-ne que és d'escàndol no recordar-la ni fer-la... i amb ella vull contribuir al recull de receptes de:





Ingredients:
(per a fer un pot petit, així que podeu anar calculant...)

  • Rovellons botó (o a trossos també els podeu fer i surt més econòmic)
  • 1 gra d'all sense pelar
  • 5-6 boletes de pebre negre
  • 1 fulla petita de llorer
  • 1 polsim de sal
  • ½ cc de pebre roig (opcional)
  • Vinagre blanc per omplir l'envàs
  • Oli d'oliva extra verge,  per tapar
  • Hi ha qui també li posa branqueta de farigola




Preparació:

  1. Agafar els pots de tapa twister que vulgueu emprar per a la conserva i fer-los bullir amb aigua i un raig d'aigua durant 10 minuts. Retirar-los i fer-los escórrer i que s'assequin. Aquest és l'únic moment que encendreu el foc... garantit!
  2. Netejar escrupulosament bé els rovellonets i tallar-lis una mica el peu, i si voleu els podeu marcar amb una creu.
  3. Anar posant els rovellonets dins dels pots i aneu intercalant l'all, el llorer, els pebres, el polsim de sal (i també si ho voleu amb farigola...).
  4. Omplir de vinagre blanc fins el coll del pot. Si en comptes de fer servir el vinagre blanc hi poseu de negre us quedaran molt foscos...
  5. Finalment, acabar d'omplir els pots que quedin ben curulls amb l'oli d'oliva extra verge.
  6. Tapar els pots i deixar-los en un lloc fosc i fresc de la casa durant quinze dies.

Passats quinze dies ja en podeu gaudir...
 
El suquet de la conserva és un xic gelatinós,
així que no us penseu que s'ha malmès la conserva ;)


ACTUALITZACIÓ:
La Picarona i el seu hortet ha deixat un comentari més que interessant i que és ben profitós: si el sabor de vinagre el trobeu molt fort, abans de servir, esbandir amb aigua els rovellonets, moldre una mica de pebre al damunt i amanir-los amb un bon oli d'oliva... ;)





Semblava que els dies de fred no arribaven... però ja són aquí! i ara ens ve tan de gust menjar unes bones sopes que fan reviscolar el cos..., així que estem recuperant una sèrie de sopes de pa, escaldades, amb pa torrat, que d'orígens ben humils i ben del camp o del pastoreig esdevenen quasi bé un luxe, com ara són aquestes, perquè el preu de les múrgoles estan pels núvols de més enllà de la lluna... :(

Les múrgoles tot i ser bolets de primavera en trobem tot l'any de seques, que si es compren en llocs de confiança un cop hidratades són la mar de gustoses.

No ens enrotllem més!


Ingredients:

  • 1 bon grapat de múrgoles seques
  • 2 cebes
  • 2 ous
  • Pa torrat, nosaltres vam fer servir el tunnbrød torrat
  • 1 l de brou de carn
  • Oli d'oliva
  • Sal

Preparació:

  1. Una bona estona abans vam posar a hidratar les múrgoles al brou de carn.
  2. Vam tallar la ceba en juliana i la vam sofregir a foc molt lent fins que estigués ben rossa.
  3. Vam afegir la ceba sofregida al braó i ho vam posar a bullir fins que les múrgoles estiguessin ben cuites.
  4. Vam afegir el pa torrat i els ous i ho vam batre enèrgicament fins que va espesseir.


Servir ben calent i ja poden venir fred polars que aquí sempre tindrem una sopa ben escalfa-cos... ;)

Amb aquesta recepta participem al







Aquesta entrada és una mica a corre cuita, com també la foto..., però si encara no heu fet panellets, ni n'heu comprat... aquesta recepta us encantarà, perquè en un tres i no tres tindreu panellets per sorprendre als vostres, i celebrar Tots Sants com tradicionalment es fa a casa nostra.

Ja sabeu que les receptes de la Mireia Carbó sempre funcionen de perles i a sobre sempre ho fa senzill i pràctic, per quedar com una reina i deixar els teus amb els ulls ben oberts, i fins i tot incrèduls...

Ahir vaig a anar a una sessió de panellets al Club Social Caprabo, i tot i que ja estic acostumada a fer panellets per aquestes dates, us ben asseguro que vaig quedar amb la boca oberta: en mitja hora van sortir del forn un quart de quilo de panellets, i tot gràcies al bon fer de la Mireia: panellets de pinyó, de coco, cafè i xocolata.

Mireia, ja em diràs on vols que et faci un monument! perquè entre els panellets i les casquetes (els teus pastissets farcits amb un mejunje que vaig provar de fer amb carbassa i mató, però per aquesta recepta us haureu d'esperar uns dies més...) els de casa estan bojos per tu!!!

Però aquest cop millor que ho escolteu i veureu com és de simpàtica la Mireia ;)



Si cliqueu al damunt del nom de la Mireia accedireu a la versió escrita de la recepta...

Si voleu mirar altres receptes de panellets:

  • De pinyons, recepta antiquíssima
  • De coco, sense massapà


Apalí! 


I de camí, us suggerim fer una paradeta a Reus,
a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.



Els dies d'estiu ja s'han escolat i ens queda aquell regust bo i lleuger, alhora que ja ens preparem per als dies de fred.

Aquesta entrada la vull dedicar a tres amigues meves que, tot i trobar-nos en situacions vitals molt diferents, crec ens agermanen més coses que les que ens poden separar, aquí les distàncies no es poden quantificar en metres, kilòmetres,... perquè prevalen els sentiments i l'estima, i tot el que ens lliga i ens fa fer pinya unes amb les altres

L'enyor no és un sentiment que trobi positiu a excepció si es pren com un promesa del que pot esdevenir en el futur, el contrari seria ancorar-nos en el passat i perdre oportunitats per gaudir del present i del futur, del que un és i del que l'envolta... Del passat m'agrada mirar el que és bo, i del que va ser dolent aprendre la lliçó i saber quines coses no vull a la meva vida..., i per res més!

Aquest estiu va estar plagat d'emocions, d'anades i vingudes, d'estar amb amistats i amb la família, de menjar bé i de tombar-nos al sol, així que digueu on signo per a què els estius venidors o molts altres instants siguin així d'intensos i emocionants.

I ara us preguntareu a què ve tot aquest rotllu patateru? Tot és per culpa de les figues, o gràcies a elles! que tenim el propòsit de parlar en positiu..., i que encara en podem trobar en els mercats.


La primera recepta ens la va facilitar la Susi, que viu a L'Escala, sembla que és una recepta de pagès, però que ens va augurar un bon estiu ;) i no té cap secret! exceptuant que està de muerte súbita...

FIGUES AMB ANXOVES


Ingredients:

  • Filets d'anxoves
  • Figues (les preferim sempre les de coll de dama per la seva finura.

Preparació:

  1. Netejar bé les figues amb cura que la seva pell no es faci malbé, i talleu-les com millor us abelleixi...
  2. Les anxoves si les heu comprat senceres amb sal caldrà que les netegeu bé i les filetegeu.
  3. Col·locar els filets al damunt de les anxoves.
  4. Amanir amb un toc de l'oli de les anxoves.


La segona recepta ens la vam trobar al llibre Mes cocottes de la Julie Andrieu amb la que estrenava la meva cocotte Le Creuset, i de la que estic encantada de la vida... Aquesta recepta comenta l'autora que les figues poden servir soles per un esmorzar o per acompanyar foie o formatges. Encara que nosaltres també li vam treure més suc... ;)

Estan delicioses i sucoses que sembla que petin a la boca com un bombó de licor...



FIGUES CONFITADES AMB FARIGOLA I SÈSAM

Ingredients:

  • 600 gr de figues
  • Suc de mitja llimona
  • 1 l d'aigua
  • 4 claus
  • 200 gr de sucre
  • 2 cs de sèsam
  • 1 cc de farigola seca
  • Opcional: nou moscada mòlta

Preparació:

  1. Posar a bullir per fer un almívar, l'aigua, el suc de la mitja llimona, els claus i el sucre, durant uns 30 minuts.
  2. Netejar bé les figues i al cap d'aquests 30 minuts afegir-les a l'almívar, afluixant el foc i anant remenant de tant en tant.
  3. Retirar les figues de la cocotte i deixar reduir el suc durant 15 o 20 minuts més.
  4. Passada la reducció tornar a posar les figues i afegir-hi el sèsam i la farigola i deixar 10 minuts més.
  5. Es deixa refredar bé i cap a la nevera.

Notes:

  • cs: cullerada sopera
  • cc: culleradeta de cafè
  • Aguanten bé el pas dels dies refrigerades...


D'aquestes figues confitades vam aprofitar el seu suquet, li vam afegir una mica de vi i braó de pollastre, una ceba petita tallada en juliana i finalment li vam posar un pits de pollastre filetejats i salpebrats. Ho vam coure a foc molt baix i ens va quedar un segon plat sensacional!


Altres receptes que tenim publicades al bloc amb figues:


Tornem a l'estiu!

Vam passar uns dies a Formentera, la Pitiüsa Petita, i si el paradís existeix està aquí!!! i al nostre pas per Eivissa, la Pitiüsa Gran, vam tenir una trobada amb l'estimada Maria José, de Dit i fet, que ens va colmar d'atencions i que vaig tenir l'oportunitat d'abraçar-la i de parlar amb ella directament que no és, malauradament, freqüent, encara que he de dir que que vaig poder tornar a fer-ho a Reus, que la María José havia quedat finalista als Premis Blocs de Catalunya 2012..., la qual cosa m'enorgulleix tant com si hagués estat aquest mateix bloc...

No cal dir que vam gaudir a pleret de Formentera, de les seves platges, de la seva gastronomia paral·lela a la d'Eivissa, accentuada per la pròpia insularitat i pels productes que ofereix el mar i la terra, i que han sabut desenvolupar una cuina tradicional extraordinària amb l'austeritat dels productes dels que disposaven...

No us perdeu l'excepcional recull de receptes eivissenques
de la Maria José...

I unes imatges per somniar desperts...













Avui, de la mà de l'Elvira de Los cerezos en flor les Cooking Challenge, que ens va proposar de fer un picnic, anem d'excursió al defora. Què! us apunteu!? anirem al Santuari de la Fontcalda. Agafem tots els pertretxos...

Anirem provistos d'una bona cistella i molta fatada, una nevera amb refrescos, cerveses i vi; termos amb cafè i alguna botella per a les gotetes... No s'ha d'oblidar una borrasa per fer la siesta, que s'agraeix després de la manducància.

Primer esmorzarem bé que després ens espera una bona pedalada fins el Santuari.
  • Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
  • Un bon got de suc de taronja sanguina (o normals, si de sanguines ja no en hi ha)
  • Cafè amb llet, cafè o infusions que tingueu habitud de prendre per desdejunar, que aquí sí que hi ha barra lliure...

      Crussanets de mantega amb roquefort i mel

      Taronges sanguines

      Suc de taronges sanguines


      Ara ja ens calcem les sabatilles, una gorreta i ens enfilem a la bici.

      Plànol, Puig Cavallé i detalls de l'ermita de la Fontcalda


      Ja hem passat La Fonteta, hem vist el Frare, deixem enrera el camí de la Vall de Navarro i enfilem el Coll d'en Canar, que un cop es passa a la zona solejada i en un dia molt clar es pot vislumbrar: el riu Ebre, Tortosa, el Delta, el Mont Caro i la Serra de Cardó. Ja ens apropem al Cap de la Costa. Farem una parada i prenem alguna galeta i una beguda isotònica o els que sou d'entrepà, olives i traguet de vi... al gust... que a partir d'ara baixarem les Costes de la Fontcalda i les vistes són espectaculars: la Fontcalda al fons, al davant la Tassa i a la dreta les Agulles de Bot...



      Camí de la Fontcalda

      Quan arribem a la plaça del Santuari fem un trago de la font d'aigües salutíferes, que diuen que si les beus tornes a la Fontcalda (a nosaltres ens ha sortit efecte la dita...) I ja podem anar a remullar-nos els peus als Xorros o si fa caloreta podem xipollejar en les piscines naturals dels Estrets.


      Els Estrets, la Plaça, el cimbori de l'ermita i la Mare de Déu de la Foncalda

      Com ha passat el matí! i com el solet apreta anem a l'ombra del merendero i anem a preparar el vermutàs.

      Eps! Txeics! que s'ha de deixar al riu el meló i la síndria que es refresquin mentre dinem.

      Alsa manela! ens hem oblidat de les olives i els berberechos, un voluntari o voluntaria per anar al bar..., que també s'ha de fer una mica de gasto... o unes postals, uns recordatoris o unes cintes de la Mare de Déu de la Fontcalda.

      Quin vermutàs que ja tenim les olives i els berberechos i de casa portem:
      • Una secallona
      • Formatge d'ovella curat i
      • Unes torrades amb brie i chutney i

           Batut refrescant siri: Eirin

          I per dinar tatxin-tatxin!:


          Amanida amb sardinetes en escabeitx

          Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga 

          Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

          • Meló i síndria 
          • Postres dolcetes: roques suïsses i crussant gegant ;) 

          Roques suïsses, la recepta aquí

          Crussant gegant

          • Cafès, carajillos i copetes 
          • I indispensable: una bona becaina a l'ombra! jajajajajaja


          I si no us fa patxoca el nostre menú o no voleu anar carregats amb tots els bartolos sempre es pot fer un menú al Restaurant de La Fontcalda que en tenen de diversos i a mòdics preus, alguna satisfactòria sorpresa ;)

          Esbanits i un xic cansats tornem a casa,
          però no es pot negar que hem passat
          un dia fabulós amb vosaltres!

          Cap a casa de buit...
          Les RECEPTES següents les anirem posant en successives entrades:
            No us oblideu de visitar les suculentes propostes de picnic:







            * A Barcelona amb Cocinarte
            * A La Selva gironina amb Cuina per a llaminers
            * A Eivissa amb Dit i Fet
            * A les Canàries amb El olor del café
            * A Suïssa amb Los cerezos en flor
            * A Salamanca amb Quocinando
            * A Madrid amb Pikerita
            * nosaltres, a laaaaaaa Fontcaaaaalda! ;)


            Informació turística:










            Aquest divendres tota una bona colla (*) convocats per: 




            ens vam enfilar a un autocar, que poc ens va faltar allò de cantar a l'anada: Señor conductor acelere, acelere, aceleeeeeeeeeeeere. I a la tornada amb algun que altre efluvi etíl·lic: Que buenas son las hermanas Ursulinas, que buenas son que nos llevan de excursión. I no hi ha per menys que cantar d'alegria perquè si vam pujar a aquest autocar és perquè ens portava a visitar la Fàbrica Damm, a El Prat de Llobregat, després de la visita per les instal·lacions i d'una curada i ben explicada visita guiada ens esperava un tastet amb maridatge amb les diferents cerveses de la casa, després ens van tornar a Barcelona amb l'autocar, sí senyor! un puntazo! Damm vetlla per oferir productes al gust de tots els paladars i fomenta el consum responsable de begudes alcòholiques: no conduir si es beu alcohol, tolerància 0!



            (*) Decuina; Olleta de verdures; Cuinetes; El món de la cuina; Tapa't... de tapes; Les delícies del rebost; Entaulats; Les receptes del Miquel; Fem un mos; Gastromimix; Atable.es; La cocinera de Bétulo; Tasta Rutes; Bon profit; Un cocinillas on line; She WoreBlue Velvet; Sabores de colores; Gastro José Padilla; Pa de nous; En ocasiones veo bares; La recetas de MJ; El cocinero fiel  i nosaltres.        





            Després de la visita, amb una prèvia introducció i presentació, amb passar a fer un tastet amb maridatge que va consistir en:


            Baixa graduació i lleugera(**):
            • Saaz: Broqueta de salmó amb cogombre i coulis de la passió
            Delicada i saborosa: 
            • A.K.Damm: Tartaleta de brandada amb olives Kalamata
            Matisos afruitats i d'espècies:
            • Weiss Damm: Patata farcida de botifarra del perol amb fruits secs
            Espècies fresques:
            Espessa, amb cos i força:
            • Bock Damm: Broqueta de mortadel·la amb coulis de mango
            Voluminosa i cremosa:
            • Voll Damm: Torradeta de magret amb ceba caramel·litzada
            Alta densitat i complexitat aromàtica:
            • *** per finalitzar: Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee


            (**) Notes de cata de l'opuscle: Del sikaru a la cervesa, editat per Damm.




            Dades de l'empresa que ens van cridar poderosament l'atenció:
            • Fan la cervesa Estrella Damm Daura, apta per a celíacs, que ha estat guardonada i té reconeixement a nivell mundial.
            • Els tancs de la factoria tenen una capacitat de 750 mil litres de cervesa, poquets, oi?
            • La rotació del  producte és molt ràpida i especialment a l'estiu quan prenem una cervesa de la marca és possible que no hagi passat 48 hores des de la seva producció.
            • Eficiència en la producció i eficiència en els recursos humans.
            • L'automatització dels processos és molt alta i se li dóna molta importància a la I+D.
            • Espanya és el  tercer país del món en la producció de cervesa.
            • Afortunadament és un sector que no pateix les efectes de la crisi (al·leluia!), en èpoques de vaques grosses no dóna beneficis espectaculars però en èpoques de vaques flaques es manté la quota de consum encara que canviïn els hàbits (pot ser que no es pren tanta cervesa als bars, però sí que es pren a casa...).
            No volem passar per alt donar els agraïments oportuns als organitzadors i als participants per una vetllada tan fantàstica! que la vam acabar així:


            La manera en què volem agrair les atencions dispensades per la Damm se'ns ha acudit oferir-vos una recepta amb cervesa (recordeu que ja vam publicar un segon plat amb aquest ingredient: el pollastre amb cervesa i olives) i ara hem trobat aquesta sopa de cervesa, que segons il·lustra en Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu, és "una sopa tradicional d'origen txec (pivni polevka)".



            Cal dir que teníem curiositat per saber quin gust tindria la sopa en qüestió i si ens agradaria (si no ens hagués agradat no l'hauríem posat...) i concloem que és una sopa poderosa, de sabor intens i el regust de cervesa és gran, ens resulta una mica estranya al nostre paladar però no és gens desdenyable tenir l'experiència... ;)




            Ingredients:
            • Aigua o braó (1)
            • Pa sec de pa morè, nosaltres vam triar un d'integral
            • 1 llauna de cervesa Estrella Damm (2)
            • Sal
            • 1 cc de comí (3)
            • 2 rovell d'ou (opcional, que no vam posar)
            • Nata o nata agra (opcional, que tampoc vam posar)
            Preparació:
            1. Esmicolar el pa i posar-lo en remull en la cervesa.
            2. Posar a bullir l'aigua o el braó.
            3. Afegir la cervesa amb el pa i deixar-ho bullir una estona, uns 5 minuts, mentre es es va batent.
            4. Treure del foc i afegir el comí i la sal.
            5. Si es vol amb ou: tirar-lo a dins i anar batent fins que es faci cremosa.
            6. Si us decidiu posar-hi nata o nata agra no s'ha de batre ni remenar.
            7. Servir molt calenta.
            Notes:
            (1) Si la voleu de sabor més suau emprar l'aigua si la voleu més pujada de to... amb brou.
            (2) La propera vegada la provarem de fer amb una cervesa txeca.
            (3) cc: culleradeta de cafè.





            Tradueix-m'ho al:

            Pinterest

            Instagram

            Entrades populars

            © la quinta de luculus
            blog design by Elai Design