Les Cooking Challenge us desitgen Bones Festes

Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...

Així que he pensat en dues receptes... però totes dues són fàcils i refàcils i es poden fer per gaudir a casa amb els nostres estimats o ho podem portar a mode de regal o de detall...

I abans de passar a les receptes... us volem desitjar unes MOLT...

Cooking Challenge: Chuches

Aquest mes em tocava triar repte i em venia de gust que experimentessim unes llepolies per als nens (i no tant nens!!!!) que fetes a casa de ben segur que serien molt més saludables que les industrials...

Feia temps que m'havia fixat en dues receptes de núvols: aquesta de Entrado en la Cocina con Claire, i aquesta altra de La Receta de la Felicidad, i he de dir que em vaig com esparverar en veure la quantitat de sucre que portava ambdues, així que el sucre el vaig reduir a 1/4 part - 1/8 part de les receptes que em servien de guia... Estic bastant convençuda que les quantitats de sucre que s'indiquen en les receptes de referència són necessàries per a que es munti bé la gelatina i no acabi com les meves: mig núvol - mig gomet comestible (m'informen que la paraula gom....a està enregistrada i com no em paguen per fer-los publicitat no em surt dels cataplins posar-la), però després de provar-les i treure'm el xasco en tallar-les i veure que "l'escuma del núvol" s'havia separat de la part gomosa que va quedar a sota... van agradar molt a casa: primer perquè no eren excessivament dolces (one point!) i segon perquè la textura gomosa era més que agradable (two points!)

Napoleó tenia 100 soldats... Un pastís commemoratiu amb les Cooking Challenge

És un fet indiscutible que les croquetes de la mare de cadascú són les millors..., excepte quan les croquetes són de la mare catalana, perquè aquí ja no són ni bones ni dolentes, directament es poden insultar de la manera més impune, però això s’ha acabat!!! 
Ho prometo pel Timbaler del Bruc!

Aquest mes va triar el repte l’estimada Mercè i ja us ben bé dic que va ser un gran repte: Pastís per a grans celebracions amb un ingredient d’aquesta tardor. El pastís commemoratiu el vaig tenir clar des del primer moment, el

Pastís Napoleó

Un pastís originari de Rússia que es va oferir al tsar per celebrar la desfeta, derrota i retirada de la Grande Armée de Napoleó, els romanents de la tropa francesa van ser delmats i foragitats definitivament el 14 de desembre de 1812, si voleu saber més podeu clicar aquí on també s’explica com a la vora de  2.000 mercenaris espanyols arrenglerats amb les tropes franceses es van passar a les files russes per obtenir la gràcia del tsar Alexandre I. La forma originària del pastís és triangular emulant el barret del Napoleó.

Ara quedava resoldre l’ingredient de tardor que requeria el repte de la Mercè ja que el pastís no en porta cap que sigui pròpiament de la temporada i avui essent dia 10 de novembre, l’endemà del 9N, l’ingredient que hi afegim és una nota històrica de com els catalans (1808) vàrem vèncer la invasió francesa quatre anys abans que els russos (1812), la llàstima és que per a nosaltres no corrien temps favorables per a celebrar res...

“La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó.

El Diari de Manresa de 26 de setembre de 1808 explica els fets d'una manera (només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...) que seria l'embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.”

               De l’article on line Timbaler del Bruc

La llegenda del Timbaler del Bruc neix d’aquests fets històrics i perquè el so del tambor que percudia un soldat català es va accentuar tot reverberant en les muntanyes de Montserrat i això va confondre l’exèrcit de Napoleó fent-lo creure que el número de soldats catalans era molt superior al que realment era. El 14 de juny de 1808 vàrem vèncer els francesos. El 9 de novembre de 2014, amb casserolades preliminars, i amb la participació ciutadana pacífica hem tocat el tambor i aquest ha reverberat a les muntanyes de tot el món.

Avui, els catalans som portada de diaris reputats i seriosos a tot el món, en portada!

Aprofito des d'aquí per felicitar a tots els voluntaris que ahir es van bolcar amb cos i ànima, per a què puguessim decidir lliurement participar o no en aquest procès, que tot anès com oli en un llum i felicitar-nos que siguéssim capaços tots plegats d'una lliçó de maduresa cívica que internacionalment ha estat molt ben valorada!

Anem cap a la llepolia, que es menja millor i més dolçament amb aquestes bones notícies... A casa no som gaire llaminers però aquest pastís ens va agradar molt per l'equilibrat de sabor i perquè resulta molt agradós a l'hora de menjar-lo. El que més ens va sorprendre va ser que portés com a ingredient vinagre a la massa... sí sí! heu llegit bé! vam seguir la recepta del bloc Lemon & Limon, i que està molt ben explicat amb el pas a pas.

No deixeu de visitar les suculentes propostes del què celebren i com ho celebren de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Trufes de xocolata al vi negre #festadelvi #Gandesa

In memoriam de l’Anna G.

Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.

Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!

La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).

L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...

A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.

Ingredients:

• 200 gr d’avellanes picades sense torrar
• 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
• 100 gr de mantega fosa
• 1 rovell d’ou
• ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)

Preparació:

1. Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
2. Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
3. Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
4. Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
5. Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.

Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!

Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?

Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)

També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:

• De pinyó
• De coco
• De la Mireia Carbó

I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)

Panna cotta de menta fresca

"A baixa sala, no cal escala"
(les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)
Dita trobada a www.elrefranyer.com

Què us podem dir que no sapigueu de la panna cotta (traduït literalment: "nata cuita")? és un postre molt tradicional de la zona del Piemont a Itàlia, i és tan senzill de fer que paga la pena de provar de fer-lo ni que sigui un cop a la vida, i diuen... que la seva textura, que és el més difícil de trobar aquell punt de fimbreig necessari..., és la dels pits de les noies de 20 anys... Com comprendreu no vam sortir deseperadament al carrer en cerca i captura de noies de 20 anys que es deixessin palpar les mamelles, però si us refieu de nosaltres i seguiu les indicacions de la recepta al peu de la lletra us farà l'efecte :D

Aquesta versió de panna cotta de menta fresca la vam tastar per primera vegada un Cap d'Any que vam celebrar al restaurant de les nostres amigues de l'Snb Restaurant i ens va enamorar absolutament, tant pel sabor -per no ser empalagosa de sucre i ser molt refrescant i original) com per la seva textura delicada i fimbrant... Com la recepta originària ja no la disposaven ens van facilitar la recepta base que fa servir la mare de la Manuela (moltíssimes gràcies a les dues!) i a partir d'aquesta vam fer proves fins trobar la que tenia aquell punt que ens va agradar tant..., eps! amb el vist i plau de la Manuela, off course! i és que quan anem a l'Snb Restaurant a menjar (que ho fem sovint) ens sentim com a casa perquè entre el seu caliu, el servei acurat i l'oferta gastronòmica que trenca l'esquema amanit de "restaurant italià = a pasta pizza) trobem plats nous i diferents de tall tradicional de diferents zones d'Itàlia, a sobre molt ben cuinats! amb els preus més que raonables, doncs sembla que poca cosa més podem demanar, no! sí! demanem que NO CANVIÏN!!! ;)

Snb Restaurant
Carrer Galileu, 261
08028 Barcelona
Tel. 934912813

I si tot això no us acaba de convèncer... van fer un sopar amb amics -i no és per posar-nos galons...- els va encantar! així que paraula de blogger revalidada! Entre això i que dies més tard la Manuela em va dir que estava impactada com una catalana havia sabut tirar endavant aquesta recepta ja no us dic on tinc el pavo... hahahahahahaha que encara tinc un somriure i una cara de bobalicona que fa feredat que crec que ni amb acetona me la puc treure! :D

ANEM PER FEINA! 

Per a 3 racions d’uns 80 gr (3 tarrets o gots d’alumini o flaneres)

Ingredients:

• 250 ml de nata per muntar (mínim 35% MG)
• 40 gr de sucre
• Mitja beina de vainilla
• Mig paquet de menta fresca, uns 10 gr (els paquets solen ser de 20 gr)*
• 1 full de gelatina (cua de peix) de 2 gr
• Gotes de girasol (opcional si ho voleu presentar desemmotllat)

* Cal que diguem que va disposar d'una menta fresca acabada de tallar que estava en plena floració esplèndida i tot gràcies a una botiga magnífica que no podeu deixar d'anar-hi si visiteu Sant Antoni de Vilamajor i que es diu El Castanyer, us atendran amb una amabilitat i bona disposició fora de sèrie! Plovia a bots i barrals quan ens van portar la menta a casa, això ja diu alguna cosa, no? Moltíssimes gràcies des d'aquí!

Preparació:

1. Posar a hidratar el full de gelatina en aigua freda, entre 5-10 minuts.
2. Obrir la beina de la vainilla i raspar-ne el contingut.
3. En un casó posar la nata, el sucre, la menta i la vainilla raspada i la beina també. A foc lent i donant alguna remenadeta portar-ho a punt d’ebullició, un cop arrenca el bull apagar el foc i deixar-ho infusionar durant 5 minuts.
4. Colar-ho bé i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant l’escalfor de la preparació remeneu fins disoldre la gelatina. Si voleu podeu posar el recipient en agua freda i glaçons per a refredar-ho una mica.
5. Tenir els tarrets o vasets preparats i anar abocant la preparació.
6. Si ho voleu posar que us quedi de una peça sencera o en flaneres per després desemmotllar podeu pintar els seus interiors amb unes gotes d’oli de girasol.
7. Deixar refredar abans de posar-ho al frigorífic, destapat, no triga gaire.
8. Un cop refredades la gelatina encara no haurà quallat. Tapar-ho, amb paper film, alumini, o les tapes twister si feu servir els tarrets i cap a la nevera un mínim de 4 hores.

Suggeriment:

A nosaltres ens agrada especialment presentar-ho en tarrets que, ha part de quedar com coquetó, ens resulta molt útil a l’hora de posar-ho a la nevera perquè ho podem apilar i aprofitem millor l’espai que amb altres opcions de presentació. Vam trobar la idea al programa La vida en dolç.

No us perdeu aquestes altres receptes de bones amigues bloggers que han acceptat el repte:

• Elvira de Los Cerezos en Flor
• Ester de La Cuinera
• Manu de Las Recetas de Manu
• Mª Glòria de Gourmenderies
• Mª José de Dit i Fet
• Mercè de Cuina per a LLaminers
• Raquel de Raquel's Kitchen

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Les Cooking Challenge us fan passar la calor amb... Gelats! i sorteig d'un refrescant llibre... ;)

"Fer com el sastre Terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs"
Refrany popular

Estem d'aniversari, ni més ni menys que portem 50 reptes publicats (encara que jo no he participat en algun d'ells...), mes rera mes amb tots vosaltres, excepte els mesos d'agost que ja ens toca gaudir de vacances, oi? encara que nosaltres hem anat faltant a algun dels reptes però les coses de la vida que no sempre s'arriba a tot...

Aquest cop que tocava celebrar-ho a lo grande va de triar el repte l'estimadíssima Rosa de Quocinando que amb bon criteri va pensar que encara faria calor i ens podríem endolcir i refrescar la vida i les pensades amb un bon recull de receptes de gelats, helados para el niño y la niña! així que aneu preparant la geladora que li farem treure fum!!!!

Esperem que us agradin aquestes propostes...

GELAT DE COCO SENSE OU (I SENSE LACTOSA)

La recepta la vam trobar aquí:

Però vam ajustar les quantitats dels ingredients que ara us indiquem, no surt dolç però ja ens mola així:

• 200 ml de llet sencera (sense lactosa a l'original)
• 100 gr. de coco ratllat (60 gr a l'original)
• 400 ml de llet de coco per cuinar = 1 pot (200 ml a la recepta original)
• 75 gr de sucre (100 gr a l'original)
• 250 ml de nata de més 35% MG (200 ml sense lactosa a l'original)

Preparació amb geladora:

1. 24h abans posar la cubeta de la geladora al congelador
2. Tenir la nata ben refrigerada a la nevera, en aquesta recepta no vam muntar la nata
3. Barrejar bé en un bol els ingredients per a què es desfaci el sucre, tapar amb paper film i deixar-ho a la nevera un mínim d'una hora i mitja.
4. Preparar la geladora i quan està en marxa anar abocant la barreja i deixar-ho funcionant uns 40-50 minuts
5. Abocar-ho en un recipient que pugueu tapar i ja el podeu guardar al congelador
6. A l'hora de consumir només cal treure-ho uns 10 minuts abans i ja podeu extreure'n les boles, si no teniu l'estri ho podeu fer amb una cullera sopera i us podeu ajudar tenint l'estri o cullera d'uns d'un got amb aigua calenta i cada vegada que feu una bola tornanat a posar-ho a dins de l'aigua...

Notes:

• Si no teniu geladora, doncs ja sabeu! cada estona treure la barreja del congelador i barrejar durant les 2 primeres hores. 
• Aquest no és un gelat ben bé cremós i es van trobant les ratlladures del coco
• Tenim pendent de fer aquest gelat amb coco torrat que hem trobar al bloc de Cook me tender

SOPI GELAT

Fàcil fàcil:

Una sopeta de síndria ben fresca i madureta amb una bola de gelat de xocolata, cap secret!

GRANISSAT DE FRUITA AMB CAVA

Aquesta recepta ens la va explicar la Mireia Carbó en una classe i és tan senzill que ningú s'hi podrà resistir... paraula de blocaire!

1. La fruita que més us agradi, nosaltres ho hem fet amb préssec, mango, barreja de fruites, ideal quan ronden per la nevera trossos de meló i síndria que ningú els hi fa cas...
2. Nosaltres ho passem per la liquadora, però ben neta i pelada també la podeu triturar amb el braç elèctric...
3. Disposar el suc en una safata, eps! importantíssim això! i posar a congelar
4. Quan ho necessiteu treure del congelador uns 10 minuts i grateu amb una forquilla, veureu com se us va fent "escates", aneu posant les "escates" en cope, gotes, etc... i treure-ho a la taula
5. Per fer-ho més pij... posar-el cava quan cada comensal té la seva ració al davant...
6. Queda molt guapet servit amb copes de còctel

Altres suggeriments gelats per refrescar-vos...

• Fer glaçons de fruites triturades i emprar-los als vostres batuts i combinats
• Fer glaçons del cafè sobrant (ja que no és aconsellable deixar-lo d'un dia per l'altre) així que si us agrada el cafè amb gel... per què aigualir-lo si podeu reforçar-lo?

Esperem que us hagin agradat els nostres suggeriments i no deixeu de visitar les suculentes propostes de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

*******************

SORTEIG

Ja us estàveu preguntant: però ni hi havia un sorteig...?????? hehehehehehe us hem fet esperar una mica...

Si cliqueu a la imatge tindreu més informació del llibre... ;)

Sortegem aquest llibre magnífic de la Sandra Mangas de La Receta de la Felicidad amb unes propostes i consells molt útils i unes fotografies precioses!!!

Per participar només us cal dues coses:

1. Deixar un comentari en aquesta entrada (qui no tingueu bloc heu de posar un correu electrònic per posar-nos en contacte si sou els agraciats)
2. Una adreça d'enviament de la Península i Illes (Balears i Canàries)

• El sorteig es tancarà dintre d'un mes: el 10 d'octubre a les 00:00h (hora de Gandesa)
• S'enumeraran els comentaris per ordre d'arribada, i
• S'emprarà un sistema de sorteig que es publicarà abans del 20 d'octubre...

Així que àpali! a participar!

Us deixo unes fotografies de la meva estimada Gandesa, que ara tot just acaben de finalitzar les seves Festes Majors i que ja estic fressant per tornar-hi a l'octubre (18 i 19) que per primer cop faran una representació del Casament Reial frustat (fet històric també conegut com La Farsa), dirigit per l'Artonio Belart i l'Ajuntament ha editat un conte infantil Un Casament Reial, que ja va per la segona edició! amb textos de la Maite Garde Vidal i il·lustracions a aquarel·la de la meva cosina Àngels Cid Fornós.

I a la XXVII Festa del Vi, del 31 d'octubre al 2 de novembre també hi falta gent!

Balcó engalant

La geganta s'escapa!

I què en dieu de l'equip de Natació desincronitzada!?
Desfilada de carrosses

La Pubilla 2014 amb l'escut de Gandesa al fons
Desfilada de carrosses

Pubilla, Dames d'Honor, Pubilleta i Hereu 2014
fent La Plega

Visca Gandesa!

Visca la Mare de Déu de la Fontcalda!

Visca la Terra Alta!

Flaó Eivissenc a la nostra manera

Fa molt de temps que vam publicar la recepta del Flaó eivissenc, recepta que ens va proporcionar una companya de feina, que provenia d'Eivissa, aquest cop ens va venir de gust investigar una mica més i vam estar donant una ullada de la recepta de l'estimada Mª José de Dit i Fet que ens va fer unes indicacions que com a bona ambaixadora de les meravelloses Pitiüses no podíem passar per alt com ara deixar reposar el flaó un parell de dies un cop fet per a que agafi un millor sabor i el formatge s'assenti i espolvorejar-lo amb sucre abans de consumir...

Entre les dues receptes vam trobar algunes diferències que el resultat d'elles afecta el resultat final lleugerament. Peròòòòòò... vam interpretar malament una de les passes: ou batut prèviament o batut amb els altres ingredients! i vàtua l'olla! com una tonteria com aquesta va donar-li un final ben diferent... Que veiem que un cop al forn allò comença a crèixer i crèixer com magdalenes i càspita! no anem bé! Cal que diem que el resultat va agradar molt i una cosa que van destacar que havia agradat més és que els flaonets havien quedat la mar d'esponjosos, misteris de la life i dels paladars! Així que aquell bunyol que havíem fet havia agradat per ser justament abunyolat! hahahahahaha!

(Per a 24 unitats)

INGREDIENTS

Tartaletes

• 24 tartaletes comprades fetes (d’uns 4-5 cm de diàmetre)
• Barreja al 50% d’anís sec i mistela per pintar les tartaletes

Farcit

• 250 gr de mató (M. José)
• 2 ous batuts
• 100 gr de sucre (nostre)
• 2 cs de menta fresca picada (la M. José li posa herbassana que és herbabona)
• Sucre addicional per espolvorejar

PREPARACIÓ

Tartaletes

1. Preescalfar el forn a 180º
2. Ruixar les tartaletes amb la barreja de l’anís sec i la mistela, per dins i fora de les tartaletes
3. Enfornar les tartaletes una estona per que la massa es faci un pèl cruixent.
4. Quan es retiren del forn tornar a ruixat amb la barreja d’anís sec i mistela però només per dins.

Farcit

1. Batre els ous com si anéssim a fer truita (aquí és on rau la diferencia amb el flaó tradicional que no es baten a priori tot sols i el seu farcit queda més molsut i pla).
2. Barrejar-hi els ous i el mató i acabar-ho de batre fins aconseguir un preparació fina.
3. Picar la menta fresca (millor fer-ho a l’últim moment per a què no s’ennegreixi) i afegir-ho a l’anterior preparació, i barrejar-ho ajudant-nos d’una espàtula sense batre per a què no agafi d’un color verdós tota la preparació.
4. Farcir les tartaletes, nosaltres ens ajudem amb una cullera sopera normal i anar-les disposant en una safata per al forn.
5. El forn prèviament escalfat a 180º, calor a dalt i a baix, i a la guia d’abaix de tot, posem la safata amb les tartaletes i deixem passar una bona estona, dependrà dels forns però nosaltres ho vam tenir a la vora uns 40 minuts, fins que estigui ben daurat.
6. Veureu que puja com si fossin magdalenes però quan ho tragueu del forn tornarà a baixar, això significa que el farcit us quedarà summament esponjós (que no és el característic del flaó eivissenc, i que en aquest cas ha agradat moltíssim aquesta flonjor).
7. Retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.
8. Un cop fred és aconsellable que el mató “reposi”, això vol dir que passades 24-48 hores estarà molt més bo. I guardar-ho tapat en un lloc sec (a Barcelona ho vam posar a dins de microones...)
9. Espolvorejar amb el sucre en el moment abans de servir, així aquest no es queda remullat.

Una coca de pimpam per Sant Joan

Aquesta recepta ja la vam publicar anteriorment però és tan fàcil de fer i amb no res que es fa i resulta tan bona que va de meravella als tocatardans que no ha fet coca de massa fermentada, ja que no us donaria temps... ;)

Entre la preparació i la cocció no tardareu més de 45 minuts, així que vinga! poseu a preescalfar el forn a 180º C!

Hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!

(Indiquem amb vermell els canvis fets)

Ingredients:

• 4 ous (rovells i clares separades,  i aquestes muntades a punt de neu molt fort)
• 1 iogurt natural (no desnatat)
• 3 parts de farina (prenem com a referència els envasos del iogurt: aprox. 160 gr de farina de força, però no cal que sigui de força)
• 2 parts de sucre (aprox. 120-126 gr)
• 3/4 parts d'oli (de girasol aprox. 89 gr)
• 1 sobre de llevat químic
• 1/2 got de mistela o anís sec
• Fruita natural al vostre gust
• Sucre addicional

Nosaltres també li afegim:

• 1 cp de coriandre
• 1 cp de matafaluga

Preparació:

Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.

Es preescalfa el forn,  i com cada forn és un món..., a temperatura de 180º, calor a dalt i a baix.

Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.

Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.

Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.

Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a alçada baixa.

Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.

Vam coure-la en una llanda gran i vam trigar uns 30 minuts, però compte de com funciona el vostre forn, nosaltres primer la vam posar 15 minuts i després de 5 en 5...

I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, - Celler que acaba de cumplir els 10 anys d'una trajectòria immillorable i que felicitem des d'aquí!-, vi amb un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!!

Nota:

cp: cullereta de postres

boNa RevetLLa !!!

Cooking Challenge i els trampantojos: Sargir mitjons

Hola de nou!!!!

Després de tant de temps amb el bloc tancat potser ja us pensàveu que havia desaparegut, però no! torno i ho faig amb més batalletes d'àvia repatània que mai... hahahahahahaha.

En aquesta ocasió em pertoca triar repte, i crec que li vaig posar molta mala fe en la tria, no intencionadament, clar! però sé que ha costat molt i que les meves amigues s'hi han esforçat de valent, perquè vaig triar ni més ni menys que féssim trampantojos, així de borrega i caparruda que es posa una...

El trampantojo que jo us presento és un rescat de la memòria infantil, de les tardes a la vora de l'àvia Paquita que sentada al costat del balcó feia mitja (ara se'n diu tricot...), ganxet (ara crochet...) que no es digui que no sóc moderna i cool..., o altres labors... Mentre sonaven els serials radiofònics de Guillermo Gutiérrez Saseca (si és que es que s'escriu així el bon home però no em mola anar ara a Sant Google a comprovar-ho) a mi m'agradava trastejar dins de la caixa de la costura, que era com un cofre del tresor: per aquí botons de tots colors i mides, vetes, fils, cinta mètrica, però mai no maldiríeu quina era la joia que preferia: l'ou per sargir mitjons!!! el recordo de fusta (i tipus nines russes que sortien ous més petits de dins dels més grans fins a l'últim que era txicolet...), de ceràmica i també de vidre, i fer-me amb un d'aquests dos darrers era una gran barrabassada perquè em tenien prohibit que els toquès per mor que es trenquessin... Ma mare encara en conserva un de vidre de color rosat, que ja us ho avanço; serà per la negggggna!!!!!!

Així que el meu trampantojo intenta emular aquests ous que s'empreven per sargir els mitjons... no m'ha quedat molt del tot polit però ja entendreu que si l'aprecieu bonyegut i atropellat és pels anys que se li ha passat fil i agulla pel damunt... :D

Ingredients per a 2 persones:

• 1 terrina de mató de 100 gr
• 5-7 gr de sucre
• 1 tall de gelea reial (també ho recordareu de quan petits i la feinada que vaig tenir per trobar-ne!!!!)

Preparació:

1. Escórrer al màxim el mató, afegir-li el sucre i trituar-ho tot bé amb una forquilla. Reservar.
2. La làmina de gelea reial li vaig fer uns talls en forma de cor i estels i del que va sobrar ho vaig tallar en dauets remenuts.
3. Vaig afegir els dauets al mató i vaig amalgamar-ho amb el mató i ho vaig posar una mica a la nevera per a què tornès a agafar fred.
4. Vaig estendre paper transparent de cuina i vaig col·locar els estels i cors per la zona on posaria el mató, de tal manera que quedéssin incrustats els bocins.
5. Amb el paper film em vaig ajudar per donar-hi forma, ho vaig col·locar a l'ouera de ceràmica i foto que te crío amb el mòbil!!! no tenia més mató i volia provar que estiguès comestible i no haver de cercar un plan B.

El resultat ens va agradar perquè no va quedar excessivament empalagós de sucre i tambó és allò tan amanit de mel i mató. I l'experiència va ser la mar d'entretinguda, encara que per a la propera vegada miraré que la pasta quedi més homogènia i veuré com aconsegueixo algun motlle que m'ajudi a millorar la forma... ;)

No us oblideu de visitar les trampantojades de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Cooking challenge: pirulipis

Quan la Mª José ens va proposar el repte dels pups-caiques em vaig estar preguntant a què es deu aquesta moda anglosaxona de fer caiques...? se m'acudeixen unes quantes raons... però com jo sóc mig pagerola doncs em resisteixo a emprar paraules forànies quan en tenim de pròpies ben divertides i ben sonants: pirulipis, xupa-xups, no en direu que no tenen encant!?

Tot això va portar recordar el següent: els dolços de petita que es feien a casa, els pirulipis de sucre fos i solidificat, els paraigües i cigarretes (ara perjudicials per a la salut perquè incentiven no sé quina bajanada!) de xocolata de Nadal, les crispetes dolces i salades, els berenars de pa amb vi i sucre. Així que en la meva línia de sempre! aquesta Maragda! sempre fa el que li surt del tete! (txist! que qualsevol dia d'aquest m'expulsaran del grup per mal comportament...) i en lloc de pups-caiques us porto pirulipades diverses, tot en un ram de flors silvestres...





















Pirulipis de sucre:

Sucre, oli, paper de forn i bastonets de fusta.

Passar una mica d'oli al paper de forn, amb paper absorbent, per donar una pàtina d'oli, retallar uns quadrats i preparar-los en forma cònica que ens serviran com a petits motlles.

En un casó posar el sucre a foc lent fins que es desfaci i agafi un bonic color ambre (compte a l'hora de manipular el sucre calent, les cremades són perillossíssimes!). Hi ha qui posa mantega però a casa mai s'ha fet. Abocar-ho als motlles i posar-li uns bastonets (escuradents, palets de broquetes, mikados, etc.), deixar refredar fins que es solidifiquin i ja podem començar a llepar!

Paraigües de xocolata:

Quicant la imatge podeu veure més
fotografies
de la Dama del Paraigües

¿Sabíeu que la ciutat de Barcelona, antany, se la representava no per la Sagrada Família, ni per res de Gaudí, ni per torres Agbar sino per una escultura, la Dama del Paraigües, que està dins del Parc de la Ciutadella...? Els turistes se'n portaven rèpliques en miniatura com a record de la ciutat comtal.

Mireu quin bitllet de tramvia!









Xocolata fondant, oli, paper de forn, paperets brillants o estampats (fins i tot us poden servir les càpsules de madalenes!) i bastonets.

Fer el motlles com s'ha explicat en els pirulipis de sucre. Fondre la xocolata i abocar en el motlles improvitzats. Els bastonets que vam posar són robats dels paraigües que es comercialitzen, però hi ha una altra manera com més xic de fer-ho: amb escuradents rodons i rematar un dels extrems amb boletes de collar (de vidre, fusta, perles, etc.) que més us agradin, queden la mar de coquets! Els emboliqueu i llestos per deixar al personal amb la mandíbula per terra.

Xupa-xups de crispetes:

Blat de moro per fer crispetes, un rajolí d'oli, sucre o sal i clara d'ou batuda (per banyar-les amb xocolata ens caldrà xocolata fondant).

En una paella i unes gotes d'oli fer les crispetes, tapades! si no voleu treure crispetes del sostre o recuperar-les de casa del veí! quan deixin d'espetegar ja les tindreu fetes, posar-lis el sucre o sal (al gust de cadascú). Deixar-les refredar.

Amb la clara d'ou batuda les pinteu en paciència i les aneu enganxant amb petits munyocs.

O les podeu banyar amb xocolata fosa i deixar que el xocolate qualli.

Posar amb cura els bastonets, que si us abelleix també podeu emprar els bastonets salats d'aperitiu i ja podeu dir allò de: de tí me voy a comer hasta el palo!

La idea la vaig treure d'aquests aperitius, encara que aquests estan fets amb mantega i mel i un toc de forn ;)

Pirulipis de pa amb vi i sucre:

Ara es quan truquen a la porta i em detenen per atemptar contra la salut pública! primer parlo de les cigarretes de xocolata i ara de pirulipis alcohòlics!!!!

Inicialment volia fer una història que també la volia posar per al WDB 2013, però no ha estat possible, així que paz-y-ciencia...

Necessitarem bocins de pa, sucre, vi negre i pipetes de plàstic.

No cal gaire explicació de com fer-ho, oi? però aquestes pipetes per fer la presentació són genials! per poder fer-ho d'una manera diferent ;) que vaig trobar en la secció de cuina d'una ferreteria.


Per a més endavant:

Vull fer pirulipis terraltins de fabiola i de massapà, però per aquests us haureu d'esperar a que ompli aquests motlles tan xulos que m'han arribat! hahahahahahahaha!!!!

No us oblideu de visitar les pirulipades de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

RECORDATORI:

Encara podeu enviar les vostres receptes solidàries per al Repte 3x4 adreçant-vos mitjançant el correu electrònic 3x4@lql.cat ;)