Cóc en mel

Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...

Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.

És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.

En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...

Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.

Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?

Bacallà amb formatge emmental i mel

Sí, sí! ho esteu llegint bé! i nosaltres no estem empistregats, ho hem escrit bé:

BACALLÀ amb formatge EMMENTAL i MEL

Aquesta recepta la volem dedicar molt especialment a dues persones que estimem molt i que són forofes del bacallà... Boniques! va per a vosaltres!

Rosa i Elvira 

Aquest estiu passat vam aturar-nos a visitar el conjunt monumental de Montblanc dins de la Ruta del Cister. A mi em porta grats records ja que vaig treballar durant molts anys per a un insigne fill de Montblanc, no només era un home bo, ni un bon home, era un home de bé i en els temps que corren malauradament és una espècie a extingir, que juntament amb els pares i els avis és un referent molt important a la meva vida...

Però tornem al fil del que ens interessa! Se'ns va fer l'hora de dinar i entre pitus i flautes vam anar a parar a una terrassa d'un restaurant, El Call de Montblanc, d'entrada anàvem a fer un menú del dia senzillot, però quin menú! vam trobar-hi aquesta proposta: bacallà amb mel, enunciat tal qual i res ens feia pensar que darrera de la breu descripció ens trobaríem amb tan agosarada proposta, que ens va enamorar a l'acte.

Vam preguntar per la recepta i ens van dir que se l'havien empescat i que no tenien inconvenient que em parléssim al nostre bloc. Entre això, el servei atent i la ubicació, no és gens desdenyable apropar-si de nou ;)

És molt fàcil de preparar i com demà és divendres, i encara Quaresma...: toca bacallà! animeu-vos, que us sorprendrà...

Ingredients per a 2 persones:

• 4 lloms macots de bacallà dessalat (1)
• 1 bona tallada de formatge emmental
• Mel
• Farina
• Oli

Per al llit de pèsols

• 1 grapat de pèsols
• Aigua
• Sal
• 1 cc de sucre (2)

Preparació:

1. Si opteu per lloms macots de bacallà, com els que vam emprar nosaltres us recomanem: eixugar-los bé, enfarinar-los i al cap de l'estona tornar a enfarinar (3). 
2. Fregir-los molt lleument, posant primer a fregir els trossos més alts i després els més prims, ja que un cop al forn no podrem controlar que uns quedin més cuits o no... i ens agrada que quedin cuits al punt, que es pugui menjar desfullant i conservi la gràcia gelatinosa que té el bacallà.
3. Retirar-los del foc i deixar-los dins d'una safata de forn.
4. Llescar i/o ratllar la quantitat de formatge emmental que us vingui de gust (4) i col·locar-ho al damunt dels lloms de bacallà.
5. Amanir els lloms amb uns rajolins de mel (5).
6. Posar-ho a gratinar i quan estigui ros ja estarà llest per emplatar.

Per fer el llit de pèsols

1. Dóna més feina anar a comprar-los que fer-los: Posar a bullir el pèsols amb l'aigua, la sal i el sucre.
2. Un cop cuits, colar-los però reservant l'aigua de la cocció i agafant-ne per anar triturant, en funció si ho voleu més líquid o més claret...
3. Després de triturar-los passar-ho pel colador xinès per afinar la crema de pèsols, i ja està! (6).

Notes:

(1) El bacallà hauria d'estar al punt de sal, del contrari la recepta perd molt.

(2) Ens agrada posar aquesta culleradeta de cafè de sucre per potenciar la dolçor dels pèsols, que amb aquesta recepta de bacallà s'hi adiu molt.

(3) Si el bacallà és del prim nosaltres saltaríem aquesta primera elaboració de passar-ho per la paella abans.

(4) Primer el vam fer a làmines molt fines i cobrint-lo i al damunt hi vam posar-ne de ratllat. Com el volíem emplatar de fer maco ens vam contenir de posar formatge a dojo, però mireu la fotografia de més abaix... el plat està inundat d'emmental i el bacallà ni es veu!

(5) Com a casa acostumem a tenir la mel de romaní del tipus crua vam haver de fer un invent i clarificar-la amb una mica d'aigua. Per ruixar el bacallà ens vam ajudar d'un biberó.

(6) Quan fem crema de pèsols solem emprar nata per donar-li una mica d'untuositat, però en aquesta recepta el que volem és que el protagonista absolut sigui el bacallà ens vam estar de posar nata...

Bunyols de mel o de Sant Antoni, de Gandesa

Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.

La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:



Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:



Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan

Una Boa amb pretensions de Bagel i les COOKING CHALLENGE

Las muñecas de Famosa se dirigen al Portal... sonava el mòbil mentre apareixia un número llarguíssim en la pantalla:

006309874648291292040340348184746642619264636446332662

Ostres! segur que deu ser un paparra de teleoperador per vendre naps o cols, i vet a saber si des de Japó... o serà un virus d'aquests de mòbils que s'activen en despenjar, però mireu, vaig tenir un moment tontet i vaig despenjar... Una veu simpatiquíssima que diu: Maragda sóc l'Elvira! jajajajajajajaja, des del gèlid país on viu, aquell que és on es congreguen tots els yetis. Em trucava per retar-me a fer una recepta conjunta, els bagels (ui! hauré de mirar que carantxus és això...), i jo més xula que ningú accepto, tenint el convenciment que m'en penediré...

En aquesta conversa em va dir que hi havia més implicades i que jo havia d'embolicar a dues innocents i càndides blocaires..., així que tota la colla de la pessigolla vam començar a intercanviar correus electrònics i ens hem constituït en el grup les Cooking Challenge, les més rumboses, marxoses, simpàtiques i tots els afalagacs inimaginables que vam cuinar aquesta presentació en societat, com filles de bona de família que som:



Hem rigut de valent, hem negociat, hem votat, ens hem implicat, hem intercanviat correus electrònics que la safata d'entrada s'inundava a cada segon i semblava que anava a petar jajajajajajajaja com una olla de grills, això sí! ben felices i cantaires..., així que ara ja podem dir qui som les Cooking Challenger, i com resa la cançó del Lluís Llach,

Venim del nord venim del sur
de terra endins de la mar enllà:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* En guete!
* Hierbas y especias
* Las recetas de Glutoniana
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* nosaltres

El primer repte, ja us he anunciat que era fer bagels, vam intercanviar les receptes una de més senzilla i una altra de més complexa, vam acordar el dia de publicació et voilà!

Era el moment oportú d'independitzar-me de la pani, així que per la porta gran! vaig decidir fer la recepta complexa, sempre he sentit dir que el món és dels audaços, així que..., us poso la recepta escanejada del llibre El aprendiz de panadero, l'única variació que vaig fer, en un moment d'aquells d'inspiració rebel: l'aigua de bullir no li vaig posar bicarbonat, li vaig posar una gran cullerada de mel, no recordo on vaig llegir que ho fan a no sé on... I us afegeixo quatre coses:

1.- Feia més bona olor acabats de sortir del forn que de sabor, prometien més que cumplien..., però amb una mica de formatge cremós, salmó fumat i cogombrets recuperaven una mica la dignitat..., o amb el farciment que més us abelleixi...

2.- Aneu fins el final de l'entrada on veureu la foto d'una ambició...

3.- No us perdeu els reptes mensuals de les Cooking Challenge...

4.- No me'n penedeixo gens de formar part de les Cooking Challenge, respecte als bagels, això són figues d'un altre paner...

La recepta:









Imatge d'una Boa amb pretensions de Baguel:

XXII Festa del Vi de Gandesa

És el cartell de la convocatòria de la Festa del Vi d'enguany

Com cada any, el primer diumenge del mes de novembre tenim una convocatòria a la que no podem faltar. Tot un cap de setmana ple d'activitats al voltant del vi de la Denomicació d'Origen a la que es suscriu, on hi participen activament les institucions, els celleristes i la ciutadania. Per a nosaltres, que des de la 8ena. edició, i si una força major no ens ho impedeix, hi acudim cada any. És el nostre moment de retrobar-nos amb familiars i amics de tota la vida, i de conèixer de nous, perquè malauradament els llaços més directes ja no hi són, però no volem renunciar a les nostres arrels, digeu-nos nostàlgics si voleu... que nosaltres:

De Roquetes vinc
de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo;
agulles de cap
agulles de cap,
agulles de ganxo...

que ni us ho imagineu...

Així que esteu convidats a participar en aquesta Festa, que cada any rep més visitants, perquè els vins de la Terra Alta, i els olis, i la mel i els..., i els ... tenen un potencial gastronòmic que val la pena descobrir. Així que:

US ESPEREM, QUE JUNTS XALAREM !

 Podeu consultar aquí les nostres anteriors entrades editades.
 I aquí per a més informació turística.

Amanida camperola amb vinagreta de mel

Pintura de Jacek Yerka

Ingredients:

Per a l'amanida:
 Fulls d'enciams diversos i al gust
 Bacó
 Daus de formatge manxec
 Pinyons torrats

Per a la vinagreta de mel:
 1 cc de mel de romaní o de milflors
 1 cc de vinagre blanc, també vinagre balsàmic, però blanc!
 2 cc d'oli d'oliva verge
 Un polsim de sal
 Un sustet de pebre blanc, opcionalment

Preparació:
Saltar els pinyons en una paella amb unes gotes d'oli d'oliva fins torrar-los. Saltar la cansalada fins que quedi cruixent. Reservar ambdues coses.

La vinagreta la preparem barrejant tots els ingredients i emulsionant-los ràpidament.

Per muntar el plat posem primer un llit amb les fulles de les crudités, i afegim la cansalada i els pinyons, millor si estan tebis, i el formatge manxec i amanim amb la vinagreta.

Suggeriment:
 Si teniu dubtes que no agradi la vinagreta de mel, podeu triar un altre amaniment, però no abuseu d'aquells que siguin d'un sabor molt intens perquè esmorteirà el sabor de tot el conjunt.

Notes:
cs: cullerada sopera
cc: cullerada de cafè

Bacallà a la mel

Fotografia de Josep A. Conesa

PLAT PATRIMONIAL Ingredients: o Bacallà o Mel de mil flors o de romaní o Farina o Oli d'oliva Preparació: Tallar el bacallà en tires no molt amples. Preparar una pasta amb l'aigua, la farina i la mel i arrebossar el bacallà i fregir-lo després. Servir-lo de forma immediata. Notes: o Hi ha qui abans li dóna un toc d'ebullició en una cassola de fang, amb la pell del bacallà a la vista, amb una fulla de llorer, un tros de canonet de canyella i julivert. Es retira quan comença a escumar i es deixa refredar i s'aixuga.

LA NOSTRA PROPOSTA Ingredients: o Bacallà o Mel de mil flors o de romaní o Pinyons torrats o Crema de llet / Suc natural de taronja o Farina o Oli d'oliva Preparació: S'enfarina el bacallà i es fregeix. En una safata de forn s'hi posa la mel, només una mica, els talls de bacallà, els pinyons torrats i la crema de llet o el suc de taronja si us heu decidit per aquesta darrera opció. Enfornar-ho no gaires minuts -8 o 10- amb el forn prèviament escalfat, a uns 200º. Suggeriments: o Nosaltres l'acompanyem amb verduretes al vapor, amb pèsols del Maresme, i de vegades també fem una salseta de sobrassada amb mel.

Conill amb mel i romaní

Ingredients:
o Conill
o Ceba
o Tomàquets madurs
o Mel
o All
o Oli d'oliva
o Farina
o Sal
o Romaní
Per a les mandonguilles:
o Carn picada (vedella i porc al 50%)
o All
o Pomes
o Pa ratllat
o Ou

Preparació:
Saleu els trossos de conill, enfarineu-los i fregiu-los en una paella amb oli ben calent i reservar.

Sofregir la ceba picada en una paella amb oli. Feu un brou de carn, bulliu-lo i afegiu-hi el romaní.

Per fer les mandonguilles: barregeu la carn de vedella i de porc, la poma tallada a trossets, ou batut, sal i pa ratllat. Feu-ne una mandonguilla, enfarineu-la i fregiu-la, reservar.

Afegir l'all picat, tomàquet i mel a la paella on aneu sofregint la ceba. Incorporeu-hi el brou colat i remeneu-ho. I per acabar, poseu el sofregit, les mandonguilles i les espatlletes en una cassola i deixeu-ho coure durant 30 minuts.

Notes:
Es pot prescindir de fer i posar les mandonguilles, però tenen el seu què.

Corder a la mel amb pilaf i magrana

Aquesta recepta és d’origen sefardí però no podem pensar-la com a jueva en el sentit que els aliments amb els quals treballarem no estan tractats com a kosher tal i com assenyala les normes mosaiques.

EL CORDER
Ingredients:
o Corder, 4 tallades gruixudes
o 1 cs d’oli d’oliva
o 1 cc de Maizena
o Suc de ½ llimona
o 1 cs de mel
o 100 cl de braó de carn
o Grans de ½ magrana (per decorar)

Preparació:
Saleu i unteu les peces de corder amb oli i daurar-les a la planxa per ambdós costats. Reservar-ho en una cassola de fang. Abocar el suc del corder en una cassola petita i afegir el suc de llimona i la mel, abaixar el foc i anar afegint la maizena fins disoldre-la. Abocar aquesta salsa a la cassola on heu posat les tallades de corder i donar-li uns tocs de foc viu sense deixar de barrejar.

PILAF AL SAFRÀ
Ingredients:
o 150 g d’arròs llarg (tipus basmati o gessamí)
o 1 got d’aigua (aprox.)
o 1 cs d’oli d’oliva
o ½ cc de safrà
o ½ ceba picada
o 1 cc plena de llavors de mostassa
o Canyella, ¼ de canut
o Sal
o Pebre
o 1 cs de pinyons

Preparació:
Rentar l’arròs fins que l’aigua surti neta. En una paella escalfar l’oli i sofregir la ceba fins que quedi transparent. Afegir la canyella i les llavors de la mostassa, remenar i quan crispegi afegir l’arròs i barrejar. Mullar amb l’aigua i no tocar més la preparació, deixar coure l’arròs i abans que acabi de coure’s desfer els fils de safrà al damunt de la preparació, salpebrar al gust i barrejar. Tapar la paella i deixar-lo coure a foc lent entre 3 i 5 minuts. Un cop passar aquest temps retirar-ho del foc i deixar-lo tapat per a que sui una mica l’arròs. Afegir els pinyons en cru, i ja podeu emmotllar-ho en cada plat.



PER MUNTAR EL PLAT
Al fons del plat li poseu la salseta del corder. Col·locar la tallada de corder en un costat del plat i en paral·lel el guarniment de pilaf al safrà moldejat. Tirar amb gràcia els grans de la magrana al damunt del tall de corder i pels costats.

Suggeriments:
o Us recomanem un vi extraordinari del Celler de Capçanes (DO Montsant), el Flor de Primavera, Peraj Ha’abib, el vi kosher que s’elabora per a la comunitat hebrea de no pocs països arreu del món. No és un vi econòmic però paga la pena de tastar-lo.

Notes:
cs: cullerada sopera
cc: cullerada de cafè

Mel i mató

Aquest postre està molt estès geogràficament a tota Catalunya.

No cal dir que hi ha una gran tradició d'elaboració del mató, a partir de fer quallar la llet fresca de cabra, ovella o vaca, amb qualls de procedència natural: l'herbacol és un bon exemple, o per fer-ho molt matusserament a casa amb un raig de llimona. És un formatge fresc, tou i sense crosta.

Respecte a la mel us podem dir que el seu ús entre els romans era molt preuat, l'usaven en les menges i en les begudes. Es té constància que els romans per obtenir-ne van enginyar el sistema de ruscos o arnes, més que buscar-ne de silvestre, així s'asseguraven aquesta exquisidesa.

Val a dir, que fins que no es va conèixer i estendre el consum del sucre, bastant tardanament, la mel era el principal edulcorant, així tenim una gran quantitat de dolços, rebosteria i pastisseria, però també era un essencial per al guis d'altres plats de caça i peix, especialment.

Ingredients:
o Mató
o Mel, també pot ser mel crua

Preparació:
Posar el mató en els plats i afegir-li al damunt la mel.

Suggeriments:
o Hi ha que no li posa mel i li posa sucre.
o Se li pot posar també nous o codonyat.
o Deixar a taula la gerra de mel per a què els més llèpols se'n puguin afegir més.

Notes:
o Us inserim un enllaç d'un post nostre en relació a una empresa perquè el modus de fer el mató no pot ser més tradicional, i al nostre gust destaca per la seva qualitat.
o Sobre la mel nosaltres tenim retirada per mel procedent d'Arnes i El Perelló.
o Però de mató i de mel de segur que en trobareu de molt bona qualitat en molts indrets i elaborats artesanalment per bona part de la geografia catalana.

Tulipa de mel i mató

Ingredients:
o Mató
o Mel de mil flors
o Llet fresca
o Tulipes de galeta

Preparació:
Amb el braç elèctric: batre el mató amb la mel de mil flors, tot aprofitant el xerigot del mató. Anar afegint la llet per a què vagi adquirint una textura cremosa i fina.
Omplir les tulipes amb la crema anterior, però fer-ho al moment de servir perquè sinó es remulla la galeta.


Suggeriments:
o Servir fresc.
o Per decorar es pot utilitzar melmelada o confitura: d’aranyons, mandarina, etc.

Notes:
o Els sabors s’han d’anar equilibrant de tal manera que no predomini massa la mel i resulti uns postres enfarfagosos. També és convenient treure la gerra de mel a la taula per si algun comensal se’n vol servir més.
o Si es vol fer una presentació més sofisticada o espectacular:
o amb pensaments cristal•litzats.
o amb la fruita alquequengi (alicacabí) oberta com una flor.
o pinyons torrats
o amb la vostra imaginació.

ETIQUETES: Cuina catalana, Postres, Receptes, Tot l'any