Avui us proposo màgia!
aquest paisatge és l'escenari:
"Passejant per l'hort noto la garbinada
com em porta la flaire de les tomates madures,
dels préssecs a punt de madurar... la mirada em marxa
cap a les humils flors del carbassó.
Continuo admirant com van canviant de colors els
"primentons" (pebrots), i ja m'enlluerno amb les flors...
les roses, els clavells... quina màgia!!!"
Aquest mes va ser la
Mercè que va proposar el repte mensual i va proposar-nos de fer alguna recepta amb flors, per allò que el mes de maig és el mes de les flors per antonomàsia. D'entrada, vaig evocar els temps de col·legi amb les religioses de la
Sagrada Família de Sant Andreu i de les ofrenes florals que portàvem les alumnes a Santa Maria, a la capella del col·legi, és un dels records que conservo més entranyable, aquest i els recitals que fèiem als avis de la
Casa Asil que administrava la mateixa ordre religiosa i que col·legi i Casa Asil compartíem espais i hores de sol.
Va,
buenu! la iaia batalletes ja ha acabat! Uns dies abans de decidicir-me i cercar receptes amb flors s'havia posat en contacte amb mi la
Diana, de l'
Hort Arsis, per parlar-me de quelcom que em va semblar no només original sinó que atrevit i golós alhora: les confitures, gelees i gominoles que fa de manera artesanal principalment amb flors, encara que no únicament... No vaig dubtar ni un segon a dir-li que m'encantaria que m'expliquès el seu projecte i com no tardaria a anar a
Gandesa per la Romeria de la
Fontcalda... ens podríem veure i parlar-ne.
 |
| Logo i fotografies dels pètals de flors i de l'hort, facilitades per Hort Arsis |
El dissabte abans de la Romeria ens vam trobar per la tarda, la
Diana és una dona amb un somriure que il·lumina, oberta i franca, parla de la seva feina amb una passió encomanadissa que em va subjugar. Em va explicar el per què del seu projecte: havia heretat unes finques que havia conreat com a hort el seu pare i que eren molt abundoses, en un moment donat es va haver de plantejar què en faria de tanta abundor de verdures i hortalisses, i també de flors que hi havia... Com la cuina sempre li ha agradat molt va començar a fer pastissos, però tampoc era suficient... així que es va plantejar de conservar-ho...
Tot el que avui veureu no és fruit de
patam-txis-pum! i ja tinc confitures i gelees sortides d'un barret. La
Diana és tenaç i fa una feina d'investigació prèvia i de provatures fins que troba el punt que diu: és això! volia exactament això! o, això és millor del que desitjava! També treballa en la recuperació de receptes antigues com els pètals de tomàquet amb all i romaní o la gelea de flor de pi.
Els productes són naturals i sense tractar, volen arribar a les taules amb les aromes de la
Terra Alta, per això les tècniques de conservació són respectuoses i també naturals, empra la pectina de poma o l'alga agar-agar en els processos i les flors, per a què no perdin propietats ni olis essencials, es recullen, es treuen els pètals i s'elaboren les conserves d'immediat.
"Sento un gran respecte per la mare terra, un gran agraïment per tot el que ens regala tan amablement. M'apropo a ella amb molta cura de no fer-li mal, agafo el que necessito per elaborar amb molt d'amor totes aquestes delicadeses que ens transporten a l'essència mateixa... la natura... conservant l'aroma, la frescor, el gust que tanmateix ella ha creat.
La "serra", un gran jardí que el meu pare em va descobrir, on trobo totes les flors i fruites que utilitzo. L'hort d'Arsis, el nostre racó de pau, on generació rere generació ha conreat tot tipus d'hortalisses respectant el medi ambient per poder extreure el millor de cada fruit.", diu la
Diana.
La creativitat de la
Diana no està renyida amb la feina rigorosa, ans al contrari, l'èxit del seu projecte és la perfecta conjunció d'ambdues coses, i si us penseu que
Arquímedes va sortir nuet cridant pels carrers de Siracusa:
Eureka! eureka! per posar els peus en remull en una banyera, sense parar de donar-li voltes al magí, prèviament, com fer per calcular el pes dels metalls, aneu molt errats... Així ens trobem que la
Diana ha volgut recrear amb les seves conserves: els postres de pijama (préssec, pinya i vainilla) o la beguda de quan joves, la pinya amb Cointreau, els calçots cuits a la llenya, les tomates amb coralet (bitxo), les borraines, els sabors dels ametllons, llimona amb te de roca... la seva imaginació no té aturador i els prestatges se li omplen de flors de: romaní, roses, violetes, timó (farigola), clavells, calèndules, badocs, gessamins, dents de lleó, caputxines, espígol...
No em direu que no és emocionant tenir un jardí al rebost!!!???
La
Diana prefereix anar investigant i fent conserves noves i fer les quantitats que no l'obliguin a pervertir el producte que ofereix, per això quan se li han acabat les gerretes de pètals de tomàquet, se li han acabat fins que el seu hort li dispensi aquesta matèria prima en òptimes condicions i en pugui tornar a fer... Parlant de gerretes! els envasos de vidre estan triats de manera molt especial... són com les gerretes que antany es conservaven els aliments en oli, la mel, etc. encara que eren gerretes de terrissa ella ha volgut donar visualment aquest record amb una clicada d'ull divertida: les etiquetes principals són una representació d'una cara somrient... com se us queda l'
everibodi? eh?
Tampoc està renyida amb la modernitat... L'
Hort Arsis està al
facebook i s'hi està treballant en la seva pàgina web:
www.hortarsis.cat
I de l'operació biquini, què!? no cal que pas patíssiu, si les proporcions de sucre per quilo de fruita o hortalisses empra de 400/300 grams, respectivament, (i que ja no és gaire...), amb un quilo de pètals de flors només ho fa amb 150 grams, així que no cal renunciar a un toc esplèndid i delicat en els nostres àpats. Sabeu? la
Diana parla d'acompanyar formatges i carns amb les seves conserves, però estic segura que amb una llesqueta de pa sola o acompanyant algun peix també poden donar molt joc, a ca nostra ho pensem provar!!!! Au! us deixo el catàleg per a què saliveu una bona estona ;)
I espereu les novetats en les que està pensant la
Diana,
no us les vull avançar però donarà campanades a la
Festa del Vi de Gandesa. No ens estranya gens que dongui unes conferències de cuina emocional...
Sabeu? aquesta entrada em satisfà per partida doble:
- En l'actual situació que apareguin aquestes iniciatives com petites flors boscanes m'omple d'esperança envers el futur, potser és una pinzellada, però som un poble treballador, amb iniciativa i empenta, imaginatius i amb tenacitat. Si sembrem, recollirem...
- La segona és per la Terra Alta, una zona amb un potencial humà, una gastronomia, una història, un paisatge i uns recursos naturals brutals, amb unes matèries primeres de categoria. Aquestes iniciatives juntament amb les que ja estem notant en el món del vi marquen un camí, un bon camí, però molt de camí per recórrer encara..., amb els olis, amb els productes de l'hort i la fruita, amb un turisme no trinxeraire. Cal deixar la modèstia malentesa a un racó i confiar més que la Terra Alta té a l'abast l'excel·lència. Fa anys que ho penso i ho dic i no em cansaré de fer-ho! collons!
Recepta transcrita que ens ha proporcionat generosament Hort Arsis:
pastís amb pètals de calèndula
Ara es el temps de les calèndules
250 g de mantega sense sal, fosa
250 g de sucre
4 ous batuts
250 g de farina
1 culleradeta de llevat
La pela ratllada d'una taronja i d' una llimona
3 cullerades de pètals de calèndules fresques
Engreixeu un recipient d' alumini. Bateu la mantega amb sucre i afegiu-la a la barreja cremosa (ous, farina i llevat). Agregueu-hi les peles ratllades i els pètals de calèndula. Poseu-ho en un recipient i després al forn, escalfat prèviament a 180 graus, durant aproximadament un hora, ruixant-ho amb sucre.
Refredeu-ho durant 5 min, després remeneu el recipient.
No us oblideu de visitar les sorprenents propostes florals de les Cch ;)
