Bunyols de cigrons dolços de la Mireia Carbó

16.3.12


Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics...,  però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta...,  i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)


Ingredients:


Per a la massa
  • 200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
  • 200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
  • 60 g de mantega
  • 50 g de farina (la vam tamisar abans)
  • 2 ous
  • 1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
  • 1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)
Cocció i acabat
  • Sucre
  • Canyella en pols (no en vam posar...)
  • Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
  • Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer
Preparació:
  1. Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
  2. En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
  3. Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
  4. Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
  5. Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
  6. Posar la massa en la màniga pastissera.
  7. Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
  8. Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
  9. Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.
Notes:
(*) cp: cullera de postres
- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!
I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera:


10 comentaris

  1. olé! Ës ben bé que a la pastisseria es pot fer màgia... els veig una mica complicats per a mi, però per tastar-los... ara mateix m'hi poso! Petonet

    ResponElimina
  2. La pràctica és el secret dels bunyols, conèixer la texutra que ha de tenir la massa, la temperatura de l'oli i com tirar-los amb la màniga pastissera ;)
    Ara ja ets tota una experta!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Quan li vaig sentir la recepta a la Carbó vaig flipar... amb cigrons!! I el cas és que es veuen molt apetitosos :))

    ResponElimina
  4. bufa!! bunyols i cigrons...això s'ha de provar!! jo també m'apunto a deixar de fer opcional el toc de l'anis!! :-)

    ResponElimina
  5. T'han quedat ben macos!!!! encara no els he fet, a veure si m'animo aquest cap de setmana!!
    Petonets

    ResponElimina
  6. No puc parar de riure jajaja, te imagino con la espada láser y el crucifijo intentando controlar la masa de los bunyuelos!!!! Los de la foto son perfectos!! Ya le dejé escrito a Gemma que estos los tenía que preparar si o si!!! Me llaman muchísimo la atención!! Lo que daría yo por ir a una de las clases de la Carbó y sentadita bien cerca tuyo para comentar las jugadas jajajajaja, nos enteraríamos de algo con lo que nos reímos juntas???? Un petóooooo

    ResponElimina
  7. Desprès d’aquesta odissea buñolística veig que tindre que provar-los, perquè els de la foto estan dient mengem.
    Quan el Miquel va arribar amb la recepta doncs “bunyols de cigrons” “com que no” jejeje
    Molts petons

    ResponElimina
  8. jajajaja, quina gràcia Maragda amb la niña del exorcista! ets la bomba. Els bunyols m'agraden de totes maneres, però aquests amb cigrons els hauré de tastar!!! molts petonets guapa (PD: aquest mes a Memòries d'una cuinera, estem recollint receptes de bunyols per si vols deixar l'enllaç ;P)

    ResponElimina
  9. Ara us han quedat perfectes.
    A mi em va sorprendre molt que es fessin amb cigrons cuits, pensava que estaven fets amb farina de cigrons.
    Gràcies per participar!
    Petons.

    ResponElimina
  10. També els he fet i ahn agradat força!!t'han quedat molt xulos!!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design