Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:
amb anxoves i formatge brie o
amb formatge idiazabal i codonyat
A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)
Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)
Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat
Ingredients:
2 llibrets de llomillo per cap*
Farina blanca
Un ou batut
Farina de galeta
Sal
* A la vostra xarcuteria de confiança us poden preparar el llomillo obert per a muntar els llibrets a casa, i aquí sí que a nosaltres ens agrada que el llomillo sigui de primera...
amb anxoves i formatge brie
Filets d'anxova
Llenques de formatge brie
amb formatge idiazabal i codonyat
Tallades de formatge idiazabal
Làmines molt fines de codonyat
Preparació:
Batre l'ou amb un xic de sal i reservar.
Obrir els llibrets i posar un pèl de sal només als llibret que destineu a preparar-los amb l'idiazabal i el codonyat.
Farciu els llibrets amb els ingredients de la vostra elecció procurant que el farcit no sobresurti dels llibrets.
Passeu-los primer per la farina blanca, després per l'ou i finalment per la farina de galeta. Reservar.
En una paella ampla posar oli a escalfar i quan ja està calent podeu fregir els llibrets, que no costa gaire estona fer-ho.
Quan retireu els llibrets posar-los en paper absorbent per a treure l'excès l'oli.
I ja estan a punt de menjar! són molt bons calentons o freds (milloren molt d'un dia per l'altre).
Tornem a obrir les portes d'aquest bloc, després d'un primer trimestre carregat de feina, d'inesperats (uns de bons, altres nefastos...), d'improvitzar sobre la marxa i una mandra infinita per tornar a agafar carrerilla.
No hem complert amb alguns compromisos adquirits i ja d'avançada anunciem que els complirem tots i només ens resta que demanar-vos disculpes pel nostre silenci durant aquest temps.
Pugem al carro del bloc una mica xispats, no és d'estranyar perquè el repte d'aquest mes és com una mena de vici, de provar i provar còctels ;).
El còctel que hem triat té la seva història, la primera vegada que vaig provar un Bloody Mary va ser en un avió, tornant de la lluna de mel, per allò d'exòtic que tenia el nom..., va ser tastar-lo i: puaj! ecs! ecs! i requeteecs!!!!! No va ser fins aquest estiu passat que ens vam trobar amb una colla d'amics i el Ramon Boldú ens va preparar aquesta versió que no hem parat de fer a casa, i està tan escandalosament bo que entre els dos gats que som a casa no parem fins que s'acaba la darrera gota de la coctelera, eps! els festius que estem per casa i fem aperitiu! a veure si ara us penseu que anem tajás les 24 hores del dia, 365 dies... Però allò d'un diumenge tontet..., aperitiu..., dinaret... i sofaret... uf! I si el maridet es fa una birra jo canvio, per mandra, a fer un Spritz que també em faria mal...
Em consta que hi ha altres maneres de fer-lo, no es fa amb coctelera, es remou i no s'agita, però què voleu que us digui, aquest a la Boldú o als 7 tocs és el que m'agrada!!!! Especialment ara que arriba la caloreta és ideal.
Rescateu la coctelera que comencem!
Ingredients:
Suc de tomàquet ben fred, el que més us agradi...
7 tocs de vodka
7 tocs de salsa Tabasco
7 tocs de salsa Perrins
3 glaçons de gel
Preparació:
En una coctelera domèstica posar els 7 tocs dels ingredients, els 3 glaçons de gel i omplir fins dalt del suc de tomàquet.
Ballar una samba amb la coctelera (tancada), a dalt-a baix, un-dos, esquerra-dreta (no! no estem a Barrio Sésamo!), els glaçons fan la seva comesa (¿recordeu que abans els pinta-ungles de perla portaven una boleta que ajudava a barrejar el menjunje? doncs lo mismo mismísimamente...)
Bé, ja veieu! no només ens refrescarà i delectarà sinó que ens farà estar en forma i poder lluir tipín a la platja. Es recomana practicar un o dos cops per setmana :D
No us oblideu de visitar les sorprenents propostes etíl·lico-cocteleres de les Cch ;)
Semblava que els dies de fred no arribaven... però ja són aquí! i ara ens ve tan de gust menjar unes bones sopes que fan reviscolar el cos..., així que estem recuperant una sèrie de sopes de pa, escaldades, amb pa torrat, que d'orígens ben humils i ben del camp o del pastoreig esdevenen quasi bé un luxe, com ara són aquestes, perquè el preu de les múrgoles estan pels núvols de més enllà de la lluna... :(
Les múrgoles tot i ser bolets de primavera en trobem tot l'any de seques, que si es compren en llocs de confiança un cop hidratades són la mar de gustoses.
En les dues darreres setmanes ha passat de tot: noves caigudes a l'estil Superman (afortunadament sense seqüeles!), l'internet de casa espatllat, va cascar la rentadora que RIP, vaig extraviar i trobar el mòbil, em va tocar per sorteig una bossa amb coses xules, d'altres sorprenents i d'altres que "pesaven i feien bulto :S", he anat a activitats blocaires, a cursos diversos, no he tingut un minut de descans fins ara...
Aquesta entrada la vull dedicar a la meva estimada amiga Elvira, deLos cerezos en flor, per molts i molts motius: perquè sí, perquè l'estimo molt, perquè sap arrancar-me un somriure i si cal una risotada, perquè part de les receptes d'avui en va ser l'artífex amb l'anterior repte de les Cooking Challenge, sí el del picnic, i una altra de les receptes fa temps que me'n va parlar i mentre ho feia anava salivant com una desgraciada que vaig deixar un bon toll en terra. Així que va per tu! Elvira!
Crussanets de mantega amb formatge roquefort i mel
Aquesta recepta la vaig recopilar de fa molts i molt anys, quan vivia encara al barri de Sant Andreu, del que en sóc filla, exisitia una crussanteria que feien autèntiques meravelles amb els crussants que els farcien de l'imaginable i del per imaginar. Amb els crussants de roquefort i mel va ser un amor a primera vista... i més fàcils de fer impossible: 1, 2, 3!
Ingredients:
Crussanets petits de mantega (millor si són cassolans)
Formatge roquefort
Xic de mel
Preparació:
Obrir amb cura els crussanet i posar el formatge roquefort
Posar-li un xorrinet de res de mel i tapar els crussanets
Escalfar-ho al forn
Ja us ho he dit que era de fer en 1, 2, 3!
Batut siri Eirin
Aquesta recepta va aixecar moltes expectatives quan es va parlar d'ella, així que espero que estigui a l'alçada d'aquestes... Aquesta recepta és una recreació d'unes POSTRES, sí, sí, postres que vaig tastar en un restaurant Siri i vaig pensar que seria molt original proposar-ho com un aperitiu diferents i refrescant...
Ingredients:
1 iogurt tipus grec
Llet (nosaltres desnatada)
All picat
Sal
Glaçons
Preparació:
Excepte els glaçons, posar tots els ingredients a batre fins que quedi una emulsió molt fina, us aconsellem que aneu provant si us agrada amb més punt d'all o de sal, fins que trobeu el punt que us agrada, a nosaltres ens agrada amb un toc suau d'all, però sí que es noti salabroset...
S'ha de servir molt fred i nosaltres quan ho fem amb gots grans li afegim a més a més glaçons.
Us atreviu a experimentar...?
Maduixes amb anxova i salsa reduïda
Aquesta és la recepta reina, reina Elvira dels Meus Amors! Em va dir la seva procedència però no ho recordo, i us asseguro que no només està d'infart de bona sinó que la salseta reduïda li hem fet molta sortida, a vegades l'hem congelat i tot i després hem amanit amb ella amanides, i és una cosa de posar els ulls en blanc... i qui digui que sóc una exagerada, en aquesta ocasió és un no rotund!
Ingredients:
Maduixes
Anxoves
Per a la salseta:
Maduixes
Suc de taronja
Viangre d'arròs
Sucre morè
Preparació de la salseta:
Fer unes hores abans o el dia anterior la salseta.
Tallar a dauets petits les maduixes, després de netejar-les bé.
En un bol posar-hi els trossos de maduixes, el suc de taronja, el vinagre d'arròs i el sucre morè i deixar-ho reposar durant unes hores, que les maduixes suin.
Passat el repòs posar-ho en un cassó i deixar-ho reduir a foc lent.
Muntatge del plat:
Fer una base amb la salsa reduïda. Embolicar les maduixes amb els filets d'anxova i col·locar-ho damunt de la salsa.
Notes:
Ja us he dit que aquesta salsa quan la faig i en sobra la congelo, i ara que venen tant de gust les amanides fresques és un amaniment divertit, gustós i d'un color molt alegre.
Encara esteu a temps de gaudir dels dijous, fins el dia 14, d'aquesta activitat, #cargolsiflamencu que organitza @Moritz, amb la col·laboració de Pumm i que es fan a la Caseta del Migdia de Montjuïc. Divertida, singular, desenfadada, a l'aire lliure, és ideal per passar un vespre-nit a la fresca amb els amics, sopant caragols i més cosetes amb un quadre flamenc al que després podeu aplaudir fins pelar-vos les palmes, llençar clavells i ballar al seu ritme, tot pel mòdic preu de 19€! no us ho perdeu!
Anirem provistos d'una bona cistella i molta fatada, una nevera amb refrescos, cerveses i vi; termos amb cafè i alguna botella per a les gotetes... No s'ha d'oblidar una borrasa per fer la siesta, que s'agraeix després de la manducància.
Primer esmorzarem bé que després ens espera una bona pedalada fins el Santuari.
Un bon got de suc de taronja sanguina (o normals, si de sanguines ja no en hi ha)
Cafè amb llet, cafè o infusions que tingueu habitud de prendre per desdejunar, que aquí sí que hi ha barra lliure...
Crussanets de mantega amb roquefort i mel
Taronges sanguines
Suc de taronges sanguines
Ara ja ens calcem les sabatilles, una gorreta i ens enfilem a la bici.
Plànol, Puig Cavallé i detalls de l'ermita de la Fontcalda
Ja hem passat La Fonteta, hem vist el Frare, deixem enrera el camí de la Vall de Navarro i enfilem el Coll d'en Canar, que un cop es passa a la zona solejada i en un dia molt clar es pot vislumbrar: el riu Ebre, Tortosa, el Delta, el Mont Caro i la Serra de Cardó. Ja ens apropem al Cap de la Costa. Farem una parada i prenem alguna galeta i una beguda isotònica o els que sou d'entrepà, olives i traguet de vi... al gust... que a partir d'ara baixarem les Costes de la Fontcalda i les vistes són espectaculars: la Fontcalda al fons, al davant la Tassa i a la dreta les Agulles de Bot...
Camí de la Fontcalda
Quan arribem a la plaça del Santuari fem un trago de la font d'aigües salutíferes, que diuen que si les beus tornes a la Fontcalda (a nosaltres ens ha sortit efecte la dita...) I ja podem anar a remullar-nos els peus als Xorros o si fa caloreta podem xipollejar en les piscines naturals dels Estrets.
Els Estrets, la Plaça, el cimbori de l'ermita i la Mare de Déu de la Foncalda
Com ha passat el matí! i com el solet apreta anem a l'ombra del merendero i anem a preparar el vermutàs.
Eps! Txeics! que s'ha de deixar al riu el meló i la síndria que es refresquin mentre dinem.
Alsa manela! ens hem oblidat de les olives i els berberechos, un voluntari o voluntaria per anar al bar..., que també s'ha de fer una mica de gasto... o unes postals, uns recordatoris o unes cintes de la Mare de Déu de la Fontcalda.
Quin vermutàs que ja tenim les olives i els berberechos i de casa portem:
I indispensable: una bona becaina a l'ombra! jajajajajaja
I si no us fa patxoca el nostre menú o no voleu anar carregats amb tots els bartolos sempre es pot fer un menú al Restaurant de La Fontcalda que en tenen de diversos i a mòdics preus, alguna satisfactòria sorpresa ;)
Esbanits i un xic cansats tornem a casa,
però no es pot negar que hem passat
un dia fabulós amb vosaltres!
Cap a casa de buit...
Les RECEPTES següents les anirem posant en successives entrades:
Les Cooking Challenge estem aquí de nou, amb un nou repte, aquest cop ha estat la Maria José de Dit i Fetque ha triat el repte: el Simnel, una tarta pasqual anglesa, flonja i amb fruites confitades, coberta d'una capa de massapà que es decora amb once boles que representen els once Apòstols (a Judes el desterren del pastís, per dolentot!). Quan la Maria José ens ho va proposar vaig recordar que tenia als pendents una mona de massapà molt curiosa que encara es fa avui en dia al Forn del Castell de Gandesa i en algunes cases de la Terra Alta.
La meva intenció era fer el Simnel i també la mona de massapà terraltina ja que totes dues comparteixen calendari i tipus de dolç, però ja sabeu que estic amb la pata xula que semblo la viudita del conde Laurel i tot se'm ralenteix de mala manera... i només he tingut temps de preparar la mona de massapà, que veureu que la preparació és un cop de puny i que he estat més estona amb les fotografies i en redactar la recepta que en fer-la...
Com sempre! hem de donar les gràcies d'aquesta apuntació a la Fontcalda Blanch perquè és ella qui ens va posar sobre la pista d'aquesta mona tan peculiar i que ha obtingut la recepta d'una veïna seva, així que les gràcies doblement per a totes dues! A més, com diu la Fontcalda: si sobra es conserva més llargament que altres tipus de mona ;)
La mona de massapà es decora amb les tradicionals flors de pa d'àngel i anissos de colors però la nostra l'hem decorat amb fruita confitada per fer un agermanament amb el Simnel :) que de fet era el repte a fer...
Això sí, entre el cóc en mel i aquesta mona aquests dies són com un atemptat contra l'operació bikini, potser per contrarrestar la frugalitat de la dieta quaresmal i aportar sucres que el cos necessita també... I una curiositat: divendres vam anar a dinar al Snb Restaurante (Salerno-Nápoles-Barcelona), un restaurant italià brutal que tenim la sort de tenir-lo al tocar de casa i vam tastar plats de Pàsqua i de postres hi havia un dolç de massapà! però aquest era banyat amb xocolata, així que aquesta fal·lera massaperil internacional és digna d'estudi...
També com el cóc en mel em porta a la meva infantesa, la mona de Pàsqua també ho fa. Amb el cóc en mel us vaig portar de Via Crucis al Calvari, amb la mona us porto a berenar-nos-la a La Fonteta on es celebrava la Festa dels Quintos, amb jocs i competicions a l'aire lliure (curses de sacs, pescar amb la boca pomes flotants dins de ribells, etc.) i un cobejat sorteig final. Però com aquesta àvia rapatània que us escriu ja li falla la memòria no recordo si es feia en diumenge (el més probable) o en dilluns de Pàsqua, que normalment era el dia que els buida asgorfes marxàvem cap a Barcelona, i buida asgorfes perquè marxàvem carregats de vi, oli, baldanes, xoricets i altres menges bones, que més que família semblàvem els recaptadors d'impostos medievals, jajajajajajajaja.
Per cert! mentre estic acabant de programar aquesta recepta estic escoltant les caramelles de Sant Antoni de Vilamajor: magnífic! i una delícia aquesta sensació de festivitat.
Vinga! prou xerrameca i anem per feina!
Ingredients per a una mona petita (*):
Per al massapà
250 g d'ametlla crua en pols
160 g de sucre, millor del llustre (1) (en l'apuntació original serien un 185 gr)
1 clara d'ou (2)
Raspadura d'una llimona (opcional que nosaltres sí hem posat)
Per a la cobertura
1 clara d'ou
2 cs de sucre llustre (3)
Per a l'acabat:
Bocinets de fruita confitada
Preparació:
Fer al massapà
Barrejar l'ametlla, el sucre i la raspadura de llimona, i anar afegint les clares d'ou d'una en una.
Ha de quedar una massa que no s'enganxi gaire a les mans.
Estirar la massa i unir els dos extrems, formant un anell, encara que aquí nosaltres vam optar per emprar motlles d'emplatar.
Fer la cobertura
És l'operació una mica mes delicada.
Posar una olla amb força aigua al foc i al mateix temps començar a pujar les clares d'ou i el sucre llustre a punt de neu molt fort.
Escudellar amb compte a un plat metàl·lic, o altre adient que es pugui posar al damunt de l'olla quan bulli, nosaltres vam batre la clara en un recipient de vidre apte per a la cocció.
Posar el plat o recipient al damunt de l'olleta amb l'aigua bullint i que ha de seguir bullint mentres duri el procés, vaig remenant amb moviments envolvents fins que s'assequen les vores del plat i queda una pasta suficientment dura per posar-la damunt del massapà.
Si la cobertura queda massa líquida es pot fer-hi un cop de forn, però molt lleuger ja que ha de quedar molt blanqueta.
Per a l'acabat:
Vam usar bocinets de fruita confitada, però el suggeriment inicial és de decorar-ho uns anissos de colors i unes flors de pa d'àngel.
Notes:
(*) Proporcions per a una mona més gran segons l'apuntació original: Per al massapà
1 Kg d'ametlla crua en pols
750 g de sucre
4 clares d'ou (si l'ametlla està molt humida amb tres clares en hi ha prou)
Raspadura d'una llimona (opcional) Per a la cobertura
2 clares d'ou
4 cs de sucre llustre (3)
(1) Hem rebaixat la proporció de sucre que no resultès massa dolç (2) O una mica més si l'ametlla està molt seca (3) cs: Cullerada sopera
MOLT BONES PÀSQÜES A TOTHOM!!!
No us oblideu de visitar les propostes de Simnel de:
Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...
Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.
És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.
En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...
Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.
Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?
Per a la Mercè que estimem tant i tant... Milions de dolços petons!
Aquestes celebracions de les revetlles, d'origen pagà, celebraven l'arribada del solstici d'estiu, i també eren festes iniciàtiques on el foc era la porta de pas de la infantesa a ser adult, particularment per als homes.
Aquestes festes es van reconduir al cristianisme, com tantes altres, perdent part del seu paganisme en quant a contingut però no en determinades formes (saltar per sobre de les foguera, p.e.). Així doncs es celebraven revetlles les vigílies de: Sant Joan (23 de juny), Sant Pere (28 de juny) i Sant Jaume (24 de juliol). Sembla que la de més tradició, antiguitat i arrelament és la de Sant Pere, que no fa molt de temps es va eliminar com a dia festiu, conservant el festiu de Sant Joan per motius poc religiosos o tradicionals...
Com recordo que es celebraven aquestes revetlles:
Durant uns mesos abans de les revetlles a les cases es recollia mobles en desús, fustes i altres materials combustibles que formarien la pila comunitària a la que després se li calava foc, la famosa fogata de revetlla.
Com també coincidia amb el final de curs, els estudiants aprofitàvem les flames per a què de manera simbòlica es cremessin els llibre escolars, però no tots, que després havien de servir per als germans més petits...
Al vespre de la revetlla, es baixava al carrer -tot el veïnat-, s'apilaven els mobles i altres estris per preparar la foguera. Foguera que era, i és, encesa per una torxa -encara avui dia...-. Torxa que surt del Canigó i que recorre totes les terres catalanes encenent les fogueres (ara estan prohibides les particulars o veïnals i només es permeten les que organitza cada administració local...).
Quan ardia la foguera s'estilava a llançar píules, petards, coets, bengales, bombetes, trons, traques, corre-cames, en fi..., tota l'artilleria d'artificials inimaginable..., que ara també està molt limitat i fins i tot prohibit pel risc d'incendis ... D’altres han estat prohibits com els mistos garibaldi (de petita em fascinava el seu xisporreig!), per mor que els nens no se’ls posin a la boca i no s’intoxiquin amb la pòlvora, que es cremin... Potser en la meva generació els pares, i els adults en general, estaven més al cas i la seva observància envers els menuts evitaven molts accidents pel quals ara s’han prohibit tantes coses.
Mentre els nens gaudíem amb el foc (foguera i jocs artificials) els grans compartien les coques i el cava, en aquells moments tothom en deia xampany..., és clar que els nens també..., que fins i tot i a partir d’una determinada edat se’n deixava fer un glopet de cava, i com no!? ¡com reien els adults veient les ganyotes que posàvem amb les bombolles picantones!
Una altra cosa que recordo amb certa nostàlgia és com s'engalanava tot amb banderoles i fanalets de paper que s'il·luminaven per la nit, i després aquella ferum de pòlvora cremada que impregnava l'ambient.
Fa molts anys i és una cosa que es va perdent, com vestigi de la festa pagana dels seus orígens, els xavals aprofitaven les brases de les fogueres per saltar pel damunt, seguint aquest ritus iniciàtic d'entrada a la virilitat.
Avui en dia:
Aquestes festes s'han vist mutilades per prohibicions i han perdut el caràcter alegre i comunitari que tenien, així que per general les persones ens reunim amb amics, coneguts i/o família i ho celebrem de manera més privada. I així, sopem plegats, mengem la coca i prenem el cava en p’tit comité.
Les Coques:
A casa, la meva mare feia una coca amb base de pa de pessic i la decorava amb fruites confitades (cireres, taronja i síndria) i pinyons i sucre. I la de llardons es comprava a la pastisseria, que prèviament havíem encarregat i després recollíem fent llargues cues a la pastisseria.
De coques, avui en dia, en hi ha per a tots els gustos però ja fa uns anys que m'encarrego de fer la de llardons, sempre l'havia preparat amb massa de full però enguany vaig provar -cap a principis del març- d'assajar, amb algunes modificacions que us indicaré en cursiva..., la que havia vist al bloc de la nostra Mercè, i em vaig enamorar! així que aprofitant l'avinentesa l'he tornat a fer, i la repetiré per a la Nit de Sant Joan, encara que enguany hauré de canviar els pinyons per ametlles, un amic nostre li acaben de descobrir que té al·lèrgia als pinyons :(
Aquesta coca ha tingut molt d'èxit a la xarxa, a la que li sumaré la preparada amb Panificadora:
Ingredients:
400 g de farina de força
200 g de llet semidesnatada
175 g de llardons
150 g de llard
100 g de sucre
25 g de llevat fresc
5 g de sal
1 cs de matafaluga
50 g de pinyons + 50 g de pinyons per a decorar
Preparació: 1.- Desfem el llevat amb una cullaradeta de sucre, una cullera de farina i un xorret d'aigua tèbia, ho deixeu durant 10 minuts per comprovar que el llevat és actiu. Aquest truquet me'l va ensenyar la nostra Elvira ;)
2.- Tritureu els llardons amb els primers 50 g de pinyons. Un cop triturats afegir la matafaluga, barrejar i reservar.
3.- Escalfar la llet fins que estigui tèbia, i abocar-hi la barreja anterior i el llard i remenar.
4.- Posar aquesta darrera amalgama a la cubeta de la panificadora, afegir-li la sal, el sucre i la farina, i per últim el llevat.
5.- Programar la panificadora, segons el model que tingueu, al programa d'amasar, pero que no llevi!
6.- Acabat l'amassat deixar reposar durant 30 minuts, jo la deixo a dins mateix de la panificadora, però si no voleu treure l'heu de tapar amb un drap i deixar-la en un lloc que no hi hagi corrent d'aire i la temperatura sigui estable (a vegades vaig servir el microones per aquest ús).
7.- Damunt de paper de forn, estireu la massa i li doneu la forma desitjada (la forma ovalada és la més característica de la coca de Sant Joan).
8.- Mentre aneu preparant-ho tot, deixar el forn encès a 50ºC. Apagar el forn i deixar la coca tapada durant tota la nit dins d'aquest. La Mercè adverteix que és preferible aquest repòs... El truquet d'encendre el forn per als segons llevats és de la nostra Quo ;)
9.- L'endemà, decorar amb els 50 g de pinyons restants, presionant un xic per a què s'enganxin, espolvorejar de sucre i cap al forn a coure. Nosaltres abans d'enfornar humitegem el forn.
10.- La temperatura del forn es recomana sobre els 175ºC, el temps segons el forn i si us agrada més o menys torradeta...
11.- Deixar-la refredar. Esperem que us agradi i que vagi de gust, ara la feinada serà vostra en triar quina feu de tantes com s'editaran avui... ;)
Com voleu que no me les estimi, a les Cooking Challenge! amb el fotimer de coses que estic aprenent amb elles!
Venim del nord venim del sur de terra endins de la mar enllà...
Us anàvem a deixar l'havanera Mar de Sant Pol , per a què us acompanyés en aquesta degustació, però finalment ens hem decidit pel Virolai:
Aquesta recepta està extreta i adaptada del llibre de la Carme Ruscalleda, Cuinar per ser feliç, i ara que els maduixots estan en el seu moment òptim n'hem comprat, i ho hem fet de les de la Vallalta que excel·leixen pel seu sabor i gust. Aquesta recepta la dediquem a les estimadíssimes Cooking Challenge, i molt especialment a la Mercè.
Ingredients:
* 2 k de maduixots nets i eixugats
* 4 llimones
* 1200 g de sucre
* 2 cs de pebre rosa
* Pots de vidre
* Aigua
* 1 rajolí de vinagre
Preparació:
Dues hores abans, netejar els maduixots amb aigua abundant i sense treure'ls la corona verda, tallar-les a quarts o més petites, col·locar-ho en un bol gran i afegir el suc de les quatre llimones i els sucre. Remenar-ho i deixar que els maduixots plorin. En aquest cas ho vam deixar reposar en una cassola de fang amb la que posteriorment en vam fer la cocció.
Esterilitzar els pots de vidre en aigua bullint durant 20 minuts (a l'aigua li afegim el rajolí de vinagre), posar-los a escórrer, com han bullit amb el vinagre s'eixuguen aviat i no queden restes de calç al pot.
Amb la cassola preparada li vam afegir el pebre rosa i ho vam deixar coure durant uns 25 minuts, des de que va arrencar el bull i de tant en tant l'anàvem escumant amb la rasera.
Amb la preparació ben calenta vam omplir els potets fins a dalt de tot, els vam tapar i els vam posar de cap per avall. Passades les 48h havien fet el buit, i vam deixar reposar una setmana la melmelada, passat aquest temps ja està llesta la seva consumició.
Notes: * cs: cullerades soperes
* És dolça com totes les melmelades però en no tenir la mateixa quantitat de sucre que de fruita diràs que no resulta embafadora, i el pebre rosa li donen un toc exòtic i especiat ben diferent.
* Si no es vol el pebre rosa també està deliciosa sense ;)
* La Carme Ruscalleda indica que la seva conservació és d'un any sense obrir i també esmenta que, si es vol, un cop acabada de fer es guarda a la nevera i ja es pot consumir, en donem fe! que ens va quedar un sobrant i estava per llepar-se els dits.
És tan fàcil de fer que sembla impossible, i és una recepta que combina extraordinàriament la dolçor de la crema, que no és excessiva ni embafosa amb l'acidesa d'uns maduixots ben madurs, però tingueu ben en compte: que siguin ben madurs, i no amaurats... ;)
Trobareu que és una recepta que sempre us quedarà la mar de bé... i s'assembla força a la que ja us vam facilitar amb el braç de gitano...
Ingredients:
o ½ placa de massa de full congelada
o 1 ou per pintar-la
o Maduixots del Maresme que són un luxe (defugiu dels de El Larache, que no tenen ni aroma ni sabor...), i a manca d'aquests en podeu trobar de decents dels que procedeixen de Huelva
Ingredients de la crema pastissera:
o 3 rovells d'ou
o 3 cs de sucre
o 3 cs de maizena
o 150 ml de llet
o Ratlladures d'una llimona, en aquest cas vam usar ratlladures de yuzu.
Preparació:
Talleu la mitja placa de massa de full per la mitat, de tal manera que una ens servirà per a la base i l'altra per fer-li el copete. Nosaltres aquest copete el vam fer en reixat, i el vam pintar amb ou batut per a què agafès un bonic color daurat.
Coure la massa al forn segons les indicacions de cocció... i deixar-la refredar.
Mentre tant anirem netejant amb cura els maduixots i aixugant-los i els reservarem.
Preparació de la crema del farcit:
S'escalfa la llet amb les ratlladures de la llimona (yuzu), quan està tèbia afegir el sucre, els rovell d'ou i la farina, fins que bulli i espessi sense deixar de remenar, a foc molt suau per a què no faci grumolls. Retirar i deixar que es refredi un pèl.
Muntatge del pastisset:
Posar la base de la massa, escampar la crema pastissera al damunt i col·locar les fileres de maduixots, col·locar el copete i acabar de decorar amb làmines de maduixots.
... y dijo Don Quijote: caminemos hacía Salamanca, hermano Sancho, que allí encontraremos, en la apacibilidad de su vivienda, ricos manjares, acompañados de ensaladas, huevos y demás puertas del buen yantar. Arturo González
Tal cuales como Don Quijote y Sancho las Cooking Challenge este mes nos encaminamos a tierras charras en este nuevo reto con una de las recetas más curiosa, con resabio y plagada de anécdotas como es el Hornazo que aúna el buen yantar con la tradición y el disfrute comunitario:
Este pan, cotidiano de las tierras charras, adquiría un don aristocrático cuando llegaba el Lunes de Aguas(*), en el que la harina hecha pan se convertía en suculento hornazo. Quien no ha probado el hornazo salmantino debe prolongar su vida hasta que lo consiga. ¡Hornazo en el monte de Gargabete! Cientos de familias bajo las encinas, navaja en mano, abriendo y repartiendo el tesoro del hornazo. El jamón, la longaniza, el lomo, el salchichón, el huevo cocido, la grasilla que destilan después del horneo... se abren a la luz y destilan sabor y felicidad. El pan, atesorado con productos del cerdo, extiende la alegría por toda la provincia de Salamanca el Lunes de Aguas. Arturo González (*)Lunes de Aguas es el lunes siguiente de Pascua
Así pues os invitamos el Lunes de Aguas a uniros a esta celebración, llevemos hornazos, y otras sanas y gustosas viandas, manteles, cuchillos, unas repletas boticas de vino y que corra el agua y la alegría.
Ingredientes, para 4 personas: * 250 g harina de fuerza
* 50 g manteca de cerdo
* 10 g de levadura fresca
* Sal
* Agua
* 3 lonchas de lomo fresco en adobo
* 3 lonchas de jamón de Salamanca
* Rodajas de chorizo ahumando de León
* 1 huevo para pintar el hornazo
Preparación:
Deshacer la levadura desmigada en un cacharrito con un chorrtín de agua templada y una cucharada de harina, dejarlo durante 10' que aumente su tamaño el doble, si no lo hace probar con otra levadura, que no se habrá activado esta primera.
En la panificadora poner el agua, la harina, la manteca, la sal y el preparado con la levadura y poner el programa de amasado.
Sacar la masa formando una bola y dejarla reposar tapada en un sitio sin corrientes de aire hasta que doble el tamaño (un lugar perfecto para este reposado es el microondas apagado...)
Cortar en 2 la masa y estirar una parte dejándola en la bandeja del horno, colocar el lomo, el jamón y el chorizo.
Estirar la 2ª parte de la masa, reservando un cachito para las decoraciones, y tapar el relleno, agujereando esta capa para que no se hinche y sellando los extremos.
Con la masa para la decoración nosotros hemos hecho una decoración muy sencillita de tiras, se estila decorar con letras, enrejados, flores, aquí se puede dejar rienda suelta a la imaginación de cada cual...
Se decora y se vuelve a tapar para el segundo reposado, sobre 1h. Se pinta con el huevo batido y se deja en el horno previamente calentado a una temperatura de 180º sobre unos 30' o hasta que se haya dorado.
Mejor se prepara el hornazo de un día para el siguiente, gana mucho en sabor, que ES SENCILLAMENTE DELICIOSO!
Con una sonrisa del trabajo realizado, con agujetas en las mandíbulas de tanto reir y comer se despiden de esta visita gastrovirtual las Cooking Challenge con este poema de Miguel de Unamuno:
¡Ay mi Castilla latina
con raiz gramatical,
ay tierra que se declina
por luz sobrenatural!
Ingredients: o Diferents tipus d’enciams i altres fulles verdes o Mango o Iogurt natural o Oli d'oliva o Sal
Preparació: Netejar bé les fulles de l’amanida i posar-les fent un llit al plat. Pelar i tallar el mango en làmines fines i daus i alternant-ho en el moment de col·locar. Per últim, preparar la salsa de iogurt amb el iogurt natural, un polsim de sal i l’oli d'oliva fins fer una salsa homogènia.
Suggeriments: o Esperar fins el darrer moment per a muntar els plats. o Menjar molt fresca.
Ingredients:
o Enciams diferents
o Ruca
o Filets de seitó en vinagre
o Mozzarella di Bufala
o Tomàquet d'amanir
o Alfàbrega picada
o Oli d'oliva
o Sal
Preparació
Netejar bé el verd de l'amanida i el tomàquet. Fer un fons amb les fulles i els tomàquets tallats a rodanxes. Al damunt col·locar els filets de seitó en vinagre i les làmines de la Mozzarella di Bufala, un polsim de sal i amanir generosament amb alfàbrega picada i l'oli d'oliva.
Suggeriments:
o Servir fresca, i no amanir fins el darrer moment.
o També podeu usar sal gruixuda.
Notes:
o La Mozzarella di Bufala és una Denominació d'Origen Protegida italiana.
o Per a les fulles de verd és una mica al vostre gust i el que disposeu en aquells moments.
Ingredients: o Arròs del Delta de l’Ebre o Formatge de bola o tipus manxego tendre o emmental o Tonyina o Botifarra blanca o Maionesa o Sal o Oli d'oliva o Aigua
Preparació: Fer bullir l’arròs amb aigua un raig d’oli i sal, quan estigui cuit retirar del foc i en una escorredora posar-lo a sota l’aixeta d’aigua freda per tallar la cocció i refredar-lo.
Fer daus de formatge i de la botifarra blanca i afegir-ho a l’arròs, també la tonyina. Barrejar-ho tot molt bé. Deixar-ho al frigorífic.
Suggeriments: o Servir fred. o La maionesa no posar-ne fins el darrer moment.
Notes: o En comptes d’arròs també es pot fer amb pasta, com ara macarrons o llacets. o Aquestes amanides són pràctiques a l’estiu perquè es poden deixar preparades i quan es torna d’excursions o de la platja només cal entaular-se i dinar. o Si es fa més quantitat d’arròs blanc es guarda a la nevera entre uns cinc i set dies i es pot fer amanides d’arròs d’un altre estil. o També es pot posar bull blanc a canvi de la botifarra blanca.
lql by maragdis. Aquest bloc està sota una llicència de Creative Commons. Es pot fer ús d’ella sempre i quan no sigui per finalitats comercials i S'ESMENTI LA SEVA AUTORIA.
