Bunyols de mel o de Sant Antoni, de Gandesa

Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.

La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:



Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:



Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan

Sopant amb Braun Minipimer i fent 2 cremetes HEMC # 50

Braun compleix 50 anys! Ara fa el llançament de la seva Braun Minipimer 7 Sin Cables, molt pràctica! des del sofà mirant la sèrie preferida..., o de xerroteig amb uns amics podem preparar sense perdre pistonada de la nostra festa: una maionesa, granissar gel (espectacular com queda en escates) per a la tandes mojiteres, o picar uns kikos en els que sucarem les gambetes que estan tan tristotes a aquell racó de taula..., i tot això sense haver d'anar a la cuina!

Per a celebrar-ho ha engegat una campanya molt divertida: Girls' Night In , i a la qual us convidem a participar..., tan fàcil com fer un click...



El passat dimecres ens van convocar a una sèrie de blogguers a un sopar de demostració, i entre demostració, còctels, sopar i diversió, la convocatòria de l'event, a càrrec de Bloguzz va ser tot un èxit. Era l'ocasió perfecta per saludar a vells coneguts i també posar rostres a blogguers que coneixíem només de la xarxa...: Malalua, El Cocinero Fiel, Cocina para emancipados, A mí me gusta comer, Cocina de Sara, Sabores de Colores, De cuina, El món de la cuina, Elena en su salsa, In the Mood for Food, Bon Profit, Sucre i Vainilla i Pà amb tomàquet.





I no podia faltar la foto de família:





Quan preparàven aquestes dues cremes que us presentem a continuació, ens haguès anat de perles disposar d'una Braun Minipimer 7 Sin Cables... ;)

Amb elles participem a l'HEMC d'aquest mes que l'amfitriona és Nikë de Cocina con ängel, que amb els freds que circulen ha estat una idea genial la tria del tema... La primera d'elles: Crema de carbassó amb brandada de bacallà i olivada, inspirada en una recepta del restaurant Matamala, i la segona, Crema d'espàrrecs blancs amb blonda d'Stilton. Esperem que us agradin les dues, i són tan fàcils de fer!

CREMA DE CARBASSÓ AMB BRANDADA DE BACALLÀ I OLIVADA



Ingredients per a dos persones:
* 2 carbassons
* Nata líquida
* Nou de mantega
* Sal
* Aigua, molt poqueta
* Brandada de bacallà
* Olivada
* Oli d'oliva

Preparació:
Posar a bullir amb una mica de sal l'aigua. Netejar amb cura els carbassons i tallar-los a rodanxes d'un gruix de 2 a 3 cm. En aquesta ocasió no pelarem els carbassons, com en aquesta altra crema... Quan l'aigua bull abocar-hi el carbassó i afegir la mantega.

Quan el carbassó estigui cuit, punxant amb una forquilla ho notareu, afegir la nata líquida i triturar-ho tot molt bé. Deixar que torni a arrencar el bull i rectificar de sal si és menester.

Per servir:
Escudellarem la crema al plat o bol, tornejarem una mica de brandada de bacallà i acabarem de decorar amb un fil d'oli d'oliva
i amb una punta d'olivada.

CREMA D'ESPÀRRECS BLANCS AMB BLONDA D'STILTON



Ingredients per a 2 persones:
* 6 espàrrecs blancs ben ferms (que siguin naturals i no de conserva)
* Nata líquida
* 1 nou de mantega
* Sal
* Pebre blanc acabat de moldre
* Aigua, també molt poca també
* Formatge Stilton, o qualsevol altre que us agradi, ratllat.

Preparació:

Blondes de formatge
Per fer les blondes de formatge, posar a escalfar el forn. Poseu muntets del formatge ratllat de la vostra elecció damunt d'una safata amb paper sulfuritzat. Al forn molt baix, que cadascú miri com va el seu..., enfornar els muntets. En el darrer moment donar un toc de grill per acabar de daurar el formatge, i deixar-ho refredar bé, que es deseganxaran sense "baixes". Reservar-ho.

Crema d'espàrrecs
Posar a bullir l'aigua. Els espàrrecs netejar-los molt bé traient-lis la primera capa, amb un estri pela-patates us pot anar força bé, tallar i rebutjar el peu de l'espàrrec que sol estar molt ressec. Tallar a rodanxes els espàrrecs, però com més fines puguin ser les làmines, millor, els espàrrecs són molt filosos i aquesta operació ens permetrà que no facin fils. Possar-los a bullir, amb un xic de sal, pebre mòlt i la nou de mantega.

Als espàrrecs cuits i tous li afegirem la nata líquida i ho batrem, ho deixarem a foc molt lent que torni a arrencar el bull i rectificarem de sal, si cal.

Per servir:
En bols, hi posem la crema d'espàrrecs, tornem a moldre una mica de pebre al damunt, i ho decorem amb la blonda de formatge.

Que vagi de gust!

Pollastre farcit de gambes amb confit de pinya i ceba. Bones Festes!

Aquest any que les vaques van flaques, així que en lloc de capó o pularda us proposem un segon plat més econòmic però no menys festiu i de compartir amb els vostres els àpats d'aquestes festes que truquen a la porta... Alhora que el nostre desig és que l'any que ve sigui un bon any per a tothom i molt millor del que deixarem enrere.

Ingredients (per unes 6-8 persones):
o 12 rodons de pollastre farcits de gambes (o del que preferiu), demaneu que us ho preparin al vostre lloc de confiança
o 1 mantellina de porc (opcional)
o Oli d’oliva
o Sal
o Pebre

Per a la salsa:
o 200 g de ceba
o 1 canó de canyella
o Brou de pollastre
o 2 alls
o 200 g de pastanaga
o 1 raig de vi ranci
o Mantega

Per a l’acompanyament:*
o 1 pinya natural
o Cebetes petites, al gust
o 5 cs de sucre moré
o 1 copa de vinagre balsàmic
o Branqueta de farigola, a ser possible fresca

Preparació:
Preparem un braó de pollastre i herbes i el reservem.

Es salpebren els rodons de pollastre, s’emboliquen amb la mantellina i es lliguen amb fil de bridar amb molta cura (si no voleu no retirar la malla amb la que us els preparen, a nosaltres particularment ens agrada fer-ho amb la mantellina que li aporta un toc especial, i caram! que és Nadal!). Es col•loca en una cassola amb un raig d'oli d’oliva i es deixa enrossir per totes les bandes. S’afegeix la ceba i la pastanaga, ambdues tallades a daus, ho deixem enrossir i aboquem el raig de vi ranci i el canó de canyella, deixar-ho coure durant 2-3 minuts i s’hi afegeix finalment el brou de pollastre aproximadament fins la meitat dels rodons, ho tapem i deixem que vagi fent xup-xup aproximadament una hora.

Quan els rotllets de pollastre estan cuits es retiren de la cassola i bo i calents se’ls hi treu el fil de bridar i se’ls embolica amb paper film ben tensos i arrodonits i es deixa refredar, o congelar per quan ens calgui, amb la qual cosa és molt pràctic per poder avançar feina sense esperar el darrer moment, i és d’aquell tipus de guisats que reposats milloren molt el seu sabor.

Quan ens calguin els rodons de pollastre farcit només cal disposar-los en una safata de forn on l’escalfarem tapats amb paper film punxat per a què no es ressequin.

La salsa
La salsa de la cocció colar-la amb el xinès i deixar-la refredar, llevar-li tota la capa de greix que hi ha a la superfície de la salsa i reduir-la al foc. Per espesseir-la podeu afegir un dau generós de mantega, que a més li donarà un toc vellutat.

L’acompanyament*
Aquests acompanyament és una adaptació d'una recepta excel·lent de l'Elvira, si és que aquesta dona val un potosí!!!

Pre-escalfar el forn a 160º-170º C. Pelar i treure el cor de la pinya, fer-ne daus generosos, anar col•locant en una safata de forn, netejar també les cebes i incorporar. Afegir la farigola, els sucre i banyar-ho tot amb la copa de balsàmic. Enfornar i cada 10 minuts anar regant amb el suquet tota la superfície de la safata. Deixar-ho mínim mitja hora, una mica al gust de cadascú si ho vol o no més confitat.

Suggeriments:
o Servim els rodons amb l’acompanyament sense que suquegi gaire i disposar en salseres la salsa de la cocció dels rodons i la del confitat, i que cadascú tasti del que vulgui, o de totes dues, tothom va dient la seva i dóna molt de joc.

o Si no us voleu arriscar també ho podeu servir amb la salseta pròpia i una mica de puré guarnit amb un branquilló de romaní fresc, o amb unes pastanagues caramelitzades.

Notes:
cs: cullerada sopera

MOLT BONES FESTES!!!!!!!!!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC # 49 que organitza Nuria, de Petita Cuina

World Bread Day: Pa d'oli

Fotografia: © Robert Capa. Barcelona, 1938

Avui és el Dia Mundial del Pa, el World Bread Day i aquesta recepta, la primera que faig amb les meves mans i sense la panificadora, per fi! la dedico al meu pare i a la Terra Alta que tant va estimar ell, com jo els estimo.


Avui trobareu a la xarxa molta informació sobre el pa, els seus orígens, costums, menes de fer i de menjar, anècdotes, fotografies i mil coses més.

Defujo l’erudició i us obro la porta a UNA INTRAHISTÒRIA DEL PA, FRUÏT DE LA FAM I LA PENÚRIA.

El meu pare era de Gandesa, de naixement i de cor. Va néixer a l’any 1934. La seva infantesa es va desenvolupar a cavall entre Barcelona i Gandesa, amb anades i vingudes amb un farcellet sota el braç. El seu pare acusat i empresonat per roig i la seva mare fent mans i mànigues per tirar endavant amb dues criatures ben petites. El meu pare era el germà gran i quan les coses anaven molt mal dades i les passaven ben magres, –massa sovint l'únic àpat diari consistia en unes escarransides pells de patata bullides-, el meu pare era enviat a Gandesa, a casa del germà gran del meu avi, l’hereu, que tot i la modèstia casalícia no mancava res més del que era necessari: aliments, aliments frescos, de l’hort, però era molt més del que podia oferir una Barcelona asfixiada, assetjada, habitada per rostres que s’endevinaven més pels sospirs que per les transparents formes humanes, excepte els quatre estraperlistes ben peixats que van lligar els gossos amb llonganisses. Era aquella Barcelona sorda i muda que maldava per menjar un pa fosc i dur com una pedra, el pa de la cartilla de racionament, mentre les vitualles procedents dels camps de la Torre Baró i del Prat eren confiscades pels burots (tan temuts pels pagesos!) extramurs de la ciutat.

El pare contava, i m’entristia tant! que quan arribava Gandesa tan famèlic, desnodrit i escanyolit, emmalaltia d'immediat. Allà feia tres àpats i berenar, ni que fossin frugals, i el cos li reaccionava amb unes nafres brutals! que el tio Miquel s’encarregava de netejar i guarir amb paciència i amorositat entendridora.

Comprendreu que vaig criar-me en una casa on la història familiar va marcar profundament la meva relació amb el menjar: Primer, mai es llençava res de menjar, així que sobre la cuina d’aprofitament hi ha pocs manuals dels que pugui aprendre gaire. I, segon, el plat es deixava escurat! s’havia de menjar tot! No hi havia escapatòria, ni subterfugis, ni excuses que valguessin.

Quan vaig tenir una mica de coneixement m’intrigava quelcom contradictori amb aquestes dues normes dietètiques de casa: el meu pare després de dinar (i només en el dinar) deixava un bocinet de pa. Més tard, amb estultícia i reprovació pel gest patern pròpies de la meva adolescència, li vaig preguntar al pare el per què d’aquelles sobres... La seva resposta em va deixar estupefacta, va ser una lliçó magistral: He passat tanta gana a la vida que aquest mos de pa que deixo vol dir que mai no en passarem, de gana. Avui hi ha pa a la taula que pot sobrar i demà també n'hi haurà.



M'he basat amb la recepta de les masses d'oli del Richard Bertinet, que com a neòfita de la matèria i amb la vostra vènia anomeno Sant Bertinet ;)

Ingredients per a uns 10 panets plans:
♥ 500 g de farina de força
♥ 20 g de sèmola gruixuda
♥ 15 g de llevat fresc
♥ 10 g de sal
♥ 50 g Oli d'oliva verge extra de la DOP Terra Alta, més un bon raig per pintar els pans abans i després de la cocció
♥ 400 g d'aigua (la recepta original en posa 320 g)
♥ Fulles fresques de romaní (opcional)
♥ Escates de sal (opcional)

Preparació:
1) En un bol ben gros posar la farina i la sèmola i esmicolar el llevat fresc amb la punta dels dits. Barrejar bé ambdós ingredients.
2) Afegir la sal i remeneu amb els dits de baix cap a dalt, és important que no interactui molt la sal amb el llevat.
3) Afegir l'oli d'oliva verge extra, i de mica en mica anar integrant l'aigua. Ens ajudarem a barrejar amb la rasqueta.
4) Quan tot s'ha integrat i malgrat que estigui pringós passarem la massa al marbre de la cuina on començarem a pastar la massa, sense enfarinar la superfície, i pastarem amb el mètode Bertinet, us adjuntem un vídeo amb els singulars moviments, primer lents i després amb més velocitat. El seu mètode integra molt d'aire i li confereix una esponjositat bàrbara.
5) Veureu que la massa comença a estructurar-se i tornar-se elàstica i suau, es despendrà del marbre i dels vostres dits amb facilitat.
6) S'arreplega la massa sobre ella mateixa, ben arrodonida, es col·loca en el bol es tapa amb un drap de cotó i es desa en un lloc tancat i sense corrents d'aire (el microones és un bon lloc, p. e.) i es deixa reposar mínim 1h, fins i tot 24h, si voleu una massa amb un punt més àcid. Augmentarà gairebé el doble del seu volum.
7) Es procedirà al plegat de la massa, però primer es retirarà del bol amb l'ajuda de l'espàtula intentant no trencar l'estructura que s'ha format. Enfarinar un xic la zona de treball. Es plega fent una espina dorsal ajudant-se dels dits i dels palmells i sense aplanar ni estirar. Així tantes vegades com vulgueu fer de llarga la massa.
8) Partir en trossos la massa, si els aneu pesant, us sortirant per un igual tots.
9) Anar agafant tros per tros i plegar-los sobre si mateixos fins a conseguir unes formes rodones. Per aplanar anar-ho marcant amb ditades, no estirar la massa.
10) Preparar 2 safates de forn amb paper sulfuritzat i pintar amb un pinzell la superfície d'oli d'oliva, tapar-ho amb un drap i deixar llevar durant 45', en un lloc sense corrents d'aire.
11) Destapar, tornar a ditar per estendre més la massa i que quedi més primeta, tapar i guardar durant 30' més.
12) Pintar amb pinzell les peces de pa amb l'oli d'oliva, i ja ho teniu a punt d'enfornar. També seria el moment de vestir amb complements els pans, amb el romaní i les escates de sal.
13) Posar a escalfar el forn prèviament a 250ºC, quan aneu a enfornar ruixar amb difusor d'aigua l'interior del forn, col·locar les safates i abaixar la temperatura a 220ºC.
14) En funció del forn i si us agrada un toc més o menys cruixent pot anar entre 8' i 15', en el meu cas van ser 15' més 8', i aquests darrers 8' amb grill i a 250ºC..., però clar! jo tinc una carraca de forn!
15) Treure del forn, passar els pans a una reixa i bo i calents pintar-los de nou amb oli d'oliva, fins deixar de refredar del tot.

Suggeriments:
És un pa suau, amb una crosteta lleu, ideal per menjar amb bons embotits i/o formatges, però també tot sol..., que vola!

Per si voleu congelar:
Bertinet aconsella primer fornejar, millor que congelar la massa directament, i un cop freds embolicar els pans amb paper sulfuritzat i dins de bosses de congelació. Quan s'ha de menester es col·loquen al forn fred i s'encén a 200ºC, quan el forn arriba a agafar aquesta temperatura (estima que al cap d'uns 12' - 15') ja tindreu el pa enllestit per a menjar.

Aquí us deixo el vídeo del sistema de pastar:



Quan es parava taula a casa mai va faltar: el pa, l'oli, i el vi, i per descomptat! aquests dos darrers de la Terra Alta.

HEMC # 45 El reforçant d'ossos

Sempre que evoco la meva infantesa em volten pel cap imatges dels esmorzars, no sé per què? Ja us vaig fer cinc cèntims d'ells, els dels caps de setmanas aquí.

Aques mes, la Su ens ha proposat el següent tema:



Avui us parlaré dels esmorzar del dia a dia, abans d'anar a l'escola:

* Pa amb tomàquet i... embotit, peix del dia abans, truita, formatge,...
* Peces de fruita de la temporada
* Un bon got de llet amb sucre
* I abans de traspassar la porta de casa: el reforçant d'ossos, i és d'aquest que us parlaré.

Vaig patir raquitisme fins els 9 anys, així que els meus pares es gastaven els pocs duros, que un sou de treballador del metall permetia, amb la meva sobrealimentació, l'escola, els estiueigs combinat Mar-i-Muntanya -és a dir, Aiguafreda i Sant Pol de Mar-, i el millor pediatra del món, el Dr. Falip, un home saberut, catedràtic i molt viatjat en aquella època, de semblança més que agradosa i de bonhomia. Naturalment la feina bruta l'exercia el malparit del practicant que cada dia del món m'administrava la injecció que em feia plorar desconsoladament fins la porta de casa.

Com m'agradava anar a la consulta del Dr. Falip! havíem d'agafar l'autobús a Barcelona, com si Sant Andreu no fos un barri de Barcelona -que ja feia una munió d'anys que s'havia annexat-... Tota una aventura! i després a la sala d'espera del doctor encara hi veig la vitrina on tenia exposades totes aquelles mini-miniatures de porcellana fina: jocs de cafè i té, procedents dels més dispars punts del globus terraqui, vitrina que quan marxava segur que l'havien de netejar ja que hi enganxava el nas per veure-ho tot millor, ditades no, que les coses no es toquen, nena, que per això era molt obedient.

Entre moltes indicacions nutricionals que el Dr. Falip aconsellava a la meva mare, una d'elles va ser aquesta, la del reforçant d'ossos. He de dir que me'l prenia ben a gust! i que ara, de tant en tant, en atacs de nostàlgia o potser perquè l'artritis ha aparegut a les meves lumbars, m'ho preparo.

He cercat per si trobava més informació de la font d'aquesta recepta o el seu fonament, i a no ser que sigui pel rovell d'ou (que també em posaven a la sèmola, ecs!) la recerca ha estat infructuosa, però és part del seu misteri..., i així prefereixo deixar-ho estar.

Ingredients:
* 1 cs de malta
* Rovell d'un ou
* 1 cp de sucre (o 1 cc de mel)
* Aigua

Preparació:
La meva mare feia cafeteres, l'arxi famosa Oroley, amb la malta, que deixava refredar... Jo faig una infusió ben carregada de malta, la passo pel sedàs i la deixo refredar... afegeixo el rovell d'ou i el sucre, remenat ben remenat, i gola avall!

Notes:
cs: cullerada sopera
cp: cullerada de postre
cc: cullerada de cafè
* Els ous us heu d'assegurar que siguin, no frescos, fresquíssims! i s'ha de treure molt bé la clara i la membrana d'aquesta.

Trobada blocaire i Reciclant llenties

El dissabte passat, dia 9, ens vam reunir una trentena de persones de blocs gastronòmics a Castellterçol, que va organitzar el Manel, i que des d'aquí li volem agrair de tot cor la dedicació i l'excel·lent tria dels llocs a visitar i menjar que n'ha fet.

Nosaltres no podem afegir gaire cosa més, ni millor, dels que han fet llurs cròniques: completes, simpàtiques, descriptives, poètiques, però totes tenen en comú com vam xalar:

El cafè de nit
Cuinar és generós
La cuina vermella
La cuina de casa
DeCuina
Fem un mos
Pa de nous
Apunts de Cuina
No tot són postres... a la cuina
Cuina per a llaminers
Delícies del rebost
Mai Blog
Olleta de verdures

Només volem dir que ens ho van passar redivinament bé, que ens ha quedat un regust de boca dolç i càlid, que ens va encantar conèixer en persona qui hi ha darrera de les cuines que visitem assíduament, i dels que no, que ho farem d'aquí en endavant. Ens feia molta il·lusió acudir a aquesta trobada i les expectatives van ser superades amb escreix i amb un paisatge nevat que no sempre podem gaudir tan de prop.

Les empreses a les que vam anar a aprendre una munió de coses i el restaurant on vam menjar pantagruèlicament, també els volem agrair les seves atencions, explicacions i el tracte amabilíssim que ens van dispensar:

Conserves Coll
Comercial Artesana Sosa
Hostal Castellterçol
Elies Miró

NOMÉS ENS RESTA ESPERAR UNA PROPERA TROBADA...,
QUE ESPEREM QUE SIGUI DINTRE DE BEN POC !!!

**********************************

Amb el títol de RECICLANT LLENTIES volem fer la segona aportació a l'HEMC # 40, bàsicament per diversos motius:

1.- Quan pensem en AMANIDES sempre ho fem, principalment, amb fulles verdes acompanyades de..., amb hortalisses, i a l'estiu també pensem en les amanides d'arròs i les de pasta, difícilment pensem en els llegums, potser amb l'empedrat i poca cosa més...

2.- Els LLEGUMS sempre els associem a plats contundents i generalment calents. A casa ens agraden molt i procurem menjar-ne sovint. Així que aprofitant que teníem restes de llenties fetes i només bullides vam fer una de les dues amanides que fem amb elles, i que també teníem algun sobrant de salmó d'aquestes festes.

3.- Amb aquest ingredient principal en fem de dos tipus d'amanida que ens agraden tot l'any a temperatura ambient o un pèl fresquetes a la bonança, i aquest HEMC ens bé de perles per transmetre que si reciclem amb sobres d'una manera també ho podem fer d'una altra, no hi ha una única manera perquè remirant aquell fons d'armari que són les nostres neveres i rebosts, constatem que tot és aprofitable i només cal intuïció i imaginació... I si una no us acaba de convèncer sempre tindreu el recurs de l'altra... perquè ja sabem allò de lentejas, las tomas o las dejas.

AMANIDA DE LLENTIES AMB SALMÓ FUMAT I XAMPINYONS Ingredients: Llenties cuites Salmó fumat Xampinyons Ou dur a daus Olives negres Preparació: Preparació mínima: pim-pam! i no posar a la nevera.

AMANIDA DE LLENTIES AMB PERNIL Ingredients: Llenties cuites Daus de pernil serrà Olives farcides d'anxova laminades Daus de tomàquet d'amanir Preparació: Ídem de l'anterior, amb una lleu diferència, ens agrada fer-la abans per a què el tomàquet sui i desprengui el seu suquet.

MANERES D'AMANIR-LES

Oli d'oliva
Amb una vinagreta sencilla: vinagre i oli d'oliva
Amb una vinagreta complexa: vinagre, oli d'oliva i mostassa (a vegades cogombret picat)
Amb una vinegreta de mel: vinagre, oli d'oliva i mel

Nota:
Habitualment aquests amaniments porten sal però per aquestes dues amanides no en posem, les llenties en coure-les ja n'hi hem posat, i també porten ingredients que els dóna la salabror, ara bé, si us agrada un xic fortet, en podeu posar, això al gust del consumidor ;)

2 opcions... a la crema de salmó fumat. HEMC # 40

Esperem que els Reis Mags siguin bondadosos i s’hagin estirat bé amb tots/totes vosaltres. Mentre escric aquesta entrada els estic veient com s’aproximen per un camp estelat i ple d’avets. No em faig gaires il•lusions perquè per molts torrons, neules i cava que els deixi ells segur que un cabàs de carbó em deixaran a mi... he sigut bastant dolentota, i quan més gran em faig més..., i és que és tan avorrit portar-se bé! ;)

A casa, si per aquestes festes nadalenques, no hi ha salmó fumat ni succedani de caviar és com si manquessin les boles de vidre i la resta de galindaines a l’arbre de Nadal, malgrat que són uns ingredients que tenim a l’abast tot l’any, per contra els torrons hi són més per la tradició que per a què ens donem bufetades per agafar-ne un tros, això, en mengem perquè sempre se’n menja...

La recepta que us proposem avui son les sobres dels àpats festius d’aquests dies, però la fem sovint perquè és fàcil i agraïda, la majoria de vegades acompanya:

* un plat de pasta, que ens delim per la pasta italiana,
* i en altres ocasions la usem per banyar unes rodanxes de patata bullida amb pell (fredes o tèbies).

Ingredients:
• Salmó fumat
• Dau de mantega
• Crema de llet
• Sal
• Pebre, opcional
• Succedani de caviar

Preparació:
Tallar a tiretes les llenques de salmó fumat, reservar-ne unes quantes d’aquestes, abocar-les en un cassó, afegir la crema de llet, el dau de mantega, salpebrar al gust –no gaire perquè el salmó ja aporta salabror i si us excediu amb la sal no hi ha manera de rectificar-ho més tard-. Posar-ho a foc molt lent fins que comenci a bullir, tastar-ho de sal i rectificar si cal.

La pasta o les patates ja estaran preparades prèviament i emplatades, salsejar amb la crema de salmó, afegir-ne les tires de salmó que havíem reservat sense coure i acabem de decorar amb el succedani de caviar.

Esperem que us agradi!

Amb aquesta recepta participem a l’HEMC # 40




BONA DIADA DE REIS !!!!!!!!!

Com espatllar una recepta! :(

Amb la meva amiga Ly, vam decidir fer un segon pa del llibre Panes del Mundo del Paul Gayler (aquí teniu el primer), aquest cop el vaig triar jo perquè volia participar en l' HEMC 39, així que vaig triar-ne un de dolç: la schiacciata amb raïm d'origen toscà, i així de xurro va sortir ell!

El pa dolç no és que que estiguès dolent, però la seva aparença no era gens engrescadora..., acabat de fer i calentó estava bo, va aguantar un dia, i al segon era com un xiclet...

Entre la poca traça i que el forn de casa és una mica ortopèdic podeu comprovar que no exagero gens ni mica...

Us poso igualment la recepta... que segur que el vostre gat la farà millor que jo...hahahahaha!

En algun que altre moment he comentat que hi ha a la meva família persones diabètiques i elles m'han informat del que em calia saber per adaptar la recepta (que no té res a veure amb els nefastos resultats obtinguts!).

Per un costat, la recepta original porta sucre al damunt, que vaig substituir per una planta molt dolça anomenada stevia, sembla que té propietats molt saludables per als diabètics, i en alguns països està prohibida. Sé que existeix fresca, assecada i mòlta, és la que he fet servir jo i ha sortit amb aquesta aparença de pa florit :(

Se sap que els diabètics prenen la fruita per porcions, i alguna d'elles la ració és molt més limitada, com ara el raïm, per l'alt contingut de sucres, per això el vaig substituir per tallades de prunes...

Ingredients:
 200ml d’aigua tèbia
 100ml de vi dolç natural
 7g de llevat sec (o 20g de llevat fresc)
 500g de farina de força
 1 cc de sal fina
 1 cs d’oli d’oliva

Per a l’acabat:
 1 cs d’oli d’oliva
 3 prunes vermelles
 2 cs de l’stevia

Preparació:
1. Tamisar la farina amb la sal i afegir el llevat sec.

2. En un bol ben gros posar la farina de força, fer un forat al mig i afegir el vi i l’oli. Enfarinar la superfície de treball i amassar-ho 1 o 2 minuts fins que la massa estigui suau i elàstica.

3. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 45 minuts o 1 hora en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat- , en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire. Fer unes 10-12 porcions de la mateixa mida i extendre la massa amb un corró fins que tingui 1cm de gruix.

4. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix, el llibre indica a 200ºC, però els forns varien...

5. Col•locar les porcions de la massa en la safata folrada de paper de forn, separades entre si, i deixar tapat amb un drap 30 minuts més, en un lloc càlid.

6. Passada aquesta estona esquitxar els panets amb unes gotes d’oli, col•locar els galls de les prunes presionant-los lleugerament i fornejar entre uns 15-20 minuts.

8. Quan es treuen els panets del forn es deixen refredar sobre un enreixat i s’afegeix l’estevia.

Notes:
 Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 1, 2 i 3. Però compte! la massa és molt enganxosa i per treballar caldrà fer-ho en un lloc enfarinat, així com les mans.

*******************************************

I què millor que la xocolata per fer-me passar el disgust... i si és una xocolata de ... millor que millor!

Que viene el coco!

Duérmete niño,
duérmete ya,
que si no viene el coco...
y si viene

nos lo comeremos.

No, que no, que no volem espantar les criatures, ans el contrari, el nostre coco és petitó i dolçet i es menja com no res.

Per Tots Sants –a Catalunya- són tradicionals els panellets, al poble del meu pare –Gandesa- s'aprofita també per reunir-se amb els amics per anar a fer el panilló, anem al camp, o a alguna finca on hi hagi un mas, etc. i allí rostim carn, bevem bon vi i mengem els panellets normalment fets a casa de cadascú. Els panellets tradicionals són els de pinyó, però aquests de coco a nosaltres ens agrada molt i no poden faltar per Tots Sants. Aquesta recepta pot ser la base per a fer panellets de coco –boletes- , però qui ja tenim una certa edat recordarem unes muntanyetes de coco que a casa anomenàvem coquets i que els menjàvem tot l'any, fins que van anar desapareixent dels forns i de les pastisseries. Així que aquesta entrada té dues finalitats, una és donar a conèixer uns dolços molt vinculats a la castanyada com una festivitat en terres catalanes, ja que Halloween és quelcom que s'ha posat de moda però que és ben forània a la nostra tradició, i una altra és la recuperació d'una forma de dolç desaparegut del nostre quotidià, com d'altres..., qui no recorda els llacets...?

Ingredients: (unes 25 unitats)

o 100 g de coco ratllat

o 100 g de sucre

o 1 ou

o Raspadures d'una llimona

o Làmines de pa d'àngel (opcional)

Preparació:

Es barreja el coco ratllat amb els rovells d'ou, el sucre i les raspadures de llimona.

Es bat la clara dels ous a punt de neu molt fort -us podeu ajudar amb un xic de sucre-. Barrejar-ho amb l'anterior sense fer moviments circulars, ja és normal que el punt de neu baixi una mica en barrejar-ho.

Preparar una safata de forn que cobrirem amb les làmines del pa d'àngel –en cas de no disposar-ne fer folrar la safata amb paper de forn- , i amb la massa anterior moldejarem unes boletes que acabaran en forma de muntanyes, i anar-les col·locant al damunt del pà d'àngel però bastant separades entre elles perquè amb la cocció augmenten i s'expandeixen.

Col·locar la safata al forn molt calent i no cal gaire estona perquè couen ràpid, després gratinar-ho per a què agafin un color daurat, de vegades no cal ni gratinar.

Quan s'enretira del forn deixar refredar els coquets i un cop freds es treuen i es retalla el pa d'àngel fins quedar només com la base del coquet.

Suggeriments:

• També podeu banyar-los amb xocolata fosa, quan els coquets estan freds i deixar que la xocolata es solidifiqui.
• Us aconsellem prendre amb els coquets una mica de mistela, moscatell o vi ranci, que sempre acompanya bé una sobretaula.

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 38:

La clotxa - XXII Festa del Vi de Gandesa

El pare es feia portar el vi de Gandesa amb un recader durant anys i anys, així que als àpats no mancava mai el porró a taula (us heu fixat que ara el porró no surt de l’àmbit domèstic molt restringit o quan s’exhibeix és per motius turístics per typical, en canvi fem cua per adquirir un decantador de vi, però ben mirat, ¿el porró no ho és ja, un decantador...?).

Dèiem del pare. En dissabte o en diumenge, ens preparava l’esmorzar: escalivava tomàquets madurs, albergínia, pebrot vermell, coïa arengades a la brasa, esmicolava el tomàquet i l’arengada, i amb el pebrot i l’albergínia en feia tires, ho barrejava tot, després un bon raig d’oli i ens ho oferia amb llesques de pa de pagès. A la taula d’aquell esmorzar no mancava ni les olives mortes, ni el porró, ni el raïm moscatell, quan n’era el temps, o qualsevol peça de fruita la resta d’any.

Aquest era el nostre esmorzar els caps de setmana, amb el temps i per motius de salut del pare es va suprimir l’arengada. No va ser fins uns anys més tard que vam saber que el pare havia adaptat un dels plats per antonomàsia terraltenc: la CLOTXA.

Ell havia suprimit els alls i la ceba escalivada perquè no ens agradaven però n’havia afegit dos: els pebrots i les albergínies, i també havia modificat la ració de pa, primer perquè no ens calia tant de pa a l’esmorzar d’un dia festiu i segon perquè la clotxa s’ha de poder menjar sense plat.

La clotxa és l’esmorzar característic de l’època de la verema, quan en les mateixes finques s’amaneix un foc i es prepara en el moment la clotxa. No són poques les meravelles gastronòmiques que tenim a la cuina catalana fruit de llargues jornades de treball, vam veure el cas del Cim i Tomba dels pescadors de Tossa de Mar, i aquestes formes de vida perdudes que ens han llegat plats magistrals a la nostra cuina.

Avui en dia s’organitzen actes populars al voltant de la clotxa a poblacions de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, actes que compten amb patrocinis públics i privats i que exigeix molt voluntarisme per part de l’organització de l’event. A tots ells gràcies per l’esforç, la dedicació i la il•lusió.

Si es té la sort de tenir família o amics a la comarca podrem disfrutar de la clotxa extemporàniament als actes populars, per això demanem als restauradors de la comarca que incorporin la clotxa a la seva carta, i òbviament tants d’altres plats, -que de la gastronomia terraltenca ens en ocuparem en un altre escrit-, perquè començarà a ser signe de normalitat identitària i singular, que no deixa de ser un atractiu per determinat tipus de turisme selecte i gurmand. Amb això no pretenem dir que es descartin els plats d’autor o més innovadors, poden conviure perfectament tradició i innovació.

Mentre la nostra petició no sigui atesa us donem la recepta i fem una relació de les poblacions que organitzen menjades populars de clotxa:

Recepta

Ingredients: (per a 4 persones)
 2 pans de pagès
 Tomàquets de penjar
 4 arengades* (mireu les notes)
 1 ceba gran
 1 cabeça d’alls
 Oli d'oliva
 Sal
 Olives (optatives)

Preparació:
S’escaliva el tomàquet, la ceba i la cabeça d’alls, es couen les arengades a la brasa. Mentrestant es talla el pa de pagès per la meitat i es buida la molla. S’esmicola el tomàquet i l’arengada després de netejar-la i es fica a la crosta del pa de pagès, se li afegeix els alls i la ceba al gust. S’amaneix amb un bon raig d’oli d'oliva i es tapa tot amb la molla de pa que havíem retirat.

Suggeriments:
 Es poden colgar unes olives a la cendra de la brasa i menjar-les acompanyant la clotxa.
 Els traguets de vi són imprescindibles i fer xerricar el porró és el súmmum.

Notes:
 * Hi ha que no posa arengada i utilitza baldanes (botifarrons de ceba o arròs) o cansalada virada.
 Si el foc i les seves brases són de sarments de vinya ja podreu dir que més genuïna no mengeu la clotxa.
 Més endavant us parlarem d’un plat similar de Xerta: la fogasseta, que varia en els ingredients i en l’època de l’any que habitualment es menja.

Poblacions que organitzen clotxa popular
 Gandesa: Festa del Vi (primer diumenge de novembre)
 La Fatarella: Festa de l’Oli (principis de desembre)
 Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova (gener)

Si descuidem alguna i ens feu arribar les dades molt gustosament ho inclourem.


Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 38:

Resumen HEMC # 37 - Aperitivos

Si vuestra merced quiere un traguito, aunque caliente, puro, aquí llevo una calabaza
llena de lo caro (buen vino), con no sé cuántas rajitas de queso de Tronchón,
que servirán de llamativo y despertador de la sed, si acaso está durmiendo.

Miguel de Cervantes, El Quijote, parte II, capítulo 66

Agradecemos a La Olla Suiza esta oportunidad de auspiciar que fueramos los anfitriones de este evento culinario mensual HEMC 37, cuyo tema son los APERITIVOS.

También queremos agradecer encarecidamente vuestra participación y vuestras contribuciones que han excedido con creces nuestras expectativas y que sin ellas no hubiese sido posible la exitosa ventura que ha tenido. Tod@s somos conscientes del trabajo que cuesta el día a día de cada un@ y mantener, además, un blog abierto y activo. Y, especialmente, es de agradecer el cariño con el que habéis participado.

Cuando se anunció el evento (aquí y aquí) se hizo hincapié en que un aperitivo servía, básicamente, para abrir el apetito, a diferencia del llamativo cervantino que es para abrir la sed… Muchos de vosotr@s habéis observado en vuestras entradas que también quita el apetito, que también es cierto. Lo que es innegable es que a tod@s nos gusta.

Con 129 entradas que recogen una o más recetas de aperitivos se ha obtenido un buen recopilatorio de éstos que nos enriquece no sólo a l@s que hemos participado, sino a todas aquellas personas que visiten el post, porque en él encontrarán –seguro- aquello que andan buscando para agasajar y alegrar la vida a l@s suy@s. Esta es la gran satisfación y conclusión de haber conducido este intercambio desinteresado de recetas, con su historia, procedencias, anécdotas, etc.

Si en alguna cosa hemos sido beneficiad@s ha sido en conocer amig@s con quien compartir la misma ilusión: cocinar. Algun@s sois un reencuentro afortunado, a otr@s os hemos conocido recién y hemos observado que algun@s sois de blogs de nuevo cuño, a l@s que os damos una cordial bienvenida a la blogosfera gastronómica y os deseamos que halléis tantas –o más satisfacciones- como las que hemos tenido l@s que somos algo más experimentad@s en estas visicitudes.

No queremos obviar nuestra gratitud a l@s que han comentado el evento, a l@s que nos han comunicado, vía comentario o a través de correo electrónico, que por motivos varios no han podido participar activamente, o l@s que circunstancias similares lo han silenciado, porque también nos han acompañado en este enriquecedor periplo.

Os animamos, al principio, a enfundaros el delantal y a ver si entre tod@s conseguíamos que hubiese una nueva significación de aperitivos: la apelación al goce sensual y comunitario de una buena mesa, porque ¿no son, acaso, los aperitivos la tarjeta de presentación o la promesa de lo que acontecerá...?

Creemos que el objetivo se ha conseguido y ahora os invitamos a compartir esta mesa repleta de manjares que recogen ese espíritu universal de los aperitivos:

 Rollitos de salmón y queso cremoso
 Gambas arcoiris
 Tequeños
 Crujiente de brie con compota de manzana
 Mejillones gratinados
 Tortita de camarones con rebujito
 Brochetas de tomatito y mejillones
 Hojaldres a los tres quesos
 Rovellons
 Vermut de domingo
 Quiche de berengena, tomate y pesto
 Galletas de parmesano, pimentón y escamas de sal negra
 Milhoja de manzanas caramelizadas con foie
 Canutos de chistorra y pacharán
 Alcachofas con gulas y gambas
 Tortilla picante de patatas con pimientos
 Bocado dulce de bonito con melón
 Croquetas de boletus
 Alberjinia Pintxoak / Pinchos de berenjena
 Sopa de ajo 2.0
 Surtido de aperitivos fríos
 Pétit four
 Tosta de rebozuelos y huevos de corral
 Cangrejo con huevos de trucha en cucharas de degustación
 Mini molletes
 Cuchara de mermelada de pera con foie-gras
 Paté de Anchoas
 Langostinos con cebolla crujiente
 Sorpresas deluxe
 Coca salada de atún y anchoas
 Croquetas de papa y arroz
 Tostas de morcilla con queso de cabra y vinagreta de miel
 Almejas al vapor
 Tosta menorquina y brocheta tailandesa
 Enrolladitos de salón en cucharitas
 Cucuruchos de pan con ensaladilla
 Bocaditos de queso de cabra y mermelada de cebolla casera
 Bolitas de palomitas
 Ensaladilla rusa
 Aguacates Cupido
 Salsa dip de berberechos
 Palitos de queso
 Pollo al aroma de coco
 Chapiñones rellenos
 Chupito de manzana e idiazabal
 Pinchitos romanos
 Mini tartaletas de atún
 Piruletas de queso
 Elixir de melocotón
 Pasta de berenjena y langostinos
 Huevos de codorniz a la escocesa
 Mini-quiches tres quesos
 Paté de atún
 Uva y queso sabe a beso
 Aperitivos
 Tast d’olis
 Delicias de salmón
 Tiras de pollo con cacahuete
 Endivias rellenas de hummus
 Tapa de sesos de cordero con limón y mahonesa
 Melón con jamón a mi manera
 Caracoles dulces y picantes
 Pañuelitos de salmón
 Rollitos de roquefort
 Abriendo boca: pulga nido
 Gambas rebozadas con romesco
 Patatas con mahonesa de sobrasada
 Aperitivos templados de calabaza
 Tapa de sardinas
 Bocaditos de aceitunas y anchoas
 Queso frito con mermelada de arándanos
 Tartaletas de salmorejo
 Frisco – cestas de queso maduro
 Lasaña de patata y salmón
 Bacalao ahumado con cebolleta y naranja
 Muffins de tomate raf y jamón
 Tapa de carne de cabra
 Pinchos y bocados
 Cebolla al vapor en la barbacoa con mantequilla aromatizada con romero
 Tres recetas de ají molido
 Sopa de limón con arenque ahumado
 Tirabuzones de duo de masas a los dos pimientos con dulce de manzana
 Tomatitos cherry en camisa y Strudel de gorgonzola
 Cucharitas de langostinos a la vinagreta de granada
 Cuatro salsas más de ají molido
 Spaguettini muffins all’pesto rosso
 Chupitos de pan
 Pintxos de cangrejo
 Tortilla española
 Aperitivos 2
 Triángulos de Bilbao
 Bombones de foie
 Buñuelos dulces de flor de calabacín y pera
 Bocado blanco y rojo
 Camembert rebozado de almendra + Canapés de huevo
 Quiche de pisto con patata y queso fresco
 Hamburguesitas y Skordalia
 Almejas marineras
 Minihuevos al plato en tartaletas de trigo sarraceno
 Sheringan
 Tapa Marie Jaume
 Aperitivos
 Baingal Bharta
 Brochetas de langostinos con pan de romesco
 Quiche marinero de bonito del norte y gambas
 Unas raciones
 Pasta de queso y vaina
 Chips de boniato
 Galletas mariñeiras con kiwi y surimi
 Bocados de berenjena con botifarra de perol
 Montaditos de morcilla
 Cornete de Escalivada a la Aragonesa
 Tris de Salatini para el Spritz de las Venecias
 Berberechos con salsa Espinaler
 Cubitos de patatas bravas
 Ensalada de pasta con pulpo y almendras
 Queso brie con higos caramelizados
 Dip de queso con crudités
 Lacón con grelos
 Exóticas croquetas de pollo moruno:
 Tigres rabiosos
 Brochetas de mar y montaña
 Variado de olivas caseras
 Galletones de mozzarella y nueces
 Pequeñas magdalenas de queso de cabra
 Hojaldritos de morcilla con piñones
 Grissini
 Champiñones rellenos y espárragos con mermelada
 Croquetas de pescado

DESPUÉS DE DIFRUTAR DE SEMEJANTE ÁGAPE,
ES IMPRESCINDIBLE UNA BUENA SIESTA...

MIL GRACIAS A TOD@S
HA SIDO UN PLACER COMPARTIR COCINA Y MESA CON VOSOTR@S

HEMC # 37 Aperitiu de Camembert + In memoriam Canapès d'ou

Aquesta exquisidesa la trobem en ocasions entre els primers plats del menú diari del Ninus Restaurant d'Esplugues de Llobregat, població on treballem. Ja podeu imaginar que les converses entre l'Anna-Carla Marín Cot (Anna per als assidus), -propietària i cap de cuina- i nosaltres són sempre –gairebé- al voltant de la gastronomia, de receptes, de restaurants,... ella professional i nosaltres diletants. Si així són els plats del menú, ni us podeu imaginar quins plats surten de la seva cuina els caps de setmana..., bé sí, anant-hi... Així que vam recrear aquest regal a casa i així ens va sortir:

Ingredients:
 Formatge camembert
 Ametlla crua picada
 Ou
 Melmelada de figues
 Oli d'oliva

Preparació:
Batre l'ou i reservar. Treure el formatge de la nevera, quan més fred estigui millor per tallar unes tires. Passar les tires del camembert per l'ou, escórrer i arrebossar-ho amb l'ametlla crua.

En una paella amb l'oli ben calent es posen a fregir les barretes i es tomben ràpidament per a què no es cremi l'ametlla. Treure-les amb cura que no s'obrin i es perdi el formatge.

Per servir-ho hem emprat com a base una capa de melmelada de figues elaborada per la Pastiseria Sacha que particularment ens agrada molt.

Suggeriments:
 L'Anna ho prepara amb melmelada d'albercoc i creiem que també pot lligar molt bé amb una de tomàquet.
 Hi ha que empra formatge de tipus brie, nosaltres preferim el camembert.
 Les ametlles es poden substituir per un altre fruit sec, però compte amb la cocció si aquest ja està torrat.
 Servir-ho calent. Es poden deixar preparades amb l'arrebossat d'ametlles a la nevera i es fregeixen en el darrer moment.

G R À C I E S * A N N A ^_^ !!!

*************************

Aquesta altra recepta és d'una altra Anna, malauradament ha mort recentment i ens ha deixat molt trasbalsats, la trobem molt a faltar. Així que aquesta va per a tu, que un dia ens ho vas preparar a casa teva.

Ingredients:
 Cassoletes petites, de les preparades de massa brisa
 Ou
 Formatge ratllat, preferible emmental
 Sal

Preparació:
Col·locar les cassoletes en una safata de forn. Batre el ou ben batut, prèviament salat, i abocar-ho amb cura a cada cassoleta. Espolvorejar-les amb el formatge ratllat i posar-ho al forn a gratinar, quan s'hagi enrossit el formatge retirar la safata del forn i deixar refredar una mica. I a gaudir!

*************************

Altres aperitius publicats:
 Mini entrants: els castissos
 Mini entrants: els “i”
 Mini entrants: els delicatessen
 Menorquí i Tailandès

HEMC # 37 Menorca + Thai

Participem a l'HEMC 37 Aperitius amb aquests dos detalls per obrir boca: LA PASSIÓ MENORQUINA i ENYORANT THAI:



És una recepta que ens va facilitar l'Anna-Carla Marín Cot del Ninus Restaurant d'Esplugues de Llobregat, encara que nosaltres l'hem adaptat al nostre tarannà, i ara que és una bona època de figues, el trobem ideal per assajar-lo i provar-lo.

Ingredients:
 Llenques de sobrassada DO de Mallorca
 Figues, a ser possible de coll de dama
 Formatge DOP de Maó, semisec
 Torradetes

Preparació:
Posar la torradeta al fons col·locar la llenca de sobrassada al damunt, un gallet de figa i per últim el formatge de Maó.

Suggeriment:
Si doneu un toc d'escalfor el formatge es fon i és com un pecat!

*************************

Ens ha inspirat l'Amanida Thai que vam tastar i vam creure que canviant el tipus de cítric li podíem donar un toc fresc i més lleuger, i de debó que van desaparèixer ràpid del plat.

Ingredients:
 Gambes salades
 Taronja de suc
 Ratlladures de coco

Preparació:
Pelar les gambes salades i reservar. Pelar i tallar a daus la taronja. Enfilar la gamba amb el bastonet i passar-la pel coco ratllat, punxar el dau de taronja i ja està, així de fàcil i lluït.

*************************

Us prometem que durant aquest mes us farem cinc cèntims més d'aquest: