Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges






"Petiteta la casaren,
no es sap calçar ni vestir,
i a dur aigua l'enviaren
un bon dijous de matí."

N'Escrivaneta, Cançó d'Eivissa

Continuem amb la tònica estiuenca i com ara estem en un punt àlgid del producte protagonista volem aprofitar l’avinentesa per apropar-vos a aquesta deliciosa i refrescant recepta.

Quan ens van parlar d’ella ja ens va enamorar i ens vam dir, Eps! S’ha de provar! Inicialmente ens en va parlar una mare encantadora d’una estimadíssima amiga, la Mª José, una amanida tradicional de les Pitiüses, la Mª José la té publicada al seu bloc com a amanida de crostes i que investigant una mica hem trobat que també se la coneix com a sopes bòfegues.

I ja que aquest estiu hem enyorat tant Formentera portem un bocí de cuina pitiüsa a la nostra taula…





Ingredients per a 4 persones:
(*) La recepta de la que ens van parlar era amb arengades, però com no en teníem ho vam substituir per unes bones anxoves, i si disposeu de peix sec us fem una reverència!

Preparació:
1.- Un parell d’hores abans de menjar l’amanida, com a mínim, us aconsellem preparar el cejen, així els tomàquets ploraran i despendran el cobejat suquet:



    * Netejar bé els tomàquets i trossear-los.
    * Esqueixar els filets d’anxova.
    * Tallar a daus ben remenuts els dos alls.
    * Barrejar-ho tot i amanir de sal i oli, tampoc molt…
    * Posar-ho a la nevera.
2.- Quan s’acosta l’hora de dinar retirar de la nevera una estona abans ja que el fred mata molt el sabor dels tomàquets.

3.- Afegir els crostons de pa torrat i acabar d’amanir al gust…

I a gaudir d’aquesta deliciosa i extraordinària amanida que enamora per la seva senzillesa i gustositat… ;)






Sí, sí, no ens hem torrat ni se'ns ha anat l'olla! Avui us presentem una amanida de medusa (sí d'aquelles de la platja que fan tan fàstic i piquen i molesten i que són com plagues...), i si no podem amb l'enemic... per què no ens el cruspim...?

Intentarem desmitificar alguna coseta alhora que esperem causar tanta sorpresa com la que vam tenir nosaltres en trobar-la en una carta d'un restaurant que tenim a prop de casa, La Cuina de l'Uribou.


La medusa és l'ingredient que té aparença de "confitat"

Ens ha ajudat molt trobar aquesta entrada per infornar-nos millor d'aquest ingredient i per trobar la recepta...

Se'n troben al Mediterrani en la seva versió més pacífica i només es menja la part del cap, amb un textura cartilaginosa i amb un intens sabor a mar. No és un ingredient nou al món, a la Xina, Corea, Tailandia i Japó ja les empraven a la cuina i, ara, a restaurants japonesos més cool o de millor factura ofereixen aquesta menja.

També la indústria farmacèutica ha posat ull a aquest animaló per les posibles aplicacions del seu verí per a tractament coronoris o per la lumiscència que es podría beneficiar en aplicacions de cirurgia.

Si voleu tenir una experiencia gastronómica no tingeu maníes ni angúnies, el màxim que pot passar és que no us agradi però ni us quedaran els llavis de "negrito zumbón" ni us picarà cap part del cos, potser els ulls una mica com a plats pot ser que sí, però més per la sorpresa que pel que us pugui fer l'animalet...

Anem a la recepta!

Ingredients:

* 1 medusa
* Enciam tallat
* Brots de soja

Per a l'amaniment aquesta salsa:

* Salsa de soja japonesa
* Vinagre d'arròs
* Mirín
* Condiment de tonyina seca
* Polsim de sucre
* Aigua
* Llavors de sèsam blanc i negre

Preparació:
  1. Posar la medusa en aigua durant més de mitja hora. I l'escaldem durant 30 segons, traient-la ràpidament i posant-la en aigua freda i gel per tallar la cocció.
  2. Un cop refredada l'eixuguem bé, i es talla en juliana.
  3. Es prepara la salsa amb els ingredients indicats i es posen les tires de medusa a macerar a la salsa, fins que agafin una mica de color. Com la salsa és forteta de sabor les quantitats no les indiquem i preferim que proveu al vostre gust el punt que us pot agradar més d'aquesta salsa.
  4. Es disposa l'enciam i els brots de soja i les tires de medusa en un bol, s'amaneix amb la salsa amb què s'ha macerat la medusa i aquí nosaltres li posaríem un toc d'oli d'oliva ;)

Ara les pobres meduses ja no morirán a la sorra de les nostres platges. Nosaltres ja hem comprat una galledeta i un rasclet d'aquells de joguina, i si vosaltres teniu criatures els hi podeu manllevar o demanar de prestat ;)

I ara, qui li posa el picarol al gat?




Els dies d'estiu ja s'han escolat i ens queda aquell regust bo i lleuger, alhora que ja ens preparem per als dies de fred.

Aquesta entrada la vull dedicar a tres amigues meves que, tot i trobar-nos en situacions vitals molt diferents, crec ens agermanen més coses que les que ens poden separar, aquí les distàncies no es poden quantificar en metres, kilòmetres,... perquè prevalen els sentiments i l'estima, i tot el que ens lliga i ens fa fer pinya unes amb les altres

L'enyor no és un sentiment que trobi positiu a excepció si es pren com un promesa del que pot esdevenir en el futur, el contrari seria ancorar-nos en el passat i perdre oportunitats per gaudir del present i del futur, del que un és i del que l'envolta... Del passat m'agrada mirar el que és bo, i del que va ser dolent aprendre la lliçó i saber quines coses no vull a la meva vida..., i per res més!

Aquest estiu va estar plagat d'emocions, d'anades i vingudes, d'estar amb amistats i amb la família, de menjar bé i de tombar-nos al sol, així que digueu on signo per a què els estius venidors o molts altres instants siguin així d'intensos i emocionants.

I ara us preguntareu a què ve tot aquest rotllu patateru? Tot és per culpa de les figues, o gràcies a elles! que tenim el propòsit de parlar en positiu..., i que encara en podem trobar en els mercats.


La primera recepta ens la va facilitar la Susi, que viu a L'Escala, sembla que és una recepta de pagès, però que ens va augurar un bon estiu ;) i no té cap secret! exceptuant que està de muerte súbita...

FIGUES AMB ANXOVES


Ingredients:

  • Filets d'anxoves
  • Figues (les preferim sempre les de coll de dama per la seva finura.

Preparació:

  1. Netejar bé les figues amb cura que la seva pell no es faci malbé, i talleu-les com millor us abelleixi...
  2. Les anxoves si les heu comprat senceres amb sal caldrà que les netegeu bé i les filetegeu.
  3. Col·locar els filets al damunt de les anxoves.
  4. Amanir amb un toc de l'oli de les anxoves.


La segona recepta ens la vam trobar al llibre Mes cocottes de la Julie Andrieu amb la que estrenava la meva cocotte Le Creuset, i de la que estic encantada de la vida... Aquesta recepta comenta l'autora que les figues poden servir soles per un esmorzar o per acompanyar foie o formatges. Encara que nosaltres també li vam treure més suc... ;)

Estan delicioses i sucoses que sembla que petin a la boca com un bombó de licor...



FIGUES CONFITADES AMB FARIGOLA I SÈSAM

Ingredients:

  • 600 gr de figues
  • Suc de mitja llimona
  • 1 l d'aigua
  • 4 claus
  • 200 gr de sucre
  • 2 cs de sèsam
  • 1 cc de farigola seca
  • Opcional: nou moscada mòlta

Preparació:

  1. Posar a bullir per fer un almívar, l'aigua, el suc de la mitja llimona, els claus i el sucre, durant uns 30 minuts.
  2. Netejar bé les figues i al cap d'aquests 30 minuts afegir-les a l'almívar, afluixant el foc i anant remenant de tant en tant.
  3. Retirar les figues de la cocotte i deixar reduir el suc durant 15 o 20 minuts més.
  4. Passada la reducció tornar a posar les figues i afegir-hi el sèsam i la farigola i deixar 10 minuts més.
  5. Es deixa refredar bé i cap a la nevera.

Notes:

  • cs: cullerada sopera
  • cc: culleradeta de cafè
  • Aguanten bé el pas dels dies refrigerades...


D'aquestes figues confitades vam aprofitar el seu suquet, li vam afegir una mica de vi i braó de pollastre, una ceba petita tallada en juliana i finalment li vam posar un pits de pollastre filetejats i salpebrats. Ho vam coure a foc molt baix i ens va quedar un segon plat sensacional!


Altres receptes que tenim publicades al bloc amb figues:


Tornem a l'estiu!

Vam passar uns dies a Formentera, la Pitiüsa Petita, i si el paradís existeix està aquí!!! i al nostre pas per Eivissa, la Pitiüsa Gran, vam tenir una trobada amb l'estimada Maria José, de Dit i fet, que ens va colmar d'atencions i que vaig tenir l'oportunitat d'abraçar-la i de parlar amb ella directament que no és, malauradament, freqüent, encara que he de dir que que vaig poder tornar a fer-ho a Reus, que la María José havia quedat finalista als Premis Blocs de Catalunya 2012..., la qual cosa m'enorgulleix tant com si hagués estat aquest mateix bloc...

No cal dir que vam gaudir a pleret de Formentera, de les seves platges, de la seva gastronomia paral·lela a la d'Eivissa, accentuada per la pròpia insularitat i pels productes que ofereix el mar i la terra, i que han sabut desenvolupar una cuina tradicional extraordinària amb l'austeritat dels productes dels que disposaven...

No us perdeu l'excepcional recull de receptes eivissenques
de la Maria José...

I unes imatges per somniar desperts...













Semblava que no arribaven els dies d'agost i de vacances, platja, muntanya, terrasseta xiringuitera..., uis! quina enveja que em feu! lladres! i abans que no marxeu us volem desitjar des d'aquí:

MOLT BONES VACANCES!!!!
GAUDIU i DESCANSEU
però sisplau
TORNEU TOTS i TOTES!!!!!!

Així que per acabar la temporada i el curs escolar us oferim dues receptes refrescants, pràctiques i senzilles de fer, com de normal ens agraden, però que per gaudir d'un matí de platja sense estar lligada a la pota de la cuina són ideals...

La primera proposta és un pastís de tonyina i salmó fumat, que des del que el vaig veure al bloc de la Mercè, de Cuina per a llaminers, no parava de babejar. L'he fet a casa diverses vegades i sempre ha tingut molt bona acollida, es pot preparar amb antelació i es serveix fresquet de la nevera. La Mercè el presenta com una terrina, i nosaltres ho hem fet com a tal i també en aquests individuals... com aperitiu i com un primer acompanyat d'amanida, és resultón de veres!


Ingredients per a 6 persones:
  • 255 g de tonyina en conserva (unes 3 llaunes aproximadament) 
  • 150 g de salmó fumat (la Mercè n'indica 100 g)
  • 6 ous 
  • 100 ml de nata de muntar 
  • Pebre
  • Sal
  • Aigua calenta per al bany maria

Preparació:
  1. Preescalfar el forn, la Mercè indica que a 180º (amb la carraca de casa impossible!).
  2. Mentre es preescalfa el forn es barreja tots els els ingredients i triturar amb el  braç elèctric.
  3. Untar els motlles individuals o la terrina amb una mica de mantega fosa per a facilitar el desemmotllat.
  4. Abocar amb cura la barreja, prèviament tastar si cal rectificar de sal i pebre, que un cop cuit no ho podreu fer, alhora que s'ha d'anar amb compte en posar-ne perquè la tonyina i el salmó ja són salabrosots.
  5. Col·locar-ho en una safata de forn i amb cura abocar-hi entre mig de la safata i el  motlle l'aigua calenta per fer el bany maria i enfornar a mitja alçada.
  6. Si es fa en terrina en una mitja hora ja es pot comprovar la cocció (una agulla o un escuradents ha de sortir net després de punxar...) si ho feu en motllos individuals amb menys temps heu de fer la provatura...
  7. Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de portar-ho a taula.

Nota:
  • La Mercè l'acompanya amb una salsa de formatge roquefort,  però a nosaltres mai ens ha donat temps :D

***********

La següent recepta és encara més fàcil, si és possible, recordeu la nostra entrada de les sardinetes suaument escabetxades? doncs això! una bona amanida amb elles! Recordareu aquesta amanida perquè la vam portar a la Romeria de la Fontcalda. Doncs aquesta amanida només que li afegiu un rajolí d'oli o li poseu aquesta salsa reduïda de maduixa semblarà que teniu una amanida de pim-pam-pum o d'una amanida que vesteix molt... Interessa, oi?



A punt d'escurar el plat de tan bona i ràpida de fer i paladejar!




Sorpresa sorpresa...


Què hi haurà...?


Eins...?



A casa som formatgers de mena, igual o pitjor que ratolins i com sempre anem entaforant les narius a les vitrines dels formatges de tot arreu i batua l'olla que vam trobar aquest formatge, que el seu nom se les porta: BURRATA, que dit així és com per dir: burrata-tu! jajajajaja. Així que burrata-jo per no haver-lo tastat abans perquè senzillament és: ... ES-PEC-TA-CU-LAR i més.

Un cop amb el tresor a casa, què en fem, de la burrata...? Perquè sabem que on el vam comprar el serveixen en degustació amb amanida, però com? amb què...? Així que els ratolins ens enxufem a internet, et voilà!: aquesta entrada molt il·lustrativa que explica molt bé en què consisteix la burrata i proposa maneres de menjar-la. I no vam tenir dubtes de cap mena:


Ingredients per a 2 persones:

Preparació:
  1. Netejar i escórrer bé les fulles triades de l'amanida i disposar-les als plats.
  2. Netejar i laminar els xampinyons en cru.
  3. Partir per la mitat la burrata, amb cura que no s'escapi el farcit cremós,  i posar-ne una mitat a cada plat.
  4. Amanir amb sal i oli extra verge d'oliva al gust.

De debó que és un formatge exquisit, molt recomanat per a què el tasteu i, sobretot, que no os duelan prendas en emprar un bon oli d'oliva, que ja sabeu que nosaltres som devots del Sant oli de la Terra Alta...

i preparats a tenir una experiència gastronòmica...
entre mística i pecaminosa ;)



El dissabte passat, dia 9, ens vam reunir una trentena de persones de blocs gastronòmics a Castellterçol, que va organitzar el Manel, i que des d'aquí li volem agrair de tot cor la dedicació i l'excel·lent tria dels llocs a visitar i menjar que n'ha fet.

Nosaltres no podem afegir gaire cosa més, ni millor, dels que han fet llurs cròniques: completes, simpàtiques, descriptives, poètiques, però totes tenen en comú com vam xalar:

Només volem dir que ens ho van passar redivinament bé, que ens ha quedat un regust de boca dolç i càlid, que ens va encantar conèixer en persona qui hi ha darrera de les cuines que visitem assíduament, i dels que no, que ho farem d'aquí en endavant. Ens feia molta il·lusió acudir a aquesta trobada i les expectatives van ser superades amb escreix i amb un paisatge nevat que no sempre podem gaudir tan de prop.

Les empreses a les que vam anar a aprendre una munió de coses i el restaurant on vam menjar pantagruèlicament, també els volem agrair les seves atencions, explicacions i el tracte amabilíssim que ens van dispensar:




NOMÉS ENS RESTA ESPERAR UNA PROPERA TROBADA...,
QUE ESPEREM QUE SIGUI DINTRE DE BEN POC !!!


**********************************



Amb el títol de RECICLANT LLENTIES volem fer la segona aportació a l'HEMC # 40, bàsicament per diversos motius:

1.- Quan pensem en AMANIDES sempre ho fem, principalment, amb fulles verdes acompanyades de..., amb hortalisses, i a l'estiu també pensem en les amanides d'arròs i les de pasta, difícilment pensem en els llegums, potser amb l'empedrat i poca cosa més...

2.- Els LLEGUMS sempre els associem a plats contundents i generalment calents. A casa ens agraden molt i procurem menjar-ne sovint. Així que aprofitant que teníem restes de llenties fetes i només bullides vam fer una de les dues amanides que fem amb elles, i que també teníem algun sobrant de salmó d'aquestes festes.

3.- Amb aquest ingredient principal en fem de dos tipus d'amanida que ens agraden tot l'any a temperatura ambient o un pèl fresquetes a la bonança, i aquest HEMC ens bé de perles per transmetre que si reciclem amb sobres d'una manera també ho podem fer d'una altra, no hi ha una única manera perquè remirant aquell fons d'armari que són les nostres neveres i rebosts, constatem que tot és aprofitable i només cal intuïció i imaginació... I si una no us acaba de convèncer sempre tindreu el recurs de l'altra... perquè ja sabem allò de lentejas, las tomas o las dejas.

AMANIDA DE LLENTIES AMB SALMÓ FUMAT I XAMPINYONS

Ingredients:
Llenties cuites
Salmó fumat
Xampinyons
Ou dur a daus
Olives negres

Preparació:
Preparació mínima: pim-pam! i no posar a la nevera.

AMANIDA DE LLENTIES AMB PERNIL

Ingredients:

Llenties cuites
Daus de pernil serrà
Olives farcides d'anxova laminades
Daus de tomàquet d'amanir

Preparació:
Ídem de l'anterior, amb una lleu diferència, ens agrada fer-la abans per a què el tomàquet sui i desprengui el seu suquet.
MANERES D'AMANIR-LES

Oli d'oliva
Amb una vinagreta sencilla: vinagre i oli d'oliva
Amb una vinagreta complexa: vinagre, oli d'oliva i mostassa (a vegades cogombret picat)
Amb una vinegreta de mel: vinagre, oli d'oliva i mel

Nota:
Habitualment aquests amaniments porten sal però per aquestes dues amanides no en posem, les llenties en coure-les ja n'hi hem posat, i també porten ingredients que els dóna la salabror, ara bé, si us agrada un xic fortet, en podeu posar, això al gust del consumidor ;)




Després de tantes dolçors i plats contundents ens ve de gust una amanida lleugera, força lluïda ella, i també molt semblant a la que ja vam editar d’espinacs que vam anomenar Amanida Sent Soví, ambdues comparteixen un ingredient base, els espinacs nans i una fruita, però comparades estan anys llum l’una de l’altra.

Així que avui us proposem una mica de dieta, ja que s’acosten unes festes que només farem que afartar-nos amb delicatessens que clamen al cel una migdiada que habitualment no fem..., no deixarem a la parentela en la sobretaula per anar a planxar l’orella...

Així que una saludable amanida, sense complicacions, però que estem convençuts que us agradarà. Aquesta amanida ens abelleix molt sense gaires sofisticacions a l’hora d’amanir-la: no li posem sal perquè les gambes ja n’aporten, i un bon raig oli d’oliva a ser possible verge, que per això en tenim tants i de tan bons, que som uns privilegiats en el cabdal d’or líquid.

Ingredients:
 Espinacs nans
 Mango
 Gambes salades i pelades
 Llavors de paparola o galleret
Oli d’oliva

Preparació:
Rentar bé els espinacs i centrifugar-los. Disposar-los al plat i als damunt posar les gambes salades i el mango tallat a daus, o també a làmines, això al vostre gust. Espolvorejar amb unes llavors, nosaltres hem triat les paparoles però també pot servir sèsam, en qualsevol de les seves variants: negre, torrat... Amanir generosament amb l’oli d’oliva, encara que us recomanem que sigui en el darrer moment.

BON PROFIT!


Ayutthaya


A l'any 2005 ja vam fer un viatge a Tailàndia, des del Nord fins al Sud, i ens vam enamorar d'aquest país, conegut com el país del somriure, però és molt més.

Enguany vam repetir, però només Bangkok, perquè a l'anterior viatge vam estar molts pocs dies i ens van quedar coses al tinter per visitar i tastar més a fons, en una ciutat que és magna.

Parlar de Tailàndia, i de Bangkok en concret, és quasi impossible de resumir, només una recomanació: s'hi ha d'anar... Així que només farem un tastet gastronòmic i d'imatges per a què aneu fent boca d'aquest país extraordinari.

Si voleu tastar in situ i esteu a prop de Barcelona us recomanem un restaurantet coquetó, que no té més de 10 taules, on podreu tastar genuí menjar tailandès per un preu més que mòdic, i tot boníssim. Es tracta d'aquest:


Veure altres opinions del Bangkok Café:
Opinions 1
Opinions 2


*************************


Nosaltres us proposem una altra recepta que no hem trobat en cap receptari però que la vam menjar a Bangkok i ens va agradar d'allò més, és el que nosaltres anomenem Amanida Thai:

Ingredients:
 Aranja
 Gambetes petitones
 Coco ratllat
 Enciam
 Oli

Preparació:
Tallar l'enciam ben remenut. Pelar i tallar l'aranja en daus. Pelar les gambetes i tenir el coco ratllat.

Per muntar el plat: fer un llit amb l'enciam, afegir els daus d'aranja, les gambetes, amanir amb l'oli l'amanida i espolvorejar el coco ratllat al damunt. Servir-ho molt fresc.


*************************


Una altra recepta nostra:
Sopa thai


*************************


Més sobre gastronomia i receptes de Tailàndia:
Casa Asia
Cocina del mundo
Recetas fáciles
Apunts gastronòmics de Tailàndia


*************************


En imatges:

Mekhong i el seu mercat local entremig de les vies del tren



Parada de peix fresc a les vies del tren, Mekhong



Dolços acolorits



Les conserves



Promoció de beguda refrescant al mercat setmanal de Chatuchak

S A W A D E E !


Pintura de Jacek Yerka


Ingredients:

Per a l'amanida:
 Fulls d'enciams diversos i al gust
 Bacó
 Daus de formatge manxec
 Pinyons torrats

Per a la vinagreta de mel:
 1 cc de mel de romaní o de milflors
 1 cc de vinagre blanc, també vinagre balsàmic, però blanc!
 2 cc d'oli d'oliva verge
 Un polsim de sal
 Un sustet de pebre blanc, opcionalment

Preparació:
Saltar els pinyons en una paella amb unes gotes d'oli d'oliva fins torrar-los. Saltar la cansalada fins que quedi cruixent. Reservar ambdues coses.

La vinagreta la preparem barrejant tots els ingredients i emulsionant-los ràpidament.

Per muntar el plat posem primer un llit amb les fulles de les crudités, i afegim la cansalada i els pinyons, millor si estan tebis, i el formatge manxec i amanim amb la vinagreta.

Suggeriment:
 Si teniu dubtes que no agradi la vinagreta de mel, podeu triar un altre amaniment, però no abuseu d'aquells que siguin d'un sabor molt intens perquè esmorteirà el sabor de tot el conjunt.

Notes:
cs: cullerada sopera
cc: cullerada de cafè



Ingredients
o Assortit de fulles d’amanida (enciam, escarola, etc.) al gust, també brots
o Figues
o Llenques de pernil
o Formatge de cabra fresc
o Tomàquets secs o confitura de tomàquet
o Un grapat de pinyons
o Formatge parmesà
o Oli d’oliva
o Vinagre balsàmic
o Sal i pebre

Preparació
Netejar els ingredients de l’amanida i preparar una vinagreta suau amb 1/3 parts de vinagre balsàmic i 2/3 parts d’oli d’oliva i amanir les fulles amb la vinagreta.

Netejar les figues i tallar-les en quatre. Trossejar el formatge de cabra en daus petits. Daurar un xic el grapat de pinyons.

Per muntar el plat es fa un llit amb les fulles i es posa al damunt les figues, els bocins de formatge de cabra i les llenques de pernil. Finalment s’afegeix els pinyons torrats, bocins de tomàquet sec (o tocs de confitura de tomàquet) i unes raspadures de formatge parmesà.

Suggeriments
Recomanem les figues negres de les anomenades coll de dama.



Ingredients:
o Diferents tipus d’enciams i altres fulles verdes
o Mango
o Iogurt natural
o Oli d'oliva
o Sal

Preparació:
Netejar bé les fulles de l’amanida i posar-les fent un llit al plat. Pelar i tallar el mango en làmines fines i daus i alternant-ho en el moment de col·locar. Per últim, preparar la salsa de iogurt amb el iogurt natural, un polsim de sal i l’oli d'oliva fins fer una salsa homogènia.

Suggeriments:
o Esperar fins el darrer moment per a muntar els plats.
o Menjar molt fresca.

Ventall de seda pintada de la Concha Blanch

Ingredients:
o Enciams diferents
o Ruca
o Filets de seitó en vinagre
o Mozzarella di Bufala
o Tomàquet d'amanir
o Alfàbrega picada
o Oli d'oliva
o Sal

Preparació

Netejar bé el verd de l'amanida i el tomàquet. Fer un fons amb les fulles i els tomàquets tallats a rodanxes. Al damunt col·locar els filets de seitó en vinagre i les làmines de la Mozzarella di Bufala, un polsim de sal i amanir generosament amb alfàbrega picada i l'oli d'oliva.

Suggeriments:
o Servir fresca, i no amanir fins el darrer moment.
o També podeu usar sal gruixuda.

Notes:
o La Mozzarella di Bufala és una Denominació d'Origen Protegida italiana.
o Per a les fulles de verd és una mica al vostre gust i el que disposeu en aquells moments.


Imatge de www.tusnarajas.es

Us proposem dos truqets per a fer una ensaldilla russa ben diferent però també molt refrescant:

A l'ensaladilla que habitualment prepareu li podeu afegir daus de TARONJA i/o FUET, ja ens ho direu...

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design