Recepta d'arròs per al GRAN RECAPTE D'ALIMENTS 2012

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

A casa de l’àvia Maria era habitual, sobretot els divendres, menjar plats únics elaborats a base d'ingredients senzills, de rebost i d'aquelles coses que li anaven quedant a la nevera. Penseu que durant la guerra incivil i la postguerra va pujar tota sola tres criatures perquè el meu avi estava empresonat, i en aquella època, i a Barcelona sobretot, podies tenir algun caleró, però no hi havia menjar que comprar. A la dona quan la situació li era insostenible enviava els fills al poble, a casa de l'hereu, que si més no una bleda i una tallada de cansalada mai va faltar a moltes zones rurals. I la situació era insostenible quan la meva àvia havia de fer bullir les pells de les patates per dinar o quan els dos germans més grans es barallaven pel tros de xusquet de pa que semblava que era mig mil·límetre més gran que un altre... 

La situació que ens toca viure a nosaltres és molt diferent però no podem obviar que hi ha persones que ho estan passant francament malament i amb una angoixa terrible, amb poques esperances de futur imminent o a mig termini, i més portes es tanquen cada dia. Els prestatges de les botigues i supermercats són plens, no hi ha escassetat d'aliments, el que no hi ha són diners per poder-ne comprar... PER AIXÒ CAL CONTRIBUIR! amb un granet de sorra, o amb una galleda, o amb un camió, cadascú amb les seves possibilitats pot prescindir de fer un dels cafès al dia, o de no anar a sopar una pizza un dissabte, que qui necessita un paquet de llegums o d'arròs pot ser un veí teu..., i qui diu que demà no siguis tu, o jo,...? que si alguna cosa és certa és que no hi ha certeses...

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

Avui i demà es fa el Gran Recapte d'Aliments, la teva col·laboració, la de tots, importa! 

 Si voleu saber com fer-ho...

cliqueu aquí.

La que avui us presentem és una recepta d’arròs -recuperada de l’àvia que tan magres les va passar- i tan elemental que sembla que no pugui ser... L’àvia feia aquesta recepta amb variants segons el que tingués al rebost o nevera: amb calamars i una mica de salsa de tomàquet, amb bacallà dessalat, amb carbassó, amb carxofes, etc...

Ingredients:
 Arròs (una tassa de cafè per persona)
 Alls (molt generosament)
 Oli d’oliva
 Ou (1 x PAX)
 Sal, per si cal rectificar

Opcionalment:
 Bacallà dessalat
 Calamar i salsa de tomàquet

 Carbassó a rodanxes

 Carxofes a làmines gruixudes

Preparació:
1. Posar en una olleta a bullir l’aigua amb un bon raig d’oli d’oliva i els grans d’all, quan arrenca a bullir afegir els ingredients opcionals, deixar bullir una estona.

2. Quan noteu que ja està mig cuit podeu afegir l’arròs i deixar-lo bullir segons indicacions de l’arrossaire, nosaltres en aquest cas, i només en aquest, ens agrada una mica més passat del normal i una mica pastosset.

3. Mentre bull l’arròs fer els ous ferrats que us calguin en funció del nombre de comensals i deixar-los preparats.

4. Per servir el plat: escudellar l’arròs en cada plat i col·locar al damunt l’ou ferrat.

Esperem que us agradi!

Sopant amb Braun Minipimer i fent 2 cremetes HEMC # 50

Braun compleix 50 anys! Ara fa el llançament de la seva Braun Minipimer 7 Sin Cables, molt pràctica! des del sofà mirant la sèrie preferida..., o de xerroteig amb uns amics podem preparar sense perdre pistonada de la nostra festa: una maionesa, granissar gel (espectacular com queda en escates) per a la tandes mojiteres, o picar uns kikos en els que sucarem les gambetes que estan tan tristotes a aquell racó de taula..., i tot això sense haver d'anar a la cuina!

Per a celebrar-ho ha engegat una campanya molt divertida: Girls' Night In , i a la qual us convidem a participar..., tan fàcil com fer un click...



El passat dimecres ens van convocar a una sèrie de blogguers a un sopar de demostració, i entre demostració, còctels, sopar i diversió, la convocatòria de l'event, a càrrec de Bloguzz va ser tot un èxit. Era l'ocasió perfecta per saludar a vells coneguts i també posar rostres a blogguers que coneixíem només de la xarxa...: Malalua, El Cocinero Fiel, Cocina para emancipados, A mí me gusta comer, Cocina de Sara, Sabores de Colores, De cuina, El món de la cuina, Elena en su salsa, In the Mood for Food, Bon Profit, Sucre i Vainilla i Pà amb tomàquet.





I no podia faltar la foto de família:





Quan preparàven aquestes dues cremes que us presentem a continuació, ens haguès anat de perles disposar d'una Braun Minipimer 7 Sin Cables... ;)

Amb elles participem a l'HEMC d'aquest mes que l'amfitriona és Nikë de Cocina con ängel, que amb els freds que circulen ha estat una idea genial la tria del tema... La primera d'elles: Crema de carbassó amb brandada de bacallà i olivada, inspirada en una recepta del restaurant Matamala, i la segona, Crema d'espàrrecs blancs amb blonda d'Stilton. Esperem que us agradin les dues, i són tan fàcils de fer!

CREMA DE CARBASSÓ AMB BRANDADA DE BACALLÀ I OLIVADA



Ingredients per a dos persones:
* 2 carbassons
* Nata líquida
* Nou de mantega
* Sal
* Aigua, molt poqueta
* Brandada de bacallà
* Olivada
* Oli d'oliva

Preparació:
Posar a bullir amb una mica de sal l'aigua. Netejar amb cura els carbassons i tallar-los a rodanxes d'un gruix de 2 a 3 cm. En aquesta ocasió no pelarem els carbassons, com en aquesta altra crema... Quan l'aigua bull abocar-hi el carbassó i afegir la mantega.

Quan el carbassó estigui cuit, punxant amb una forquilla ho notareu, afegir la nata líquida i triturar-ho tot molt bé. Deixar que torni a arrencar el bull i rectificar de sal si és menester.

Per servir:
Escudellarem la crema al plat o bol, tornejarem una mica de brandada de bacallà i acabarem de decorar amb un fil d'oli d'oliva
i amb una punta d'olivada.

CREMA D'ESPÀRRECS BLANCS AMB BLONDA D'STILTON



Ingredients per a 2 persones:
* 6 espàrrecs blancs ben ferms (que siguin naturals i no de conserva)
* Nata líquida
* 1 nou de mantega
* Sal
* Pebre blanc acabat de moldre
* Aigua, també molt poca també
* Formatge Stilton, o qualsevol altre que us agradi, ratllat.

Preparació:

Blondes de formatge
Per fer les blondes de formatge, posar a escalfar el forn. Poseu muntets del formatge ratllat de la vostra elecció damunt d'una safata amb paper sulfuritzat. Al forn molt baix, que cadascú miri com va el seu..., enfornar els muntets. En el darrer moment donar un toc de grill per acabar de daurar el formatge, i deixar-ho refredar bé, que es deseganxaran sense "baixes". Reservar-ho.

Crema d'espàrrecs
Posar a bullir l'aigua. Els espàrrecs netejar-los molt bé traient-lis la primera capa, amb un estri pela-patates us pot anar força bé, tallar i rebutjar el peu de l'espàrrec que sol estar molt ressec. Tallar a rodanxes els espàrrecs, però com més fines puguin ser les làmines, millor, els espàrrecs són molt filosos i aquesta operació ens permetrà que no facin fils. Possar-los a bullir, amb un xic de sal, pebre mòlt i la nou de mantega.

Als espàrrecs cuits i tous li afegirem la nata líquida i ho batrem, ho deixarem a foc molt lent que torni a arrencar el bull i rectificarem de sal, si cal.

Per servir:
En bols, hi posem la crema d'espàrrecs, tornem a moldre una mica de pebre al damunt, i ho decorem amb la blonda de formatge.

Que vagi de gust!

Caragoles catalanes a ¿...?, amb coca de vidre ;)

No...? Us ho posarem més fàcil...

Aquesta entrada la volem dedicar a una amiga com la copa d’un pi, per les estones memorables que hem viscut i pensem continuar vivint amb el regal de la seva amistat i de la seva família... Doncs, sí, vam visitar a la nostra estimada Elvira!!!!!! Ni us imagineu com vam riure i quina xalera, eps! també vam parlar pels colzes de cuina, menjar, receptes, i altres coses de la vida... Aquestes dues receptes són seves, així que no només ens hem emportat bons records, bons moments i molt agraïment..., sinó que també dues petites joies culinàries, amb les que us quedareu ben astorats quan comproveu com són de fàcils de fer i que et treuen d’un imprevist o compromís de darrera hora en 3, 2, 1...

CARAGOLES D’ESCALIVADA

Les caragoles d’escalivada ens vam posar d’acord en editar-les el mateix dia, així que visiteu les seves que segur que se us caurà la baba de gust i us obrirà una gana de llop. A casa ja les hem fetes un parell de cop, amb dos tipus de massa diferent i vam haver d’amagar les que veieu fotografiades perquè es mengen a cremadent.
¡Vamos a por ellas!



Ingredients:
• 1 placa de massa de pizza o de full, en aquest cas de full
• 1 ou batut (opcional)
• Paper de forn addicional

Per a la farsa:
• Pebrot vermell, albergínia, tomàquet,... escalivats, o una samfaina al gust
• Filets d’anxova (o... imaginació al poder!)

Preparació:
Preescalfar el forn i tenir en consideració les indicacions de temperatura del proveïdor de la placa de massa que disposeu.

Estendre la massa de full sobre els marbres de la cuina, amb el paper de forn amb que ve enrotllada. Estendre una filera generosa de la farsa que tingueu preparada, que no estigui ben bé a la mitat de la placa, agafar cada extrem de la massa i doblegar-la cap a dins, perquè quan s’enrotlli quedi el farcit ben segellat.

Ajudats pel paper de forn l’enrotllem con si ho féssim amb un braç de gitano, i amb un ganivet de cuina ben esmolat anem fent les rodanxes d’un parell de centímetres, que anirem dipositant sobre una safata de forn preparada també amb paper.

Quan les hem col•locat, les endrecem una mica i modelem una mica per la base, perquè quan estiguin cuites no s’escapi la farsa pel davall.

Un cop cuites ja es poden servir.

COCA DE VIDRE

No sabeu quina felicitat! A casa hi ha un fan de la coca de vidre... la cara de felicitat que va posar quan va veure la primera ni us la imagineu, de debò que no! I és que sembla impossible que sigui tan fàcil... Elvira! ja ens diràs on vols que et fem un monument...! Aprendre a fer coca de vidre a Suïssa, esto sí que tiene delito...

La primera que vam fer va ser posant anissette i no ens va acabar de convèncer del tot, tenia un gust final massa ensucrat i empalagós... així que vam pensar que potser anís sec li aniria millor, a l’endemà vam córrer a comprar-lo a la bodega... En la primera coca tampoc li vam posar pinyons, venia a dinar la nostra cunyada que és al•lèrgica als fruits secs... I si la primera estava bona, la segona ni sus cuento!



Ingredients:
Surten tres coques ben majes
• 1 placa de massa de pizza (heu llegit bé!!!!!)
• Oli d’oliva verge extra DOP Terra Alta
• Sucre
• Pinyons (optatius)
• Corró
• Paper de forn addicional

Preparació:
Preescalfar el forn i tenir en consideració les indicacions de temperatura del proveïdor de la massa de pizza que disposeu.

Estendre la massa sobre els marbres de la cuina, amb el paper de forn amb que ve enrotllada. Estirar-la amb el corró tan fina com pugueu... tallar-la en 3 fileres per a què quedin les coques allargades, i acabar-les d’estirar.

Pintar-les bé amb l’oli d’oliva verge extra DOP Terra Alta, espolvorejar-hi sucre generosament al damunt, col•locar els pinyons i ja estan llestes per entrar al forn.

Si tafanegeu per la finestra del forn veureu que la massa va fent intents de bombollar-se, després es va daurant... quan obtingueu el grau de color que desitgeu ja les podreu treure del forn.

Punt important: només acabades de treure del forn pintar-les ipso facto amb l’anís sec, veureu quin crepiteig! Deixar-les refredar al damunt d’un enreixat, i a gaudir-les!

La primera que vam fer vam deixar uns trossos per a la fotografia, es van conservar magníficament durant tres dies, no havien perdut el cruixent per a res.

Bon profit, amics!

Gaspatxet de setí Ninus

Aprofitarem els darrers dies de calor que sembla que enguany això de l'estiuet ja quedarà finiquitat en breu per presentar-vos aquest plat senzill, refrescant i gustós, i tan senzill i tan novedós dins d'ésser un clàsic que sempre fa quedar bé, i és que es prepara amb un pim-pam-pum!

Aquest plat és un dels habituals que trobem en els menús de diari que trobem al Restaurant Ninus d'Esplugues, que ja us en vam parlar aquí.

Ingredients per a 2 persones:
* Gaspatxo cassolà o preparat
* 1 terrina petita de gelat de nata
* Uns pessiguets de sal volcànica de Hawai

Preparació:
Prepareu el gaspatxo com tingueu per costum, o el podeu comprar preparat sempre que us assegureu que és de bona qualitat, en ambdós casos no cal que sigui de gust suau perquè amb el gelat de nata trobareu un sabor molt matisat del vinagre, quasi de setí, que els més escarafallosos amb el vinagre ni s'adonaran...

Servir el gaspatxo, afegir les porcions de gelat de nata i decorar amb un pessic de sal volcànica, que queda un puntet graciós de cruixent. Però si ho preferiu... també ho podeu decorar amb un fil d'oli aromatitzat d'alfàbrega o de romaní, etc... Imaginació al poder!

G R À C I E S * A N N A ^_^ per tantes bones estones!!!



*******************

RECORDATORI DE SORTEIG:

Sortegem aquest llibre, teniu temps de deixar un comentari fins el 15 d'octubre, si és que encara no l'heu deixat, DEIXAR EL COMENTARI EN L'ENTRADA: TERUEL EXISTE...

Molta sort! que el llibre bé s'ho val!

Flors d'hivern

Estem a les acaballes de l'època de les carxofes, així que cal aprofitar-ho al màxim, avui us proposem aquesta crema, molt senzilla de fer, que queda molt cremosa i suau al paladar, es molt similar a la crema que preparem de carbassó.

Ingredients per a dues persones:
* 5 carfoxes amb l'ull ben endins
* 1 ceba tendra
* 1 porro
* 3 formatgets en porcions
* 1 dau de mantega
* Crema de llet
* Sal
* Oli d'oliva
* 2 llenques de pernil
* Pebre blanc mòlt (opcional)

Preparació:
1.- Tallar en juliana fina el porro i la ceba tendra i sofregir-ho amb un rajolí d'oli a foc molt lent, amb un puntet més alt quan estigui tot ben toves per a què agafi un color daurat.

2.- Pelar les carxofes fins trobar la part més tendra i blanquinosa, tallar-les a daus i posar-les a l'aigua que prèviament haurem posat a bullir amb un polsim de sal.

3.- Afegir a l'olla de les carxofes la ceba i porro sofregits.

4.- Un cop estiguin cuites les carxofes apagar el foc, afegir el dau de mantega els formatgets i un xorret de crema de llet. Triturar amb el braç elèctric, tastar i rectificar el punt de sal. Si voleu que quedi una crema més afinada de textura caldrà que la passeu pel colador xinès.

5.- Per fer les flors de pernil, hem moldejat les llenques i les hem col·locat damunt de paper sulfuritzat, i amb el forn escalfat prèviament a temperatura molt baixa, ho hem deixat que s'anessin assecant, durant molt estona a la mateixa temperatura, la gràcia és que quedi amb aquell punt de secat però no ressec.

Esperem que acabeu de gaudir d'aquest darrer plat d'hivern, que en breu saludarem a la senyora primavera!

MOLTES FELICITATS ALS PEPS I PEPES!

L'estranya parella: carxofes i gambes

En aquesta època de l'any que estan tan bones les carxofes aprofitem al màxim de menjar-ne, ens agraden molt i com bones i tendres en cap moment de l'any com aquest...

Aquesta recepta enceta una nova sèrie, i veureu que és súmmament senzilla de fer, i amb ben pocs

Ingredients per a dues persones:
* 8 carxofes
* 8 gambes vermelles ben lluïdes
* Aigua
* Sal
* Oli d'oliva
* Pebre blanc (opcional)

Preparació:
Posar en una olleta una mica d'aigua, afegir les gambes un cop netes, les carxofes tallades a quarts amb un bon tros de la seva penca, salar, acabar d'omplir d'aigua fins que just cobreixi el contingut i posar a bullir-ho tapat.

Un cop les carxofes estiguin toves ja podeu apagar el foc. Per emplatar cal treure les menges amb la rasera i repartir als plats i després amanir-ho amb un bon raig d'oli d'oliva.

QUE VAGI DE GUST!

Sopa de tomàquet

Avui us proposem una sopa molt fàcil de fer, amb ingredients que tenim per casa i no hem d'anar a la antípodes a la busca y captura d'ingredients exòtics. Es fa en un santiamén, així que poca cosa més podem esperar, mentida, sí, perquè és imprescindible per fer aquesta sopa:

* Que agradi
* Que faci fred
* Tenir el dia mandrós per embolicar-se gaire a la cuina

Ingredients:
 Tomàquet triturat natural
 Aigua
 1 ampolleta de nata líquida
 Verdures de ensaladilla russa, millor naturals, i en el seu defecte emprar-ne de conserva
 Dau generós de mantega
 Sal
 Un sustet de sucre, opcional
 Pebre, opcional

Preparació:
Posar a escalfar el tomàquet i afegiu una mica d'aigua (la quantitat d'aigua estarà en com preferiu la sopa, si més clara o més espessa), es salpebre, i si voleu posar un punt de sucre per treure l'àcid del tomàquet també ho podeu fer, nosaltres no en posem perquè aquell punt acidet ens agrada força. Posar la mantega i que arrenqui el bull.

Les verdures de l'ensaladilla russa tenir-les preparades, si són en conserva nosaltres les esbandim bé sota l'aixeta una bona estona per eliminar el suc de la conserva. Afegir-les a la sopa que bull.

Veureu que el tomàquet comença a canviar el color quan ja està cuit. Quan gairebé estiguin cuites les verdures, afegirem la nata líquida, deixar que arrenqui de nou el bull i un parell de xups-xups i ja estarà per servir.

Suggeriment:
 Si us agrada afegir-hi pa... el bocinet de la foto és amb ceba...

La clotxa - XXII Festa del Vi de Gandesa

El pare es feia portar el vi de Gandesa amb un recader durant anys i anys, així que als àpats no mancava mai el porró a taula (us heu fixat que ara el porró no surt de l’àmbit domèstic molt restringit o quan s’exhibeix és per motius turístics per typical, en canvi fem cua per adquirir un decantador de vi, però ben mirat, ¿el porró no ho és ja, un decantador...?).

Dèiem del pare. En dissabte o en diumenge, ens preparava l’esmorzar: escalivava tomàquets madurs, albergínia, pebrot vermell, coïa arengades a la brasa, esmicolava el tomàquet i l’arengada, i amb el pebrot i l’albergínia en feia tires, ho barrejava tot, després un bon raig d’oli i ens ho oferia amb llesques de pa de pagès. A la taula d’aquell esmorzar no mancava ni les olives mortes, ni el porró, ni el raïm moscatell, quan n’era el temps, o qualsevol peça de fruita la resta d’any.

Aquest era el nostre esmorzar els caps de setmana, amb el temps i per motius de salut del pare es va suprimir l’arengada. No va ser fins uns anys més tard que vam saber que el pare havia adaptat un dels plats per antonomàsia terraltenc: la CLOTXA.

Ell havia suprimit els alls i la ceba escalivada perquè no ens agradaven però n’havia afegit dos: els pebrots i les albergínies, i també havia modificat la ració de pa, primer perquè no ens calia tant de pa a l’esmorzar d’un dia festiu i segon perquè la clotxa s’ha de poder menjar sense plat.

La clotxa és l’esmorzar característic de l’època de la verema, quan en les mateixes finques s’amaneix un foc i es prepara en el moment la clotxa. No són poques les meravelles gastronòmiques que tenim a la cuina catalana fruit de llargues jornades de treball, vam veure el cas del Cim i Tomba dels pescadors de Tossa de Mar, i aquestes formes de vida perdudes que ens han llegat plats magistrals a la nostra cuina.

Avui en dia s’organitzen actes populars al voltant de la clotxa a poblacions de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, actes que compten amb patrocinis públics i privats i que exigeix molt voluntarisme per part de l’organització de l’event. A tots ells gràcies per l’esforç, la dedicació i la il•lusió.

Si es té la sort de tenir família o amics a la comarca podrem disfrutar de la clotxa extemporàniament als actes populars, per això demanem als restauradors de la comarca que incorporin la clotxa a la seva carta, i òbviament tants d’altres plats, -que de la gastronomia terraltenca ens en ocuparem en un altre escrit-, perquè començarà a ser signe de normalitat identitària i singular, que no deixa de ser un atractiu per determinat tipus de turisme selecte i gurmand. Amb això no pretenem dir que es descartin els plats d’autor o més innovadors, poden conviure perfectament tradició i innovació.

Mentre la nostra petició no sigui atesa us donem la recepta i fem una relació de les poblacions que organitzen menjades populars de clotxa:

Recepta

Ingredients: (per a 4 persones)
 2 pans de pagès
 Tomàquets de penjar
 4 arengades* (mireu les notes)
 1 ceba gran
 1 cabeça d’alls
 Oli d'oliva
 Sal
 Olives (optatives)

Preparació:
S’escaliva el tomàquet, la ceba i la cabeça d’alls, es couen les arengades a la brasa. Mentrestant es talla el pa de pagès per la meitat i es buida la molla. S’esmicola el tomàquet i l’arengada després de netejar-la i es fica a la crosta del pa de pagès, se li afegeix els alls i la ceba al gust. S’amaneix amb un bon raig d’oli d'oliva i es tapa tot amb la molla de pa que havíem retirat.

Suggeriments:
 Es poden colgar unes olives a la cendra de la brasa i menjar-les acompanyant la clotxa.
 Els traguets de vi són imprescindibles i fer xerricar el porró és el súmmum.

Notes:
 * Hi ha que no posa arengada i utilitza baldanes (botifarrons de ceba o arròs) o cansalada virada.
 Si el foc i les seves brases són de sarments de vinya ja podreu dir que més genuïna no mengeu la clotxa.
 Més endavant us parlarem d’un plat similar de Xerta: la fogasseta, que varia en els ingredients i en l’època de l’any que habitualment es menja.

Poblacions que organitzen clotxa popular
 Gandesa: Festa del Vi (primer diumenge de novembre)
 La Fatarella: Festa de l’Oli (principis de desembre)
 Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova (gener)

Si descuidem alguna i ens feu arribar les dades molt gustosament ho inclourem.


Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 38:

Albóndigas sin gluten

Hay personas que sentarse delante de un plato apetitoso se convierte en un asomarse a un precipicio, ya que padecen alguna intolerancia alimenticia o alergia, y aquello tan apetitoso puede convertirse en una pesadilla y ser nocivo para su salud.

Son muchos los blogs que se preocupan en incluir recetas, sin gluten (de forma habitual seguimos a Glutoniana y a Zerogluten que hacen una labor enconmiable), sin lactosa, etc., que contribuyen a sensibilizar en la materia y que –sobretodo- no hay que renunciar a que comer sea también un placer y no una necesidad, a pesar de tener una dieta que restringe el consumo de alimentos con contenido gluéticos.

Nuestro blog no está especializado en ninguna intolerancia alimenticia pero sí queremos contribuir con nuestro testimonio a difundir y sensibilizar sobre la materia. Es por este motivo que nos sumamos a la iniciativa de Glutoniana, y nos pusimos a indagar sobre la celiaquía...

Podéis acceder al Manifiesto celíaco, y os adelantamos que estamos completamente de acuerdo en todos sus puntos y nos solidarizamos completamente con su contenido, vamos, que es una vergüenza que se tenga que pagar el tripe por alimentos básicos, que no se reciba ninguna clase de ayuda, y lo más de lo más deleznable es que los niños afectados no dispongan de sus menús específicos en los comedores escolares/universitarios, y sí los haya por motivos religiosos... no porque estemos en contra que existan, sino porque se priorizan sobre los que depende la salud de escolares, y que cada uno decida –luego- lo que deben comer sus hijos por motivos ideológicos o religiosos...

Cuando nos enteramos de la propuesta de Recetas de Carne Picada de Glutoniana nos lanzamos a investigar sobre la materia y decidimos contribuir con unas albóndigas sin gluten. Hacemos mención que visitamos los supermercados de nuestro barrio (Les Corts de Barcelona) y en ninguno de ellos encontramos alimentos aptos para celíacos, sólo en tiendas de dietética que nos cobraron 5,50€ por 250g de pan rallado, así que pensad en lo que os cuesta a vosotr@s con gluten... y haced números, veréis a qué conclusión lleva, como si comer fuera un lujo que sólo se pueden permitir los bolsillos más pudientes...

Antes de pasar a explicar la receta os comentamos que empanamos con el susodicho pan rallado sin gluten unas costillitas de cabrito que supieron a gloria...

Nuestra receta va a palo seco, sin ser las típicas albóndigas estofadas con sus guisantes, ni con sepia, ni con nada de nada… El motivo de ello es porque nos gustan tanto calientes, recién hechas, como frías a modo de fiambre, en su modalidad de albóndigas pero también hacemos hamburguesitas con la misma receta…

RECETA EN CASTELLANO Ingredientes:  Carne picada de ternera  Carne picada de cerdo (opcional, nosotros no ponemos)  Un ajo  Perejil picado  Pepinillos en conserva sin E-1400 (al gusto)  Pan rallado sin gluten (nosotros no pusimos)  Sal  Pimienta Preparación: Picar el ajo y los pepinillos, mezclar todos los ingredientes y dejar reposar en la nevera un mínimo de una hora. Pasado este tiempo hacer las bolitas, a nosotros nos gustan chiquitinas, o bien podéis hacer hamburguesitas. Freírlas con poco aceite y cuando se sacan de la sartén las colocamos encima de un papel absorbente, para que no queden tan grasientas. Las podemos acompañar con ensalada, o con verduras y patatas. Quedan muy suaves al paladar y muy divertido los chasquiditos cuando se muerde los pepinillos ;)

RECEPTA EN CATALÀ Ingredients:  Carn picada de vedella  Carne picada de porc (opcional, nosaltres no en posem)  Un all  Julivert picat  Cogombrets en conserva sense E-1400 (al gust)  Pa ratllat sense gluten (no en vam posar)  Sal  Pebre Preparació: Picar l’all i els cogombrets, barrejar tots els ingredients i deixar reposar en la nevera un mínim d’una hora. Passat aquest temps fer les boletes, a nosaltres ens agraden xicorrines, o bé fer-ne hamburguesetes. Fregir-les amb poc oli i quan les traieu de la paella col•locar-les damunt de paper absorbent, per a què no quedin greixoses. Les podem acompanyar amb amanida, o amb verdures i patates. Són suaus al paladar i és molt divertit els crecs-crecs quan es mossega els cogombrets ;)

Arròs quaresmal de la iaia Maria

La frugalitat dietètica que és de precepte a la Quaresma ve acompanyada per un tipus de cuina senzilla però molt suculenta, on els cuiners i cuineres esmolaven l’enginy per oferir plats més que remarcables.

A casa de l’àvia Maria era habitual, sobretot els divendres, menjar plats únics elaborats a base de bacallà amb: patates bullides i carxofes -o carbassó-, cigrons estofats amb bacallà i ou dur...

La que avui us presentem és una recepta d’arròs quaresmal -recuperada de l’àvia- i tan elemental que sembla que no pugui ser... perquè de debó que és singular. L’àvia feia aquesta recepta, i una altra variant amb calamarsons i una mica de salsa de tomàquet, però aquesta serà un altre post.

Ingredients:
 Bacallà dessalat al punt de vostre gust
 Carxofes (1 x PAX)
 Arròs (una tassa de cafè per persona)
 Alls (molt generosament)
 Oli d’oliva
 Ou (1 x PAX)
 Sal, per si cal rectificar

Preparació:
1. Posar en una olleta a bullir l’aigua amb un bon raig d’oli d’oliva i els grans d’all, quan arrenca a bullir afegir el bacallà dessalat i les carxofes netes (deixar per això una mica de penca...) i tallades a galls, deixar bullir una estona.

2. Quan noteu que la carxofa comença a estar al dente afegir l’arròs i deixar-lo bullir segons indicacions de l’arrossaire, nosaltres en aquest cas, i només en aquest, ens agrada una mica més passat del normal i una mica pastosset.

3. Mentre bull l’arròs fer els ous ferrats que us calguin en funció del nombre de comensals i deixar-los preparats.

4. Per servir el plat: escudellar l’arròs en cada plat i col·locar al damunt l’ou ferrat.

Esperem que sigui del vostre gust!

Salsa rampoines de pebrot

Què fem amb aquesta mica de pebrot en conserva que ha sobrat? Ens preguntàvem cada cop que obríem la nevera i el vèiem allà trist com un titot.

Aquest cap de setmana havíem de fer un àpat ràpid i que nos ens compliqués la vida i ens vam decidir per un llom a la sal, i clar, amb quina salsa ho acompanyem? Vam recordar l’abandonat pebrot i qual Arquímedes vam cridar: eureka! Podem provar de fer una salseta fàcil-fàcil ... que va agradar força pel poc esforç que va costar...

Ingredients:
 Pebrot en conserva ben escorregut
 Crema de llet
 Sal
 Pebre blanc
 1 allet remenut

Preparació:
Posar tots els ingredients a la vegada i batre’ls amb el braç elèctric fins que quedi molt suau. Posar a escalfar fins l’ebullició, tastar per rectificar, si cal, de sal. I ja està! fàcil, no?

Suggeriments:
o Tan poc pebrot mai no havia donat tant de sí, nosaltres el vam acompanyar amb el llom a la sal però per a un llom o carn magra a la planxa també val...

Experiments de cuina

Vam llegir aquesta entrada de la Garbancita de com fer esferificacions econòmiques, i vam dir ui! assajarem. Vam anar a la farmàcia del costat de casa i ens vam proveir d’un comptagotes que no va arribar a l’euro i vam adaptar la recepta al que nosaltres volíem: caviar de tomàquet natural.

Ingredients:
 1 Pot de ¼ de tomàquet natural triturat
 1 cc d'agar-agar
 1 got d’oli de gira-sol
 1 comptagotes

Preparació:
Posar en un bol l’oli de gira-sol. Barrejar el tomàquet i l’agar-agar i posar-ho a escalfar, quan l’agar-agar s’ha dissolt s’ha de procedir ràpid amb el comptagotes i anar abocant les gotes al bol de l’oli de gira-sol, que amb una mica de pràctica acabem fent el caviar. Conservar-ho amb l’oli fins el moment de menester i treure les boletes amb cura.

Suggeriments:
Com ens va sobrar del preparat vam agafar una carmanyola, la vam folrar de paper transparent, i quan s’havia gelificat vam tallar-ho a dauets que ens va anar de perles per acompanyar una crema de carxofes que teníem per dinar...

Notes:
cc: cullerada de cafè

"Parmentier" de patates, tòfona i fetge gras

Antoine Parmentier (1737-1813) va promoure el consum de la patata a Europa

Recepta del restaurant Les Voltes de Sant Sebastià de Moià.

Ingredients:
o 1 kg de patates del bufet o trumfos
o ¼ l de crema de llet
o Talls de fetge gras
o Tòfona
o Oli de tòfona
o Sal maldon
o Sal i pebre negre

Preparació:
Posar a bullir les patates amb aigua i sal, pelades i tallades a daus.

Per fer el parmentier, posar les patates bullides i escorregudes amb la crema de llet, la sal maldon, el pebre negre i la tòfona ratllada i aixafar-ho fins fer un puré.

Fer el fetge gras a la planxa, sense oli, ha de quedar ben marcat i ros.

Per emplatar, posar un fons el parmentier, col•locar el fetge gras a sobre i amanir amb una mica més de sal maldon, tòfona ratllada i l’oli de tòfona.

Notes:
o El puré de patates aixafar-lo a mà o amb el passapuré manual, no emprar estris elèctrics perquè el resultat final sempre té una viscositat que no acaba d'agradar, és una feinada però que paga la pena amb escreix.

Cuscús de xai

Recepta marroquí gentilesa de FZB

Ingredients:
o Xai tallat gruixut i desossat
o Mantega
o Aigua
o Sal
o Oli d'oliva
o Julivert
o Cúrcuma
o Pebre blanc mòlt
o Gingebre ratllat
o 1 tomàquet
o Cuscús
o Col
o Pastanaga
o Nap
o Remolatxa
o Carbassa (opcional)
o Cigrons cuits


Preparació:
Posar a bullir la carn de xai amb mantega, aigua, sal, oli, un ramet de julivert, cúrcuma, pebre blanc mòlt, gingebre ratllat i un tomàquet durant uns 30 o 40 minuts.

Remullar el cuscús, amb aigua suficient y escórrer de seguida.

Afegir a l’anterior braó les verdures: col, pastanaga, nap, remolatxa, carbassa (optativa) i un bon grapat de cigrons cuits i deixar-ho bullir durant 30 o 40 minuts més.

Mentre bull posar al vapor el cuscús, retirar-lo remullar-ho amb una mica d’aigua. Posar-ho més estona al vapor, retirar-ho i remullar-lo amb oli.

Per servir: escalfar el braó molt calent i el cuscús al vapor. Afegir més mantega al cuscús i remenar-ho bé. En cada plat fer una muntanya de cuscús, amb la carn al mig, a sobre les verdures de forma decorativa i afegir cullerots de braó al damunt.

Suggeriments:
o Els ingredients de tipus tubercle s'han de tallar de llarg a llarg i en trossos grans.

Notes:
o No hi ha dificultat excessiva per trobar la cúrcuma i el gingebre en els supermercats.
o La cúrcuma com a espècie va desaparèixer de la nostra cuina, però hi ha receptes antiquíssimes on hi té presència.
o Al voltant de la mantega no hem sabut esbrinar la seva procedència, el màxim que sabem és que es tracta d'una mantega especial de les muntanyes, així en la manca d'aquesta posem mantega del Cadí o de Soria.
o El cuscús també es fa amb altres tipus de carn, excepte porc, però al nostre parer el de xai es porta la palma en exquisidesa.

Truita en suc

Imatge escanejada del llibre La cuina comarca a comarca. Ribera d'Ebre. Terra Alta, Ciro Ediciones SA, Barcelona, 2005, pàg. 85

Ingredients:
(4 persones)
o 6 ous
o ½ kg de fesols bullits
o 1 all
o 1 cullerada de farina
o Pessic de pebre vermell dolç
o Oli d'oliva
o Sal
Per a la picada:
o 25 g d'ametlles fregides
o 1 galeta maria
o ½ presa de xocolata negra
o 1 all petit

Preparació:
Fer la truita i la reservar-la. Posar en una cassola de fang dues cullerades d'oli d'oliva a escalfar, hi afegir un gra d'all tallat remenudet i una cullerada de farina quan sigui daurada però que no es cremi afegir la culleradeta amb el pebre vermell. Remenar-ho i abocar aigua bullent suficient per a mig cobrir la truita, tallada en el nombre de porcions que necessitem i col-locada a la cassola. Deixar fer un bull al suc.

Preparar la picada i es tira al damunt de la truita. Agafar la cassola i li fer-li un moviment rotatiu a fi que tot es barregi bé. Deixar que faci un breu xup-xup.

Notes:
o Els fesols són una classe de mongeta seca. Però de no tenir-ne es pot substituir per una altra mena.
o Aquesta truita en suc també hi ha altres variants que difereixen en els ingredients (per exemple a Ulldemolins la fan amb bacallà i espinacs), o la manera de fer la picada, i fins i tot hi ha que la fa al forn...
o Aquesta manera de fer amb la truita l'avi la feia de moltes maneres i sempre aprofitant les temporades de les hortalisses, en lloc de posar-li fesols ho feia amb carxofa, carbassó, albergínia, etc.

Esmorzar lluny de la Terra Alta: la CLOTXA

Imatge escanejada del llibre La cuina comarca a comarca. Ribera d'Ebre. Terra Alta, Ciro Ediciones SA, Barcelona, 2005, pàg. 77

El pare es feia portar el vi de Gandesa amb un recader durant anys i anys, així que als àpats no mancava mai el porró a taula (us heu fixat que ara el porró no surt de l’àmbit domèstic molt restringit o quan s’exhibeix és per motius turístics per typical, en canvi fem cua per adquirir un decantador de vi, però ben mirat, ¿el porró no ho és ja, un decantador...?).

Dèiem del pare. En dissabte o en diumenge, ens preparava l’esmorzar: escalivava tomàquets madurs, albergínia, pebrot vermell, coïa arengades a la brasa, esmicolava el tomàquet i l’arengada, i amb el pebrot i l’albergínia en feia tires, ho barrejava tot, després un bon raig d’oli i ens ho oferia amb llesques de pa de pagès. A la taula d’aquell esmorzar no mancava ni les olives mortes, ni el porró, ni el raïm moscatell, quan n’era el temps, o qualsevol peça de fruita la resta d’any.

Aquest era el nostre esmorzar els caps de setmana, amb el temps i per motius de salut del pare es va suprimir l’arengada. No va ser fins uns anys més tard que vam saber que el pare havia adaptat un dels plats per antonomàsia terraltenc: la CLOTXA.

Ell havia suprimit els alls i la ceba escalivada perquè no ens agradaven però n’havia afegit dos: els pebrots i les albergínies, i també havia modificat la ració de pa, primer perquè no ens calia tant de pa a l’esmorzar d’un dia festiu i segon perquè la clotxa s’ha de poder menjar sense plat.

La clotxa és l’esmorzar característic de l’època de la verema, quan en les mateixes finques s’amaneix un foc i es prepara en el moment la clotxa. No són poques les meravelles gastronòmiques que tenim a la cuina catalana fruit de llargues jornades de treball, vam veure el cas del Cim i Tomba dels pescadors de Tossa de Mar, i aquestes formes de vida perdudes que ens han llegat plats magistrals.

Avui en dia s’organitzen actes populars al voltant de la clotxa a poblacions de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, actes que compten amb patrocinis públics i privats i que exigeix molt voluntarisme per part de l’organització de l’event. A tots ells gràcies per l’esforç, la dedicació i la il•lusió.

Si es té la sort de tenir família o amics a la comarca podrem disfrutar de la clotxa extemporàniament als actes populars, per això demanem als restauradors de la comarca que incorporin la clotxa a la seva carta, i òbviament tants d’altres plats, -que de la gastronomia terraltenca ens en ocuparem en un altre escrit-, perquè començarà a ser signe de normalitat identitària i singular, que no deixa de ser un atractiu per determinat tipus de turisme selecte i gurmand. Amb això no pretenem dir que es descartin els plats d’autor o més innovadors, poden conviure perfectament.

Mentre la nostra petició no sigui atesa us donem la recepta i fem una relació de les poblacions que organitzen menjades populars de clotxa:

Recepta

Ingredients: (per a 4 persones)
o 2 pans de pagès
o Tomàquets de penjar
o 4 arengades* (mireu les notes)
o 1 ceba gran
o 1 cabeça d’alls
o Oli d'oliva
o Sal
o Olives (optatives)

Preparació:
S’escaliva el tomàquet, la ceba i la cabeça d’alls, es couen les arengades a la brasa. Mentrestant es talla el pa de pagès per la meitat i es buida la molla. S’esmicola el tomàquet i l’arengada després de netejar-la i es fica a la crosta del pa de pagès, se li afegeix els alls i la ceba al gust. S’amaneix amb un bon raig d’oli d'oliva i es tapa tot amb la molla de pa que havíem retirat.

Suggeriments:
o Es poden colgar unes olives a la cendra de la brasa i menjar-les acompanyant la clotxa.
o Els traguets de vi són imprescindibles i fer xerricar el porró és el súmmum.

Notes:
o * Hi ha que no posa arengada i utilitza baldanes (botifarrons de ceba o arròs) o cansalada virada.
o Si el foc i les seves brases són de sarments de vinya ja podreu dir que més genuïna no mengeu la clotxa.
o Més endavant us parlarem d’un plat similar de Xerta: la fogasseta, que varia en els ingredients i en l’època de l’any que habitualment es menja.

Poblacions que organitzen clotxa popular

Gandesa: Festa del Vi (primer diumenge de novembre)
La Fatarella: Festa de l’Oli (principis de desembre)
Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova (gener)

Si descuidem alguna i ens feu arribar les dades molt gustosament ho inclourem.

Amanida Meninas

Ventall de seda pintada de la Concha Blanch

Ingredients:
o Enciams diferents
o Ruca
o Filets de seitó en vinagre
o Mozzarella di Bufala
o Tomàquet d'amanir
o Alfàbrega picada
o Oli d'oliva
o Sal

Preparació

Netejar bé el verd de l'amanida i el tomàquet. Fer un fons amb les fulles i els tomàquets tallats a rodanxes. Al damunt col·locar els filets de seitó en vinagre i les làmines de la Mozzarella di Bufala, un polsim de sal i amanir generosament amb alfàbrega picada i l'oli d'oliva.

Suggeriments:
o Servir fresca, i no amanir fins el darrer moment.
o També podeu usar sal gruixuda.

Notes:
o La Mozzarella di Bufala és una Denominació d'Origen Protegida italiana.
o Per a les fulles de verd és una mica al vostre gust i el que disposeu en aquells moments.