Esmorzar lluny de la Terra Alta: la CLOTXA

7.8.08





Imatge escanejada del llibre La cuina comarca a comarca. Ribera d'Ebre. Terra Alta, Ciro Ediciones SA, Barcelona, 2005, pàg. 77


El pare es feia portar el vi de Gandesa amb un recader durant anys i anys, així que als àpats no mancava mai el porró a taula (us heu fixat que ara el porró no surt de l’àmbit domèstic molt restringit o quan s’exhibeix és per motius turístics per typical, en canvi fem cua per adquirir un decantador de vi, però ben mirat, ¿el porró no ho és ja, un decantador...?).

Dèiem del pare. En dissabte o en diumenge, ens preparava l’esmorzar: escalivava tomàquets madurs, albergínia, pebrot vermell, coïa arengades a la brasa, esmicolava el tomàquet i l’arengada, i amb el pebrot i l’albergínia en feia tires, ho barrejava tot, després un bon raig d’oli i ens ho oferia amb llesques de pa de pagès. A la taula d’aquell esmorzar no mancava ni les olives mortes, ni el porró, ni el raïm moscatell, quan n’era el temps, o qualsevol peça de fruita la resta d’any.

Aquest era el nostre esmorzar els caps de setmana, amb el temps i per motius de salut del pare es va suprimir l’arengada. No va ser fins uns anys més tard que vam saber que el pare havia adaptat un dels plats per antonomàsia terraltenc: la CLOTXA.

Ell havia suprimit els alls i la ceba escalivada perquè no ens agradaven però n’havia afegit dos: els pebrots i les albergínies, i també havia modificat la ració de pa, primer perquè no ens calia tant de pa a l’esmorzar d’un dia festiu i segon perquè la clotxa s’ha de poder menjar sense plat.

La clotxa és l’esmorzar característic de l’època de la verema, quan en les mateixes finques s’amaneix un foc i es prepara en el moment la clotxa. No són poques les meravelles gastronòmiques que tenim a la cuina catalana fruit de llargues jornades de treball, vam veure el cas del Cim i Tomba dels pescadors de Tossa de Mar, i aquestes formes de vida perdudes que ens han llegat plats magistrals.

Avui en dia s’organitzen actes populars al voltant de la clotxa a poblacions de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, actes que compten amb patrocinis públics i privats i que exigeix molt voluntarisme per part de l’organització de l’event. A tots ells gràcies per l’esforç, la dedicació i la il•lusió.

Si es té la sort de tenir família o amics a la comarca podrem disfrutar de la clotxa extemporàniament als actes populars, per això demanem als restauradors de la comarca que incorporin la clotxa a la seva carta, i òbviament tants d’altres plats, -que de la gastronomia terraltenca ens en ocuparem en un altre escrit-, perquè començarà a ser signe de normalitat identitària i singular, que no deixa de ser un atractiu per determinat tipus de turisme selecte i gurmand. Amb això no pretenem dir que es descartin els plats d’autor o més innovadors, poden conviure perfectament.

Mentre la nostra petició no sigui atesa us donem la recepta i fem una relació de les poblacions que organitzen menjades populars de clotxa:


Recepta

Ingredients: (per a 4 persones)
o 2 pans de pagès
o Tomàquets de penjar
o 4 arengades* (mireu les notes)
o 1 ceba gran
o 1 cabeça d’alls
o Oli d'oliva
o Sal
o Olives (optatives)

Preparació:
S’escaliva el tomàquet, la ceba i la cabeça d’alls, es couen les arengades a la brasa. Mentrestant es talla el pa de pagès per la meitat i es buida la molla. S’esmicola el tomàquet i l’arengada després de netejar-la i es fica a la crosta del pa de pagès, se li afegeix els alls i la ceba al gust. S’amaneix amb un bon raig d’oli d'oliva i es tapa tot amb la molla de pa que havíem retirat.

Suggeriments:
o Es poden colgar unes olives a la cendra de la brasa i menjar-les acompanyant la clotxa.
o Els traguets de vi són imprescindibles i fer xerricar el porró és el súmmum.

Notes:
o * Hi ha que no posa arengada i utilitza baldanes (botifarrons de ceba o arròs) o cansalada virada.
o Si el foc i les seves brases són de sarments de vinya ja podreu dir que més genuïna no mengeu la clotxa.
o Més endavant us parlarem d’un plat similar de Xerta: la fogasseta, que varia en els ingredients i en l’època de l’any que habitualment es menja.

Poblacions que organitzen clotxa popular

Gandesa: Festa del Vi (primer diumenge de novembre)
La Fatarella: Festa de l’Oli (principis de desembre)
Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova (gener)

Si descuidem alguna i ens feu arribar les dades molt gustosament ho inclourem.

2 comentaris

  1. Ne vaig menjar fa molts anys per la festa del vi de Gandesa, i sempre se m'ha quedat gravada com una cosa molt i molt bona :)

    ResponElimina
  2. Doncs a veure si coincidim un any d'aquests..., per a nosaltres és una cita obligada anual: el primer diumenge de novembre -plogui o troni- cap a Gandesa que falta gent!
    Enguany com plovia vam agarrar tot lo fato i vam anar a un mas d'uns amics i ho vam coure amb sarments de vinya, i si ja és bona en la menjada popular, "ni te cuento"... una experiència mística!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design