HEMC # 45 El reforçant d'ossos

23.6.10

Sempre que evoco la meva infantesa em volten pel cap imatges dels esmorzars, no sé per què? Ja us vaig fer cinc cèntims d'ells, els dels caps de setmanas aquí.



Aques mes, la Su ens ha proposat el següent tema:



Avui us parlaré dels esmorzar del dia a dia, abans d'anar a l'escola:

* Pa amb tomàquet i... embotit, peix del dia abans, truita, formatge,...
* Peces de fruita de la temporada
* Un bon got de llet amb sucre
* I abans de traspassar la porta de casa: el reforçant d'ossos, i és d'aquest que us parlaré.

Vaig patir raquitisme fins els 9 anys, així que els meus pares es gastaven els pocs duros, que un sou de treballador del metall permetia, amb la meva sobrealimentació, l'escola, els estiueigs combinat Mar-i-Muntanya -és a dir, Aiguafreda i Sant Pol de Mar-, i el millor pediatra del món, el Dr. Falip, un home saberut, catedràtic i molt viatjat en aquella època, de semblança més que agradosa i de bonhomia. Naturalment la feina bruta l'exercia el malparit del practicant que cada dia del món m'administrava la injecció que em feia plorar desconsoladament fins la porta de casa.

Com m'agradava anar a la consulta del Dr. Falip! havíem d'agafar l'autobús a Barcelona, com si Sant Andreu no fos un barri de Barcelona -que ja feia una munió d'anys que s'havia annexat-... Tota una aventura! i després a la sala d'espera del doctor encara hi veig la vitrina on tenia exposades totes aquelles mini-miniatures de porcellana fina: jocs de cafè i té, procedents dels més dispars punts del globus terraqui, vitrina que quan marxava segur que l'havien de netejar ja que hi enganxava el nas per veure-ho tot millor, ditades no, que les coses no es toquen, nena, que per això era molt obedient.

Entre moltes indicacions nutricionals que el Dr. Falip aconsellava a la meva mare, una d'elles va ser aquesta, la del reforçant d'ossos. He de dir que me'l prenia ben a gust! i que ara, de tant en tant, en atacs de nostàlgia o potser perquè l'artritis ha aparegut a les meves lumbars, m'ho preparo.

He cercat per si trobava més informació de la font d'aquesta recepta o el seu fonament, i a no ser que sigui pel rovell d'ou (que també em posaven a la sèmola, ecs!) la recerca ha estat infructuosa, però és part del seu misteri..., i així prefereixo deixar-ho estar.

Ingredients:
* 1 cs de malta
* Rovell d'un ou
* 1 cp de sucre (o 1 cc de mel)
* Aigua

Preparació:
La meva mare feia cafeteres, l'arxi famosa Oroley, amb la malta, que deixava refredar... Jo faig una infusió ben carregada de malta, la passo pel sedàs i la deixo refredar... afegeixo el rovell d'ou i el sucre, remenat ben remenat, i gola avall!

Notes:
cs: cullerada sopera
cp: cullerada de postre
cc: cullerada de cafè
* Els ous us heu d'assegurar que siguin, no frescos, fresquíssims! i s'ha de treure molt bé la clara i la membrana d'aquesta.

11 comentaris

  1. ¡¡Menudos desayunos y para remate el reforzado de huesos!! Desde luego que os cuidaba bien vuestra madre.
    Me ha gustado mucho esta entrada.
    Besotes.

    ResponElimina
  2. L'esmorzar és l'àpat més important del dia!!!
    Clar que d'aquí a prendre aquest reforçant amb rovell cru... je je je...
    Avui dia molts nens arriben a cole sense haver menjat res. Com poden rendir bé així?

    ResponElimina
  3. no coneixia aquest reforçant d'óssos, suposo que algun fonament déu tenir, però de vegades google no té totes les respostes.
    pt i bona revetlla!

    ResponElimina
  4. Interpreto per la fotografia, la destinatària del reforçant d'ossos... i, amb permís del Dr Falip,no és gaire evident els efectes del raquitisme...cal pensar donsc en la gran l'eficàcia del remei ...;-))
    Bona revetlla

    ResponElimina
  5. Ohhhhhh, la foto es preciosa!!! I que maca amb les ulleres de sol i les dues cues!!!! Com eren les receptes d'abans, tot natural i menys medicació, excepte les injeccions ( ahora me cuadran muchas cosas,jajaja, fobia a las inyecciones no??) Mil petons bonica meva

    ResponElimina
  6. Que buenos recuerdos! La verdad es que mis desayunos eran muy similares a los que tengo ahora. Por suerte mis papás no me daban nada "raro". Esta preparación ,no sabía que era para fortificar huesos. Mi mamá me prparaba huevo batido con azúcar como postre alguna vez.
    Las fotos de niña, Muy lindas!!
    Cariños

    ResponElimina
  7. Que lindos recuerdos Maragda!, sabes que ese reforzador de huesos lo escuché pero para el resfrío y me parece que era la misma receta :), mira y eras raquítica, que pena, como habrán sufrido tus padres.
    Besos.

    ResponElimina
  8. Pikerita: Gracias guapa! dí que sí que me cuidaban como a una rosa.

    Gemma: tens tota la raó i ja poden fer les escoles campanyes d'esmorzars saludables, ja, que si a casa no els hi preparen... imagino que endosar-lis un bollicao és més còmode.

    Eva: ni google ni enlloc que ho he vist, sort que entre ma mare i jo hem pogut "escatir" per on podien anar els trets, i els que els hàbits nutricionals han canviat tant!

    StHilari: en les fotos tinc les edats que en tenia, de raquitisme, però no "és visible", se'm veu saludable fins i tot, però allà estava..., però el que si que et puc dir que era una nena molt feliç.

    Elvi: ja m'has clissat, mecatxís! la foto de les cues m'encanta, la trobo la mar de divertida, i a casa la vaig recuperar amb el seu negatiu, i la tinc en gran...

    Erika: si es que los padres son lo más de lo más... imagino que me endilgaban la malta porque el huevo crudo decía que nanai de la China que me lo tomaba...

    Kako: anda la osa! estos reforzantes valen para todo, jajajajajajajaja. Sí que sufrieron lo suyo, los pobres, sacarme adelante, además que era "poco comedora" triplicaba su suplicio para hacer que comiera, los pobres se merecen un monumento por los esfuerzos y paciencia, te lo aseguro!

    Moltes gràcies pel vostres comentaris y miles de besos.

    ResponElimina
  9. guauuu!! menudos desayunos, si supieras la cantidad de años q mi madre me obligaba a desayunar y yo no tardaba ni 5 minutos en vomitarlo. Me he pasado años sin la primera comida del día, hoy ya no, es una de las q más me gustan.
    Vaya brebaje(??) que te hacían tragar, para mi,en esa época ,hubiese sido un suplicio, pero las yemas con azúcar volaban a ver si cogía algún kilo.
    Bss guapa

    ResponElimina
  10. Ostres nena quin munt de records de la meva infantesa...a mi també em preparaven un "ponxe", com deia la meva avia, per reforçar (les vitamines encara no s´estilaven) però el meu no era amb malta si no amb quina (quinito en deiem)....ummm era boníssim!!!...m´ha agradat molt la teva entrada, un bon homenatge a la teva mare...per cert que maca surt en les fotos....un petonàs

    ResponElimina
  11. Ly: eres de la mías que nos empapuzaban como a los patos, qué sufrimiento nosotras y que sufrimiento para los padres... Besitos!

    Mª José: recordo allò de la "Quina San Clemente"..., mai m'ho van deixar provar... ja preguntaré a ma mare el per què... Sobre les fotos, sí de petita era gracioseta, a mesura que vaig fer-me gran em vaig alletgir... jajajajaja. Petonets!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai the Blogger