Com espatllar una recepta! :(

16.12.09

Amb la meva amiga Ly, vam decidir fer un segon pa del llibre Panes del Mundo del Paul Gayler (aquí teniu el primer), aquest cop el vaig triar jo perquè volia participar en l' HEMC 39, així que vaig triar-ne un de dolç: la schiacciata amb raïm d'origen toscà, i així de xurro va sortir ell!

El pa dolç no és que que estiguès dolent, però la seva aparença no era gens engrescadora..., acabat de fer i calentó estava bo, va aguantar un dia, i al segon era com un xiclet...

Entre la poca traça i que el forn de casa és una mica ortopèdic podeu comprovar que no exagero gens ni mica...



Us poso igualment la recepta... que segur que el vostre gat la farà millor que jo...hahahahaha!

En algun que altre moment he comentat que hi ha a la meva família persones diabètiques i elles m'han informat del que em calia saber per adaptar la recepta (que no té res a veure amb els nefastos resultats obtinguts!).

Per un costat, la recepta original porta sucre al damunt, que vaig substituir per una planta molt dolça anomenada stevia, sembla que té propietats molt saludables per als diabètics, i en alguns països està prohibida. Sé que existeix fresca, assecada i mòlta, és la que he fet servir jo i ha sortit amb aquesta aparença de pa florit :(

Se sap que els diabètics prenen la fruita per porcions, i alguna d'elles la ració és molt més limitada, com ara el raïm, per l'alt contingut de sucres, per això el vaig substituir per tallades de prunes...

Ingredients:
 200ml d’aigua tèbia
 100ml de vi dolç natural
 7g de llevat sec (o 20g de llevat fresc)
 500g de farina de força
 1 cc de sal fina
 1 cs d’oli d’oliva

Per a l’acabat:
 1 cs d’oli d’oliva
 3 prunes vermelles
 2 cs de l’stevia

Preparació:
1. Tamisar la farina amb la sal i afegir el llevat sec.

2. En un bol ben gros posar la farina de força, fer un forat al mig i afegir el vi i l’oli. Enfarinar la superfície de treball i amassar-ho 1 o 2 minuts fins que la massa estigui suau i elàstica.

3. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 45 minuts o 1 hora en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat- , en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire. Fer unes 10-12 porcions de la mateixa mida i extendre la massa amb un corró fins que tingui 1cm de gruix.

4. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix, el llibre indica a 200ºC, però els forns varien...

5. Col•locar les porcions de la massa en la safata folrada de paper de forn, separades entre si, i deixar tapat amb un drap 30 minuts més, en un lloc càlid.

6. Passada aquesta estona esquitxar els panets amb unes gotes d’oli, col•locar els galls de les prunes presionant-los lleugerament i fornejar entre uns 15-20 minuts.

8. Quan es treuen els panets del forn es deixen refredar sobre un enreixat i s’afegeix l’estevia.

Notes:
 Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 1, 2 i 3. Però compte! la massa és molt enganxosa i per treballar caldrà fer-ho en un lloc enfarinat, així com les mans.

*******************************************

I què millor que la xocolata per fer-me passar el disgust... i si és una xocolata de ... millor que millor!


24 comentaris

  1. Piensa que a lo mejor no la estopeastes , que es así para comer clentita , la pinta es buenísima , y lo que cuenta es que hay otra recetita más que todos pueden disfrutar .

    Bicos guapa

    ResponElimina
  2. bueno, bueno , pues a mi no me importaría nada probarese pan. No me parece que tenga tan mala pinta.
    Un besote

    ResponElimina
  3. Mier... de ordenador este, que le pongo el día y la hora y el tío que ná y ahora que me acabo de dar cuenta no había manera de borrarlo grrrrrrr, menos mal que alguien en la casa sabe más de esto que yo que si no....
    Quedó muy guay que exagerada eresssss :)), creo que este ni tu ni yo lo repetiremos.
    Bss al próximo ponle bien el ojo jajaj

    ResponElimina
  4. Cociña poética: hahahaha! con que buenos ojos me miras... No estaba mal, no pero de la apariencia echaba de espaldas (suerte que la luz era la de vela). Bicos para tí también!

    Curra: No te animo a que lo hagas..., yo no lo volveré a hacer... pero para gustos: colores! Un beso enorme y gracias por dejar tu comentario!

    Ly: hahahaha, eso lo dices porque eres buena amiga... pero ya te dí mi palabrita de Snoopy que no pondré más mi ojo clínico, a menos que vaya al oculista. Un besazo grande-grande!

    ResponElimina
  5. Et dic una cosa, moltes vegades es més que imposible que et surti com les fotos del llibre!! L'important es fer-ho, adaptar la recepta, penso que et mereixes un 10 per fer-la i mostrar-la, jo no la veig gens malament. Les fotos de Bruseles una maravella, els pastissos et van quedar de pastisseria,jaja, i el manneken pis, no te l'imaginaves més gran?, Petons bonica

    ResponElimina
  6. Elvira: hahahahaha una altra optimista! Eh què sí? que tinc una traça amb els pastissos..., sobretot en cruspir-me'ls! hahahaha. I el Pixaner nan aquest, si vaig passar pel costat i que no me'n vaig adonar... però clar, tanta gentada fent fotos que vaig pensar calla que per aquí deu estar la Paris Hilton, giro el cap i veig l'enanito!
    Petons bonica!

    ResponElimina
  7. Això del pixaner té molta gràcia perquè tot ell és petitó... però renoi quanta admiració que provoca .... Ah!! no sé que dira el meu gat quan li passi la recepta ;-))
    b77

    ResponElimina
  8. Alfons: són coses dels guiris... no hi havia cap belga per allà fent el panoli, en tot cas fent caixa...
    Hahahahaha m'encantarà saber que n'opina el teu gat!
    Besitos!

    ResponElimina
  9. Dona, t'asseguro que la meva gata no l'hauria fet millor. Mira que ho provo, però no aprèn a cuinar!

    ResponElimina
  10. Jaja! Querés que te cuente de mi gato Valentín.
    Es negro como la noche y adora las tortas, obviamente no hacerlas sino comerselas. Es lo que más le gusta, si me descuido se sube a la mesa y se come un pedazo. Y si no hay torta se come el pan!
    No veo que tiene de malo tu pan y encima vos decís que estab muy rico. De todas maneras no te guíes por las fotos porque "maquillan " todo para las fotos de los libros
    Cariños

    ResponElimina
  11. Mar: hahahaha! tu insisteix, insisteix.
    Petons bonica!

    Erika: Me gusta tu gato Valentín!
    Ya sé que en las fotos de los libros pueden ser maquilladas, pero me llevé un chasco cuando vi los panecillos... y se me quedó cara de idiota! hahahaha!
    Besicos

    ResponElimina
  12. Maragda, el més important és el gust, l'aspecte és secundari. I si dius que de gust et va quedar bo, ja pots estar ben contenta! A més, si no mires els originals, trobo que els teus també fan molt de goig...
    Per cert, no coneixia això de l'stevia, investigaré una mica més sobre el tema ;)

    ResponElimina
  13. Tambien tengo ese libro pero no me he detenido a ojearlo. A mi me parece que tiene un gran mérito el hacer una adaptación de una receta. Lo veo estupendo, desde luego que una nube de azúcar en polvo luciría mas linda y adornaría mejor el bollo pero nada, son cosas ópticas nada mas.
    Yo tambien he adaptado un pan sin azúcar, me quiero informar mejor sobre la Stevia, no sé si se encuentre en Suiza, por ahora estoy usando el Agave y me da excelentes resultados. No sabía que fuese prohibida en algunos paises, es un producto muy sano y natural, que cosa mas rara.
    Gracias por tu idea.
    Un beso.

    ResponElimina
  14. Holaaaaaa, pero bueno, a qué viene ese pesimismo????, con la música tan marchosa con la que nos recibe tu blog, no, no, no, siempre positivo, nunca negativo (ponle acento alemán, jajaja)

    NO dices que estaba delicioso recien hecho???, pues eso es lo que cuenta, y para mi, también la voluntad y esfuerzo que has hecho en hacer un dulce sin azúcar.

    Muchas gracias por tu contribución y Felices Fiestas. Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  15. Hola otra vez, es que estoy preparando la compilación de las recetas del evento y tu blog no me deja copiar tu receta, serías tan amable de enviarmela, please???

    conlaszarpas@cultura-libre.net

    Muchas gracias. Paula

    ResponElimina
  16. Doncs jo trobo que esta molt bé. A més " a quien cuece y amasa, de todo le pasa" Jo vaig estar buscant stevia i també només l´he trobat amb planta i no t´ho perdis, en una fleca!Petons!

    ResponElimina
  17. Lo important és que almenys us ho vau poder menjar...pq mira que fa rabia passar-nos estona a la cuina per després descobrir que és incomestible!!! jejeje!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  18. Oye, que la chica más guapa de Barcelona a la que le mando un beso es a tí, que es como el chiste (no se cual pero se que hay uno), es que acabo de leerlo e igual no se entendía y es que soy como Chiquito contando chistes (bien mala).
    Jaja bss

    ResponElimina
  19. He perdido la cuenta... Muchas gracias por todos los comentarios bondadosos :)
    Quien no se conforma es porque no quiere.
    Os estimo un montón!
    Felices fiestas! y muchos besos!

    Paula: ya te envié el correo...
    Ly: creo que me he perdido algo y ahora no capisco ¿...? pero si me llamas a mí "la más guapa" creo que necesitas urgentemente un oculista: si tengo la cara como mi schiacciata... hahahahaha! Besotes!

    ResponElimina
  20. jo crec que si que sou una mica exagerats. No té pas mala pinta i segur que de gust és ben bo.
    pt!
    bon nadal!

    ResponElimina
  21. Eva: home l'aspecte... puaj! el sabor era bo, però ja sabem allò que de vegades es menja per la vista...
    Bon Nadal també per a tu guapíssima!
    Petons

    ResponElimina
  22. Trobo que està molt bé posar també les desgràcies culinàries als nostres blocs (jo n'hi he posat unes quantes, com per exemple, una coca de Sant Joan que gairebé es podia considerar arma contundent), així veus que no ets l'únic que la pifia tot sovint XDDD

    ResponElimina
  23. Surfzone: hahahaha! molt Bones Festes! Petons

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design