Bunyols de mel o de Sant Antoni, de Gandesa

23.2.11



Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.


La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:



Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:



Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan

29 comentaris

  1. quins bunyolets més bons!!! m'han encantat! petonets

    ResponElimina
  2. Sovint les coses que costen una mica més, són les millors. Aquests bunyolets han d'estar per llepar-se els dits! Petons

    ResponElimina
  3. Maragda, que libro más lindo, me encantaría tenerlo, lo voy a tener en cuenta.
    Tus buñuelos me parecen deliciosos, en invierno vienen seguro de perlas.
    Besos

    ResponElimina
  4. unas humildes buñuelos que tu los has elevado a majestuosos
    miquel

    ResponElimina
  5. Maragada,
    T'han quedat genials!!
    La dolça del bloc A la cuina no tot són postres, té la recepta de les orelletes de Reus, per si la vols comparar. Jo li vaig demanar l'altre dia per fer-la al taller de cuina del Centre Cívic.
    Una abraçada bonica.

    ResponElimina
  6. El treball que fan els qui recopilen receptes, costums i festes populars no té preu. Hem passat del carrer al centre comercial, i tota aquesta riquesa es perd si no s'arreplega i, sobretot, si no es posa en pràctica. Aquests bunyols tan especials me'ls demane, amb forma de cor o sense!
    Besets

    ResponElimina
  7. Que maca la foto, la historia y el bunyols ben bons i macos
    Petons maca.

    ResponElimina
  8. Amb la forma de cor us han quedat uns bunyols dolços, llaminers i molt molt romàntics!
    Ja s'acosta la temporada de bunyols, oi? je je je...

    ResponElimina
  9. Quins bunyols mes macos i molt bons, un parella ara per esmorzar mels menjaria
    Petons

    ResponElimina
  10. M'ha agradat el teu interrogant a que les dones treballen menys, sobretot amb tot el que diu que feien!
    Els bunyols m'encanten i conèixer les receptes tradicionals també!

    ResponElimina
  11. Aquests llibres, que abans simplement respectava cada cop els trobo més atractius. El texte és preciós!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. crec que aquests bunyols són més difícils del que semblen. Han de ser boníssims amb el gust dolç de la mel.
    pt!

    ResponElimina
  13. Mis intentos con los buñuelos han sido pequeños fracasos siempre jaja... un churro vamos y mira que me gustan, pero no doy con el punto.... miraré los tuyos la próxima vez a ver si me das más suerte!
    bsotesssss

    ResponElimina
  14. felicitats per conservar aquestes tradicionals que no es poden perdre de cap manera

    ResponElimina
  15. Què curiós!!! A bona part del País Valencià d'eixos bunyolets en diem "orelletes". T'han quedat boníssims. Em fa molt de comboi veure que compartim tantes coses lingüísticament parlant. Salutacions

    ResponElimina
  16. Aquests bunyols/orelletes són preciosos, amb aquesta forma de cor tan amorosa que els has fet!
    Un text que retrata molt bé l'època, amb una narració molt dinàmica!
    Petons

    ResponElimina
  17. Me llevo un par de esas delicias infladas. Qué tentación!!

    Besos y muy feliz fin de semana.

    ResponElimina
  18. Maragda, la primera foto m'ha fet riure molt, m'encanta!! Es tan divertida...
    I una altre cossa que m'agrada molt es la manera que tens de conservar les tradicions i com tens llibres tan magnífics de cuina tradicional.
    El buynols m'han encantat i aquest de forma de cor una cucada. Jo no he provat mai de dolços, només de bacallà i de formatge una vegada..hauré de provar, encara que sóc més de salat.

    Petons bonica

    ResponElimina
  19. Ostres, i jo que em pensava que ja t´havia deixat un comentari a aquesta entrada....he tornat a copiar la recepta i veig que no ho vaig fer...estic ben malament jajaja :)
    És important mantenir els costums vius, si no ens encarregam nosaltres qui ho farà? no arribaran als nostres fills i és trist que passi...per supost mantenir costums com aquesta recepta és una autèntica delicia!!!! a mi no em surten els bunyols així que ets la meva ídola havent-los aconseguit amb forma de cor :)) petonassos

    ResponElimina
  20. Bonìssims!!!! gracias por aportarlos al Hemc...ya está casi listo el resúmen...y de paso te he cocnocido y me quedo de seguidor...
    Un abrazo del gato!

    ResponElimina
  21. Quina foto la primera jajajajaja, es tant divertida..i ara que penso, jo l'he vista en algún lloc!!!! jajajajaja. Escolta, lo teu es de profesional, bunyols en forma de cor, aixó es una mestre i la resta tonteries!!!! Quina pinta tant bona, i el llibre un tresor,mil petonets guapa!!!!

    ResponElimina
  22. Nunca preparé ni comí buñuelos. Que suerte que tuviste una mano amiga que te ayudara con la receta. Me gusta mucho que les hayas dado forma de corazón. Después de todo fue el corazón de Mercedes la que te ayudó a tener este resultado excelente.
    Cariños

    ResponElimina
  23. Ostres, que bé tenir amics com la Teresa i us fa descobrir aquests tresors. Maragda, mira que fer bunyols rodons és difícil... i tu vas i els fas en forma de cor!! Sensacional!!
    Petons artista!

    ResponElimina
  24. Aquests bunyols no són com les orelletes del Baix Camp i priorat, però han d'estar ben bons també. I com tots els dolços de Quaresma, potents, potentíssims, jejej!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  25. VENGO A TU BLOG OTRA VEZ, ME QUEDÉ CON BUEN RECUERDO TUYO Y DE TUS PALABRAS EN MI BLOG.
    REALMENTE ME HA GUSTADO MUCHO ESTE BLOG, ME SIGUE LLAMANDO LA ATENCIÓN.
    ME HA ENCANTADO HABERTE CONOCIDO Y ESPERO PODER SEGUIR VISITÁNDOTE.

    UN ABRAZO

    CUATRO ESPECIAS

    ResponElimina
  26. Una pinta tremenda! Ahir vaig comprar matafaluga, ja hi podem donar una altra sortida!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  27. creo que llego un poco tarde a probar los de este año, así que madrugo y me pongo la primera en la fila para los del que viene, jajaja

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  28. Que cocinera más mona te acompaña en esta entrada!!!
    Que ricos buñuelos, yo nunca he hecho, a ver si después de ver los tuyos me animo.
    bsss guapa

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies pels vostres comentaris, sempre són benvinguts i ben rebuts, encara que darrerament no em prodigo molt, espero que em sabreu disculpar...
    Molts petons i mil gràcies!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design