Cooking Challenge: Red Velvet o Tu madre se ha comido a mi perro

17.1.11


¿Recordeu la pel·lícula gore: Tu madre se ha comido a mi perro, aquella de zombies que van segan caps a tort i a dret amb un cortacésped...? doncs tenim l'honor de comunicar-vos que es va rodar en la nostra cuina... mentre preparàvem aquesta recepta del Red Velvet.

Era un repte nou, però ni l'execució ni el resultat ens ha satisfet, així que no us animem a preparar-lo, té una mena de regust metàl·lic que no ens ha agradat gaire, i com ja no som llèpols de mena, doncs... com si xupéssim la barana oxidada del balcó de la casa de Navidades sangrientas...

Hem de reconèixer que és vistosa, però gore-gore total. Ja esteu avisats!

Vam seguir la recepta dels red velvet cupcakes de la Bea, i també us suggerim que visiteu aquesta altra de l'Erika, que fa unes presentacions nadalenques ben vistoses...

Ingredients:

de la massa

 250 gr de farina
 300 gr de sucre
 1 cc de cacau en pols
 1 cc de sal
 1 cc de bicarbonat sòdic
 2 ous grans
 250 ml d'oli
 240 ml de xerigot de llet (*) o com fer mató a casa...
 30 ml colorant alimentari vermell
 5 ml de vinagre blanc
 5 ml d’extracte de vainilla

del cheese frosting

 250 gr formatge d'untar
 185 gr de mantega, a temperatura ambient
 2 cc d'extracte de vainilla
 500 gr sucre glass

Preparació:

de la massa

Preescalfarem el forn a uns 175º C. Barrejarem per separat els ingredients secs del humits, i anirem integrant a poc a poc els ingredients secs sobre els humits, amb moviments embolcallants. Omplir un motlle rodó d’uns 22 cm fins una ¾ parts.

La cocció dependrà del vostre forn, però al cap de 15 minuts ho podeu anar punxant fins que us surti l’agulla ben neta. Un cop cuit posar a refredar en una reixeta i després al frigorífic.

del cheese frosting

Batre el formatge, la mantega i l’extracte de vainilla. Afegir en darrer lloc el sucre glass i barrejar-ho bé tot.

Presentació:

Tallar en tres planxes el red velvet i farcir amb el cheese frosting. La decoració us la deixem al vostre gust...

Notes:

 cc: cullerada de cafè
 L’ús del colorant alimentari dependrà molt del tipus que empreu, així que us recomanem que l’aneu afegint fins trobar la tonalitat vermella-granate que caracteritza aquest pastís.
(*) El xerigot de llet o sèrum és el líquid que s’obté si feu mató a casa o també es pot comprar en les zones refrigerades d’un gran supermercat. La Bea també ens explica una versió ràpida de fer el xerigot, molt més econòmica que no pas comprat.

Recepta del mató:

 1 l de llet fresc
 Suc d’una llimona

Fer bullir la llet, un cop bulli, afegir el suc de la llimona, apagar el foc i tapar en paper film durant una hora. Us donarà la impressió que la llet s’ha tallat, doncs, anem bé...

Passada 1 hora aproximadament podeu colar el grums del líquid (el xerigot), el sòlid el podeu posar en un motlle, nosaltres fem servir sovint els coladors de malla ben tupida, així queden ben rodonets... i ho deixeu a la nevera.

No ho hem guardat més de tres dies seguits, més ben dit! Ens l’hem ben menjat el mateix dia!

Recepta de la Bea per fer un xerigot ràpid

Afegir una cullerada (15 ml) de vinagre blanc o de suc de llimona a una tassa (240 ml) de llet. Deixar-ho 10 minuts i ja es pot usar.





22 comentaris

  1. ja, ja... que ocurrente compararlo con tu madre se ha comido a mi perro!!. La foto con las flores rodeando el plato queda preciosa.
    Besotessss

    ResponElimina
  2. Regusto metálico??? no estaría el molde oxidado!!? jajajaj que gracia, a mi no me supo a metal, la verdad es que nos gustó bastante hasta la enana me ha dicho que lo quiere para su cumple. Bueno, la próxima receta salada (si la elijo yo, no te lo prometo :))
    bss guapa y aunq no les molara, el resultado está de lo más bonito y conseguido

    ResponElimina
  3. Jaja...nenica, per no agradar, us ha sortir realment fantàstic!! quin color vermell..realment sembla que heu fet una sangria a la cuina...jajaja. I el frosting perfecte...Lo del gust a oxidat, no ho acabo d'entendre, acabo de menjar un trosset, i el meu teniu gustet de cacau i vainilla...seria el colorant?? jeje. Petons bonica

    ResponElimina
  4. "Tu madre se ha comido a mi perro"??? però nenaaaa jajaja tu quines pelis llogues al videoclub jajaja com he rigut llegin-te estimada meva i quin tall de pastís més maco t´ha quedat :)) petonassos!!!

    ResponElimina
  5. Doncs el gust no ho se, però per la presència aquest pastís hauria de fer caminar a un mort...

    ResponElimina
  6. He tenido que ir a la Wikipedia a ver que son esas pelis que ves a la que horneas terciopelos y sabes? en la escena del cortacesped dicen que gastaron 300 litros de sangre falsa para la escena... así que no me digas más la que debisteis montar :-D me parto...
    Muchos besos y que sepas que la sanguinaria tiene pinta de estar de muerte,

    ResponElimina
  7. Sabes? creo que esto es dependiendo de la receta que uses, es como la lotería proque a nosotros nos encantó a todos y me fije mucho en lo del regusto metálico porque María José había comentado algo así.... y no... nada... jajaja... De todos modos tienes razón, es supervistosoooooo y la foto mola aunque tú no lo recomiendes...
    Besitos guapetona!

    ResponElimina
  8. Maragda!!! jajaja mira que comparar-ho amb Tu madre se ha comido el perro!! Has d'admetre una cosa... la foto del tall és espectacular!! Això sí, no desanimis al personal!!! Que és molt bo!!! Només cal vigilar que el colorant alimentari no tingui gust! ;)
    Petons guapíssima!

    ResponElimina
  9. Maraaaaagdaaaaaaa jajajajajajajajaja pero que gore te me has vuelto!!!!!! Te digo yo que ese gusto metálico es por culpa del colorante, pero el corte y la foto te han quedado de premio!!!!! Petoneeeeetssss

    ResponElimina
  10. Quin pastisset més temptador!, i l'explicació ho deixa tot claríssim!.Fa dies que em vé de gust fer el meu propi mató, m'has acabat de convèncer... d'aquesta setmana no passa!.Gràcies per passar pel blog, com més serem més riurem i millor ens ho passarem,oi?.A reveure!

    ResponElimina
  11. con las ganas que yo le tengo a esta recta y es la segunda que comenta lo del regusto a oxido :-((

    Con lo llamativa que se ve, ahora.. me quedo con la duda

    un abrazo

    ResponElimina
  12. Aquest regust es del colorant? Ostres, quina mala passada, despres de tota la finada...
    Pero la foto del tall es espectacular!

    ResponElimina
  13. Jajaja, genial la entrada. Me imagino una tarde de risas en rojo. El corte se ve estupendo. Lo del regusto a metal me pasó una vez con una tarta y al final era debido a un ingrediente envasado que no andaba muy bien, y sí, es cierto que es muy desagradable.
    Piensa que has hecho algo original: Red velvet metálico ;)

    Saludos

    ResponElimina
  14. t'ha quedat un pastís espectacular, a mi m'encanta!

    ResponElimina
  15. La peli no la conozco pero supongo que con ese título no hace falta mucha imaginación para saber que este es un pastel digno de esa película.
    Estuve mirando la diferencia en los ingredientes con la que hago yo, y supongo que la razón es porque usaste demasiados ingredientes ácidos. Fijate que yo solo uso un poco de vinagre y después uso nata , o sea que el resultado es de un sabor muy suave. El vinagre es necesario para que reaccionen quimicamente el cacao y el colorante. Así se hace más vívido su color.
    Gracias por tus palabras y tu enlace ;-)
    La presentación 10 puntos!
    Cariños

    ResponElimina
  16. Quina gràcia, ves a saber que esperaba jo.... recordo la peli i m´he fet un tip de riure en recordar-la i veure el teu pastís que res hi te a veure, doncs diu " cómeme a dos carrillos" una mica gore si és, però estic segura que els zombis en veure´l s´haguessin deixat de budells i haguessin anat cap a casa teva.
    petons

    ResponElimina
  17. Per cert a mi aquest regust me´l va deixar, crec jo un pel massa de cremor tàrtar, pot ser massa àcids oi?, dels errors s´apren, només cal reduïr-los i pastís gore a dojo jajaja.

    ResponElimina
  18. Bé, si ho dius tu, te'n farem cas!! ;D Però d'aspecte queda molt aparent. Quan he llegit el títol no entenia de què anava això... Besades :D

    ResponElimina
  19. jajajajajajajajajajajajajajajajjaajajajja!!!
    M'he pixat de riure!!! M'heu tret totes les ganes de provar la cosa aquesta, desdeluego! Pero m'heu fet riure a matar!
    Sobretot amb la imatge llepant el ferró rovellat!! jaaaaaaaaaaaajajajajja

    Quin gran post! jajajajajjaj

    Salut, quinteros!

    ResponElimina
  20. pues hija, bonita sí que te ha quedado :P

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    Malgrat que hem tingut la impressió del regust fèrric... a altres companyes de les CCh els ha agradat molt. Així que compte amb el colorant! que no tingui cap gust!
    Nosaltres li donarem una segona oportunitat, i si no... serem més raros que un perro verde
    Salut i besitos!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design