Sorpresa sorpresa...
Què hi haurà...?
Eins...?
A casa som formatgers de mena, igual o pitjor que ratolins i com sempre anem entaforant les narius a les vitrines dels formatges de tot arreu i batua l'olla que vam trobar aquest formatge, que el seu nom se les porta: BURRATA, que dit així és com per dir: burrata-tu! jajajajaja. Així que burrata-jo per no haver-lo tastat abans perquè senzillament és: ... ES-PEC-TA-CU-LAR i més.
Un cop amb el tresor a casa, què en fem, de la burrata...? Perquè sabem que on el vam comprar el serveixen en degustació amb amanida, però com? amb què...? Així que els ratolins ens enxufem a internet, et voilà!: aquesta entrada molt il·lustrativa que explica molt bé en què consisteix la burrata i proposa maneres de menjar-la. I no vam tenir dubtes de cap mena:
Ingredients per a 2 persones:
- Fulles d'amanida al gust (encara que a la recepta es recomana fulles de canonge)
- Xampinyons naturals
- 1 burrata
- Sal
- Oli extra verge d'oliva
Preparació:
- Netejar i escórrer bé les fulles triades de l'amanida i disposar-les als plats.
- Netejar i laminar els xampinyons en cru.
- Partir per la mitat la burrata, amb cura que no s'escapi el farcit cremós, i posar-ne una mitat a cada plat.
- Amanir amb sal i oli extra verge d'oliva al gust.
De debó que és un formatge exquisit, molt recomanat per a què el tasteu i, sobretot, que no os duelan prendas en emprar un bon oli d'oliva, que ja sabeu que nosaltres som devots del Sant oli de la Terra Alta...
i preparats a tenir una experiència gastronòmica...
entre mística i pecaminosa ;)
5 Heu posat cullerada...:
Saps que justament tinc burrata a la nevera?? L'he comprat perquè feia una pinta....boníssima!!! Apa, ja tinc sopar!! jejej
Petons maca
Segur que en vau gaudir molt, nosaltres no el coneixem, serà qüestió de provar-lo
Petons
No l'he vist ni menjat mai...quina pinta tan bona...petons
Maragda, nosaltres una vegada per equivocació la vam comprar, i en Martin que no es gaire de la mozarella , quan va veure la meva cara de al-lucinada y de esto no lo come nadie más que yo, pues como que se dio cuenta de que no era mozarella sino burrata y desde entonces no entra otra cosa en nuestra nevera. Las fotos son geniales, te entran unas ganas de abrir el paquete y comerte hasta el cartón, estás hecha toda una fotógrafa amiga!!! Mil petonsss
La burrata és un menjar de Déus... sensacional!
Què tal els bunnyols? Més rodons? ;)
Publica un comentari
Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.
Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.
Besets!