Aventures i desventures d'un formatge fresc italià

28.2.12


Sorpresa sorpresa...


Què hi haurà...?


Eins...?



A casa som formatgers de mena, igual o pitjor que ratolins i com sempre anem entaforant les narius a les vitrines dels formatges de tot arreu i batua l'olla que vam trobar aquest formatge, que el seu nom se les porta: BURRATA, que dit així és com per dir: burrata-tu! jajajajaja. Així que burrata-jo per no haver-lo tastat abans perquè senzillament és: ... ES-PEC-TA-CU-LAR i més.

Un cop amb el tresor a casa, què en fem, de la burrata...? Perquè sabem que on el vam comprar el serveixen en degustació amb amanida, però com? amb què...? Així que els ratolins ens enxufem a internet, et voilà!: aquesta entrada molt il·lustrativa que explica molt bé en què consisteix la burrata i proposa maneres de menjar-la. I no vam tenir dubtes de cap mena:


Ingredients per a 2 persones:

Preparació:
  1. Netejar i escórrer bé les fulles triades de l'amanida i disposar-les als plats.
  2. Netejar i laminar els xampinyons en cru.
  3. Partir per la mitat la burrata, amb cura que no s'escapi el farcit cremós,  i posar-ne una mitat a cada plat.
  4. Amanir amb sal i oli extra verge d'oliva al gust.

De debó que és un formatge exquisit, molt recomanat per a què el tasteu i, sobretot, que no os duelan prendas en emprar un bon oli d'oliva, que ja sabeu que nosaltres som devots del Sant oli de la Terra Alta...

i preparats a tenir una experiència gastronòmica...
entre mística i pecaminosa ;)



5 comentaris

  1. Saps que justament tinc burrata a la nevera?? L'he comprat perquè feia una pinta....boníssima!!! Apa, ja tinc sopar!! jejej

    Petons maca

    ResponElimina
  2. Segur que en vau gaudir molt, nosaltres no el coneixem, serà qüestió de provar-lo
    Petons

    ResponElimina
  3. No l'he vist ni menjat mai...quina pinta tan bona...petons

    ResponElimina
  4. Maragda, nosaltres una vegada per equivocació la vam comprar, i en Martin que no es gaire de la mozarella , quan va veure la meva cara de al-lucinada y de esto no lo come nadie más que yo, pues como que se dio cuenta de que no era mozarella sino burrata y desde entonces no entra otra cosa en nuestra nevera. Las fotos son geniales, te entran unas ganas de abrir el paquete y comerte hasta el cartón, estás hecha toda una fotógrafa amiga!!! Mil petonsss

    ResponElimina
  5. La burrata és un menjar de Déus... sensacional!
    Què tal els bunnyols? Més rodons? ;)

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design