Rovellonets en vinagre. Recepta del 15 i #compartemesa

14.11.12












A aquesta recepta em resulta molt entranyable i em mena al cor de la infantesa i de l'adolescència...

Cada diumenge no podia mancar fer el vermut a casa, ben prolix per cert!, com tampoc no podia mancar el braç de gitano, el tortell de nata o les lioneses per a les postres.

Eren uns temps modestos a casa però els diumenges prenien un caràcter festiu i de relació familiar que trencava la monotonia del quefer diari i no mancats precisament de ritual, tot i que a casa no érem gaire d'anar a missa.

Des dels esmorzars, que alguna vegada ja n'he parlat, fins els sopars era un culte l'entaular-se tots junts i menjar viandes reservades als diumenges i festius. Generalment l'àpat principal consistia en un bon aperitiu, canelons de primer, rostits de carn o sarsuela, fruita i les llepolies embolicades amb paper de seda procedents de la pastisseria... i contrastava vívament amb la dieta més frugal però variada i saludable del dia a dia.



Però al món no tothom té aquesta sort de compartir taula amb la seva família o amics i s'alliten amb fam 900 milions de persones, segons denuncia la campanya Mesa para 7 millones, endegada per Intermón Oxfam, així que #compartemesa ;)





Als de casa sempre ens ha agradat molt anar a la muntanya, i ho agraeixo profundament perquè em va bastir de molts coneixements del que ara s'anomena medi, i aprofitàvem per fer tasca recol·lectora: cireretes de pastor, maduixes silvestres, cargols si havia acabat de ploure, móres, herbes remeieres, espàrrecs, vaja! els tresors del bosc, i per tant no podia faltar l'anar a buscar bolets (en aquella època no els caçàvem! s'era molt més respectuós a l'hora d'agafar-los i no llauràvem els boscos com ara, que és una pena veure'ls...).

De recollir bolets els pares en sabien un fotimer. Solien inaugurar la temporada els pebrassos cuits a la brasa i la tancaven els fredolics en els estofats, i entremig era un festival de bolets a quin més exquisit: llenegues, rovellons, pinetells, carlets, rossinyols, ceps, ous de reig, peus de rata,...

Quan la recol·lecta era generosa a casa es feia conserves de bolets per als estofats i fricandós, i es reservaven els rovellonets menuts per conservar-los en vinagre i alegrar el vermuts dels diumenges, en particular els àpats dels dies nadalencs, si és que la collita havia estat més escassa...

Amb aquesta recepta de la MARE, i pensant-ho bé és la primera que poso d'ella..., que resulta tan fàcil de fer i poder menjar-ne que és d'escàndol no recordar-la ni fer-la... i amb ella vull contribuir al recull de receptes de:





Ingredients:
(per a fer un pot petit, així que podeu anar calculant...)

  • Rovellons botó (o a trossos també els podeu fer i surt més econòmic)
  • 1 gra d'all sense pelar
  • 5-6 boletes de pebre negre
  • 1 fulla petita de llorer
  • 1 polsim de sal
  • ½ cc de pebre roig (opcional)
  • Vinagre blanc per omplir l'envàs
  • Oli d'oliva extra verge,  per tapar
  • Hi ha qui també li posa branqueta de farigola




Preparació:

  1. Agafar els pots de tapa twister que vulgueu emprar per a la conserva i fer-los bullir amb aigua i un raig d'aigua durant 10 minuts. Retirar-los i fer-los escórrer i que s'assequin. Aquest és l'únic moment que encendreu el foc... garantit!
  2. Netejar escrupulosament bé els rovellonets i tallar-lis una mica el peu, i si voleu els podeu marcar amb una creu.
  3. Anar posant els rovellonets dins dels pots i aneu intercalant l'all, el llorer, els pebres, el polsim de sal (i també si ho voleu amb farigola...).
  4. Omplir de vinagre blanc fins el coll del pot. Si en comptes de fer servir el vinagre blanc hi poseu de negre us quedaran molt foscos...
  5. Finalment, acabar d'omplir els pots que quedin ben curulls amb l'oli d'oliva extra verge.
  6. Tapar els pots i deixar-los en un lloc fosc i fresc de la casa durant quinze dies.

Passats quinze dies ja en podeu gaudir...
 
El suquet de la conserva és un xic gelatinós,
així que no us penseu que s'ha malmès la conserva ;)


ACTUALITZACIÓ:
La Picarona i el seu hortet ha deixat un comentari més que interessant i que és ben profitós: si el sabor de vinagre el trobeu molt fort, abans de servir, esbandir amb aigua els rovellonets, moldre una mica de pebre al damunt i amanir-los amb un bon oli d'oliva... ;)




18 comentaris

  1. Oooh, botonets confitats! És curiós com alguns plats ens transporten a la infantesa...

    Tanco els ulls i em veig amb mon pare al bosc, collint-los, mentre ell diu "Mira quin botonet, petitó com el nasset de l'Ester"!
    Fa uns quants anys, d'això, però encara ara quan els collim em fa la broma.

    Condició sine-qua-non: a casa, són pel vermut de Nadal. I si algú els troba forts de vinagre, es passen per sota d'aigua abans de servir-los i es posen a taula amb una mica de pebre acabat de moldre per sobre i un rajolí d'oli verge.

    Quins rovellons, nois! Gràcies per compartir-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ester,

      Quina història més tendre!

      El teu suggeriment l'he incorporat a l'entrada perquè és veritat que hi ha persones que el tema vinagre no ho porten bé... Moltes gràcies per observar-ho...

      B7

      Elimina
  2. Bolets per tot l'any! A mi també m'agraden moltíssim, en vinagre. Vulguis que no, fan festa. I a més en podem treure profit tot l'any! M'agrada ser recol·lectora, també. amb les cireretes d'arboç s'ha de vigilar, que emborratxen, hi hi hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina,

      En la meva època això de les cireretes com que no es feia cabal, berenàvem pavimsucre i ens feien passar el mal de panxa amb aigua del carme ;)

      Petons guapíssima

      Elimina
  3. Quins botonets Ummm, son de vici total.
    Petons

    ResponElimina
  4. Maragda que bons!!!! Dels que he plegat jo a la muntanya enguany no ho he pogut fer...doncs de varies plegades totes són de mida per un àpat!!! Ja m'agradaria trobar-ne una estesa....i probar aquesta conserva!!!
    Ai la mare!!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta,

      Enguany dels rovellons grossos els he tallat a trossets i he fet la prova, potser a la vista no són tan coquetons i capritxosos...

      Besades

      Elimina
  5. Que buena idea, aquí setas pocas, la verdad, pero si este año consigo encontrar alguna intentaré conservarlas así, que seguro q están de vicio.
    bsss

    ResponElimina
  6. Que bons!!! Son recetas que me encantan, las de mantener productos y poder recrearse en el tiempo en una buena comida de domingo!!! Buen consejo lo de pasarlos por agua !! Un petó amb regust d'infantesa i de tortell de nata!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elvi!

      Bonica meva!
      Te guardo un tarrico ;)

      Molts petons!

      Elimina
  7. Aquestes receptes són una meravella, i si venen d'herència materna encara més. A casa també sempre hem anat al bosc a aprofitar-ne tots els tresors, no hi ha res millor!
    Ah, les sopes torrades de múrgoles m'han captivat totalment!
    Moltes gràcies per participar!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. La penso fer abans no se'ns acabin els rovellons! Ja t'explicaré què tal em surten! ;) Molts petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuni,

      Guapetona, ja em diràs que us han semblat :)

      Molts petons!

      Elimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai the Blogger