Napoleó tenia 100 soldats... Un pastís commemoratiu amb les Cooking Challenge

10.11.14


És un fet indiscutible que les croquetes de la mare de cadascú són les millors..., excepte quan les croquetes són de la mare catalana, perquè aquí ja no són ni bones ni dolentes, directament es poden insultar de la manera més impune, però això s’ha acabat!!! 
Ho prometo pel Timbaler del Bruc!




Aquest mes va triar el repte l’estimada Mercè i ja us ben bé dic que va ser un gran repte: Pastís per a grans celebracions amb un ingredient d’aquesta tardor. El pastís commemoratiu el vaig tenir clar des del primer moment, el
Pastís Napoleó

Un pastís originari de Rússia que es va oferir al tsar per celebrar la desfeta, derrota i retirada de la Grande Armée de Napoleó, els romanents de la tropa francesa van ser delmats i foragitats definitivament el 14 de desembre de 1812, si voleu saber més podeu clicar aquí on també s’explica com a la vora de  2.000 mercenaris espanyols arrenglerats amb les tropes franceses es van passar a les files russes per obtenir la gràcia del tsar Alexandre I. La forma originària del pastís és triangular emulant el barret del Napoleó.


Ara quedava resoldre l’ingredient de tardor que requeria el repte de la Mercè ja que el pastís no en porta cap que sigui pròpiament de la temporada i avui essent dia 10 de novembre, l’endemà del 9N, l’ingredient que hi afegim és una nota històrica de com els catalans (1808) vàrem vèncer la invasió francesa quatre anys abans que els russos (1812), la llàstima és que per a nosaltres no corrien temps favorables per a celebrar res...

“La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó.

El Diari de Manresa de 26 de setembre de 1808 explica els fets d'una manera (només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...) que seria l'embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.”
               De l’article on line Timbaler del Bruc

La llegenda del Timbaler del Bruc neix d’aquests fets històrics i perquè el so del tambor que percudia un soldat català es va accentuar tot reverberant en les muntanyes de Montserrat i això va confondre l’exèrcit de Napoleó fent-lo creure que el número de soldats catalans era molt superior al que realment era. El 14 de juny de 1808 vàrem vèncer els francesos. El 9 de novembre de 2014, amb casserolades preliminars, i amb la participació ciutadana pacífica hem tocat el tambor i aquest ha reverberat a les muntanyes de tot el món.

Avui, els catalans som portada de diaris reputats i seriosos a tot el món, en portada!

Aprofito des d'aquí per felicitar a tots els voluntaris que ahir es van bolcar amb cos i ànima, per a què puguessim decidir lliurement participar o no en aquest procès, que tot anès com oli en un llum i felicitar-nos que siguéssim capaços tots plegats d'una lliçó de maduresa cívica que internacionalment ha estat molt ben valorada!

Anem cap a la llepolia, que es menja millor i més dolçament amb aquestes bones notícies... A casa no som gaire llaminers però aquest pastís ens va agradar molt per l'equilibrat de sabor i perquè resulta molt agradós a l'hora de menjar-lo. El que més ens va sorprendre va ser que portés com a ingredient vinagre a la massa... sí sí! heu llegit bé! vam seguir la recepta del bloc Lemon & Limon, i que està molt ben explicat amb el pas a pas.

No deixeu de visitar les suculentes propostes del què celebren i com ho celebren de les:






19 comentaris

  1. Eren 100 soldats que anaven a la guerra i el més petits de tots.... Era la canción preferida de mi hijo cuando era un mico. En un viaje de Suiza a Barcelona ni te cuento la de veces que tanto mi marido y yo la llegábamos a cantar!! Jajajaja, que buena receta y que bien ligada amiga mía!!! Venir a tu blog es una clase de história cada vez. Soy una lql adicta!!!! Este pastel tengo que hacerlo si o si!!! Mil petons bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramramrampataplam!!!!
      És més antiga que la picor de petita també la cantava!

      Molts petons i gràcies bonica!

      Elimina
  2. Com ha dit l'Elvira entrar al teu bloc és com un clase d'historia peró ben divertida, per la teva forma d'explicar-la. M'encanta tot lo que ens has explicat..Ah y per cert.. ben curiós aquest pastís..pero té molt bona pinta, Si senyora!!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuria,

      Moltes gràcies! quan vaig saber d'ell em va encuriosir molt i ens ha sorprès total.

      Petons guapis!

      Elimina
  3. Un dels pastissos que sempre m'han cridat l'atenció i que estan als meus pendents. A veure si algun dia em decideixo
    Petons estimadísima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manu,

      Doncs anima't a fer-lo perquè està boníssim.

      Petons solete!

      Elimina
  4. ¿Sabes que yo también he cantado la canción que dice Elvira de niña? Jaja.. Y alguna otra me viene a la cabeza aunque no me atrevería a cantar porque seguro que haría un españolcatalán mezclao raro jajaja...
    Me encanta tu pastel.
    Besotes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lourdes,

      hahahaha no te preocupes cantamos juntas el estribillo del ramramrampataplam y quedamos divinamente!

      Gracias y muchos besines!

      Elimina
  5. Maragda, gràcies per participar amb aquest fabulós pastís per homenatjar a tots els voluntaris d'ahir. Visca Catalunya!!!
    Petooons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè,

      Ha sigut un plaer participar al repte i no puc menys que aplaudir la feina ben feta, la involucració i tenacitat dels voluntaris que s' han exposat tant donades les condicions adverses i el clima de crispació que ha interessat tant mantenir, les persones educades i respectuoses siguin del parer que siguin sempre mereixeran el meu respecte.

      Visca Catalunya!

      Molts petons!!!!

      Elimina
  6. Niñaaaaaa que pastel tan chulo. Me gusta, lo tengo que preparar si o si y encima la receta tiene historia, de esas que me gustan.
    El sábado fue genial, me encantó conocerte.... Muaksssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa,
      Gracias!

      A mí también me ilusionó y emocionó conocerte en persona! Por fin!

      Se tiene que repetir!!!! Y llevo el pastel ;)

      Besotes!!!!

      Elimina
  7. Pero que bonita y menudo corte tiene!!! voy a copiártela porque me ha gustado mucho, mucho, mucho..
    bss guapísima

    ResponElimina
  8. Ly,

    Gracias guapetona!!!! El pastel es delicioso y jugoso, creo que te gustará!

    Besazos corazón!

    ResponElimina
  9. uaaaaaaaala apart de bona pinta m'encantat . la canço tambe la coneixia la cantaben de fiets a casa
    basadesssssssss

    ResponElimina
  10. Apa... Qué chulo0o yo creo que la he cantado en Euskera jajaja. ..!😉
    Me encantan ese tipo de pasteles con capas ... No resultan nada secarrones, con un soli bocado tienes un montón de sabor y ricas texturas en boca. Me lo apunto a ver que tal sale...
    Un saludo guapa!

    ResponElimina
  11. Aquesta cançó ens la cantava la mare quan era nena!! quin munt de records :) i el pastís una passada com t´ha quedat...si és que tens una màaaaaaa. No coneixia aquest pastís, ara ja el tenc a pendents, m´ha agradat molt. Un petonet guapa més que guapa!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design