Amanida de medusa o qui li posa el picarol al gat...?

16.9.13


Sí, sí, no ens hem torrat ni se'ns ha anat l'olla! Avui us presentem una amanida de medusa (sí d'aquelles de la platja que fan tan fàstic i piquen i molesten i que són com plagues...), i si no podem amb l'enemic... per què no ens el cruspim...?

Intentarem desmitificar alguna coseta alhora que esperem causar tanta sorpresa com la que vam tenir nosaltres en trobar-la en una carta d'un restaurant que tenim a prop de casa, La Cuina de l'Uribou.


La medusa és l'ingredient que té aparença de "confitat"

Ens ha ajudat molt trobar aquesta entrada per infornar-nos millor d'aquest ingredient i per trobar la recepta...

Se'n troben al Mediterrani en la seva versió més pacífica i només es menja la part del cap, amb un textura cartilaginosa i amb un intens sabor a mar. No és un ingredient nou al món, a la Xina, Corea, Tailandia i Japó ja les empraven a la cuina i, ara, a restaurants japonesos més cool o de millor factura ofereixen aquesta menja.

També la indústria farmacèutica ha posat ull a aquest animaló per les posibles aplicacions del seu verí per a tractament coronoris o per la lumiscència que es podría beneficiar en aplicacions de cirurgia.

Si voleu tenir una experiencia gastronómica no tingeu maníes ni angúnies, el màxim que pot passar és que no us agradi però ni us quedaran els llavis de "negrito zumbón" ni us picarà cap part del cos, potser els ulls una mica com a plats pot ser que sí, però més per la sorpresa que pel que us pugui fer l'animalet...

Anem a la recepta!

Ingredients:

* 1 medusa
* Enciam tallat
* Brots de soja

Per a l'amaniment aquesta salsa:

* Salsa de soja japonesa
* Vinagre d'arròs
* Mirín
* Condiment de tonyina seca
* Polsim de sucre
* Aigua
* Llavors de sèsam blanc i negre

Preparació:
  1. Posar la medusa en aigua durant més de mitja hora. I l'escaldem durant 30 segons, traient-la ràpidament i posant-la en aigua freda i gel per tallar la cocció.
  2. Un cop refredada l'eixuguem bé, i es talla en juliana.
  3. Es prepara la salsa amb els ingredients indicats i es posen les tires de medusa a macerar a la salsa, fins que agafin una mica de color. Com la salsa és forteta de sabor les quantitats no les indiquem i preferim que proveu al vostre gust el punt que us pot agradar més d'aquesta salsa.
  4. Es disposa l'enciam i els brots de soja i les tires de medusa en un bol, s'amaneix amb la salsa amb què s'ha macerat la medusa i aquí nosaltres li posaríem un toc d'oli d'oliva ;)

Ara les pobres meduses ja no morirán a la sorra de les nostres platges. Nosaltres ja hem comprat una galledeta i un rasclet d'aquells de joguina, i si vosaltres teniu criatures els hi podeu manllevar o demanar de prestat ;)

I ara, qui li posa el picarol al gat?



13 comentaris

  1. Aix Maragda... aquesta recepta em fa una certa basarda!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. flipo contigo, no se si me la comería. Aunque en la nevera tengo algas y no creo que haya mucha diferencia. Besotes.

    ResponElimina
  3. Jolín, entrar aquí es siempre esperar alguna sorpresa pero esta.... esta se lleva la palma. Había escuchado que en algunas cartas las tenían, pero no las había visto ni probado nunca.
    La cogiste en la playa? pq en la más cercana a mi casa el año pasado cogieron toneladas y toneladas y algunos picotazos nos llevamos, si ahora resulta q se pueden comer.... las miraré con otros ojos :)
    bss guapísima. Felicidades por esta entrada tan original, seguro que más de uno nos animamos

    ResponElimina
  4. ostres jo nose pas si seria capaç de menjar-ne!! em sembla un plat ben exotic, i tan!!

    ResponElimina
  5. Bueno a principios de verano la FAO recomendó comérnosla, hay que hacer caso a un organismo oficial jajaja. Yo la verdad no se si podría
    Besinos

    ResponElimina
  6. Qué valenta Maragda! Potser si que està bona, encara que només dir la paraula ja fa una miqueta de por.
    Pots venir a Badalona, que aquí es crien ben maques.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Lo que no trobis tu..... Pro jo no se si ho menjaria.....

    ResponElimina
  8. jaja... ¡¡qué bueno!! Ya tenemos un entretenimiento nuevo cuando vayamos a la playa... ¡medusas al cubo!
    Tiene que estar bueno el saborcito a mar... ¡me apunto a la cata!
    Besotes.

    ResponElimina
  9. ahm, doncs si tinc ocasió les tastaré. I tant que sí :)

    ResponElimina
  10. Jo també l'he tastat, l'amanida de medusa! en un restaurant xinès dels bons que hi ha a Barcelona, ara no en recordo el nom, també en fan! Que bona la vaig trobar, i és nutritiva! Bona proposta, Maragda!

    ResponElimina
  11. Ai mareeeee!!! a mi que aixó no m'acava.. i mira que a mi les amanidetes, las algues..la soja, el vinagre d'arrós i tot això me va.. pero la medusa...Quina es la teva impressió desprès de tastar-la?? jeje.

    Petons atrevida..

    ResponElimina
  12. En fi, crec que no la provaré. Això de la medusa em fa mooooolta angúnia. Però bé, potser en un futur... :D

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design