Fideus a la cassola amb ganyims

19.1.11



Aquest plat fa molt de temps que us el volíem presentar, és senzill de fer i molt gustós. És un plat molt típic de la nostra estimada Terra Alta, així que, vam assessorar-nos de la mà de la nostra amiga Fontcalda Blanch que ens va informar que no hi ha una recepta única, que a cada casa es sol fer com uns fideus a la cassola habituals amb l'única diferència que l'ingredient que els diferencia i il·lustra són els ganyims -o tollina de sorra, gràcies Francesc per obrir-nos els ulls... els viatges que ens estalviem de fer a la Boqueria! ;)- en comptes de salsitxa i costella o altres il·lustrats...

Remarquem que els ganyims, o la tollina -també tonyina- de sorra, no és altra cosa que la tonyina secada amb sal, com el bacallà. A casa sempre havíem sentit parlar al pare, que d'infant un dels seus plats preferits eren els cigrons amb ganyims -que mirarem si recuperem aquesta recepta...-. La primera vegada que els vam tastar va ser amb una amanida i la primera vegada que vam veure ganyims a la venda, ja que per aquest nom, a Barcelona, ningú ens sabia donar raó, va ser a Lisboa, i un bon tros de ganyim de mig quilo va viatjar dins de la maleta! això sí! ben embolicat!!! que el cante era demasié...

Nota aclaratòria: Consultat l'Alcover Moll, aquest ens diu dels ganyims que són: "Ganyes de tonyina salades". Nosaltres no discutirem una font tan autoritzada però sempre ho hem vist com a "lloms" sencers o filetejats... Molt probablement, i molt antigament també, podrien -els ganyims- haver estat les ganyes, més si pensem amb el garum de Tarraco..., però mai es va fer esment d'això a casa... En temes culinaris sempre pensem que la mancança o abundància d'aliments i la cultura ens condiciona in extremis davant d'un plat. En fin! coses pitjor segur que mengem i que no tenim cap seguretat al 100% del que ens posem cada dia a la boca, o no?

Per executar aquesta recepta vam prescidir-ne d'aquesta, i vam optar per una molt senzilla, recreant un plat amb ingredients que hom disposa sempre a casa. Ens vam inspirar amb aquesta recepta del amics vermells, que a la vegada ens permetia d'atorgar als ganyims un bon protagonisme.

A part de xiques ben guapetes i salades, a la Terra Alta, hi ha una cuina que enamora ;)

Anem al quid de la qüestió!


Ingredients per a 2 persones:
* 250 g de fideus perla, els del foradet...
* 60-70 g de ganyims(*)
* ½ ceba gran picada o 1 de petita
* 1 fulla de llorer
* 1 tomàquet petit, ratllat
* All picat, al gust
* Julivert picat
* 600 ml d'aigua
* Sal per rectificar
* Oli d'oliva

Preparació:
En una cassola de fang posar a daurar la ceba amb l'oli a foc molt suau, quan comença a agafar color afegir la fulla de llorer. Quan la ceba estigui ben enrossida afegir els ganyims, donar un parell o tres de remenades i retirar la fulla de llorer, que no amargui... Afegir el tomàquet, l'all i el julivert, i deixar coure fins que el tomàquet estigui cuit.

Abocar l'aigua i apujar el foc que sigui ben viu, quan l'aigua bulli ja se li poden tirar els fideus i anar remenant de tant en tant. Per a la cocció dels fideus tingueu en compte el temps de cocció que s'indica en l'envàs.

Esperem que xaleu d'aquesta recepta!

(*) Com els ganyims envasats venen tallats a làmines ben fines i preparats per menjar (no cal possar-los en remull), els hem acabat de tallar a quadrets.

25 comentaris

  1. phhhh... m'agraden els fideus a la cassola de totes formes!!! A casa els faig amb 10.000 coses, però així mai els he provat! Tenen una pinta deliciosa!!! Ja m'has fet vindre el capritx de menjar fideus... amb lo que m'agraden! jajaja

    ResponElimina
  2. m'heu fet ballar el cap, amb això dels ganyims! primer he pensat que era com la moixama, perquè parlem de tonyina assecada amb sal, però després ho he buscat i resulta que són els menuts de la tonyina, la part fosca corresponent a les ganyes o òrgans respiratoris de la tonyina.
    me l'apunto, perquè a casa ens agraden molt els fideus amb tonyina, però amb tonyina en conserva, i aquesta deu ser molt més saborosa.

    ResponElimina
  3. Quina il·lusió aprendre paraules noves en català!!! Ja veus tu, que nosaltres li diem "tonyina o tollina de sorra" als "ganyims"!!! Gràcies per fer-ne esment. Entre tots contribuïm que les diferents varietats del català es facen públiques i n'eixim beneficiats. Però, tornant a la recepta, la trobe molt i molt saborosa, amb eixe toquet del llorer (discret, com cal, això sí) que segur que contribueix a fer-la encara més saborosa amb la resta d'ingredients tan bons i fàcils d'usar. No cal dir que me l'apunte, la recepta. Ah, i això dels "ganyims", també!!!
    Per cert, que eixa paraula m'ha recordat la "ganya" del peix. Hi estaran relacionades? Besades

    ResponElimina
  4. hola,
    es podria fer servir la "tonyina de sorra" amb oli que vénen al mercadona? seria el mateix? (havia sentit la paraula ganyims pero no sabia que era,ara ja sí :-)

    ResponElimina
  5. No ho havía sentit mai aixó dels ganyims, jo també he pensat que seria com la moixama. Ja m´imagino el gust aromàtic i saborós d´aquests fideus. Un plat fantástic.
    Petons!

    ResponElimina
  6. Jo tampoc coneixia els ganyims, però a casa ens encanta la tonyina, de manera que aquests fideus segur que tindrien molt èxit ;)

    ResponElimina
  7. Jo tampoc coneixia els ganyims, però vist els resultats haurem de reconsiderar-los. Un plat magnífic.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Creo que yo tampoco lo he visto nunca, pero me fijare y desde luego en la próxima escapada a Portugal lo pienso mirar.... que tiene una pinta tu recetita espectacular!
    besitos

    ResponElimina
  9. Si que tiene que estar bueno!, me encantan estas recetas llenas de tradición, a ver si lo hago con lo que encuentre por aquí.
    Besitos.

    ResponElimina
  10. Doncs jo acabo de descobrir la paraula ganyim, gràcies. La tonyina de sorra o ganyim també la vaig comprar per primera vegada per fer una coca dels Massitets i també em va sonar xino.. de sorra?

    Aquests fideos fan molt bon fila.

    Muas!

    ResponElimina
  11. La tonyina de sorra la menjàvem, quasi sempre, en tomata amb pimnetó i tonyina (i pinyons). Així, amb fideus, adquireix un nou valor, que farem servir tan prompte com podrem.
    Un bloc meravellós, el vostre. Us felicite!

    ResponElimina
  12. Hola! que cazuelita de fideos más rica y apetitosa, una delicia, gracias por visitar mi blog, así he podido conocer el tuyo ;-) Un beso, nos vemos

    ResponElimina
  13. Hola! acabo d'arribar al teu bloc i m'ha agradat molt! amb el teu pemís em quedo com a aseguidora! els fideus a la cassola sempre m'han agradat, això si, soc de les que no es menja mai la costella... petonets

    ResponElimina
  14. Maragda, aquests fideus tenen una pintaaa!!! Aquí una altra que desconeix els ganyims! :p
    I la foto, moooooolt xula. ;)
    Petons bonica!

    ResponElimina
  15. No he provat mai els fideus amb la tonyina de sorra (ganyims), però segur que han d’estar d’allò mes bons.
    Petons

    ResponElimina
  16. Quina cassoleta més mona! No coneixia els ganyims, però he mirat lo que eren i crec que no m'ho menjaria jaajaja.


    Las recetas de Glutoniana

    ResponElimina
  17. Vaig veure aquesta recepta a un llibre que tinc de "La cuina tradicional del Priorat" i ara que l'heu fet vosaltres, potser m'animo!!!
    Ptnts M

    ResponElimina
  18. Neeeenaaaa quina maravella de foto!!!!! Saps que els fideus a la cassola son el meu plat preferit???? I mira que aprenc amb tú!!! Ganyim!!! Ja la tinc registrada al cervell, un altre ingredient per ficar al cotxe jajajajajaja. Mil petons guapa meva

    ResponElimina
  19. feia molt de temps que no sentia aquesta paraula,- la meva avia era de les teves terrres- .... seria quelcom semblant a la "mojama"...?
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Una bona recepte y los ganyims tampoco lo habia oido nunca:Siempre se aprende algo
    Miquel

    ResponElimina
  21. Gràcies per descobrir-nos els ganyims, ja us imagino amb la maleta cantaire, jeje

    ResponElimina
  22. Nena ets com un cofre de tresors!! aquesta paraula tan maca no l´havia escoltada mai i la recepta ha de ser boníssima...per cert l´estilisme m´ha enamorat!! un petonàs

    ResponElimina
  23. Agraïm de tot cor els vostres comentaris. Afagirem una nota perquè el tema que si són les ganyes de la tonyina..., nosaltres sempre ho hem vist com a "lloms". Molt probablement, i molt antigament, podrien haver estat les ganyes, més si pensem amb el garum de Tarraco..., però mai es va fer esment d'això a casa. En temes culinaris sempre pensem que la mancança/abundància i la cultura ens condiciona in extremis davant d'un plat. En fin coses pitjor segur que mengem i que no tenim cap seguretat al 100% del que ens posem cada dia a la boca, o no?
    Apali! ja us hem fotut un rotllo!
    Molts besitos per la paciència....

    ResponElimina
  24. ¡¡Bones!! Em dic Teresa, soc de la Ribera d'Ebre i a casa meva ja es menjaven els fideus amb ganyims quan jo era petita, ara en tinc mes de cinquanta, tant la meva mare, com la meva àvia, i jo mateixa, els cuinaven. Al sofregit s'hi pot afegir patata o be alberginia tallada a trossets. També us recomano que probeu arròs amb abadejo.¡¡Per xupar-se els dits!!bon frofit a tots!!jejeje!!. Fideus amb ganyims menjar també tipic ala ribera.

    ResponElimina
  25. Hola Teresa. Molt ben vinguda!

    La recepta sabem que es fa a molts llocs, també al Priorat, per això "també" posem que és de les Terres de l'Ebre, compartim molt receptari, la manera de cuinar i les receptes no saben de comarques ni fronteres...

    L'arròs amb bacallà és super bo!!!!!! el tenim publicat com "Arròs quaresmal de la iaia".

    Prenem molt bona nota dels teus suggeriments d'afegir patata o albergínia... que deuen quedar super bons!

    Una besada molt grossa i merci per les teves observacions.

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design