Traduex-m'ho al:

Mirela i Marc ;)

Casquetes de carbassa amb mató i també de cabell d'àngel i les Cooking Challenge








Poc ens imaginàvem, quan la Nuria va fer la seva proposta de repte per aquest mes, un pumpkin pie, que tiraríem pel dret i que un pastís de nom de xiste dolent trobaríem que, els nostres particulars pastissets o casquetes -com en diem a Gandesa-, és una recepta ben de la nostra terra i d'arrels tradicionals, així que em vaig preguntar: podent fer casquetes per a què collons he de fer un pumbi-pí que a casa no se'l menjarà ni el Tato...?

Les casquetes també se les coneix a la comarca amb els noms de: panadetes i panadons, essent el "mot" pastisset més conegut cap a la zona de Tortosa.

Aquest dolços farcits més comunament amb cabell d'àngel -que surt de les carbasses...- també se'ls podia farcir de carbassa allargada i groga -anomenada gorrinera o baconera- aromatitzada amb canyella o taronja,  també amb confitura de carbassa, de maçana,... o sense farcir amb un xic de sucre al damunt i que a Bot anomenen coquetes.

Hi ha una variant fregida que es farceixen de confitura de carbassó o bé de cabell d'àngel amb nous i figues seques tallats a bocinets.




Al llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix en parla de tot això i trobareu l'apuntació de les casquetes fregides. La recepta que us presento no és la del llibre esmentat, ei! que ja he posat moltes receptes d'ell i s'han de vendre exemplars!!!!

Va coincidir que a finals de setembre a les classes de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo ens va fer la recepta de les casquetes, una recepta genial, que no porta ni ous, ni sucre, ni llet, i que dóna molt poca feina... La Mireia va proposar altres farcits com ara un de mató amb farina d'ametlles i mel. 

Nosaltres vam voler fer una prova amb carbassa però la volíem barrejar amb algun tipus de formatge, i finalment ens vam decantà pel mató.

Les casquetes de cabell d'àngel són molt i molt dolces, però les de carbassa i mató tenen una dolçor molt fina, aquestes últimes ens van encantar i van volar!!!!

Així que anem a rentar-nos les mans, que comencem!

Ingredients:

(Vam adaptar les mesures que va donar la Mireia Carbó i van sortir 10 casquetes petites i 9 de mitjanes amb cabell d'àngel i 8 de carbassa i mató)

Per a la massa

  • 300 gr de farina
  • 125 ml d'oli d'oliva
  • 65 gr de moscatell o mistela
  • 25 gr d'anís sec
  • 1 pessic de sal

Per al farcit de cabell d'àngel

  • En vam comprar fet

Per al farcit de carbassa amb mató

  • 100 gr de puré de carbassa
  • 25 gr de mató
  • 1 cs de sucre (ni rassa ni curulla)

Per a l'acabat

  • Barreja de sucre i canyella mòlta (encara que d'aquesta última no en vam posar)

Preparació:

La massa

  1. Barrejar els ingredient líquids: l'oli, el moscatell o mistela i l'anís.
  2. Afegir els líquids al damunt de la farina i barrejar, amb els dits mateix, fins conseguir una pilota. No s'ha de treballar gens ni mica, i tampoc s'ha de fer reposar la massa.
  3. Fer petites boles i amb un corró estendre la massa entremig de dos papers de forn.
  4. Per donar la forma podeu fer servir els cercles d'emplatar, nosaltres en vam utilitzar per a les casquetes mitjanes, així com també un talla galetes ovalat arrissat, per fer les petites,... i les de carbassa i mató vam emprar un talla galetes en forma de carbasseta...
  5. La massa és fràgil, així que retirem l'excedent de massa de després de donar la forma, i ajudant-nos amb paper de forn les segellarem un cop posat el farcit que ens interessa.
  6. Per fer les carbassetes ens va resultar més pràctic tenir dues pilotes de massa estirades, posar el farcit, tapar amb una de les parts de la massa i passar el talla galetes perquè era complicat fer coincidir el dalt del de baix..., així ho tallàvem tot d'un cop...
  7. Anar disposant en una safata de forn.

Per al farcit de carbassa i mató:

  1. Coure la carbassa fins que estigui ben cuita, triturar-la bé i fer-li treure tan com sigui possible tota l'aigua, ens vam ajudar amb un colador xinès. Deixar refredar.
  2. Un cop fred vam afegir el mató i el sucre i vam barrejar, però sense mirar molt prim, volíem un farcit una mica rústic i no enfarfegós de dolç, ho vam anar tastant fins trobar el punt de dolç que ens agradava.

Cocció i acabat:

  1. El forn prèviament escalfat, a dalt i a baix, la nostra carraca només funciona a 250º, però la Mireia Carbó parla d'una temperatura d'entre 180º a 190º fins que les casquetes es daurin.
  2. Acabades de treure passar-les per la barreja de sucre i canyella i deixar refredar.


jajajajajajaja, ja us heu adonat que les ulleres no es mouen!!!!





I ara ja us deixo amb les propostes de Pumpkin pie que segur que us abellirà algun d'ells...











compartiu la recepta:
|

20 Heu posat cullerada...:

Núria ha dit...

Nena!! quina passada de fotos...en serio, em quedo impresionada.
La veritat que has sortit ben airada del repte...vaig pensar desprès que podia haver dit algun dolç amb carbassa, però ja era una mica tard...je. La teva proposta boníssima i Gandesana!!

Petons

La Quinta de Luculus ha dit...

Nuria!

Gràcies a tu que amb aquesta entrada m'he divertit molt!

Això de les fotos no ho diràs per la de les ulleres.... jajajaja que quan la vaig editar vaig comprovar ben decebuda que estava desenfocada del tot...

S'ha de començar a notar una millora després dels cursos amb la Mercè, el Martí i la Luisa... :)

Petons

Mercè ha dit...

Maragda, així m'agrada! recuperant receptes tradicionals ben nostrades! Que les altres cultures tenen molt d'envejar de nosaltres, sobretot en l'àrea gastronòmica!
Aquests pastissets els provaré aviat! Tinc mató a la nevera. jeje ;)
Petons!
PD: I quines fotos méssss xules!!

Margarida ha dit...

No havia sentit mai això de casquetes, i és que nosaltres sempre hem dit pastissets.
N'he menjat de moniato i cabell d'àngel, però mai amb aquest farciment que em sembla bonísssssim!!!
Petons

Joan ha dit...

Així que ets de Gandesa? Jo sóc fatarellut! M'agrada la versió que proposes, el pròxim dia que faci mató en guardaré una mica per a fer-los.
Salut!!!

Sopancrosta.wordpress.com

Quo ha dit...

Hola Reina... jo... que ricas por favor.... me encantan esas calabacitas, son una monada y encima tienen que estar de escándalo. Qué buena idea lo del requesón... un diez si señora. Tus mini pumpkins son un amor. Y si, las fotos son espectaculares nena... yo tengo que repasar mis apuntes y ponerme a ello, que ni tiempo... siempre hago las fotos corriendo y con el movil... que se me rompió la cámara (sniff) a ver si papa noel se digna ;)

Ingrid ha dit...

Ohhh quina cosa més bona!! estic disfrutant molt amb el vostre repte d'aquest mes :)
Ptonets!

La Cuina Violeta ha dit...

Maragda,
Realment si els d'aquí no rescatem receptes nostres, els altres no ho faran. Enhorabona per aquests dolços. I les fotografies, molt boniques.
Feliç setmana,
Nani

Lourdes Santos ha dit...

¡¡OOooOOOhhh!!.. Qué bueno tiene que estar y que original me parece. Y las fotos no digamos... ¡¡Estás que te sales!!
Besotes.

La Quinta de Luculus ha dit...

Mercè bonica!

Ja ho pots ben bé dir que tenim una cultura gastronònica que no ens cal envejar la de ningú...

Sobre les fotos i la seva millora... ja saps que en molta part és gràcies a tu...

Mil petons

La Quinta de Luculus ha dit...

Margarida!

Amb boniato humm!!! ha d'estar boníssim!

Petons!!!!

La Quinta de Luculus ha dit...

Joan,

No vaig nèixer a Gandesa, ho era el meu pare i avis, però m'estimo aquesta terra com si hi haguès nascut...

Espero que us agradin amb mató!

He visitat el vostre bloc i m'ha agradat molt... ha nascut amb empenta i us enllaçaré...

B7

La Quinta de Luculus ha dit...

Rosa, corazón!

Merci! Creo que "Papá" Noel atenderá gustoso tu petición, y para que así sea en mi carta tambien se lo pediré ;)

No te creas... Yo tampoco me ponía en serio pero dije: hasta aquí! Así que me he buscado un huequito...

Besotes!

La Quinta de Luculus ha dit...

Ingrid,

Val molt la pena descobrir receptes amb carbassa, surten molt bones i sempre són sorprenents...

Petons

La Quinta de Luculus ha dit...

Nani,

Moltes gràcies bonica!

Tens tota la raó i el que em reca és que se n'han perdut moltes de receptes que s'anaven passant de boca en boca i mai s'han recollit per escrit o resten amagades en receptaris de particulars...

Una besada i també molt bona setmana!

La Quinta de Luculus ha dit...

Lourdes,

Tu que me miras con buenos ojitos... :)

Muchas gracias guapetona. Besotes!

Elvira ha dit...

Ohhhhhhh quines fotos mes xules!!!! M'encanten totes i les ulleres me van que ni pintadas!!! jajajaja. Estos casquetes ( el nombre se los trae jajajaja ...tiene un toque sombras de Grey no crees??) los hago si o si, en mi tierra mi abuela hacia algo parecido, cuando los prepare te contaré si me traen recuerdos de trenzas y meriendas entre olivos, encinas y madroños. Un besaaaazoooo

La Quinta de Luculus ha dit...

Elvira!

Amb tu és impossible no arrencar a riure amb una risotada desperta-viatgers de metro!!!!! :D

A la Terra Alta fa in secula seculorum que van advocar pel llenguatge no sexista... D'aquí casquetes i no casquets... però amb el sentit greydià jo li diria "anar al matoll" :D

Ostrs ja em diràs això de la teva àvia que això m'interessa molt.

Molt petons estimadíssima amiga!

Ly ha dit...

Que bonitas tus galletas rellenas, me encanta el molde y lo preciosas que te han quedado, y no te digo nada de las fotos que son una auténtica pasada.
bssss

La Quinta de Luculus ha dit...

Ly guapetona!

Muchas gracías! Al final piqué con el corta galletas...

Con el tema fotos me he puesto más seria... y miro de trabajarlas una miguita más.

Muchos besotes!

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!