Flors de safrà per a SEEL

26.11.09


La rateta ve de Móra,
ha pastat, ha cernut,
i tot lo lleute
s’ha fotut.
La ratita viene de Móra,
ha pastado, ha cernido,
y toda la levadura
se ha engullido.

Cançó infantil popular de les Terres de l’Ebre

Hi havia una vegada una Rateta a La Quinta de Luculus que li tenia molta por a la Senyora Farina. Quan la Rateta ensumava els pans i els dolços de la seva Mestra Su –i ho explicava tan fàcil i tan atractiu tot...- que la Rateta s’ensopia i pensava que mai seria capaç de fer aquell bé de déu de pans i brioixos. Amb els mateixos ulls i la cara d’embadalida mirava quan enganxava el nas a l’aparador de la Boulangerie de la Senyoreta Eva.

Vet aquí un dia que la Rateta va començar a pensar que potser s’havia de provar allò de les coses de la Senyora Farina, que el pitjor que podia passar era que no sortís bé..., però que si no ho intentava mai de la vida ho sabria.

Mentre la Rateta s’anava animant i mirava llibres i més llibres se li va aparèixer la Fada Elvira, que amb la seva vareta màgica i li va posar al cistellet de la Rateta un pa ben farcit, encara que a la Rateta li va semblar que aquell pa el batejaria com a Pa dolça Elvirapsss! silenci, que no volem conjurar a la Bruixa Anònima que baixa pel fumeral a moure els tupins de les cuines(*)-. I aquest pa farcidet i amb sabor de brioix va enamorar la Rateta i el va fer un dia per a les seves amiguetes del col•le que la van aplaudir molt... així que la Rateta tota cofoia va pensar que anava per bon camí.

Estava la Rateta tan contenta que camina que caminaràs i de sobte es va adonar que havia arribat a la platja, i allà va trobar la Sireneta Ly que també volia aprendre a fer pa, així que la Rateta va decidir regalar-li un llibre molt xulo de fer pans i la Sireneta Ly i la Rateta –esvanides com estaven d’haver-se conegut-, van acordar d’aprendre i fer pans juntes.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos...

Crèdits:
o (S) de la Mestra Su
o (E) de la Senyoreta Eva
o (E) de la Fada Elvira
o (L) de la Sireneta Ly
o La recepta del brioix de safrà que us presentem està extreta del llibre Panes del Mundo, del Paul Gayler.

Ingredients:
 75ml de llet
 Un pessic de safrà, nosaltres hem usat el de Canàries
 7g de llevat sec (o 15g de llevat fresc)
 350g de farina de força
 ½ cc de sal fina
 3 ous
 175g de mantega pomada, nosaltres hem fet servir la de Sòria
 35g de sucre llustre
 3cc de gingebre mòlt (optatiu)
 1 rovell d’ou amb una cullerada de llet per envernissar els brioixos

Preparació:
1. Escalfar la llet amb el safrà i el gingebre que arrenqui el bull i deixar-ho infusionar fins que la llet quedi tèbia.

2. En un bol ben gros posar la farina de força i la sal, fer un forat al mig i afegir la barreja de llet, safrà i gingebre –prèviament colada-, i a continuació els ous batuts. Barrejar amb les mans i després batre-ho amb una cullera de fusta uns minuts, fins que la massa estigui llisa.

3. En un bol diferent mesclar la mantega pomada i el sucre i batre-ho també fins aconseguir una barreja clara i esponjada, anant-la barrejant amb la massa anterior a poc a poc, fins que el resultat estigui llis i elàstic.

4. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 1 ½ h en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat- , en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire, cobrir-la amb paper transparent i deixar-la al frigorífic tota la nit, així s’endurirà.

5. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix, el llibre indica a 200ºC, però els forns varien, amb el nostre hem anat entre els 180ºC al principi i els 200º del final.

6. Estendre la massa en el lloc de treball i fer bocins que quedin arrodonits, o amb la forma que es triï. Col•locar-ho en safates de forn folrades de paper de forn, separats entre si, i deixar tapat amb un drap 1h més per a què fermenti.

7. Passada aquesta estona envernissar els brioixos amb el rovell d’ou i la llet i enfornar les safates. Al cap de 10 o 12 minuts els brioixos estan cuits. Cal anar vigilant i si es doren massa a mitja cocció tapar-los amb paper d’alumini.

8. Quan es treuen del forn es deixen refredar sobre un enreixat.

Notes:
(*) Hi ha una altra llegenda a Gandesa sobre la Bruixa del Campanal, que es dedica a molestar a les mestresses de casa, sembla que aquesta viu al campanar de l'església i entra a les cases pel fumeral i es dedica a regirar les olles i tupins que hi troba.
 Amb aquesta quantitat d’ingredients ens van sortir dos safates de forn domèstic, i com els vam fer xicorrins van sortir uns 60 brioixets.
 Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 2, 3 i 4.
 Si teniu dubtes per saber si els brioixos estan cuits podeu donar petits copets i han de sonar vuits.
 No són excessivament dolços.

Suggeriments:
 Ideals per menjar amb presses de xocolata
 Ideals per menjar amb melmelades
 Ideals per menjar amb formatges i embotits
 Ideals per sucar-los amb xocolata desfeta

GRÀCIES: SU, EVA, ELVIRA, LY i PAUL GAYLER

36 comentaris

  1. Ja ja, mira que me hacia falta reirme hoy un rato, menos mal que te has hecho amiga ya de la Sra Harina y no de un jamón ibérico de jabugo!!
    Me ha encantado el post, ahora ya la has liado. Teneis que haber disfrutado muchísimo comiendo, dime tu cómo compras ahora una triste barra de estas que venden que ni fu ni fa.

    Un beso desde la cuna del Azafrán.
    Muac

    ResponElimina
  2. Com m'ha agradat el meu paper,sempre he volgut ser una fada,jaja, tinc una mica la carona no?,jaja, jo no tinc cotxe però si bareta, i qualsevol altre cosa que vulguis, jo tal fada que sóc, ho tindràs ( abstenerse pedir millones de euros y hombres cachas,jaja). Qué no necessites a ningú tú per fer coses fantàstiques a la cuina, que em sembla que era la farina que no et coneixía a tú, i ara que ja s'ha fet a treballar amb tú estã més que contenta dels resultats, nomès cal veure aquest brioux de safrà, la llàstima que estigui tant lluny, pq son per fer una bona caixelada, Mil petons Rateta!!!!

    ResponElimina
  3. Su: si el jamón ibérico se deja también me lo agencio, pero ya sabes que él es muy esquivo y finolis... ;) De veras que sí, que antes compro otra panificadora que gastarme mas eurillos con panes-chicle o bollería de la que rebota si cae al suelo.
    Besotes a mi manchega queridísima!

    Elvira: vaja una bírria que tens de vareta! hahahaha. De debó que era un tema, el del pa, que ja em tocava el voraviu, i he necessitat no una, sinó QUATRE ESPENTETES!
    Petons nina i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Oooh que entrada más bonita y me encanta mi papel que yo sirena he sido pocas veces (después de tener un hijo un poco menos, si cabe).
    Te han quedado súper bonitos, el molde una monada.
    Yo acabo de hacer la masa, sin azafrán, para el desayuno de mañana, ya te contaré,doy por echo que quedarán bien, sino tendrán que desayunar bizcocho.
    Bss guapetona

    ResponElimina
  5. Ly: nadie lo diría con la foto tuya dándole meneos a la masa...
    Seguro que tus amigas te haran la ola! y ya no querrán más bizcochos en la vida, solo tus brioches...
    Un beso marinero que mando a Canarias!

    ResponElimina
  6. Un receta muy buena y una historia aún mejor. Sobre todo porque yo conozco a otra ratita que tamién teme mucho a la Sra Harina... Habrá que tner fe.
    Un abrazo

    ResponElimina
  7. Que maca ! i com m´agradat el conte, per cert de quina Móra era? de la
    d´Ebre o de Móra la Nova , ara vull saber la història de la bruixa del campanal de Gandesa eh?.
    Els brioixos de safrà superiors!!!!
    una abraçada

    ResponElimina
  8. Quo: hahaha te mando el Hada madrina con su varita, verás que brioches te gastas! Intentalo, verás que no es difícil y es A-DI-TI-VO.
    Un besazo!

    Mai: Ohoh! ara sí que m'has pillat... no sé de quina Móra és la rateta..., la cançoneta tampoc ho especifica, com aquella de Corbera la foradada... que sabem que és la d'Ebre per com continua la cançó. Ja avariguaré si en alguna de les Móres hi havia un molí de farina, podria donar-nos la pista de la filiació de la Rateta tan farteta...
    Sobre la llegenda de la Bruixa del Campanal, no et puc dir gran cosa més, era una llegenda que anava de tradició oral i s'ha perdut completament, perquè les persones más grans a qui s'ha preguntat recorden vagament com de xiquets se'ls feia por amb allò de goita que si no fas bondat vindrà..., com també s'ha perdut la del gos que només menjava truites... Una llàstima.
    Molts petons reina!

    ResponElimina
  9. Que rico mare! y que bonito relato......

    ResponElimina
  10. Francis: Muchísimas gracias! el relato he intentado que fuera entrañable. Anímate con la receta, te gustará!
    Besos

    ResponElimina
  11. M'ha fet molta gràcia la cançó de la rateta, potser serà per que el ratolí de les Receptes de StHilari també de petit anava per Mora .... però no recordo haver escoltat mai aquesta simpatica cançó ... clar que llavors tampoc feia l'ullet a la Sra Farina ..... així és que avui, aquestes galetes de safrà són obligades ... amb el teu permís em quedo amb la teva recepta
    Magnific conte
    1 b7

    ResponElimina
  12. Hahahaha. Jo la conec de fa molts anys, una amiga meva va fer un recopilatori de cançonetes infantils, a ella li cantaven de petita, és clar que ella vivia a Gandesa, potser no tenia sentit cantar-lis als nens de Móra que la rateta venia de Móra, potser la cançó més aviat diria que ve de Reus, o Falset o Gandesa..., vet a saber!
    I és clar que tens el meu permís, el del Gayler no ho sé..., que ho disfrutis doncs si fas la recepta! segur que ens deixes amb la boca oberta ;)
    B7

    ResponElimina
  13. Genial, un post molt rodó, je jej e... Aquests brioixos amb gustet de safrà han de ser delciiosos!

    ResponElimina
  14. Hola Maradga! qué bonito cuento, gracias por una dedicatoria tan especial.
    Has empezado con mucho nivel, como los valientes, con unos brioxes de azafrán que seguro están deliciosos.
    bs!

    ResponElimina
  15. Com m´agradat aquesta entrada! M´ho he passat molt be llegint-la. I el resultat que t´ha quedat es fascinant. M´anoto la recepta.
    Petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  16. Gemma: ho són de debó, i a l'endemà són encara millors...

    Eva: hahaha me has recordado a mi profesora de latín que nunca entendió porque se me daba bien traducir, que lo bordaba, los participios absolutos y me atascaba con las oraciones del verbo sum, hahahaha.
    Celebro que te haya gustado!

    Pilar: moltes gràcies! jo també m'ho vaig passar molt bé escrivint-la.

    Petons/Besos y buen fin de semana

    ResponElimina
  17. boneessss

    salutacions desde un poco hecho renovat!!

    jorge

    ResponElimina
  18. Maragda,
    Una deliciosa recepta (la foto extraordinària) explicada molt originalment. Felicitats!

    ResponElimina
  19. Aquest brioixos amb el sabor del safrà han d'estar de vici!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  20. Nena meva, això és de nota suprema, quina manera més bona de cuinar amb safrà, de debó, una passada, i que xulo el repte amb la teva amiga. Estimada ets un amor. Molts petons.
    Per cert, nosaltres també tenim aquest llibre i em penso que demà caurà un pa!!! Petons nina.

    ResponElimina
  21. Jorge: muchas gracias, ahora visito tu blog renovado!

    Josep: Gràcies, m'ho vaig passar molt bé escrivint i dels brioixets ja no queden ni una molleta...

    Eva: són de vici total!!! he repetit la recepta presentada d'una altra manera i també ha volat...

    Vermells: Sí ha estat molt divertit, i crec que continuarem pastant juntes... El llibre està molt bé i les receptes surten també, que això no sempre passa...

    PETONS / BESOS
    Gàcies per la vostra visita

    ResponElimina
  22. Hola guapa! tu no te quedes colorá que te mereces ese y muchos más (homenajes), la verdad es que las galletas con tus moldes ( y con un vaso) quedaron preciosas, te digo que m hija llegó ayer de casa de su abuela preguntando por las galletas y no veas la cara que puso cuando le dije que ya no quedaban, ella se lo pasó pipa haciéndolas y como no, comiéndoselas.
    Bs grandes

    ResponElimina
  23. hahahaha! eres la monda!
    Y mira que dejar a tu niña sin galletas! ya le estás haciendo una bandeja para ella solita (aunque se la administres tu, que luego no vaya a tener un empacho de órdago...)
    Besos desde Barcelona!

    ResponElimina
  24. Que bo!!Ets increible!!
    I una delicia de brioxonets!!

    Petonets preciosa,

    Vanesuky.

    ResponElimina
  25. Doncs ja no en queden! i per al dijous no em dóna temps per portar-te'n... :(
    Però et prometo que ho tindré present per un altre cop que coindim!
    Petons preciosa!

    ResponElimina
  26. Vaya flores. Esto es real o han sido las hada? Que maravilla. Que presentación, que fotos. Lo que me estaba perdiendo.
    Saludos

    ResponElimina
  27. Caldebarcos:
    Muchas gracias! sí que han tenido que ver las hadas..., y la maestra y la panadera y la sirenita.
    Gracias por tu visita y un beso!

    ResponElimina
  28. Me encantó la historia porque yo conozco a un par de las protagonistas.
    Super lindo todo, la receta un 7 y la foto mejor aún.
    Un besazo.

    ResponElimina
  29. Qué maravilla de receta. Original, lucida y sabrosa. Dan ganas de quedarse aquí para siempre con vuestra comida y vuestra música.
    Besitos sin gluten.

    ResponElimina
  30. guau!!! Us han quedat espectaculars! Felicitats!

    ResponElimina
  31. Kako: eres lindísima! muchas gracias!

    Mª Luisa: cuanto honor que nos visites, viniendo de tí es todo un halago...

    Ruben: moltes gràcies guapeton!

    BESOS Y MIL GRACIAS POR VUESTRA VISITA

    ResponElimina
  32. Quines floretes més boniques! Has tingut unes bones mestres :)

    ResponElimina
  33. No sabía del miedo a la Sra harina, lo tenía bien oculto esta ratita.
    Muy ricos estos bollitos tiernos, con un color fantástico. Yo soy muy de los panes y nunca hice con azafrán , se ve delicioso.
    Quiero agradecerte de todo corazón tus palabras en el resúmen del Hemc que todos hicieron posible con su aporte
    Cariños

    ResponElimina
  34. Mònica: tu si que et mereixes totes les flors del món. Ja ho pots ben dir que són unes bones mestres, tu també ho ets, i ho saps, oi?
    B7

    Erika: hahahaha, es que en el escaparate solo pongo lo que no me da miedo... De veras que está mortal de la muerte de ricos.
    Ya sabes que fue un placer trabajar contigo, te lo currastes a base de bien.
    Un beso enorme!

    ResponElimina
  35. Quin conte mes rodo!! :)
    Aquests brioixos amb safra han de ser ben originals de gust.
    Petons!

    ResponElimina
  36. Mercè: moltes gràcies bonica,sí que són un pèl diferents... Petons!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design