Creant estil: els Churrobollos

7.4.10

Dels errors aprenem, si no ho ha dit un savi, caldria assignar-ne l'autoria a algú de renom i lluentor...

Recordareu que vam fer el Pa dolça Elvira, oi? aquell primer cop devia ser la sort del principiant, perquè la segona intentona va ser un desastre:

* la massa va sortir rara
* la massa s'enganxava com una lapa als ditets!
* la massa no es deixava estirar ni a fums de sabatot
* un cop posats el pernil dolç i el formatge emmental no hi havia manera de recuperar-ho
* la massa tenia vida pròpia i feia el que li rotava

Però mireu, de perdidos al rio..., que diuen, i ja que l'havíem ben espifiat i teniem el forn calent, vam dir: aquí no es llença res, que sempre estem a temps...

Vam fer com vam poder uns munyocs a la safata del forn, i vam posar en pràctica quelcom que havíem llegit: espolvorejar aquelles amorfes coses que feien pena amb sucre humitejat per veure com es formaven unes dolces crostetes a la leprosa massa.

Vam haver d'estar pendents de la cocció perquè el pernil i el formatge sortien per tots els racons com cargols després de la pluja...

Moraleja:
No donar-se per rendits! el resultat no va quedar pas tan malament a la vista i de debó que estava deliciós... Et voilà!



Nota: la recepta la trobareu clicant aquí

19 comentaris

  1. ja, ja.... todo el mérito del plato lo tiene la masa que se te enfrentó como si fuera flubber. Al final ganaste.
    Besotes.

    ResponElimina
  2. No sé si el missatge anterior s'ha gravat o no...et deia que no et rendeixes mai, i per tant t'ha surtit aquest xurrobollo tant fantàstic!!

    ResponElimina
  3. Jeje, l'esperit que demostres és fantàstic. Quantes receptes no s'han descobert aprofitant una 'errada' inicial (veure per exemple la tarta Tatin).

    :)

    ResponElimina
  4. Així que la massa et va plantar cara, no?? Desagraida, a sobre que tu l'empolainaves amb pernil i formatge...
    VA quedar bastant arregladeta no, la nena??
    Té una pinta!!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Pikerita: jajajajaja como un flubber! dices..., creo que peor, no había manera de domar aquella masa entre viscosa y grasienta, jajajajaja

    Núria: crec que hi ha bona part de "xiripa", jajajajaja

    Starbase: quan sigui famosa pel meus "churrobollos" et convido a una mariscada de "coj............piiiiiiiiiiit" jajajajajaaja. Però tens tota la raó quan dius que moltes coses s'han descobert per errors, no només a la cuina, no obstant, crec que s'ha de tenir uns coneixements previs, una base, per saber que om descobrerix quelcom. Aquest no és el cas..., no tinc ni repajolera idea de perquè la massa va sortir com va sortir... :(

    Maria: ja ho pots ben bé dir, però no sé jo... que si entres a la perruqueria per a que et tallin el cabell i surts amb el cabell tenyit de vermell semàfor, la que no està gens satisfeta sóc jo! jajajajajajaa

    Gràcies pels vostres comentaris, un petó ben gros i molt bona nit.

    ResponElimina
  6. Maragda, això és la rebelió de les masses!! jajajaja Escolta, doncs per haver sortit tan rebel va quedar la mar de guapa i pels ingredients, segur que bona també, no?
    Petons cooking del Montseny!

    ResponElimina
  7. perquè has dit que era un "churrobollo", perquè fa bona pinta, dels que donen ganes de fer-hi una bona mossegada.
    pt!

    ResponElimina
  8. jajajaja , leyéndote me he imaginado la situación, más de una vez me he visto en una de esas !!!!jajaja.Pero al fin el resultado ha sido bueno no ??, el aspecto asi lo dice.

    besitos

    ResponElimina
  9. L'aspecte potser no es el que volies però segur que esta boníssim.
    molts petons

    ResponElimina
  10. Maragda he rigut una mica de la manera que expliques la historia, pensant amb la desesperació que jo agafo quant passa algo així però tú, viga endavant i si no ho dius ni ens enterem perque han quedat fantàstics.
    Muas!

    ResponElimina
  11. L'important és que estés bo! Natros aquí tampoc tirem res si no és que estàs asquerós jajaja.

    Encara que t'agafen ganes de plorar quan algo no surt, l'important és tirar endavant i no rendir-se!

    ResponElimina
  12. Je je je... genial, pensa que moltes receptes famoses han nascut d'errors en la preparació d'altres receptes!! Així que potser acabes d'inventar un nous churrobollos que acabaran a totes les pastisseries del món, je jeje....

    ResponElimina
  13. Quien ha dicho que lo feo no está rico???? eso es lo bueno, no rendirse, a veces te llevas sorpresas, otras no, como a mi con mis panes duros como piedras jajaja...
    Besos guapetona

    ResponElimina
  14. claro que sí, me rendí yo con los macarons??? NOOOOOOOO, ahí está mi chica, insistiendo y sacando buena nota en el examen de repetición ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  15. A vegades d`una “pífia” en surten plats deliciosos, no es hem de rendir.
    Petons

    ResponElimina
  16. Así se habla señora, que no estamos pa tirar nada y que bueno debe haber quedado lo mismo. a veces en el horno se terminan de arreglar las cosas.
    Un abrazo dulce!

    ResponElimina
  17. doncs té una pinta deliciosa, perque has explicat la teva aventura si no...
    petonets

    ResponElimina
  18. Jajjajjajajaja, però si de churrobollo no té ni la chhhhhh,jajajajja!!! Jo el veig preciós, bó fins a dir prou!!! Para mí que la masa pedía a gritos un amasado "estilo Bertinet" tu ya me entiendes, jajajajajaja. Ets genial i encara que tu diguis lo contrari, aquests bollos tenen una pinta bestial!!!!!!!! Mil petons cosa guapa

    ResponElimina
  19. Gracias por todos vuestros comentarios! no sabéis lo feliz que me hacéis ;)
    Miles de besos

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design