Cooking Challenge i els dolços de les àvies: Amelats o capsetes

13.6.12


Per aquest mes la Rosa ens va proposar desvetllar els secrets deliciosos, guardats en boniques capses, de les llaminadures de les àvies.

Avui també coincideix que el nostre bloc fa anys i com és, aquest, un mes d'aniversaris només us anticipem que hi haurà alguna sorpreseta pensada en vosaltres, però ara no volem restar protagonisme a les àvies i les seves dolçaines....

A casa, com en tantes d'altres, la roba bruta es renta a casa, la porqueria s'escombra a sota l'estora i alguns morts es tanquen amb clau i pany als armaris. És hora de fer neteja general! però no us penseu! només la farem del rebedor...

Alguna vegada he parlat de la meva àvia Maria -la cuinera-, casada amb el meu avi Quim -fill de Gandesa-, però mai ho he fet de la meva àvia Paquita que era un tros de pa d'àngel i càndida a l'extrem i si tenia quelcom era una minsa picardia molt primitiva, llaminera a rabiar, generosa i manyaga fins dir prou, mai la vaig veure enrabiada... La seva cuina era com ella: senzilla i amb molt bona matèria, els vegetals eren de l'hort que després venia al mercat de Sant Andreu (avui és una pena l'estat lamentable d'aquest mercat!!!), als puestos de les verdures en els porxos. Va ensenyar-nos a comprar el peix fresc a ma mare i a mi, i com a casa hi havia aviram i conills només es comprava els manufacturats, el peix, la vedella i el poltre. 


Treballar al camp, vendre al mercat, portar un casopló de tres plantes, estar atenta dels seus germans més petits solters, cuidar dels animals i pujar una criatura que va néixer a l'any 36 amb el marit al front doncs la dona no va tenir una vida senzilla, ni llavors ni anys més tard... El marit era un d'aquest valents que s'atreveixen amb les dones i les criatures. Ja he dit que la seva cuina era senzilla o per manca de temps o per manca de ganes... que veure volar els plats fins rebotar en una paret i trencar-se a terra amb les menges regalimant no era plat de bon gust, i això perquè sí! perquè no estava al punt de sal, perquè feia calor, perquè feia fred, o perquè li sortia dels collons al valent, per contra, ella el va tractar sempre amb molta dolcesa, l'acaronava i li deia: ai Ton!

Estimadíssima iaia Paquita, aquesta entrada va per a vostè. Per com les tardes feia ganxet i escoltava els serials i el Perico Periquín i jo jugava a la seva vora. Per les tasses de xocolata amb xurros o melindros que menjàvem d'amagatotis. Per les ensaïmades i els suïssos del dia de la meva comunió. Per la safata de lioneses que ens vam cruspir el dia que va morir el Francu i rèiem nervioses com si cometéssim una entremealiadura... I pels braços de gitano i tortells que el meu pare portava els diumenges perquè sabia que la sogra era llèpola com un campanar i li volia donar satisfacció.

Pel saleru que tenia en treure mots: la Miss Musclo, el Carbassó amb Potes, el Sardineta, la Comegatos, el Respeseco, la Poll Ressucitat, el Mustafà i la Mustafana (justament eren els consogres!!! jajajajaja). I per totes les anècdotes viscudes: quan es va posar Centella havent confós el pot amb el de la laca de cabell, o quan va explotar la cafetera i va sortir de la cuina amb la cara embadurnada del marro del cafè, o quan el daixonsis-dallonsis... perquè hi havia roba estesa (que era jo, clar!)...

A vostè i al pare mai els mancarà el nostre record i unes flors...


Era guapíssima,  no trobeu?




Aquesta recepta és tradicional de la Terra Alta, i per estrany que sembli són uns dolços d’aprofitament: es reciclen les clares d’ous dels cócs de sagí, que són els més coneguts de la comarca, juntament amb les casquetes o pastissets. Els amelats també se'ls coneix per capsetes (nom dels paperets rissats de les madalenes) als pobles de Vilalba dels Arcs, Batea, Corbera d'Ebre i Prat de Comte. La recepta és, com gairebé sempre, del llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, que n'hem adaptat les quantitats a les necessitats de casa.


Ingredients (35 unitats petites i 12 de grans):
  • 4 clares d’ou i un polsim de sal (1)
  • 300 g d'ametlla filetejada i torrada
  • 300 g de sucre
  • Ratlladures de pell d’una llimona
Preparació:
  1. Posar a preescalfar el forn a 180º (orientatiu).
  2. Torrar l’ametlla filetejada.
  3. Muntar les clares d’ou a punt de neu molt fort amb una batedora o si ho feu a mà batre de dalt a baix que es tracta que s'incorpori molt d'aire.
  4. Afegir el sucre amb molta cura i, quan estigui ben barrejat, afegir les ametlles i la ratlladura de la llimona, també amb cura i evitant moviments circulars que no baixi el punt de neu.
  5. Omplir les capsetes (paperets de madalenes) no gaire perquè la massa pujarà i ja es poden enfornar.
  6. El temps orientatiu és d’uns 30’, però ja se sap que cada forn té la seva idiosincràsia, només heu de tenir present que han de quedar durs però han de mantenir el color blanc característic d'aquest dolç.
Notes:
(1) Les clares d'ou es poden conservar refrigerades i si són per més temps es poden congelar, no és així en cap cas amb els rovells, així que compte! També es diu que les clares velles munten millor el punt de neu.





No us oblideu de visitar els deliciosos secrets de les iaies de les:




36 comentaris

  1. ¡¡Cómo me gustan las fotos antiguas!!.. Y sí... guapísima. Que bonito que se lo hayas dedicado.
    Besotes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es lo mínimo!

      Tengo fotos antiquísimas, incluso de mi tatarabuela, mi madre las tenía en una caja y se las requisé yo las tengo emmarcadas por series.

      Besotes!

      Elimina
  2. Ufff Maragda...ha estat acabar de llegir la teva entrada i tenir que fer una parada perquè no saps com m´he emocionat...quin record més entranyable i més maco que has tingut per aquesta avia que ja tots estimem un poquet...què guapa era!!
    Petonets estimada amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ma. José!

      Moltes gràcies bonica! Era una persona molt fàcil d'estimar.

      Besets!

      Elimina
  3. Ufff.... me han saltado las lágrimas leyéndote. Cuantísimas mujeres detrás de tu iaia Paquita!!! Ponía la cara a la mía, vaya vida llena de penurias... y aún así siempre una sonrisa. Me ha encantado tu entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde luego que hay toda una hilera inmensa de mujeres dulces, luchadoras, supervivientes y heroinas anónimas, que no pierden su buen talante...

      El homenaje a mi abuela es el homenaje a tantas y tantas mujeres deslomadas y con sabayones en las manos pero que carician y miman como la seda.

      Un beso enorme a tí y para estas mujeres sufridas!

      Elimina
  4. Me encanta tu entrada, me encanta tu receta (tengo precisamente mira tu por donde unas claritas que cumplen con el reposo que manda un buen montado), me encanta que se la hayas dedicado a la abuela porque sí, porque no lo tuvieron nada facil y aun así han logrado que les recordemos con cariño, sin amargores ni tristezas.
    Un bestoe enormeeee!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa!

      Gracias a tí por proponer este reto. Me ha encantado participar y poder rememorar a las personas que hemos querido y queremos, y por la posibilidad de hablar de dulces tradicionales, recetas pasadas de madres a hijas, sin escritura alguna y que recogen una sabiduria ancestral.

      Miles de besos y de gracias!

      Elimina
  5. Maragdaaaa sabes que siempre me sacas una sonrisa, cuando no una carcajada, pero hoy encima me has emocionado hasta decir basta!! Menuda tu abuela, por cierto, de la foto de grupo, la más guapa, y en la que está sola posando era un bellezón!!! Ya se de dónde me has sacado tú lo de poner nombres jajajajajaja, si es que el sentido del humor es genético si o si, jajajaja, no hay nadie como nuestras abuelas, un pou de sapiència no creus??? Ets única ho saps no??? La recepte es fantàstica!!! Mil petons cosa guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Elvi! M'he posat granate... Era guapa i molt dolça la iaia i sense cap malicia, en canvi he de reconèixer que el meu sentit de l'humor és més descarnat, sarcàstic i sardònic i sovint una closca de protecció..., potser he heredat més la seva inventiva...

      Guapa meva molts petons!

      Elimina
  6. Quina entrada tan bonica Maragda!! segur que sigui allà on sigui estarà contenta ;) mentrestant nosaltres gaudirem d'aquests dolços tan bons!!! petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bet,

      Moltes gràcies! Són uns dolços originals i molt facilets de fer.

      Petons guapeta!

      Elimina
  7. Ostres Maragda, quina entrada més fantàstica que has preparat!! M'has fet emocionar!!
    I que bons que han de ser els amelats!
    Petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè bonica!

      Tots tenim històries i receptes emocionants, una altra cosa és fer-ho visible... Ja saps que amb la teva entrada també he saltat de l'emoció.

      Molts besets!

      Elimina
  8. Que viven els dolços d'aprofitament llavors..m0encanten!! només amb clares,ametlles i l'endolçamt quin goig!

    Ah y quin goig que feia la iaia..m'ha encantat i a sobre cuinaba bé i era bona!! que més podies demanar...

    Per cert, m'encanten les seves sabates, que guayss!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuria!

      Són uns dolços que potser podràs adaptar fàcilment.

      Ai! Nuria! Què poc li van durar les sabates... però mai va perdre aquesta coqueteria.

      Petons nina!

      Elimina
  9. segur que la teva àvia està orgullosa de veure't lo bona cuinera que ets!!! ;P m'emporto la recepta, que la de les avies mai fallen ;P petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo n'estic d'ella... d'orgullosa.

      Molts besitos!

      Elimina
  10. Ayyy me ha encantado este momento homenaje a la abuela y esas fotos.... me pueden flipar las fotos antiguas!!
    Y la receta ni te cuento, no sabes la de claras que tiro y nunca se como aprovecharlas. Esta me parece una forma estupendísima de hacer algo con ellas pq con los ingredientes q tiene se que me van a gustar mucho, mucho.
    bss guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ly, guapis!

      Es verdad que hay muchas recetas que desperdician las claras de huevo y lo que hemos aprendido de reciclar de las abuelas, pobretas! para ellas tirar algo de comida era un lujo e incluso pecado y nos han legado unos recetarios magníficos.

      Besotel mil!

      Elimina
  11. les fotos antigues m'encanten, tenen una magia especial...igual que aquests dolços de la teva iaia, quina pinta, que cruixents....si és que es veuen molt facils de fer i jo sense prova'ls...a posar-hi remei ja!!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,

      Moltes gràcies! Si t'animes crec que et sorprendran.

      Besitos!

      Elimina
  12. Eres guapíssima, sí! I aquest dolç també és.. guapíssim? No, boníssim! A palamós en diem dolça... petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina,

      Quan vagi a Palamós provaré les dolces ;)

      Petons i gràcies per aquesta info!

      Elimina
  13. Una entrada emocionant, Maragda. Felicitats per la entrada i sobretot per l'avia que vas gaudir.

    Bé, i per les lioneses festives :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!

      Les lioneses, vaig ser l'encarregada d'anar-les a comprar, així que una doble aventura. Diuen que les vendes de les pastisseries, aquell dia, es van disparar ;)

      Petons llibertaris!

      Elimina
  14. Una historia preciosa!
    I aquests dolços, pels seus ingredients em recorden molt als bufats que es fan a Vendrell.
    M'encantaria tastar-los, per tant no em queda més remei que fer-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gourmenderies,

      Moltes gràcies pel comentari i també prenc bona nota dels bufats del Vendrell...

      Besades!

      Elimina
  15. Que be recordar les avies amb les seves receptes que sempre son boníssimes
    Petons

    ResponElimina
  16. Maragda, a la teva àvia li caurien d'alegria les llàgrimes de llegir una entrada tant sentida i emotiva de la seva néta. Quina gran dona!!
    Unes postres dolces, delicioses i tant ben presentades!!! Ja n'agafaria un parell ara mateix!

    Molts petons i felicitats per l'entrada... m'ha encantat i m'has emocionat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuni moltes gràcies! Les àvies són tan inspiradores i tan entranyables malgrat la dura vida que han tingut...

      Mil petons guapetona!

      Elimina
  17. una historia muy bonita. Saludos.

    ResponElimina
  18. Les fotos d'època són precioses...
    Han de quedar uns dolços barreja ametllat i merenga deliciosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són xules i com la família saben que m'agraden sempre me'n donen...

      Els amelats són potser els únics dolços que de petita m'han agradat, no era molt llèpola, no...

      Petons guapa!

      Elimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai the Blogger