Amanida Thai: quadern de viatge de Tailàndia

7.10.09


Ayutthaya


A l'any 2005 ja vam fer un viatge a Tailàndia, des del Nord fins al Sud, i ens vam enamorar d'aquest país, conegut com el país del somriure, però és molt més.

Enguany vam repetir, però només Bangkok, perquè a l'anterior viatge vam estar molts pocs dies i ens van quedar coses al tinter per visitar i tastar més a fons, en una ciutat que és magna.

Parlar de Tailàndia, i de Bangkok en concret, és quasi impossible de resumir, només una recomanació: s'hi ha d'anar... Així que només farem un tastet gastronòmic i d'imatges per a què aneu fent boca d'aquest país extraordinari.

Si voleu tastar in situ i esteu a prop de Barcelona us recomanem un restaurantet coquetó, que no té més de 10 taules, on podreu tastar genuí menjar tailandès per un preu més que mòdic, i tot boníssim. Es tracta d'aquest:


Veure altres opinions del Bangkok Café:
Opinions 1
Opinions 2


*************************


Nosaltres us proposem una altra recepta que no hem trobat en cap receptari però que la vam menjar a Bangkok i ens va agradar d'allò més, és el que nosaltres anomenem Amanida Thai:

Ingredients:
 Aranja
 Gambetes petitones
 Coco ratllat
 Enciam
 Oli

Preparació:
Tallar l'enciam ben remenut. Pelar i tallar l'aranja en daus. Pelar les gambetes i tenir el coco ratllat.

Per muntar el plat: fer un llit amb l'enciam, afegir els daus d'aranja, les gambetes, amanir amb l'oli l'amanida i espolvorejar el coco ratllat al damunt. Servir-ho molt fresc.


*************************


Una altra recepta nostra:
Sopa thai


*************************


Més sobre gastronomia i receptes de Tailàndia:
Casa Asia
Cocina del mundo
Recetas fáciles
Apunts gastronòmics de Tailàndia


*************************


En imatges:

Mekhong i el seu mercat local entremig de les vies del tren



Parada de peix fresc a les vies del tren, Mekhong



Dolços acolorits



Les conserves



Promoció de beguda refrescant al mercat setmanal de Chatuchak

S A W A D E E !

17 comentaris

  1. Maragda, no ets la primera persona que sento que diu el mateix de Tailàndia! Però és que aquest món hi ha tants llocs bonics!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  2. Una amanida original i deliciosa, l'aranja amb les gambetes han de lligar molt bé.

    ResponElimina
  3. Jo hi vaig passar tant sols unes hores,escala cap a Myannar, però tinc pendent tornar-hi perquè el poc que vaig veure em va encantar!!!!!
    M'apunto el restaurant i l'amanida tant original!!

    ResponElimina
  4. Unes fotos fantàstiques i una bona recomanació per fer l'amanida!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Mercè: tens tota la raó del món, hi ha molts llocs impressionants al món i també aquí al costat... Jo no he tingut oportunitat de viatjar gaire, alguna coseta..., però et diré que si es dóna el cas, quan em jubili tinc dos llocs on retirar-me a contemplar i disfrutar de la vida: Tailàndia i Sòria, i a ser possible combinant els dos!

    Gemma: sí que està molt bona, al principi, però, costa una mica de saber si agrada o no, per a mi l'aranja és una mica difícil, és un sabor que encara no m'he avessat gaire...

    Xaro: en quedaràs encantada, els tailandesos són tant i tant, que no sé que dir per afalagar-los. Si proves les dues coses ja em diràs què tal...

    Glòria: gràcies bonica! l'amanida és tan fàcil de fer i tan diferent de les que estem acostumats que potser pot provocar reticències.

    Moltes gràcies a totes i un petó ben gros!

    ResponElimina
  6. Hola LQL. Me alegro mucho que lo hayas pasado tan bien. Hay muchos lugares bonitos por ver y éste es uno de ellos.
    Preciosas fotos.
    Saludos

    ResponElimina
  7. Maragda,
    M'graden molt les fotos. Per cert, sobre el mercat a les vies del tren, hi passen trens i aparten les parades quan passen? o son vies mortes.

    ResponElimina
  8. Juan: sí, és maravilloso. Las fotos serà por la nueva maquinirrilla, que yo aún no sé dónde está el botón de disparar!

    Josep: no són vies mortes, no. El tren passa vuit cops al dia, així que van muntant i desmuntant a cada moment. Però també et sorprendria que en un centre comercial relativament de luxe quan pleguen recullen tot el que hi ha exposat, tant als aparadors com a les vitrines internes, més si tens en compte que per la nit ronden vigilants. Jo crec que és aquest sentit de l'ordre tant acusat que tenen que no els fa res fer 50 vegades una mateixa cosa (al metro hi ha indicadors al terra d'on cauran les portes quan arribi, i la gent fa petites cues a les respectives i futures portes...)

    ResponElimina
  9. Em resulten molt curioses les receptes que publiqueu. Salutacions

    ResponElimina
  10. Francesc: La veritat que ens agrada molt menjar i mai diem que no ens agrada una cosa si no la tastem abans, però hi ha de tot en el bloc... Potser coincideix que hem tastat coses tan diferents al nostre paladar per aquelles antípodes... que el que ens ha agradat ho publiquem.

    Petons i gràcies per la teva visita.

    ResponElimina
  11. Quines fotos més impressionants!!M'encanten!!
    Jo no he anat mai, però és d'aquells viatges pendents!!

    Petonets.

    ResponElimina
  12. Qué maravillas de fotos que nos habeis regalado. Ahora mismo hacía las maletas y rumbo a lo exótico.
    Besitos sin gluten.

    ResponElimina
  13. Vanesuky: doncs quan puguis fes el cop de cap, paga la pena.

    Mª Luisa: la verdad es que sí, que hacer las maletas para... es..., yo ya las he vuelto a sacar que me voy, me voy, me voy: a Dinamarca.

    Gràcies/Gracias!

    Muchos besos, pero aunque marche unos diítas ya tengo cositas programadas para que se publiquen ellas solitas...

    ResponElimina
  14. Una maravella de fotos, de viatge i de amanida, i el que m'es m'agradat es un comentari que has deixat que quant et jubilis el lloc ideal Thailandia i Sòria, jo t'acompanyo a Sòria, soc una enamorada, de la pau, tranquil.litat, la gent, el menjar, La Laguna Negra, fa dos anys que hi anem cada estiu, i em quedaría a viure ara mateix. Una abraçada

    ResponElimina
  15. Elvira: jo també signo ara mateix i si cal davant de notari! però amb una condició: que facis de tant en tant el Cruixent de brie amb compota de poma.
    Estic totalment d'acord amb tu.
    Petons bonica,

    ResponElimina
  16. Conocí tu blog por HEMC. Me gustan mucho tus fotos , y la verdad es que pienso que debe haber sido un viaje hermoso. Me encacntan esas ciudades en donde hay mercados callejeros , es donde más se aprende de su cultura y sus costumbres.
    Sequiré pasando. Ah! Ya publiqué mi aporte para el evento!
    Saludos

    ResponElimina
  17. Erika: gracias por tus palabras y tu visita. Tienes razón, callejear por los mercados y mercadillos es una buena manera de tomar el pulso de un país.
    Ya he visto tu receta, me ha chiflado!
    Besukis

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design