B'astil·la: queen of the Moroccan gastronomy

7.2.09




Avui us presentem una recepta que guardem, conservem i executem avarament: la B'astil·la (també l'hem vist escrita: bastela, pastela, pastilla,...) i si us ens pregunteu quin és el plat cap i casal de la gastronomia marroquí ara ja sabeu què contestarem.

Aquesta menja típica i tradicional marroquí (que escaseja en els circuïts turístics a l'engròs...) es remonta a l'Edat Mitjana i és sens dubte la manifestació i síntesi de la cuina marroquí. Excel·leix per la seva delicadesa i sensualitat. Es tracta d'un pastís o milfulls amb aviram, espècies i fruits secs.


Ingredients:
 Ou dur
 Julivert fresc
 Pinyons
 Mel
 Ceba
 Pastanaga
 Canyella en pols
 Mantega
 Pollastre (la recepta originària és amb carn de colomí)
 Panses de corint
 Ametlles crues
 Tomàquet
 Fulls de pasta brick
 Sucre llustre
 Un sustet de cúrcuma (opcional)
 Sal

Preparació:
1. Bullir el pollastre amb el julivert, la ceba, el tomàquet sense les pepes i la pastanaga, cúrcuma i sal. Un cop bullit separar el braó que pot servir per adobar una sopa harira.
2. Preparar una bona picada d’ametlles, pinyons i canyella.
3. En un bol fer a bocins l’ou dur a daus remenuts, afegir la picada anterior i també és el moment de posar les panses i la mel i emulsionar-ho bé.
4. El pollastre que hem retirat del bullit l’esqueixem, retirant la pell, el greix i els tendrums, i es reserva.
5. Passar pel passapuré les verdures i hortalisses amb les quals hem fet el braó.
6. Barrejar el contingut del bol, amb el pollastre esqueixat i el puré de les hortalisses.
7. Escalfar prèviament el forn, i fondre la mantega.
8. Untar amb mantega fossa els fulls de brick, i col•locar alternativament capes de full de brick i la barreja del farciment del punt 6, en una safata de forn.
9. Enfornar-ho a foc mig fins que es dauri.
10. Un cop cuit decorar amb el sucre llustre.
11. Menjar acabat de fer.

Suggeriments:
o La decoració tradicional és la capa de sucre llustre, però la imaginació i el bon gust és vostre: podeu fer rosetons amb la mateixa pasta brick, podeu guarnir-ho amb ametlla picada, canyella...
o Podeu veure aquesta versió del bloc Cuatro Especias: b’astil•la dolça farcida de crema.
o Podeu viatjar al Marroc amb la música d'Sting:


13 comentaris

  1. Quina combinació de sabors més diferent a les que fem aquí... mel, julivert, canyella, cúrcuma, ametlles, tomàquet... Ha de ser bo i ben orignial. És una gran casulaitat, perquè d'aquest plat no en coneixia ni el nom i en menys de 10 minuts l'he vist a dos blogs diferents!!! Quina casualitat, oi????
    http://cocinaconfusion.blogspot.com/2009/02/la-cultura-del-esfuerzo.html

    ResponElimina
  2. Gemma preciosa!
    Tan d'hora i ja estem al peu del canó! Doncs si tens la possibilitat de provar-la, o l'arribes a fer, no podràs deixar de pensar en ella... A Barcelona coneixem només un lloc on en fan, però no sempre en tenen... Si l'arribes a tastar veuràs que el seu sabor no està tan allunyat al nostre paladar com sembla a primera vista. Petons matiners!

    ResponElimina
  3. Entre la recepta i la música que heu posat... traslladats al Marroc sens dubte... Em sembla que ha de ser difícil de tallar amb els fulls de brick perquè són durs i cruixents.. A l'altre blog posa que ells ho cuinen amb els fulls al vapor. De totes formes, em sembla una recepta molt bona, els ingredients tots són... evocadors d'aromes i sabors..

    ResponElimina
  4. No ho he tasta mai. Ni la coneixia aquesta recepta. Ara ha de ser bona, quina combinació de sabors més bona. Ja en saben, ja. Salut!!!!!!

    ResponElimina
  5. Me encanta esta receta y este plato. En Tarifa hay un restaurante de comida marroquí que me encanta.
    Gracias como siempre por todo lo que ofreceis.
    Muchos besos sin gluten

    ResponElimina
  6. Maria:
    Ara només faltaria una mica d'aroma de la Medina de les espècies per fer-ho complet! Sí que costa de tallar un cop cuita, però com és per casa... També hi l'opció de fer individuals quan es té un compromís, ara que amb el farcit s'acaba estovant. Petonets de pinyó.

    Ganxeta:
    Doncs, si tens l'oportunitat no la desaprofitis. Sí que en saben sí, fan uns dolços, i uns tagines... Bé a tot arreu del món hi ha plats que són una delícia, fins i tot a San Francisco! Besets somrients.

    Mª Luisa:
    Qué envidia me das! brrrrr Chocran por tu visita! Un besazo!

    ResponElimina
  7. Mare meva!!! Si hi han dos plats de la cuina marroquina que m'apasionan, són el couscous y la bastilla!! L'última vegada que la vaig tastar, va ser a Marrakech, a un restaurant no gaire turístic i va ser un deliri total...
    Estava decorada amb sucre glas i canyella!!

    A casa mai no m'he atrevit a preparar-la...però amb la vostra recepta potser m'animo...quan hagi perdut uns quant kilos...jeje...

    Realment és una recepta el.laborada i de ingredientes no gaire econòmics per l'economia marroquina, però això es més normal trobar aquest plat a les bodes o celebracions especials.


    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  8. Sempre m'encertes els gustos amb la música!!!

    ResponElimina
  9. Núria:
    Sí que són delirants els dos plats. Encara que el cuscús de xai no m'agradava fins que la noia que m'ajudava amb les feines de casa el va fer ella, i me'l va ensenyar a fer..., no té color!
    Sobre la b'astil·la és ben veritat que és un plat que ells mengen en ocasions especials, però he estat dos cops al Marroc en un interval de temps de cinc anys -encara que fa anys- i en el primer viatge (que turísticament no estava tan trinxat) era un plat que menjaves amb facilitat, al segon viatge només ens el van oferir en un lloc, també ens va passar amb la sopa harira...
    En fin... quan la roba deixi d'encongir-se soleta el proves de fer, i ja ens diràs...
    Sobre la música, aquesta m'agrada molt i vaig trobar que era molt escaient per a la recepta que editava.
    Un petó ensucrat!

    ResponElimina
  10. Ando bastante pez en las delicias gastronómicas de otros paises..asi que genial me viene.
    Un besote grande

    ResponElimina
  11. Su:
    Me dejas "pasmá" pero muy contenta de poder contribuir a la causa, tampoco te vayas a pensar que soy muy ducha en la materia... Un beso enorme

    ResponElimina
  12. M´agrada molt la cuina magrebina, fins i tot vaig ver un curset... Aquesta recepta no la coneixia i ha de estar d´alló més bó. Segur que la probaré.
    Petons

    ResponElimina
  13. Oh! quina envegeta... tenen plats molt i molt bons, els tagine, les croquetes aquelles, les llimones en com les conserven. A veure si t'animes a fer-la, en quedaràs prendada. Petó

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design