As de Bicas terapèutiques

17.2.09




Definició del nostre estat emocional:

PLETÒRICS!


La nostra àvia Maria sempre s’havia distingit per ésser una gran i bona cuinera, però ella sempre avisava: no sóc repostera, ni pastissera, no. En aquestes disciplines no val allò de la intuïció, un grapadet de..., un sustet d’allò... Nosaltres hem heretat la finesa cuinera de l’àvia però, com ella, no estem dotats en menesters llèpols, com a molt ens sortim airosos amb uns Panellets de pinyó, un Braç de gitano –apte per a negats- i una coca de llardons sempre i quan la pasta de milfulls sigui comprada... la resta... puaj! com diu la dita es harina de otro costal...

Aquest trauma, perquè d’intentar-ho ja ho intentàvem, es sustentava en resultats tan desastrosos com decebedors: la massa no pujava bé, o quan ho feia després baixava per l’art de birlibirloque i ens quedàvem amb un pam de nas, o es sobtava, o es cremava massa... fins que tatatxin! amb el guiatge documentadíssim de l’estimada SU ens hem sortit com veieu a la foto. Amb la recepta de la seva Bica bicolor, aquí la intuició –i va ser l’única- ens dictava que si amb el que ella il•lustrava no reeixíem no ho faríem mai en matèria dolça, així que ens vam arremangar resignats per a un nou i nefast resultat i de perdidos al río..., però NO.

Visca la SU!
Visca la BICA!
I visca la mare que ens va parir!

Us derivem a aquest bloc perquè està tan ben explicat que és impossible explicar-ho millor, i les nostres úniques aportacions o variants són anecdòtiques:

1. Fer-la només de xocolata (afegint dues cullerades més de cacau a la recepta originària).
2. Vam utilitzar un motlle rodó desmuntable de 26 cm (ni se us acudeixi d’emprar un de més petit!).
3. Un cop freda la vam tallar a l’ample i per la meitat i li vam escampar una capa de melmelada de taronja i una altra de dolç de llet.
4. El principal i imprescindible: una bona llaçada de quadrets vichy ;D

Ara dubtem si l’anomenarem bica terapèutica o bica quitapenas ...

28 comentaris

  1. No me extraña que esteis pletóricos, porque la bica os ha quedado divina.
    Me uno al grito de Viva la Su! Viva la Bica! y Viva la madre que os parió!
    Felicidades y millones de besos sin gluten

    ResponElimina
  2. Que vivan las bicas, y que tiemblen los que venden envasadoooooooooooooo.
    Vaya presentación gla-mu-ro-sa
    Me voy de aqui tan contenta.
    Un beso grande!!!!
    Zero otro para ti!!

    ResponElimina
  3. Que cosa más rica y que bien "vestidita" que la llevas....jajajajaja...me ha encantado, la verdad es qeu tiene una pinta de muerte.

    Un besote, mi solete.

    Vamosalculete.

    ResponElimina
  4. Ets una exagerada posant-te tan mala fama amb el tema de postres! Aquesta bica bicolor t'ha quedat fantàstica i així de ornamentada, amb llaços i tot, encara queda millor. Felicitats! I quin serà el següent repte?

    ResponElimina
  5. La meva més sincera enhorabona!!!!! M'heu fet recordar el primer dia que vaig aconseguir fer un bon pa de pessic, quina emoció!
    Ara hauré de fer la bica que jo també vull estar pletòrica!!! :-P
    pt!

    ResponElimina
  6. Espectacular! Hi tan que treu les penes!
    Petons

    ResponElimina
  7. Su:
    No se nos ocurre, de momento, más halagos, pero saber que te vas contenta nos satisface mucho, esperamos volver a verte ;). Un beso enorme.

    Solete:
    Y estaba sabroso, sabroso a más no poder, es una Gran Receta. Así que doblemente contentos, porque si el envoltorio no está a la altura de las expectativas de lo que promete es un bluf de cuidado. Mi sol, un beso.

    Gemma:
    Sóc efusiva amb les explicacions però no exagero, fins ara estava renyida amb la macabra combinació de: farina-llevat-forn... que ni la coca de fruita confitada de ma mare em sortia sense que diguès: ai, per favor! si sembla que la taronja s'ha barallat amb les cireres i els pinyons amb la síndria. T'ho prometo per l'Snoopy! Una bico-besada.

    Eva:
    Moltes gràcies! Ja voràs, ja, quin "subidón"! i tant que emociona veure que surt bé després de... Petonets pletòrics.

    Pilar:
    Ja ho pots ben dir. Besets!

    A totes / a todas:
    Sou fantàstiques / Sois fantásticas

    ResponElimina
  8. Hola LQL. Agradezco tu comentario en mi blog. He estado viendo el resultado de esta bica y se ve de fábula. Es parecido al marmolado con alguna diferencia. Tiene que estar muy rico.
    Te seguiré visitando.
    Saludos

    ResponElimina
  9. Us ha quedat boníssim. No hi tingueu cap quimera. Salutacions

    ResponElimina
  10. He arribat fins el blog de la Laura, la primera bica. Em recorda a les cocarres que es venien als forns a talls i es compraven per berenar i es menjaven amb xocolata.
    Nois, vosaltres l'heu pujat de categoria amb aquesta decoració tant i tant maca...
    Petons

    ResponElimina
  11. Juan:
    Encantada también con tu visita. Desconozco el marmolado, pero si es lo que creo, la bica de Su se le asemeja más, ya que combina trozos con y sin chocolate. Un abrazo.

    Francesc:
    Gràcies! has donat en el clau: ens l'ha tret, la quimera :) Una besada.

    Maria:
    Justa la fusta! però aquesta ja portava la xocolata... A la població on treballo encara les fan. Petons!

    ResponElimina
  12. Això és l'inici d'un llarg recorregut a la reposteria!!!! Us ha quedat fantàsica...i la presentació inmillorable!!!
    Un bravooooooper vosaltres!!!! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. Eva:
    La veritat és que sí, estem revisant a veure quines entremeliadures llèpoles farem a continuació... de moment, un petó ben ensucrat!

    ResponElimina
  14. Iep, amics, fa una pintassa aquesta bica, que diu: menja'm!!! si la recepta és de ca la Su, segur que és deliciosa, i si vosaltres ho recomaneu, és ja una aposta segura.
    Jo també tinc una àvia Maria, són tan mones elles, però la meva té un geni!!!!

    ResponElimina
  15. Hahahaha, la meva sí que tenia un geni endimoniat, a la veu de "marchado" tots anàvem drets com un pèsol, també era mooooooooolt moderna, i pícara com ella sola.

    La bica més que recomanable, dintre de poc ens ajuntem tota una collada per calçotejar i en portaré una... Petons per al Vallès

    ResponElimina
  16. Que maravillosa bica, Quinta! viniendo de nuestra querida amiga Su, el resultado que nos presentas no podia ser de otra forma.
    Su "me curó" el mono del hojaldre, asi que también es terapeutico jaja

    Sigo trasteando tu blog, he visto algunas cosillas por ahi abajo muy interesantes.

    un besito!

    ResponElimina
  17. Hahahaha, al hojaldre también le he puesto el ojo, quizás ahora que he salido airosa con la bica sea este mi siguiente reto...
    Un beso!

    ResponElimina
  18. Bica quitapenes és el nom que millor li va. Que bona. Salut!!!!1

    ResponElimina
  19. Hahahahahaha i tant que ens les va treure! Petó

    ResponElimina
  20. Que delicia!!!! y que hermosa decoración !!!!
    Un beso , cuidate .
    Nancy

    ResponElimina
  21. Nancy:
    Muchísimas gracias, y estaba rico...
    Un beso y hasta pronto

    ResponElimina
  22. Visca, la Su, visca la bica i visca tú, nena!!! T'ha surtit rodó...mai millor dit...jeje. Per no sortir-te be la reposteria, deu-n'hi dó...

    Núria

    ResponElimina
  23. Hola.
    Soy marijose, y vivo en Pamplona, aunque soy aragonesa.
    Os he conocido gracias a Su.
    Voy a añadiros a mis favoritos. Seguiremos en contácto. Besos.

    ResponElimina
  24. Mª José muchas gracias, ay nuestra querida Su... ! También paso ojear tu blog. Un beso desde Barcelona.

    ResponElimina
  25. Nuria!
    Gràcies preciosa! aquest cap de setmana ens animem a fer la 2ª bica...
    Petons

    ResponElimina
  26. Ostras quina pinta i que bona.
    Jo també baix fer la Bica de la Su.
    Una delicia veritat?
    Petons.
    Margot

    ResponElimina
  27. Margot:
    I tant que sí, i em va sortir tan bé, que aquest cap de setmana l'he tornada a fer ;)
    Petons

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design