Salsa rampoines de pebrot

26.1.09



Què fem amb aquesta mica de pebrot en conserva que ha sobrat? Ens preguntàvem cada cop que obríem la nevera i el vèiem allà trist com un titot.

Aquest cap de setmana havíem de fer un àpat ràpid i que nos ens compliqués la vida i ens vam decidir per un llom a la sal, i clar, amb quina salsa ho acompanyem? Vam recordar l’abandonat pebrot i qual Arquímedes vam cridar: eureka! Podem provar de fer una salseta fàcil-fàcil ... que va agradar força pel poc esforç que va costar...


Ingredients:
 Pebrot en conserva ben escorregut
 Crema de llet
 Sal
 Pebre blanc
 1 allet remenut

Preparació:
Posar tots els ingredients a la vegada i batre’ls amb el braç elèctric fins que quedi molt suau. Posar a escalfar fins l’ebullició, tastar per rectificar, si cal, de sal. I ja està! fàcil, no?

Suggeriments:
o Tan poc pebrot mai no havia donat tant de sí, nosaltres el vam acompanyar amb el llom a la sal però per a un llom o carn magra a la planxa també val...

17 comentaris

  1. Això sí que és cuina d'aprofitament amb bons resultats. La tindré en compte perquè, de vegades, a mi també em passa. Salutacions

    ResponElimina
  2. Ei familia... gràcies per les migues. En tinc per donar i .... remenar ( la paella ). Jo també tinc prevista una entrada amb piquillos reciclats, que sempre en queden al pot.
    Fins la propera...

    ResponElimina
  3. Francesc:
    La nostra àvia Maria -que era cuinera- sí que era una mina recicladora! d'ella ens ve la fal·lera per la cuina, la curiositat i les provatures. Hauries d'haver-la vist fent guisos de pollastre: obria la nevera, que si unes olives i que si un xorret de cervesa, mitja ceba, i li sortia un pollastre de "rexumet"!

    Maria:
    Eps, de res, dona...
    Esperarem la teva recepta amb candeletes, bé, no tots, que a casa tenim un "Shin-Shan" al "qui no li agrada el pebrot" :D

    PETONS A TOTS DOS!!!

    ResponElimina
  4. Y el gusto que da cuando uno inventa algo rico, sencillo y además aprovecha ingredientes a los que presagiaba un final triste, ejej
    Ese lomito a la sal finalmente tuvo un buen acompañante de viaje.
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  5. Mª Luisa:
    Sí que es gratificante cuando algo sale bien, aunque tuvimos buenas enseñanzas en el aprovechamiento de retazos de nevera.
    Un sazo!

    ResponElimina
  6. Oido cocina, diuen. Doncs això molt bona recepta. Salut!!!!

    ResponElimina
  7. .... pst!!m'agradaria millorar alguna cosa al meu blog... que em podrieu escriure al meu mail i us ho pregunto? Es que no he sabut trobar el vostre.. gràcies.

    ResponElimina
  8. Ganxeta:
    Marchando una de macarrones :D

    Maria:
    T'hem enviat un correu electrònic per a què puguis consultar el que vulguis, estarem encantats si et som d'utilitat. El nostre correu electrònic és luculus@ya.com

    A totes dues: UN PETONÀS!

    ResponElimina
  9. deliciosa la salsa, una idea estupenda.

    Saludos

    Maria Pilar

    ResponElimina
  10. Teneis un blog muy original, aunque el traductor no funcina demasiado bien y no todos somos catalano-parlantes.
    Cordiales saludos.

    ResponElimina
  11. Pilar:
    Muchas gracias!

    Elo-cocina:
    Muchas gracias. Hemos comprobado el traductor y en principio funciona bien en la medida que es un "trasladador" y su fiabilidad es bastante alta (en comparación con otros...). Que haya trasladadores en el blog justamente es para facilitar que se pueda leer en otros idiomas.

    A TODAS:
    Un cariñoso saludo!

    ResponElimina
  12. ¿Cómo es posible que no haya entrado primero en tu blog?....no tengo perdón, así que en vez de "una vuelta rápida", lo que voy a hacer es darme "una vuelta lenta" por él, así me pongo al día.

    por cierto, me ha gustado el consejo, lo único que yo he conseguido preparar con el resto de pimientos de la lata, hasta hoy, han sido hongos....jajajajajajaj......¡Ojo!, un proceso lento que requiere tiempo.....aunque, me gusta más la idea de la salsa.....jajajajaja.

    Un besote, mi solete.

    Vamosalculete.

    ResponElimina
  13. Vamosalculete:
    Jajajajajaja, te confesaremos un secreto: la técnica largamente gestada de criar hongos la conocemos bien, y la dominamos con gran maestría, incluso habíamos conseguido perpetrarla en tiempo récord...
    Nos alegra que te haya gustado. Un besazo,

    ResponElimina
  14. M'encanta el vostre blog!! El trobo molt original i molt currat!!! Com conseguiu fer totes aquestes "xulades"?, jo tinc feina per penjar un escrit :((
    Aquesta recepta jo la faig però sense l'all i esta molt bona.

    ResponElimina
  15. Gràcies Xaro! et comentem que tenim un altre bloc on fem les "proves", perquè al pricipi ens el vam carregar fent canvis... i també consultem com "tunejar-lo" amb l'ajuda d'altres blocs, si entres al nostre apartat de "Prenem cafè amb..." en trobaràs dos: "El escaparate de Rosa" i "El balcón de Jaime"...
    Vaja, nosaltres que ens pensàvem que havíem descobert la sopa d'alls! amb la recepta ;)
    Gràcies per la teva visita bonica. Petons

    ResponElimina
  16. Hola!
    T'he deixat una coseta al meu blog, espero que t'agradi.
    Un salut
    Eva
    Ma Petite Boulangerie

    ResponElimina
  17. Eva! moltes gràcies, ets el pa de cada dia... Petonets

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design