Otro meme

3.2.09



Este meme llega de Eva, a quien agradezco poder conocer un poco más y permitirme que se me conozca un pelín más, también.

¿Cómo es tu despertar por la mañana?
Con un café con leche –directamente en vena- de maravilla, despertarse es un abrir una ventana al futuro inmediato.

Estación favorita del año
Todas tienen su qué, pero me decanto por el otoño, la naturaleza se viste de dorados y cobrizos espectaculares que me maravillan; además que invita al recogimiento, e inaugura la temporada de las sopitas calientes!

¿En qué ocupas tu tiempo libre?
Entre amig@s, cocinar para quienes amo, el blog, leer, escribir, pasear y mirar las musarañas.

¿Cuál es tu comida favorita?
Toda aquella que tenga como ingredientes: cariño e ilusión.

¿Cuál es tu color preferido?
Compiten entre ellos el verde y el morado, suerte que combinan bien... ;)

¿Qué día de la semana es el mejor para ti?
El viernes por la tarde: no perdono la siesta si puedo, es dar carpetazo al trajín semanal.

¿Qué lugar te gustaría visitar alguna vez?
Lugares de España que no conozco, Escocia, el Polo Norte, los fiordos de Noruega, las Maldivas, Japón..., entre muchos más sitios.

¿A qué temes?
Al padecimiento, propio o ajeno. Ah! y a la intolerancia...

¿Qué es para ti un blog?
Un punto de encuentro sin fronteras y una posibilidad de amistades venideras.

¿Te cuesta perdonar?
Procuro empatizar con las personas y sus circunstancias, así que es difícil que me halle en una situación de perdonar, y cuando sucede no soy rencorosa: me olvido pronto de posibles agravios.

¿Qué extrañas?
Será a quién...: a mi padre que falleció hace 10 años, era un gran hombre que siempre aportaba un enfoque contrapunteado de la vida, tenía la virtud de hacer de quienes le rodeábamos mejores personas.

¿Cómo vives la Navidad?
Me encantan los preparativos, pero no el día en sí, hay demasiados ausentes en la mesa navideña.

¿Quiénes forman tu mejor concierto?
A quienes elegí: mi esposo y mis amig@s. Quienes me fueron dados: mi madre y mi hermano.

Y ahora paso el premio a tod@s, a mis amig@s, presentes o futuribles, blogers o no, dejen comentarios o no, porque siempre estan allí, o como mínimo cabe esa posibilidad... UN BESO VIRTUAL.

Maragda

10 comentaris

  1. Maragda és color de verd esperança, de fulles verdes, de mar de matinada... i el teu nom fa joc amb tot el que ens expliques. Com tu dius, un blog ajuda a compartir...
    Petons.

    ResponElimina
  2. Maragda, és molt maco tot allò que dius. M'has fet somriure després d'un dia esgotador...(Silvia)

    ResponElimina
  3. Silvia:
    :O
    (bé, se suposa que és un besito)
    I si ets la Silvia que sospito: un bon bany relaxant i un bon massatge als peus. Ens han enganyat, Silvia, viure no és perdre la salut per la feina, no és una relació recíproca... quan perds la salut a la feina et donen la patada, sigui literal sigui figurada...

    ResponElimina
  4. Gràcies, és una manera de quedar bé amb tothom. Salut!!!!

    ResponElimina
  5. Mª José:
    Quizás un poco tristes... pero gracias. Un beso.

    Olles i somriures:
    Em costa molt decidir a qui sí, a qui no..., no sé qui va encetar aquesta iniciativa d'oferir-ho a tothom, però em va semblar una idea excel·lent..., sobretot aquest que poses en un compromís d'haver de contestar preguntes... Sobre quedar bé no n'estic del tot segura, perquè seria pretenciós pensar que agradi a tothom, en el sentit que hi pot haver que pensi que aquesta manera de fer estronca que els premis circulin entre els blocs. Per experiència, sé que hom faci el que faci sempre hi ha qui els semblarà bé i també detractors, i un s'ha d'acostumar a viure amb això...
    Òndia, vaja parrafada!
    Un petonet somrient!

    ResponElimina
  6. Guapa! M'ha agradat molt tot el que escrius. Et passo per mail l'enllaç del meu blog.

    Un petonasso

    Marga

    ResponElimina
  7. Eps! que ja sé qui ets dolça i somrient Marga, acabo d'obrir el correu, i allà estaves. Encara ens farem un tip de riure juntes, estranyo molt l'època que vam treballar juntes i tota la resta de companys/es. Un petó per a la infalible Marga! que ja ens val, ja: essent veïnes com som i encara ens veiem per aquests lars...

    ResponElimina
  8. Yo como soy burro y no se escribir, solo dire : TATA, eres la mas mejor, la number one.
    Petons y gracias por ser mi amiga. ( y la tia-agüela del Xavi, claro )

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design