Com ha anat la Festa del Vi de Gandesa?

5.11.08




Fotografia de la pàgina web de l’Ajuntament de Gandesa


Acabats d'arribar de la XXI Festa del Vi de Gandesa us podem fer cinc cèntims d'aquesta, que va ser passada per aigua, però tot i així no va espantar una afluència de públic fidelitzat, però aquest potser no va acabar de complir les expectatives dels organitzadors i celleristes.

Una XXI edició on l’experiència és un grau molt favorable i que palesa la consolidació de la festa, alhora que això no seria possible si els vins, protagonistes de la festa, no fossin personalíssims, d’una excel·lent qualitat i amb les peculiaritats que distingeix els vins DO Terra Alta.

Cal destacar de la festa la inauguració de l’Espai del Vi i de l'Oli, centre d’interpretació de la cultura del vi i de l’oli, un espai novedós, modern, molt ben equipat, amb instal·lacions audiovisuals, aula sensorial (el nostre nulla dies sine linia, recull una de les frases que trobareu en aquest espai: "La degustació és la lectura. El vi, el llibre."), botiga, etc., que mostra un pas ferm en la voluntat de posicionar-se en mercats molt competitius. Tot just l’Espai acaba d’obrir i confiem que amb la mateixa il·lusió que s’ha tractat la cultura del vi també sigui tractada la cultura de l’oli, atès que aquest espai és un magnífica plataforma per als dos sectors, i des d’aquí tot el nostre recolzament.

Durant aquests dies s'ha parlat molt de professionalització del sector, distingint entre pagès i empresari agrari, i aquí volem fer unes precisions que ens agradaria que es reflexionés al seu entorn: el pagès que s'ha deixat la pell, el llom i la vida conreant vinya i oliveres no es pot pensar en ell com un home que no és un professional com la copa d'un pi, nosaltres destacaríem que el pagès i l'empresari agrari es diferencien per la tecnificació però no per la professionalitat. També s'ha parlat al voltant de la professionalització en termes de sensibilitzar i incentivar el jovent a continuar els conreus tradicionals amb noves perspectives, sobretot de futur com a activitat emergent, passant per la dignificació d'una activitat sovint menystinguda i massa malinterpretada i això sí que ho valorem positivament perquè hem començat a veure resultats més que interessants que atraurà les mirades del mercat envers la Terra Alta.

Un dels actes de la festa més afectat per la pluja va ser el dinar popular de la clotxa. Agraïm profundament a l’organització i a les persones que hi van treballar perquè els que hi vam assistir, foranis o no, ens vam veure satisfets amb el seu repartiment i poder-la menjar.





Anar a la Terra Alta, que per a nosaltres ha esdevingut en un ritual de trobada amb la família, els amics, el paisatge,... però també és motiu de festa gastronòmica, no només pels productes, sinó per la restauració, de cuina nítida, i com no? copiosa. No patiu pels quilets de més, us suggerim que us peseu així...


Així que us farem cinc cèntims dels dos llocs on vam anar, d’estil molt diferent però cap dels dos desdenyables.






Aquest restaurant braseria, a Gandesa, de decoració acurada i acollidora, en la seva carta predomina la cocció a la brasa, però quina brasa! el Manolo amb la seva brasa té un ingredient secret: el carinyo (com diu ell, nosaltres afegim que aquest és abundant i que potser no és l’únic ingredient secret...), no deixeu passar l’ocasió de tastar el seu formatge a la brasa (i riu-te’n del provolone), i les baldanes (botifarrons), i... La carta de vins no és extensa però per conèixer els vins de la zona està força bé, i si aquests vins no us acaben de fer el pes teniu alguna que altra opció per recórrer. Els preus són molt raonables. Assegureu-vos efectuant reserva primer.








L’Embarcador, a la població de Garcia (Ribera d’Ebre). Anant de camí a la Terra Alta ens vam desviar a Móra la Nova per fer àpat en aquest restaurant que està al costat de la llera del riu Ebre, confortable, que invita a la tranquil·litat i a una bona sobretaula. La seva cuina és més agosarada que l’anterior, però vam gaudir molt amb el paté de caça i el llenguado, que el preparen amb salsa d’ametlles i també amb salsa de taronja, espectacular aquest darrer:


(no demaneu la recepta que no us la facilitaran), i vam acabar feliçment amb un gelat de timó (farigola) i amb unes peres amb xocolata. Una de les virtuts d’aquest restaurant és que els plats a mesura que es van menjant es van superant... molt meritori perquè habitualment succeeix a l’inrevés. La carta de vins és acurada i recull vins de la zona com també del Montsià, la Terra Alta i el Priorat.

2 comentaris

  1. Fantàstic reportatge, però el que més m'ha agradat ha estat la manera de pesar-nos!! un petó molt gran

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design