La recepta de la felicitat: Pa farcit Dolça Elvira

25.1.10



El meu germà i la seva xicota s'han comprat el pis, perquè volen donar el cop de cap que les parelles de vegades fem. Com ja sabíem als Nadals de la seva intenció vam procurar de demanar a la nostra llista de Tió quelcom que els servís per al seu nou projecte de vida i que els donés una bona escalforeta. Com no teníem molta idea de si encertaríem en matèria de decoració ens vam decantar per ser pragmàtics, així que el Tió, després d'alimentar-lo amb quilos i més quilos de mandarina, els va evacuar un flamant nòrdic de plomes, apte per a temperatures polars.

Clar, després ens van comunicar que es compraven el pis i vam decidir que els obsequiaríem amb algun regalet inaugural, i vam pensar que després d'un bon descans cal aixecar-se:

1r.- Amb quelcom que toca moooooooooooooolt els nassos, i cada dia, i en el millor moment...: el despertador (jajajajajaja ens maleiran els ossos cada cop que soni).
2n.- El bany, com ja el tenen completet, o els regalàvem la pasta dentifrícia o un gel de bany, o un aneguet que els faci companyia que els faci d’espelma... ;)
3r.- Després cal un bon esmorzar per retornar el bon humor: com són de menjar cereals per desdejunar-se i que millor que un tu-i-jo, a l'efecte: amb els seus bols, culleres i una gerra de porcellana, amb els seus estalvis, que em va robar el cor.
4t.- Com ens ensumem que no tenen gaire idea de cuinar: un bloc per anotar receptes d'ací i d'allà, més un recull de les nostres receptes editades, per si els fa mandra d'anotar i volen tirar d'arxiu.
5è.- També se'l acaba el xollo i veuran que el temps lliure s’escurça al màxim, una pràctica llibreta i bolígraf amb imants per a la nevera, per fer la llista de la compra setmanal, que també s'hauran d'organitzar i administrar aquest temps lliure...

Aquest dissabte hem fet la coneixença de les respectives famílies amb un vermutet al niu d'amor del meu germà i futura cunyada que molt probablement ocuparan cap allà Pàsqua, i per a l'ocasió m'ha fet molta il·lusió portar una petita manduca, que malgrat que sóc una negada de les farinetes, aquesta em surt acceptablement comestible, és el que jo anomeno Pa farcit Dolça Elvira, en homenatge a la Fada Elvira de Los cerezos en flor, ella l'anomena d'una altra manera però jo no vull conjurar a la Bruixa Anònima, que li entrava a la cuina a moure los tupins... Si no coneixeu aquest bloc de debò que és per a què el visiteu i el tingueu ben en compte, amb unes receptes estupendes, unes fotografies que parlen per si soles i que només els manca que facin oloreta, les entrades carregades de bon humor i simpatia. I per descomptat! només cal afegir que sóc molt afortunada d'haver conegut en persona a l'Elvira durant aquestes passades festes i és una dona fantàstica i extraordinària, és impossible no trobar-se a gust al seu costat ni mig minut, perquè cada 5 segons té unes ocurrències que només pares de riure quan comences a notar agulletes per totes les bandes i dius: para! para! para! Per cert, moltes felicitats pel dia de la teva onomàstica!!!!!! ;)



PD: Ben bé els déus es van conjurar contra meu, perquè en lloc de sortir el pa farcit Dolça Elvira, la foto que veieu és el primer que vaig fer i que em va sortir d'allò ben lluït, carantxus! que devia ser la sort del principiant, perquè aquesta vegada em vaig inventar una variació: els churrobollos, que s'editarà properament...

Anem, però, a la recepta de la felicitat:

Ingredients:

PER A LA MASSA:

o 450g d'amor (o farina de força)
o 1cc de picardia (o sal)
o 55g de comprensió (o mantega)
o 55g de respecte (o sucre)
o 2u de geni (o 2 ous batuts)
o 25g de passió (o llevat fresc)
o 150ml de tendresa(o llet tèbia)

PER AL FARCIMENT I ACABAT:
o 200g de pernil dolç
o 200g de formatge emmental
o 1 grapat de panses o prunes desossades, també dàtils sécs
o 1 ou batut per pintar la preparació

Preparació:
1. Amb un xorret d’aigua tèbia desfer el llevat, i posar-hi una culleradeta de sucre i una de farina, deixar-ho durant 10 minuts, Aixa comprovareu si el llevat està actiu o no, si no ho està caldrà que ho proveu amb un altre, Aixa no es fa malbé tota la resta d’ingredients, i ens evitem un disgust…

2. En un bol ben gros posar la farina de força i la sal, fer un forat al mig i afegir la llet i a continuació els ous batuts. Barrejar amb les mans i després batre-ho amb una cullera de fusta uns minuts, fins que la massa estigui llisa.

3. En un bol diferent mesclar la mantega pomada i el sucre i batre-ho també fins aconseguir una barreja clara i esponjada. Afegir el preparat del punt 1.-) del llevat i anar-ho barrejant amb la massa anterior a poc a poc, fins que el resultat estigui llis i elàstic, i es desenganxi dels dits, o de les parets de la màquina amassadora.

4. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 1 ½ h (aproximadament) en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat-, en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire, cobrir-la amb paper transparent i deixar-la al frigorífic tota la nit, així s’endurirà.

5. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix a 200ºC, però els forns varien, amb el nostre hem anat entre els 180ºC al principi i els 200º del final.

6. Estendre la massa en el lloc de treball i repartir el pernil, formatge i altres de la vostra elecció. Recollir els quatre extrems i començar a enrotllar-ho de més lluny a més a prop, procurant que els costats restin segellats, talment com un braç de gitano. Col•locar-ho en una safata de forn folrada de paper adequat, i deixar tapat amb un drap ½ més per a què fermenti.

7. Passada aquesta estona envernissar el pa amb l’ou batut i enfornar la safata. Al cap de 30 minuts el pa està cuit. Cal anar vigilant i si es daura massa a mitja cocció tapar-lo amb paper d’alumini.

8. Quan es treure del forn es deixa refredar sobre un enreixat.

Notes:
cc: cullerada de cafè
# Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 2, 3 i 4.
# Si teniu dubtes per saber si el pa està cuit podeu donar petits copets i ha de sonar vuit.

22 comentaris

  1. Arribo la prime! jajaja.

    Que dir d'este pa que té una pinta boníssima... i de la que parles que jo no vull dir res però per allà on passa sembra alegria :)

    I al teu germa i cunyà molta sort en la convivència :)

    ResponElimina
  2. jajajajjaja, ja ho pots ben bé dir! sobre el pa i sobre la susodicha.
    Esperem que sí que a la parelleta els vagi bé, que de vegades el dia a dia estrega molt a una parella i s'ha de buscar aquell espai per mimar-se, conversar, ...
    Petons compi!

    ResponElimina
  3. Vaya pinta que tiene tu pan, me parece que yo también lo haré prontitoo

    ResponElimina
  4. Quins presents més divertits que els ha "evacuat" el tió!!! A veure si li havíeu fet vindre caguetes nervioses al pobre tió amb tanta mandarina!! Que la fibra i tot té uns límits!!! HA HA HA!!!
    La teua recepta és molt bona i els ingredients de la massa ben aprofitables per a la vida en comú. Besades

    ResponElimina
  5. Uyy Elvira es demasiao pal cuerpo,que buena gente!!
    Y esa receta pa chuparse los dedos y te quedó precioso, que por el ojo también entra la comida.
    Buenos detalles para la pareja que empieza esa vida en común, seguro que también les podrás dar algún consejo aunque la verdad es que después cada pareja es un mundo y las experiencias de uno igual no le valen a otros.
    Bs guapa, tengo ya unas ganas de publicaaarrrrr....

    ResponElimina
  6. Inxaurtsu: Te encantará, es delicioso, tiene así un gustito de brioche que es una delicia. Besitos!

    Francesc: el pobre Tió el tenim a la UCI! jajajajaja m'alegra que t'agradi la recepta. Besets!

    Ly: complemtamente de acuerdo en todo lo que dices, yo soy partidaria de no aconsejar, porque una cosa es decir los truquis de cada uno, y otra muy distinta es que funcionen igual de bien para otros..., y si cada persona somos un mundo, imagínate las parejas! vaya que no me meto en depende que vergeles, y menos con mi hermano!
    Yo también tengo ganas de publicar, pero antes tendré que amasar, jajajajajaaja. Mil besotes compi!

    ResponElimina
  7. Si aquest pa té resultats garantits jo no necessito el farciment... amb la massa en tinc prou ;-)).... ara que, amb una mica de farciment ja ha de ser !!! .....

    ResponElimina
  8. me n'alegro molt pel teu germà i la seva xicota, els hi desitjo que els hi vagi molt bé a la nova casa.
    És una bonica dedicatòria la que li has fet a l'Elvira amb aquesta recepta.
    pt!

    ResponElimina
  9. Això és un pecat, m'encanta!!!! la massa sol ja deu estar riquíssima i amb el farciment... sense comentaris!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Uns regalets fets amb imaginació, que també és un altre regal!. Aquest pa té molt bona pinta i sense màquina. M'he d'atrevir a fer-lo!

    ResponElimina
  11. Guapa meva!!! qué gairabé ploro desprès de llegir el que has escrit! No cal que et digui que si fos per mí, jo ja viuría a Barcelona per poguer quedar amb tú un munt de vegades, tú si que no tens compasió amb mí, que no puc parar de riure cada vegada que parlem!!M'han encantat tot els regals que has fet a la parelleta, sort que no era un gos,jaja, trovo a faltar el potet tan maco per deixar la mantega,jajajaja. Mil petons amiga

    ResponElimina
  12. Felicitats per la parella, segur que amb tots aquests regals el piset els farà molt goig :)
    I el pa... t'ha quedat molt bé, no sé perque dius que no tens mans per les farinetes :)

    ResponElimina
  13. Quin color daurat més bonic! Estic d'acord amb tu pel que fa a l'Elvira: és fantàstica (i això que no la conec!) Me la imagino sempre alegre i divertida.
    Sort a la parella! Estrenar pis és una cosa que fa molta il·lusió!
    Petons

    ResponElimina
  14. StHilari: amb el farciment és el súmmum! Petons.

    Eva: moltes gràcies, jo també ho espero que els vagi molt bé. Petó ben gros!

    Dolça: és un pa que està de vici! i molt lluït si no et passa algun accident, però no ens avancem... Petons bonica!

    Glòria: de fet és un detall, tenen tanta il·lusió que també m'il·lusiona a mi. Petons nina!

    Elvira: no vull parlar que encara sortiré escaldada... jajajajajaja, que ja saps el mal-nom de casa meva... El potet per la mantega, el potet de la mantega, ui! ja no recordava que una mantega terrorífica invadeix el meu frigorífic, esperaré a que caduqui per a regalar-li al meu germà ;) Petons fada!

    Gemma: moltes gràcies! si estan com dos pardalets d'enamorats i van portant branquillons al niuet!
    Espera, espera a que editi la recepta dels churrobollos crec que et perdré com a parroquiana, jajajajaja. Petons guapísima!

    Margarida: jajajajaja el daurat és per sobre..., però pel cul semblava un mico d'aquells del zoo.
    Moltes gràcies pels teus bons desitjos! Petons preciositat!

    ResponElimina
  15. Nena quin regal més currat pel teu germà, segur que van quedar encantats!! la idea és molt bona...i això d´anomenar fada a l´Elvira m´ha encantat, en persona no la concec però parlar amb ella és força divertit :)...per cert...quan tens pensat començar a pastar? jeje...petonetssss

    ResponElimina
  16. Mª José: jajajaja, és que és l'únic germà que tinc i me l'estimo molt, ens portem 15 anys i de vegades faig més de mama que de germana ;)
    Què he de començar a pastar? no t'acabo d'entendre la pregunta... :D ¿serà els churrobollos, per què envio molts correus...?
    PETONS GUAPÍSSIMA!

    ResponElimina
  17. Maragda quin pa més repreciós , fa un goig que enamora!!!!
    I quina germanassa estás feta noia, a més he de dir que amb molt bon gust, el conjunt de bowls és moníssim .
    Un petó i va ser tot un plaer conèixer-vos , esperem la pròxima.

    ResponElimina
  18. Mai: moltes gràcies! també ens va encantar coneixer-te! Besets.

    ResponElimina
  19. Bueno , bueno , eliminaste el hechizo! Se te quitó el miedo por las masas! Cuanto me alegro. El pan , que puedo decir, te quedó fantástico. Ahora me imagino que no vas a parar, bienvenida al club del pan. De la mano de Elvira te salió genial!
    Me encantó lo del patito haciendo de vela jajaja. Regaláselo , les va a encantar!
    Cariños

    ResponElimina
  20. Erika: disculpa por la tardanza en comentar... sí que he eliminado el hechizo, sí. El patito les encantó ;) Besines!

    ResponElimina
  21. Nena, ets genial!! Cada vegada que et llegeixo m¡ho passo més i més bé...jeje. Les teves ocurrències i les de l'Elvira són tan divertides!! Va ser un plaer coneixer-vos a les dues!!

    Núria

    ResponElimina
  22. Núria, tu també ets super divertida, i em va encantar que ens coneguéssim i que seguim compartint cosetes ;)
    Petons nina bonica!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Subscriu-te

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design