Llenguado a la salsa de taronja

3.10.09



Aquesta recepta és tan fàcil i ràpida de fer que resulta sorprenent, de debó. Abans, però, hem d’agrair les col•laboracions que hem tingut, INESTIMABLES.

Una col•laboració a agrair és per a la Su, per cert, no us oblideu de votar el seu genial bloc! que l’han presentat al Premios Bitacoras.com 2009. Aquest agraïment té la seva història.

Vet aquí que farà com cosa d’un any vam menjar en un restaurant llenguado a la salsa de taronja, deliciós, però els molt rancis no ens van voler facilitar la recepta perquè déu ser un top secret d’estat. Des d’aleshores que no hem parat de barrinar com es faria aquella salseta de taronja tan bona, en teníem una intuïció, però, però... i cercàvem i cercàvem: salseta, on ets?, però no hi havia senyals que les receptes que trobàvem en aquest periple fons aquella que... I, vatua l’olla! que un dia apareix publicada aquesta recepta de les Roses de salmó amb salsa de llimona -de la Su-, i vam dir: eureka! quals Arquímedes de la cuina. És aquesta salsa de llimona! però amb taronja. I colorín, colorado aquest conte de fades se ha acabado.

No oblidem que en tots els contes de fades sempre hi ha una valuosa ajuda d’un personatge que facilita un objecte, clau, enigma, intervenció... que condueix al feliç desenllaç. Però en l’acabament dels contes aquesta ajuda mai surt a escena a rebre els aplaudiments ni apareix en els crèdits si és televisat... Així que reivindiquem que a aquest personatge se li faci justícia: sense la seva intervenció no hi hauria heroi, sinó un pobre xicot que no es podria casar amb la princesa, i aquesta s'hauria de casar amb aquell príncep arrogant, vanitós i presumit que tant detesta. Vaja, que el conte acabaria sense anissos i com el rosari de l'aurora. I com som més xulos que ningú aquí està l’objecte i la mà de la Cris que ens el va proporcionar:



Aquest estri ja ens l’estàvem mirant una mica per la cua de l’ull, però no acabàvem de decidir-nos en la seva adquisició perquè la papillota no la fem sovint a casa, excuses, volem dir que no la fèiem sovint a casa, perquè després de l’experiència ens hem tornat uns fans incondicionals, retuts als seus peus. Aquest estiu ens la va regalar la nostra estimadíssima amiga Cris i no sap el regal que ens ha fet! i les satisfaccions que ens durà..., encara que no comparables amb comptar amb la seva amistat incondicional i per la gran persona que és. Gràcies Cris!


Ingredients:

Per a la papillota del llenguado:
 Llenguados mitjanets
 Pèsols
 Pastanagues nanes
 Patatones
 Herbes aromàtiques
Oli d'oliva
 Sal

Per a la salsa de taronja:
 1 ampolla de nata líquida
 2 cs de iogurt natural
 Suc de 3 taronges
 Sal
 Pebre blanc mòlt

Preparació:

Per a la papillota del llenguado:
Untar l’estri de la papillota amb l’oli d'oliva, col•locar-hi els pèsols, pastanagues i patatones. Es sala al gust i es posen també unes herbes aromàtiques. Tancar-ho i posar-ho durant 3 minuts al microones amb la potència al màxim.

Passats els 3 minuts, obrir l’estri de la papillota amb compte de no cremar-vos i col•locar el llenguado –pelat, salat i net de cap i tripes-, i amb la mateixa potència ho deixeu 2 minuts i mig si en poseu només un llenguado, o 5 minuts si en poseu dos de llenguados, i afegir un rajolí d'oli.

Per a la salsa de taronja:
Barrejar tots els ingredients i amalgamar-ho bé. Posar-ho en un cassó i escalfar a foc molt baix sense que arribi a l’ebullició, que quedi la salsa només que tèbia.

Per muntar el plat:
Vam col•locar el llenguado i l’acompanyament de la papillota, sense el suc que hi havia, al plat. A les patatones li vam donar un toc de sal fumada i vam servir la salsa a part.

Suggeriments:
 Molta gent al llenguado li posa anet i un raig de llimona, però nosaltres ens vam decantar per quelcom més soset per a què la salsa de taronja lluís bé.
 De la recepta de la Su en vam fer una adaptació en les mesures dels ingredients de la salsa per ajustar-la més al que nosaltres volíem. I segur que si es prova amb la seva també ha d'estar boníssim.
 Vam posar la salsa a part perquè a casa hi ha que fa escarafalls al iogurt, però en tastar la salsa li va agradar.

Notes:
cs: cullerada sopera

16 comentaris

  1. Ens ho heu explicat tan bé i tant fàcil que qualsevol es resisteix a fer aquest llenguado!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  2. és un plat molt i molt elegant, saludable. La foto és preciosa. Un petó bonica meva.

    ResponElimina
  3. Bueno decirte que la receta es estupenda y comentarte que me he quedado de piedra con el traductor de google, le he dado para poder entenderla y la tradujo perfectamente. Se entendía todo, alucinado me he quedado :)

    Un saludo cocinera.

    ResponElimina
  4. Glòria: moltes gràcies, ja anem agafant una mica d'experiència...

    La cuina vermella: sobretot saludable, i de la foto només som uns aprenents vostres ;)

    Javi: gracias. La verdad es que el traductor es bastante bueno...

    Un beso/Un petó !

    ResponElimina
  5. Holaaaaaa Luculus: que he estado sin internet este fin de semana, y encima me ha fallado el servidor y e¡he tenido el blog sin fotos...osea un desastre!!

    Ahora me habeis picado y tengo que hacer vuestra receta!!


    Un besote grande y mil besos por todo, y sobre todo mil gracias

    Su y Mc

    ResponElimina
  6. mmmmmmmm m'esta caient la baba! que boooooo

    A casa el llenguado sempre triumfa.

    Records

    ResponElimina
  7. Su y Mc: De nada, a vosotros por tanta generosidad. Vaya lata lo de internet. Si probáis la receta ya me diréis...

    La vella carmanyola: Doncs ja direu si us agrada.

    Petons/besos

    ResponElimina
  8. Maragda, un plat finíssim, fàcil i deliciós! Què més es pot demanar? :)
    Petons!

    ResponElimina
  9. Mercè: sí que es pot demanar, sí: que agradi als de casa... Molts petons

    ResponElimina
  10. no coneixía el teu blog!!! és fantàstic! et seguiré d´aprop!!!
    i aquest lleguado té una pinta molt bona!!!
    muaks
    nan

    ResponElimina
  11. amics, felicitats per la nova imatge del bloc, pel seu disseny i per les fotos que feu, precioses. i felicitats també per se amfitrions de l'hemc, el tema em sembla perfecte, dóna molt de joc, segur que tindreu un gran succés.

    ResponElimina
  12. Hola Maragda..Ja veig el canvi d'imatge del blog, molt xulo. Precisament m'he comprat un estoig d'aquests i encara no l'he fet servir i la teva recepta pot servir.
    Tinc l'ordinador xungo i avorrida estic de com em funciona i no he pogut participar en el vostre Hemc... Un altre dia serà..
    Petons

    ResponElimina
  13. Delicioso!!!!. Este plato y tu blog. Muchísimas gracias por desearme suerte y por pasarte. Un beso,

    Macarena

    ResponElimina
  14. Hola Maragda .....acabo de descubrir tu blog..... y me a gustado mucho.....llevo pococ tiempo en esto de los blog...pero todo se andara ... y por cierto muy buena receta me a gustado mucho....la hare...petons ....

    ResponElimina
  15. Manel: quina alegria! ets molt amable, ja saps que a ca nostra sempre ets molt ben vingut!

    Maria: bonica! quan de temps. Anima't a emprar la caixeta, en quedaràs encantada, amb aquesta recepta o o amb la que vulguis. Noia, els ordinadors ens faciliten molt la vida, però quan ens la commpliquen, déu ni dó! n'hi ha per tirar-los per la balconada...

    Macarena: de nada, una amiga de María Luisa siempre es bien recibida ;)

    Julicar: Yo también he visto el tuyo y tiene muy buena pinta, a pesar de lo recién nacido que es.

    Moltes gràcies/Muchas gracias!
    Besos a tod@s/Petons a tots-es

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design